De bon matí, Carod a Catalunya Ràdio, per explicar que renuncia a presidir ERC però que vol ser una altra vegada candidat a la Generalitat. Jugada estratègica, conscient que la guerra al partit la té perduda, amb l'atac de banyes de Basté i la posterior rabieta radiofònica a RAC1. A la tarda, és Uriel Bertran qui explica el seu projecte alternatiu a ERC, amb la sensació cada vegada més general que és el submarí de Puigcercós per desactivar el Reagrupament de Carretero. Al vespre, és Artur Mas qui parla de la casa gran del catalanisme a La 2 de TVE en català. Amb periodistes totalment marcats políticament, fins i tot, ja abans de parlar i cada vegada menys preguntar. I a la nit, és Puigcercós qui, a TV3, parla de les seves aspiracions a ERC i també del seu futur com a possible candidat a la Generalitat. Tots amb la seva veritat i amb la seva ambició de liderar un catalanisme que cada vegada està més dividit i per això té menys força.
La pèrdua d'en Josep Benet és la mort d'una part indispensable de Catalunya. Referents com els seus tenen un valor incalculable i suposo que més encara en aquests moments de tantes fraccions que genera el catalanisme en la nostra societat. Ell se'n va en un moment en el qual nosaltres encara ens plategem què volem ser després de trenta anys de la transició i aquí tothom es veu amb la necessitat de repertir carnets perque, en el fons, el que ens mou és la pugna pel poder més que la lluita per la nostra terra. És per això que en aquests moments no sé si n'hem sabut prou per recollir el testament dels qui en el seu moment van creure en la política per canviar les nostres vides durant massa dècades d'una lamentable dictadura.
Quedem d'hora a La Boireta, del Grup Boira, que suposo que és la franquícia més important de la ciutat de Girona. És puntual, fa un matí humit i demana una camamilla. És a punt de retornar a Guatemala, on codirigeix el Proyecto Cultural el Sitio a la ciutat La Antigua Guatemala. És un educador social nascut a Vilobí d'Onyar, molt compromès, i que com a director general de la Fundació Plataforma Educativa intenta coordinar diverses ONG per ajudar als qui més ho necessiten.
M'ha agradat escoltar aquest matí la consellera Marina Geli. Durant el discurs, en l'acte de la col·locació de la primera pedra d'un segon CAP a Lloret de Mar, la consellera ha retratat la nostra societat i l'ha basada en la necessitat de fer-la sostenible a través dels serveis públics. Tal com ha expressat, és bàsic tenir en compte que la persona comença la seva escala de valors per la família, l'escala, el barri, el municipi... I el repte dels governants és el de prioritzar la quantitat però amb la necessitat d'afrontar el repte de la qualitat en aspectes primordials com la Salut i l'Educació. Quan el nostre país envelleix, com passa a la vella europa, es reformula la societat del benestar i es planteja com mantenir-la a la Catalunya dels més de 7 milions. 
És encara ara l'Abadia de Montserrat la muntanya de Catalunya? Les transformacions de la societat han deixat l'Església descol·locada i amb menys fidels a cada dia que passa. Per això Montserrat també ha perdut influències. Però la cúpula esclesiàtica catalana també ha tingut el seu rol de poder respecte la nostra societat. Cassià Maria Just, amb la seva mort, deixa un llegat d'un perfil humà que l'Església sembla haver oblidat perquè la crisi es vol salvar a base de conservadurisme quan, precisament, les societats cada vegada ho són menys. I les persones cada cop són més lliberals i creuen en el tarannà jesuïta: l'individualisme i no el col·lectivisme. Però ningú pot posar en dubte que la nostra societat catalana ha patit els efectes del catolicisme durant segles i per això encara manté aquesta mentalitat de tot sota control, una estructura ordenada i un mètode d'austeritat dins d'un sistema on la burguesia ha de quedar camuflada. Un dogma de fe que ha fet bé però també mal al nostre país.
Jordi Xuclà i Àlex Sáez s'abracen perquè tornaran a repetir com a diputats al Congrés. És la satisfacció dels bons resultats del 9-M de CiU i el PSC, després de la tertúlia del migdia a Punto Ràdio, amb Eduard Cid d'amfitrió.
Ha estat patètic veure avui com més enllà dels dos grans partits polítics espanyols, els mitjans de comunicació també han pres partit. Alguns articles d'opinió i alguns tertulians evidencien que el periodisme ja no es basa en la independència sinó en donar els arguments que vol exportar un gran pool de mitjans. És la ideologia política al servei de la comunicació. I una vegada més, a menys de 24 hores d'unes eleccions generals, el PSOE i el PP han intentat apropiar-se d'un conflicte i els altaveus s'han dedicat a expandir-ho sense criteris perquè hi ha massa en joc. Amb la sensació que cada bàndol no té límits per contrarestar l'adversari i són unes maquinàries imparables. Per això, fins i tot, les víctimes no importen. Ni un procés de pau, importa.
