València, però si era València

Resulta que una vegada més Catalunya serà determinant en la Guerra Freda entre el PSOE i el PP per a les eleccions generals del març. Segons els estadistes i les primeres enquestes, els ciutadans catalans tornarem a ser necessaris per configurar govern a la Moncloa. Però si posem la vista enrere en relació els darrers mandats, especialment a partir del 1992, tampoc podem dir que el nostre protagonisme electoral a l'Estat s'hagi traduït en vitalitat terrenal. Per exemple, ja m'agradaria que ens sentíssim tan ben tractats com el País València, que tenia la benedicció del nucli dur del PP per convertir-se en la segona ciutat de l'Estat després de Madrid.

I amb el PSOE, a nivell social hem avançat tant com la resta d'autonomies, perquè les polítiques han estat globals, però a nivell financer i empresarial tampoc n'hem tret tan bon resultat. Hem fallat nosaltres, només faltaria, i l'exemple és el Fòrum de les Cultures. Perquè mentre patim, com ara amb les infraestructures, València recupera el mar gràcies a l'èxit de la Copa Amèrica de Vela i Saragossa espera l'expo del 2008.

Música / Baby, Can I Hold You Tonight # Tracy Chapman & Luciano Pavarotti

PD: Dinar a tocar Vallromanes. Masia típica Can Palau.

PD2: Bon discurs del gurú d'El País sobre els blocs a la Real Academia.

PD3: Llibre rebut: Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills, d'Antoni Vives.

PD4: Resulta que Aznar i Madí escriuen llibres perquè els lectors llegeixin la seva veritat.