Bloc de l'Eduard Batlle

Canvi a .cat

2008-10-21T00:00:00.003+02:00

A partir d'ara em trobareu al domini .cat
El bloc manté el nom: www.eduardbatlle.cat

El nou domini ha estat ideat per www.losimo.cat

Parlament 2.0

2008-10-20T09:53:00.004+02:00

El president del Parlament, Ernest Benach, ha reiterat una vegada més la intenció d'obrir el Parlament al món virtual i alhora la política. L'objectiu és liderar el canvi i apropar-se a la societat en tots els canals d'informació : o sigui, fer política més enllà de la cambra. En aquest procés és lògic que es presentin moltes reflexions i interrogants, però aquestes pors han avançat sempre i la nostra societat ha anat progressant. I és que els humans veiem els canvis com una dificultat i no com una oportunitat. Potser jens sentim desorientats perquè vivim en una societat que ja no pot digerir com voldria tot allò que l'envolta: pose'm per cas el que passava fa anys i veure'm com el món comercial ha devorat la literatura, la música, el cinema... Per tant, els impactes que rep l'usuari no només són a la xarxa.

Tampoc podem pretrendre trobar l'excel·lència en tot allò que innovem en l'era digital perquè en el nostre entorn tampoc existeix. Seria absurd pensar que la política 2.0 s'ha de fomentar en el camí de la perfecció quan, en l'essència, ja no té aquesta essència degut a la competivitat entre partits per acabar governant. Així doncs, si el poder és la finalitat, el que s'ha d'intentar és que els mecanismes que ens governen, en totes les matèries i no només les TIC, siguin fonamentals. Perquè així, ens garantiran una transperència i un rendiment en el qual tots hi sotirem guanyant.

Més que un gest de Colin Powell

2008-10-19T21:46:00.008+02:00

Sovint tenim tendència a utilitzar la crítica fàcil sobre la societat nord-america, de fet, com també passa a la inversa, que menyspreen la vella Europa. La infravaloració és mútua, tot i que ells són la primera potència mundial. Ara mateix, tenen un candidat de color que està molt a prop de convertir-se en el president de la potència mundial, un fet que ara mateix sembla impensable a la UE. Obama agrada molt i és lògic, sobretot després de l'herència de Bush, però seria igualment valorat si volgués ser president de França, Itàlia, Alemanya o Espanya?

El mateix passa amb el gest mediàtic de Powell, que tot i ser un dels referents del madat de Bush i amic del candidat republicà, ha anunciat que dóna suport a Obama. Un símptoma més del canvi que s'entreveu i el nou cicle que suposarà Obama. Però la transversalitat de Powell (tres grans diaris han fet el mateix i s'ha mullat a favor d'Obama, quan aquí totes tenen un color) va més enllà de la intenció de vot perquè això mateix, a Espanya, és impensable ho faci un exsecretari d'Estat a causa de la doctrina soviètica dels partits. N'hem d'aprendre encara i molt!

Música / To Bee Free # Mike Olfield

PD: Adéu a Neal Hefti, el creador de la famosa banda sonora de Batman.

Dos anys de vides paral·leles

2008-10-17T07:20:00.008+02:00

El 68è aniversari del record de l'afusellament de Lluís Companys ha tornat a evidenciar les diferències polítiques que pateix el pacte de l'Entesa, especialment entre els dos grans socis de govern: el PSC i ERC. Gairebé dos anys després de l'acord (23 mesos), s'intenta donar una sensació d'unitat que no existeix o s'ha d'amagar: s'avança a base de sotracs o convulsions. Fent un paral·lelisme seria la mateixa divisió la que separa el PSOE i el PP, per molt que intentin acostar posicions quan l'Estat espanyol ho necessita.

El PSC i ERC tenen una relació d'interès que funciona mentre no es necessitin. Cohabiten fent vides paral·leles. Però quan hi ha un tema que pot vincular el dos partits i les seves projeccions és quan topen i tens la sensació que, al final, tots dos hi poden acabar perdent i, sobretot, el que hi surt perjudicat és el país. És lògic que sigui complicat governar i no desgastar-se però, precisament, els dos partits ja tenen prou plataformes per pactar abans i donar una sensació d'unitat de govern. Necessària i que és la que realment percep el ciutadà. Els dos partits hi sortirien guanyant, el govern, també... i el país, també! Però és clar, a dos anys vist de les eleccions catalanes, comença a "no tocar". Per tant, més desavinences, més tensió i menys Entesa. I el país?

