És molt greu el "No" del Congrés dels Estats Units al pla econòmic de Bush (205 vots a favor i 228 en contra), però tot i la davallada actual continuo tenint més confiança en la reactivació de l'economia nord-americana que l'europea. Bush, que ha avançat que ho tornarà a intentar, pretén que s'aprovi un projecte de Llei d'Estabilització Financera, d'uns 700.000 milions de dòlars, per comprar als bancs el deute de qualitat dolenta, vinculat al mercat hipotecari, en una intervenció pública inèdita en la història dels EUA. De moment, un dilluns negre, ja que Wall Street ha tingut la pitjor caiguda de la seva història. I la sensació cada vegada més global que la crisi no serà tan passatgera i un president espanyol cada vegada més quixotesc a causa d'un lema postís basat en el constant optimisme.

Música / Beautifl Girls # Sean Kingston



Ens ha dit adéu un dels més grans de la història del cinema, un dels qui més he admirat per la categoria d'actuacions (un dels tants tributs de YouTube). Diria que no hi ha cap pel·lícula seva que no m'agradi. Però també el considerava encara més brillant per la força de la seva personalitat: genial a la pantalla gran i impecable en la seva vida personal. Un gran contrast dins la vanitat de Hollywood i la devoradora mercantilització que necessita aquesta multinacional per ser rendible. El buit que deixa serà molt difícil de cobrir. Després d'un altre gran adéu com el de Marlon Brando, ara Newman, però per sort encara ens queden Robert Redford, Robert de Niro i Al Pacino.

Música / Native American # Sacred Spirit

Sens dubte. Ara sí. Ha arribat el moment de valorar més les idees, els emprenedors, la recerca, la innovació i el coneixement del nostre país. Aquesta desacceleració econòmica dels països capdavanters en aquest inici de segle tornarà a posar les coses al seu lloc i provocarà que l'intel·lecte torni al pedestal social i professional que es mereix. Ja tocava!

Després de l'època del boom de la construcció i de la conseqüència del diner fàcil, una resultant que als nostres governants ja els ha anat bé, arriba l'estadi de tornar a fomentar l'esforç, el sacrifici, la il·lusió i l'esperança. Una base que sempre havíem tingut clares a causa de l'empenta dels nostres pares i que, potser, havíem oblidat fins i tot massa ràpid. Ara, en aquest moment de shock, admiro encara més les persones que dins la gran bossa de la classe mitjana van treballar dia a dia, durant la dictadura franquista, per arribar fins aquí. No eren temps fàcils. I ho sabem: només cal mirar els nostres pares.

Però arriba el moment de la nostra generació, la dels qui no podem caure en el conformisme i estem obligats a agafar el testimoni per superar aquesta davallada cíclica imparable. Tant benestar ens ha sedat i la prova és el nostre tipus de consumisme, especialment el televisiu. I potser caldria recordar que hauríem de lluitar com van fer ells i evitar lamentacions. Són temps complicats i és l'hora de reinventar-se en plena era digital i un moment històric de la nostra societat: el segle XXI marca la Revolució Digital. I Catalunya, a la xarxa, pot ser el que vulgui, sense excuses.


Música / Landslide # Fleetwood Mac


Un mèrit de Juan Varela, un dels periodistes i blocaires amb més prestigi de l'Estat, per valorar, estudiar i aprendre. El futur de la premsa a l'era digital.

Música / Giratutto # Macaco

PD: LinkedIn arriba als 300.000 usuaris a l'Estat.

PD2: La crisi de la restauració a França, un paradís de la bona cuina.

PD3: El debat sobre la privacitat en xarxes socials com Facebook arriba al Parlament Europeu.

PD4: El sempre admirat Àlex Rovira a El Club.

PD5: Michael Moore contraataca a internet.



Trobo fascinant aquest esperit nord-americà de reinventar-se a cada moment en l'àmbit TIC. L'objectiu és el de superar-se constantment. Cada nou producte d'una gran marca sembla que desborda la competència i és capaç de sortir de Silicon Valley i arribar a qualsevol racó del món: un gran salt que suposo que els motiva de manera espectacular. I ja no és només a nivell de programari o continguts sinó tot el producte: disseny, funcionalitat, dimensions, preu... I una de les grans referències mundials n'és la marca Google. Va començar fa deu anys com a buscador de pàgines i després de ser-ne la gran referència i gairebé no tenir competència en cap altra llengua (cal destacar Ask i Yahoo) ara ha presentat gairebé d'una tacada dos grans projectes mundials: l'espectacular navegador Google Chrome i, ahir mateix, un nou telèfon mòbil, el Google Android Phone. Una mostra més que som de ple en la Tercera Revolució Digital i que la tecnologia globalitza.

