
Parlem sobre el cas i coincidim en valorar com és de maquiavel el PP. "Perdoni, però en el fons sóc d'esquerres i a mi tot això m'espanta ja una mica. Em recorda massa èpoques dolentes que feia temps que ja no hi pensava", m'explica mentre mira el seu company de reüll i amb qui parla en castellà. El seu acompanyant no sembla estar-hi massa d'acord i no diu res. "Ell no pensa com jo, ja es veu", matisa. I somriu amb sornegueria. Complicitat màxima. "Ell compra el diari El Pais i amb això ja en té prou", m'indica. I li contesto: "Doncs té sort que no compra El Mundo i escolta la Cope". Em penso que encara ara riu d'aquella manera tan múrria.
Coincidim amb la senyora amb la visió del tema i al final, com era d'esperar, m'agrada molt més la seva valoració que la meva. L'experiència històrica i la seva lucidesa mental de bon matí em sedueixen. Com els seus ulls. I prefereixo escoltar-la, però acabant-li dient que té uns ulls blaus gairebé transparents. "Sapiga vostè que quan et fas tan gran, els ulls són de les poques coses boniques que et queden. I jo els tinc de gata". Parlem i coincidim sobre De Juana Chaos. Coincidim i parlem sobre Catalunya. I l'interlocutor escolta i calla, amb la mirada perduda. "Tot això no ens fa cap bé, creguim", conclou. I té tanta raó que no cal la meva aportació. La complicitat acaba amb dos petons i un cafè inesperadament pagat.
Música / Down in a Whole # Alice in Chains
Fa il.lusió saber que t'aixeques de bon matí, em pensava que obries els ulls a l'hora de l'Àngelus.
ResponEliminaLeoncio
Eduard,
ResponEliminaEstic segura que escriure així et suposarà una recompensa.
Brillant i encisador. Petons
M.
El teu escrit d'avui em meravella, ja comences a tenir-me captivada, entre el teu bon affaire quan parles de tu a tu i aquestes reflexions, crec que aviat algunes somniarem amb tu i tot!
ResponEliminaD
De mirades
ResponEliminaHa succeït aquest matí
a quarts de vuit a Vic
en Lluís encara no hi era
la cafetera no estava a punt
Mentre l'esperava
matava el temps fumant
i aleshores a passat
Ha entrar una dona
només hem intercanviat
un educat - bon dia -
però les nostres mirades
just en l'instant de creuar-se
ho han dit tot.
no es ben bé el mateix, pero en certa manera crec hi te a veure en aquest poema de fa ja temps.
D'instants
ResponEliminaDavant del pas de peatons
vaig aturar el cotxe,
instintivament vaig mirar al costat
i travessà, amb ulleres de sol,
un home amb una cartera.
Nomès un instant
i ens creuarem les mirades.
Seguí amb el cotxe,
música de Melua,
res va ser ja igual.
Per a la teva col·lecció de conseqüències del post d'avui.