Música / Sally's Pigeons # Cindy Lauper

El tràfic a internet

2008-10-16T02:01:00.005+02:00

El món connectat a la xarxa i el món desconnectat, com la pròpia realitat social. Un post que s'afegeix al Blog Action Day 08, que aquest any s'ha dedicat a la pobresa. Quan els països del Primer Món pateixen el mal de l'excés resulta que el Tercer Món, el més necessitat, continua marginat i oblidat. La grafica sobre el tràfic de dades a internet ja demostra com la Revolució Digital accentua les diferències amb les zones més pobres del planeta, que ja han patit dues revolucions prèvies que no els ha permès desenvolupar-se com voldrien. Són l'agrícola i la industrial. Més diferències social, més rics, més pobres i la lamentació que el 70% de persones més pobres de la Terra són dones. És la constatació que la pobresa té la cara d'una dona.

Música / Hollow # Chad Michael Stewart

El lideratge de Rafael García

2008-10-15T13:12:00.008+02:00

Rafael García ja no és delegat general a Girona de "la Caixa". Acaba de ser substituït per Jordi Nicolau i comença un nou cicle a l'entitat de referència a la demarcació. Aquest relleu ja estava previst de feia temps i no és cap sorpresa. Però aquestes línies són per agrair la predisposició que sempre m'ha demostrat Rafael García per si mai necessitava qualsevol cosa: tant d'ell com del seu equip més proper. És d'agrair. Potser, fins i tot, més del que es pensem. Tal com precisament va passar fa pocs dies a la segona planta. Com també ho ha estat el seu suport als Premis Blocs Catalunya, una iniciativa en la qual hi han volgut creure des del principi (reconec que discrepo d'algunes promocions, però entenc que són necessàries per a l'expansió a les espanyes). Per això, ara, busquem més interaccions i potenciar la xarxa, encara que sigui amb petits grans de sorra a través d'Stic.cat. Per això, en aquests moments, agraeixo el tracte que sempre he rebut i m'ha dispensat. Fins i tot, quan no necessitava res.

Música / Missing You # Tina Turner

Google.cat

2008-10-15T06:37:00.005+02:00

M'agrada que els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat hagin guardonat Google.cat per tot el que aquest domini implica: innovació, recerca, joventut, progrés constant... Que tretze milions de persones podem connectar-nos a la xarxa en la nostra llengua a través del portal de referència al món és un gran pas. Ja no només per a la nostra generació sinó per a les que venen, que cada vegada estaran més adaptades a les TIC. I això implica que hem d'estar preparats i hem de fomentar que l'accés a internet sigui vital per fer-ho en la nostra llengua. I és igual si després, mentre naveguem, hem de canviar al castellà o l'anglès, aquesta possiblitat encara ens enriqueix més, però almenys fer-ho d'entrada amb el català, la llengua amb la qual ens identifiquem.

I si hi ha dubtes sobre si els catalans podem tornar a demostrar que som capdavanters a la Mediterrània, la xarxa és una bona plataforma per jugar-hi fort i amb conviccions. Sense massa frens, sense obstacles simplistes, en igualtat de condicions -un concepte al qual no estem gaire acostumats- i sense l'espiral de negativitat que trobem habitualment a 600 quilòmetres de distància. Si realment, en el fons, s'ha demostrat que alhora de projectar-nos com pretenen en aquest nou món és més fàcil aconseguir-ho via Silicon Valley. I aquí en tenim la demostració: Google.cat.

Música / Mr Rock & Roll # Amy MacDonald

PD: Lluís Companys. Avui fa 68 anys del seu afusellament a Montjuïc (vídeo del departament d'Educació).