Ara arriba el moment de valorar el nou Android (visió de John Paczkowski), que en temps de crisi Google intentarà adaptar-se als nous temps, i veure com reacciona la competència. Segur que els investigadors d'Apple i Nokia ja preparen un model que supera la primera aposta de Google en l'àmbit de telefonia. Una gran pugna mundial d'un segment cada vegada més multimèdia i imprescindible.

Música / I Met You Lady
# UB 40

PD: Una realitat incòmoda sobre l'estat del català.

PD2: La lluita personal de Berlusconi contra la camorra.

PD3: Una idea: recórrer a Twitter quan la comunicació està en crisi.

PD4: Una passió per la fotografia que m'ha agradat molt: Araceli Merino Fotoblog.

PD5: Dissabte arriba la Barcelona PHP Conference, la primera d'aquest llenguatge de programació.

Vivim al dia

L'endeutament de les famílies va caure més d'un 25% durant l'any passat, segons un estudi de Caixa Catalunya, que demostra que entre el 2000 i el 2007, el total de deute familiar ha passat dels 341.713 milions als 932.911, amb un creixement anual del 15,5%. Fins al 2006, sense tenir en compte l'aturada del 2007, el creixement anual era del 18,7%. Caixa Catalunya assenyala que les xifres registrades el 2007 signifiquen el principi d'un retorn a un ritme d'augment del deute de les llars més "coincident" amb la seva capacitat econòmica real.

La crisi financera de l'agost del 2007 va ser l'inici d'un enduriment de les condicions per aprovar un crèdit, registre que es constata amb les dades que fan referència al volum de préstecs rebuts per les famílies durant l'any passat Però tot i la crisi econòmica de la construcció, la desacceleració econòmica general i l'augment de l'atur i l'endeutament, les famílies continuem vivint al dia i sense pensar en el futur perquè ja ens hem acostumat a viure sense previsions. En poques generacions, s'ha destrossat el model generacional; com si es tractés d'un cop de porta a la famosa auca. De fet, hem actuat com en tants altres casos estructurals de segles enrere que semblaven intransformables, i ara la pauta del carpe diem és global.


Música / 32 Flavors # Ani Difranco

PD: Divendres arriba La Nit de la Recerca, que la UdG liderarà a nivell estatal.


PD2: LemonQuest, jocs que cada vegada atrapen més.


PD3: European Podcast Award, un estímul més.

PD4: La tecnologia allibera la nostra ment. O no.


PD5: Cinco Días renova el web. Els temps canvien sense calma.


Aquest cap de setmana s'han commemorat a Sant Feliu de Guíxols els 50 anys de la mort del president Josep Irla a l'exili. Si fossim un país normal tindríem l'honor de veure, ja des de fa temps, com les despulles d'un president de Catalunya durant 14 anys (1940 al 1954) reposen en un mausoleu. Fa temps que se'n ve parlant d'aquest tema però ha passat una Diada més sense s'hagi dut a terme aquest reconeixement. Si precisament tots estem d'acord que Irla és el president oblidat, amb més motiu caldria honorar la seva figura com es mereix i al mateix temps respectar la història de Catalunya. I aquí sí que el famós finançament i la crisi actual no hi tenen res a veure: és qüestió d'orgull i dosis de patrotisme.

De moment, coincidit amb els actes d'homenatge, és esperançador que la Fundació Josep Irla i l'Ajuntament de Sant Feliu hagin iniciat ja els tràmits per convertir la casa natal d'Irla en museu, sala d'exposicions i taverna.

