Pateix el país, pateixen els ciutadans

Ahir vaig ser un dels afectats viaris per com concidiona el clima el nostre país: quan hi ha mal temps, més cotxes a les carreteres. Tampoc puc lamentar-me per fer un dia més cues del compte a l'àrea metropolitana de Barcelona, però com que la solució al cotxe és la ràdio comproves la impotència de molts catalans per culpa de les nostres infraestructures. Els mòbils són l'eina reivindicativa per enviar les frustracions a les emissores. Barcelona pot arribar a moure uns dos milions de persones en un dia laborable però que les autopistes quedin saturades en els punts neuràlgics i que Renfe continuï perjudicant els usuaris és una qüestió de país. I un indicador que ens fa molt mal per evidenciar el nostre nivell conjunt.

Que hi hagi milers d'afectats és la referència diària, però també hi ha la bossa oculta, que és la dels condicionats per aquesta situació: els qui han d'estar pendents de la ràdio per saber si poden o no anar a treballar a temps... o al metge, a l'escola, a fer una classe o un desplaçament. I tot per culpa dels retards dels trens i els embussos a les carreteres a causa d'un gran dèficit en inversions. I hem posat ja tantes excuses governamentals que l'usuari, sobretot els qui ho pateixen cada dia, no es mereixen més excuses. Ni que se l'enganyi més. Si les connexions del país pateixen, els ciutadans també! I ja no podem viure més temps del records dels Jocs del 1992.

Música / Littlest Things # Lilly Allen

PD: Preocupant però real l'informe de la FUNDACC: El castellà és la llengua més freqüent en els mitjans de comunicació que consumeixen els joves dels països catalans.

PD2: Una descoberta: Choocolat de Villars de Fribourg. Maître Chocolatier.

PD3: Un bon esmorzar a Montmeló a Pastisseries Viñallonga. De tota la vida.

PD4: Pendent de descobrir dos restaurants a Vallromanes: Sant Miquel i Mont Bell.

PD5: Escolto la rebel Montserrat Nebrera a RAC1. És molt intel·ligent, però no me l'ha crec políticament. Comprovo que el gat vell d'en Manuel Cuyàs, tampoc.