Nous models de negoci informatius

2008-10-14T17:11:00.003+02:00

Estic totalment d'acord amb la reflexió de Juan Varela sobre el futur del periodisme tradicional i la importància que té cada vegada més l'emissor, que ja no té una actitud passiva en el procés comunicatiu. Aquesta nova interacció que permeten les noves tecnologies als usuaris, encara és un món per descobrir però, de moment, està transformant models de negoci i obrint noves perspectives de negoci a la xarxa. És tan instantània aquesta nova realitat que encara costa planificar amb garanties i crea sensacions de reinventar-se constantment. Com si no poguessis aturar el temps per poder idear el procés creatiu, productiu, comercial.. i fer-lo rendible. I és que quatre anys d'un model de negoci a la xarxa ja no són els mateixos que en la realitat.

Varela analitza el periodisme i la seva redefinició més enllà d'una única informació (més enllà d'unes planes concretes o un temps d'emissió a la ràdio i la televisió). Però la seva visió és fàcilment transportable a molts altres àmbits que ens envolten i que encara faran que la nostra vida professional i quotidiana depengui més d'internet. Sens dubte, som a l'inici del canvi.

Música / Una estona de cel # Els Pets

Ja s'acosta l'Apple TV

2008-10-13T18:51:00.004+02:00

Apple TV és la nova sensació mundial que prepara la marca de la poma: serà la barreja de l'ordinador i la televisió. Aquest nou concepte integrat serà l'aparell del futur, juntament amb el mòbil, que cada vegada tindrà més i millors prestacions. Per tant, l'aparell domèstic de moda barrejarà la programació televisiva amb la navegació a internet. Tot en un mateixa televisió panoràmica en la qual ja hi treballen les grans multinacionals del sector, però Apple ja té ganes de ser la primera gran marca que aposta per aquest concepte. Tal com ha passat amb la telefonia, Apple vol jugar fort i s'entreveu una pugna comercial espectacular. I una vegada més, la demostració que els continguts digitals es desplaçaran a la televisió de manera directa i definitiva, i serà la consolidació del món on line.

Apple, a més, no oblidarà el seus incondicionals i encara farà un pas més per fidelitzar-los: afegirà com a extra la plataforma de compra i descàrrega de continguts iTunes Store o el control de l'equip amb l'ajuda de l'iPhone i l'iPod Touch.

Música / Cuatro Rosas # Gabinete Caligari

El moment dels agraïments

2008-10-12T07:44:00.012+02:00

És l'hora de donar les gràcies. A tothom qui ens ha ajudat o donat suport desinteressadament... gràcies. Sabem que el repte no era fàcil, que calia treballar a l'ombra perquè tot acabés sortint amb la major dignitat possible. I també calia tenir en compte el moment econòmic actual. Eren els primers premis i en tot moment hem pensat en la xarxa a través del nostre web i en la posada en escena. També en parlen la Trina i en Miquel.

Potser el repte era massa gran pensant en la magnitud de la xarxa, el català i Catalunya: Salt, Girona, Vic, Calella, Manresa, Barcelona, Reus, Tarragona, Andorra, Palma, Xàtiva, Berlín, Nova York... I ho hem intentat amb més força i convicció des de que el president del Parlament, Ernest Benach, ens va donar suport. El guardó de Jordi Portella, els músics (Moby Dixie), el presentador, els premiats, els ajuts, la logística, el jurat, la posada en escena, la gestió de Vilà-Clara & De Jong, els contactes, els col·laboradors, la Núria Prats i l'Auditori, els patrocinadors, la UdG, l'Ajuntament, la Generalitat a través de les conselleries i departaments... tot això ha estat gràcies al conjunt dels qui formem l'Associació Stic.cat.

És cert que ha costat, però no ha estat fàcil per culpa d'algunes trompades i crítiques, tot i que algunes d'elles eren necessàries. Però també ens van ajudar perquè ens han fet més forts. Era el preu. Ara és qüestió de valorar els errors i encerts i continuar pensant en aprendre. Però l'orgull de premiar uns bons blocs i els vint ordinadors que rebrà la Fundació Plataforma Educativa, gràcies a Infoself, ja és motiu d'orgull. Com també, el repte d'haver pensat en els continguts de la xarxa, els diaris personals, el català, Catalunya i la brillantor que li hem volgut donar com a país 2.0. Per tot això tan personal i com a col·lectiu, gràcies!

Música / The Man Who Can't Be Moved # The Scripts

PD: Sempre recordaré un gest especial i la seva empenta quan els Premis només eren una idea. El de Ferran Roura i els seus cafès. I va creure-hi per l'amistat.