Música / I Still Miss You Someone # Amy Cervini & Melissa Stylianou



El mestre no m'ha decebut i amb els temps que corren és d'agrair. Després de tant parlar de Barcelona i tanta expectació sobre el pressupost i el rodatge, resulta que m'he sentit més transportat a la Mediterrània o la Toscana que a la ciutat comtal. No cal parlar de Barcelona sinó del geni d'un director admirat que per tercera vegada ha filmat a Europa. És Woody Allen en estat pur i que juga amb actors espanyols de gran nivell, gairebé com si ho hagués fet el mateix Pedro Almodóvar. Veure'm la resposta d'avui en l'estrena oficial: a Cannes va tenir molt bona crítica i ara toca Sant Sebastià. Com que ja és gairebé segur que funcionarà i serà rendible ara la criatura tindrà molts pares, però ha de quedar clar que Jaume Roures engrandirà la seva presència mediàtica.

Música / Breezin # George Benson

Més de 30.000 registres són el que ha inscrit la Fundació puntCAT a internet en dos anys i mig. Els webs amb .cat són una manera més de vertebrar el país i generar que, a la xarxa, també hi hagi la mateixa convicció d'identitat. És cert que encara poden ser molts més dominis -i ho seran-, però la progressió evidencia la necessitat que Catalunya tingui una marca i que el proper gran objectiu hauria de ser el .ct. Sempre demanant perquè volem créixer. Com un estat més: es, it, fr, de, pt... Com un símptoma més de normalitat. De moment, avancem i generem promocions, com l'actual rebaixa d'un 33%, perquè encara sigui més econòmic i una vegada més no siguem menys que...

Música / Don't U Ever # Nash Lawson

PD: Posats a quantificar-ho tot, ara ja sabem que som dos milions o un 35% dels catalans independentistes, segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes.

PD2: O Caderno de Saramago. El bloc de tot un Premi Nobel. Com estan canviant el temps!


No és fàcil però intentem que la primera edició dels Premis Blocs Catalunya tingui el nivell que mereix la seva estrena. Des de Girona al món prioritzant Catalunya i el català a internet. Com la pròpia xarxa que connecta usuaris i potencia la comunicació interactiva. El vent de l'economia ens bufa en contra però tot i això anem rebent ajuts, suports i col·laboracions que ens fan ser optimistes. Ja queda menys per al dia 10 d'octubre i s'acosta l'hora de tancar inscripcions (Nació Digital). Tenir-ne més de cinc-centes ens anima a continuar amb el projecte i com associació. El repte d'Stic.cat va molt més enllà del dia 10 d'octubre i la trobada a l'Auditori Palau de Congressos.

Música / Cosas Pequenas # Teresa Salgueiro



La marca Costa Brava compleix cent anys i arriba el moment de celebrar-ho i d'evocar records d'una de les regions amb més encant turístic d'Europa. És un gran mèrit la trajectòria que ha aconseguit aquesta distinció, ja que ha servit per classificar una zona de la Mediterrània que ha atret gairebé tot el continent. D'una expressió periodística del polifacètic Ferran Agulló a convertir-se en un paradís de descans i plaers. És evident que durant aquest centenari el territori de Blanes fins a Portbou ha canviat molt la seva fisonomia i s'ha transformat en un punt de referència més comercial. A aquest canvi també cal atribuir-hi un abans i un després de la dictadura franquista i la progressió de Catalunya. Econòmicament, ens hem apropat molt més a Europa i això ha significat que hem deixat de ser una zona assequible per als turistes que venien de l'estranger.

Ara que ja sabem que la marca Costa Brava distingueix la nostra terra és moment també d'agrair a tots aquells empordanesos que en el seu moment, especialment quan no eren temps fàcils, van creure en aquest indret per demostrar que Catalunya també mereixia una oportunitat. Evidentment que eren altres èpoques i les relacions no eren tan comercials però la il·lusió de compartir preferències amb la resta d’Europa a través dels encants de diferents poblets mariners era més rendible que parlar de Girona i Catalunya. I encara que el nostre territori no estigui prou vertebrat amb els Pirineus i mereixi més inversions en infraestructures la Costa Brava ens ha servit de marca de prestigi. I això, en els temps que corren, no té preu. D'aquí el respecte i l'admiració.

Música / Need U Bad # Jazmine Sullivan

PD: Article a El País sobre Facebook. Una visió més sobre la gran xarxa social de moda.