President 2.0 + Parlament 2.0 = Catalunya 2.0

2008-10-10T00:35:00.006+02:00

M'he sentit afortunat perquè el president del Parlament, Ernest Benach, m'ha escollit per plantejar el debat sobre com han de les jornades 2.0 que la cambra catalana farà el primer trimestre de 2009. És un honor que s'hagi establert aquest vincle amb el president de la cambra d'ençà la preparació dels Premis Blocs Catalunya. He mantingut vincles directes i constants amb el president a través d'internet i m'han engrescat les trobades per preparar projectes digitals amb el Parlament i l'associació Stic.cat. Han estat cordials i esperançadores: el català, la política, el Parlament, l'educació, la igualtat i el país ens uneixen. I només per la seva predisposició amb el nostre petit projecte, però gran per a nosaltres, estic segur que les jornades seran un èxit.

Reitero que Catalunya encara no està preparada per aquesta transversalitat que el món de les TIC ens ofereixen. Com la pròpia societat. I la política. Però anem aprenent i avançant. I la predisposició és bàsica. Hem de tenir l'esperit de voler ser amb convicció a la Revolució Digital mundial, que ens obliga a transformar-nos. Aquesta nova Catalunya Global pot ser ON sense frens, obstacles i amb empenta. Ho va ser agrícolament i industrialment. Ara, només és qüestió de creure-s'ho. I de voler vertebrar-nos molt més, fer xarxa i menys divisions. I és que les eines juguen a favor nostre!

De moment, Stic.cat és el nostre primer gra de sorra. Des de Girona, transversals, en català, i al món. La nostra primera inèrcia són els blocs i els blocaires, aquest altre exèrcit que ja té Catalunya i el català. Com diuen alguns, potser sí que sempre som els mateixos blocaires, que què en hem cregut, que som massa presumptuosos... potser si que tenen raó... i més coses encara. Però, sincerament, em sento orgullós de poder compartir idees i projectes amb gent que valoro i que em permeten aprendre. I tenim la sort que persones, empreses i entitats ens han ajudat a canvi de res. I també d'aquesta interacció amb el president del Parlament.

Per tant, gràcies a tothom. I gràcies president 2.0 per ser avui amb el premis. Li puc ben assegurar que és una associació de sentiments: per això només hem volgut generar il·lusions (blocs), reconeixement (català) i creences de país (Catalunya). Un honor i un orgull.

Música / Camins # Sopa de Cabra

Neix a Girona la campanya del xuixo

2008-10-09T08:03:00.011+02:00

M'agrada la iniciativa de la pastisseria Can Castelló de Girona, que ha impulsat una campanya per situar el tradicional xuixo com un dels referents gastronòmics de la ciutat. Aquesta pastisseria vol ressaltar la manera tradicional d'elaboració del xuixo i rellançar-lo per fer-lo atractiu tant per als gironins com per als visitants i turistes. La presentació d'ahir al Museu d'Art de la ciutat ja va ser una posada en escena amb una àmplia representació, que el van venerar.

El xuixo és un dels productes típics de la ciutat de Girona que data de principis del segle XX i que durant dècades ha estat elaborat de manera artesanal a nombroses pastisseries de la ciutat. Ara, la família Castelló ha decidit donar-li un nou impuls perquè la gent conegui aquest tradicional pastís i situar-lo "a un nivell alt". El producte funciona a Girona, agrada i és fàcil rendibilitzar-lo, tal com s'ha demostrat sovint, però per fer-lo encara més visible només calia posar-s'hi. Si és que a vegades... no calen grans invents sinó fer rendible allò que et dóna el propi territori i que té el valor afegit de la història, la ciutat i la gastronomia tradicional.

Música / Romeo Had Juliette # Lou Reed

Obama manté l'encant del "Yes, we can"

2008-10-08T06:57:00.005+02:00

Segon debat televisiu entre McCain i Obama -catalogat d'avorrit i tens- i una vegada més la sensació dels analistes i opinadors és que Obama és qui ha sortit més victoriós. Obama s'ha convertit en una figura mundial i l'aurèola que l'envolta ja sembla que li doni la pròxima presidència dels Estats Units. I amb el valor afegit que el país necessita un canvi, que sempre és un plus per als estrategues electorals. A més, el candidat demòcrata té molt més encant mediàtic que l'aspirant republicà i això també es nota a internet. El màrqueting polític cada vegada es basa més en utilitzar tots els canals possibles per fer arribar el missatge: un sol emissor per a milions de receptors. Comunicació en estat pur. I al mateix temps, adaptar-lo a cada concepte d'emissor: per exemple, a internet a un públic més juvenil; a través de la televisió, a una persona més adulta; i als diaris pensant en un lector més reflexiu.

El penúltim cara a cara entre Obama i McCain ha demostrat una vegada més la sensació que hi haurà un canvi de cicle a la Casa Blanca després del madant de George W. Bush. Però no sempre aquesta visió que s'analitza des d'Europa s'acaba produint. I l'exemple el tenim presisament les dues victòries de Bush. És per això que té la seva gràcia que Obama seria el candidat d'Europa però potser no ho serà per al granger de Texas, que li agradarà les directrius militars de McCain. Ara, però, a diferència de les dues últimes eleccions, la potència mundial està saccejada per la convulsió econòmica.

Música / If Could Turn Back Time # Cher

PD: Reconeixement merescut per a Joan Margarit amb el Premio Nacional de Cultura.

PD2: Zapatero presenta el seu pla econòmic que em dóna la sensació que, aquesta vegada sí, s'ha deixat assessorar pels grans taurons financers.

PD3: El mèrit d'Irlanda de saber jugar fort i creure en les TIC. Ara, hi tindrà una nova seu europea: la de Facebook.

Crisi financera = més pobresa

2008-10-06T14:31:00.004+02:00

Els informatius de televisió dediquen cada vegada més temps a informar-nos sobre la preocupació global per la situació dels mercats financers. Són els efectes de la davallada econòmica d'aquest sistema basat en la globalització, que té grans lums i grans ombres. Ara mateix escolto que parlen dels mercats, dels parquets borsaris i de la importància que el sistema recuperi la calma, ja que els grans taurons financers han deixat guanyar molts diners i alguns, fins i tot, trontollen.

Però indirectament, aquests efectes estant provocant que les empreses i entitats que es dediquen a ajudar el Tercer Món també acusin la situació i rebin menys ajuts per dur a terme els seus projectes. Aquesta davallada, l'acaba de transmetre Save the Children (informe Salvar vida en temps de crisi), que ha deixat clara la idea que a més crisi financera global, més pobresa mundial. Que trist que, en el fons, la fam al món acabi depenent d'un gran sistema controlat per unes petites elits que són un gran contrapoder als governs.

Música / Automatic Imperfection # Marlango

Homenatge pòstum merescut per a Miquel Diumé

2008-10-04T06:53:00.005+02:00

M'ha agradat la deferència que ha tingut el Col·legi de Periodistes de Girona aquest any perquè recordarà l'entranyable Miquel Diumé. Per això, felicito la junta del col·legi, especialment el seu president Narcís Genís, per decidir atorgar el guardó de la Mosca de la Professió a títol pòstum a Miquel Diumé, que aquest any va morir a conseqüència d'una llarga malaltia. D'aquesta manera, el premi reconeix la trajectòria professional de Diumé i es converteix en un homenatge que li fan els periodistes gironins. Enhorabona Miquel! I m'agrada saber que el teu bloc encara rep, de tant en tant, comentaris de record.

L'acte de lliurament de les Mosques de la Informació 2008 tindrà lloc a la Factoria Cultural de la Coma Cros de Salt, el 17 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre. Durant l'acte serà també quan s'entreguin els guardons de la Mosca Grossa i la Mosca Borda, que els periodistes gironins atorguen a aquelles persones i entitats que més els hagin facilitat o entorpit la feina durant el darrer any.

Música / Immortality # Celine Dion & Bee Gees

M'agraden els lideratges de Catalunya

2008-10-02T12:58:00.004+02:00

Roger de Gràcia from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Catalunya lidera el nombre d'usuaris freqüents d'internet (almenys una vegada per setmana) amb un índex del 59,1% dels usuaris de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC), segons que ha publicat aquest matí l'Institut Nacional d'Estadística (INE), feta en col·laboració amb l'Idescat, entre altres organismes (nota dde premsa). Catalunya ocupa la segona posició de l'estat espanyol en utilització de l'ordinador, en la utilització d'internet els tres darres mesos i entre usuaris del telèfon mòbil.