La "nostra" Diada


Alguna cosa farem malament si sempre tens la sensació que som els mateixos. Els catalans hi som però com és que la Diada no té prou força per estirar els nouvinguts? Ja no és qüestió de tres o quatre anys sinó de dècades de ser una terra acollidora. On són aquests catalans? On són els resultats? Alguna cosa farem malament si comproves que voldries més banderes als balcons, més gent al carrer i una inèrcia que ens permeti tenir objectius de futur clars i concrets. Però no, ens trobem en una espiral i potser ningú encara ara sap on és la brúixola. I amb l'afegit que com que hi ha la crisi, ara no és temps de crear més problemes afegits. I sinó que li diguin al conseller Castells, en la seva croada particular amb el govern estatal: rivalitzant amb el mateix partit i tancant aixetes pressupostàries a Catalunya. Maleït rol!

Música / I can let go now # Luciana Souza



Gràcies a Mar Camacho he descobert aquest vídeo de Michael Wesch que em serveix per reflexionar sobre la situació que m'he trobat a les escoles durant els cursos de blocs en aquest darrer any i mig. D'entrada, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar ahir les previsions i els projectes per al nou curs escolar que comença dilluns que ve, amb un protagonisme especial per a les deu noves zones territorials. Entre els grans reptes, també hi ha el de potenciar l'ús de les noves tecnològies. És una idea força necessària però que és vital una aplicació més potent i global, ja que el sistema està preparat per treballar en xarxa.

En general, les escoles estan equipades, amb aules destinades a sala TIC, però fallen les connexions: lentes o no funcionen. I això genera impotència als professors que se senten desconcertats i lamenten no poder planificar el curs amb garanties. I és clar, també hi surten perjudicats els alumnes. Així doncs, si falla aquest primer pas tan simple, de res servirà en voler potenciar el coneixement i l'aprenentatge digital a les noves generacions, que són les que Catalunya necessitarà ben aviat. Idees força des de Via Augusta... sí! però resultats reals al país, també! El desgast TIC a als centres existeix i per això és necessari creure amb més força en un gran objectiu: les aules del present i futur no tenen parets. Som a la Tercera Revolució Digital.

Música / See You Soon # Coldplay

PD: Bona iniciativa la de Mar Roca, des de Tarragona, amb el repte d el'estelada als blocs.



Va ser xocant ahir a la nit veure com Mónica López presentava el temps La Primera de TVE. La física lleidatana és un dels fitxatges de la televisió pública per a la nova temporada i d'aquesta manera TV3 ha tornat a perdre un dels referents de la cadena i una de les periodistes de futur. Com ha passat altres vegades amb professionals de prestigi de "la nostra". I tot i ser lògic, em va sorprendre que parlés del mapa del temps i sortís el de la península i es referís a el "tiempo del país". Ja estem acostumats a aquests canvis i a uns fitxatges que guanyen de cop molts més diners i popularitat però continua sorprenent-me que també sigui una pèrdua de la identitat de referència. Una mutació que puc acceptar professionalment, però que respecto que es perdi tan ràpidament els valors identitaris que tan necessitem. Precisament, amb el castellà, que té una gran riquesa d'expressions per evitar caure en el parany de tenir més o menys clara una ideologia.

Música / Reckoner # Radiohead

PD: Ja s'acosta el Festival de Jazz de Girona, serà a partir del 24 de setembre.

PD2: Peramea, un indret que ahir em van recomanar per perdre's.

PD3: 10-fast-fingers.com és un web on podem veure a quina velocitat teclegem, i practicar per millorar. Fins ara en alemany i, ara, en català gràcies al sempre actiu Miquel Serrabassa.

PD4: Bona iniciativa de la Universitat de Sevilla: regalarà un portàtil per a tots els nous alumnes.



Arriba el moment de saber la veritat segons les previsions urbanes que es basen en dades reals i intuïcions personals: crisi econòmica. "A partir del setembre, quan tothom torni a la normalitat és quan es notarà", preveuen la majoria, mentre que el 2009 ja ha estat qualificat de mal any pels experts financers. I és que la davallada de la construcció ha anat perjudicant sectors com la restauració, el turisme, els comerços... com si anessin caient les fitxes de domino. És una percepció força estesa però com sempre, als nostres governants no els interessa traslladar una sensació de pessimisme a la societat. I en aquest dilema estem a punt d'estrenar un nou curs que arriba marcat per aquests mals auguris i que es basa en indicadors reals, per allò de cal estrènyer el cinturó, i la lògica de comptar la venda de cafès matinals, menús de migdia, viatges de cap de setmana, l'afluència dels dissabtes a la tarda a Media Markt, Decathlon... Que són menys, sens dubte.

De moment, Zapatero ja ha fet un pas important en anunciar un augment del 6% en les pensions mínimes a partir de 2009. Una mesura global més per combatre a contrarellotge una mala planificació a causa de les eleccions generals del 9 de març.

Música / I Want You Back # KT Tunstall

PD: Entrevista interessant a José Luis Larrea a La Vanguardia.

PD2: Reportatge sobre Facebook al New York Times. Els afectes de la gran xarxa mundial social a internet.

PD3: Deu anys de Google. Deu anys per valorar com un buscador s'ha convertit en imprescindible a nivell internacional.

PD4: Avui s'estrena la nova etapa de Neus Bonet a Catalunya Ràdio. Un gran repte que serà valorat en funció dels resultats. Per tant, sort!

M'agraden les mandales i m'ha agradat visitar l'exposició L'art del Tibet. Imatges per a la contemplació, que es mostra a la Sala Girona de la Fundació 'la Caixa'. Poder veure en directe com s'elabora aquest dibuix tan personal, fet amb sorra de colors i amb una significació profunda, té un encant espacial. És com si resumís la calma i l'espiritualitat de la identitat oriental. Segles i segles d'història en dibuixos en papers o al terra i en banderes.

A causa de la seva minuciositat, la mandala d'aquesta imatge requereix diversos dies, així que es podrà veure fins el 10 de setembre: serà a les set de la tarda quan s'iniciarà la cerimònia de dissolució de la mandala i l'ofrena d'aquesta als assistents i al riu Onyar. Un ritual històric, basat en creat i destruir, com els orígens de la nostra pròpia existència.

Música / Where are you now # George Winston



Arriba Che, El Argentino, la primera de les dues pel·lícules de la seva figura realitzades per Steven Soderberg. Benicio del Toro s'ha posat en la difícil pell d'un dels personatges històrics del segle XX: és el mite revolucionari. I, de moment, la crítica ha ressaltat el film, en el qual s'hi han implicat els mateixos director i protagonista després de set anys d'investigació. Documental i ficció, tot rodat en castellà (i això que el director no l'entén), i que neix en l'inici de la revolució cubana fins a la presa de Santa Rosa. És el Che a través d'un gran intèrpret.

I després vindrà Guerrilla, un altre treball arriscat però que té el repte de traslladar a la pantalla gran com era el Che.

Música /
Me equivocaria otra vez # Fito y Fitipaldis

Amb sol i amb brisa és més fàcil que la sortida pel riu que voreja Porto sigui més agradable. La ciutat ha tingut un bon temps a final d’agost, al contrari de la majoria de dies d’estiu, que no ha fet el calor que es preveia. Així ho lamentava un jove comerciant d'una de les botigues de moda de la cidade: l'outlet Favela i chic, a la cèntrica Rua Mouzinho da Silveira. De fet, un estiu climatològic similar a Catalunya. I un riu amb cabdal sempre té encant i ofereix més recursos a la ciutat que, si els sap aprofitar, pot gaudir encara més d’un bé tan preuat com l’aigua. Alhora, encara pot oferir més recursos als turistes.

Les aigües presenten una bona imatge i la companyia que organitza la travessa està ben preparada per fer sentir bé al turista. Una vegada més, s’ofereix de franc l’inevitable oferta del vi de Porto, que és de la mateixa marca que les veles que va empenyent el vent.

A mida que vas passant els ponts, que s’han convertit en importants eixos viàris, t’allunyes del centre i veus una altra cara a la ciutat. És la més plàstica, però també vas descobrint petits pobles que donen al riu com si fos el mar. Aquesta perspectiva, al final del Mediterrani Occidental, contrasta amb un clima que també es combina amb l’Atlàntic. Verdor, vermellosos teulats antics, vinyes amb collites a punt de ser recollides, aigua blava i fosca, i l’esperança que les futures construccions no malmetin la perspectiva. Perquè d’edificis nous i vells que trenquen l’encant, lamentablment, també en vas observant. Una llàstima.

En definitiva, una impressió global que Porto i el seu entorn no han perdut la fascinació per les aigües del riu i que acaben sent el canal cap a la porta del gran Atlàntic. Un oceà que sempre donarà vida a Portugal.


Música / A Minha Pele # Maria João & Mário Laginha

;;