Música / La ci darem la mano # Pavarotti & Shreyl Crow

La consolidació de Sies.tv en el primer any

2008-10-01T17:05:00.003+02:00

Sies.tv

Un somriure a tot un projecte que ens il·lusiona

2008-10-01T00:13:00.007+02:00

Toni Albà from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Aquest matí es fa la roda de premsa de l'Associació Stic.cat per presentar la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, que serà a les 11 a la seu de l'IEC: no podíem tenir un millor escenari. Gràcies, una vegada més, a tots i totes els qui ens heu ajudat a poder arribar fins aquí; amb idees, suport, diners, empenta i, en ocasions, sense esperar res a canvi. Així doncs, pensant en els blocs, les TIC, l'escletxa digital i Catalunya... ara sí, serà d'aquí 10 dies a l'Auditori de Girona.

Pepet i marieta from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Entre el declivi inevitable i l'esperada reactivació

2008-09-30T07:33:00.004+02:00

És molt greu el "No" del Congrés dels Estats Units al pla econòmic de Bush (205 vots a favor i 228 en contra), però tot i la davallada actual continuo tenint més confiança en la reactivació de l'economia nord-americana que l'europea. Bush, que ha avançat que ho tornarà a intentar, pretén que s'aprovi un projecte de Llei d'Estabilització Financera, d'uns 700.000 milions de dòlars, per comprar als bancs el deute de qualitat dolenta, vinculat al mercat hipotecari, en una intervenció pública inèdita en la història dels EUA. De moment, un dilluns negre, ja que Wall Street ha tingut la pitjor caiguda de la seva història. I la sensació cada vegada més global que la crisi no serà tan passatgera i un president espanyol cada vegada més quixotesc a causa d'un lema postís basat en el constant optimisme.

Música / Beautifl Girls # Sean Kingston

Se'n va Paul Newman, un dels més grans

2008-09-28T11:07:00.006+02:00

Ens ha dit adéu un dels més grans de la història del cinema, un dels qui més he admirat per la categoria d'actuacions (un dels tants tributs de YouTube). Diria que no hi ha cap pel·lícula seva que no m'agradi. Però també el considerava encara més brillant per la força de la seva personalitat: genial a la pantalla gran i impecable en la seva vida personal. Un gran contrast dins la vanitat de Hollywood i la devoradora mercantilització que necessita aquesta multinacional per ser rendible. El buit que deixa serà molt difícil de cobrir. Després d'un altre gran adéu com el de Marlon Brando, ara Newman, però per sort encara ens queden Robert Redford, Robert de Niro i Al Pacino.

Música / Native American # Sacred Spirit

L'hora de reinventar-se

2008-09-27T05:45:00.006+02:00

Sens dubte. Ara sí. Ha arribat el moment de valorar més les idees, els emprenedors, la recerca, la innovació i el coneixement del nostre país. Aquesta desacceleració econòmica dels països capdavanters en aquest inici de segle tornarà a posar les coses al seu lloc i provocarà que l'intel·lecte torni al pedestal social i professional que es mereix. Ja tocava!

Després de l'època del boom de la construcció i de la conseqüència del diner fàcil, una resultant que als nostres governants ja els ha anat bé, arriba l'estadi de tornar a fomentar l'esforç, el sacrifici, la il·lusió i l'esperança. Una base que sempre havíem tingut clares a causa de l'empenta dels nostres pares i que, potser, havíem oblidat fins i tot massa ràpid. Ara, en aquest moment de shock, admiro encara més les persones que dins la gran bossa de la classe mitjana van treballar dia a dia, durant la dictadura franquista, per arribar fins aquí. No eren temps fàcils. I ho sabem: només cal mirar els nostres pares.

Però arriba el moment de la nostra generació, la dels qui no podem caure en el conformisme i estem obligats a agafar el testimoni per superar aquesta davallada cíclica imparable. Tant benestar ens ha sedat i la prova és el nostre tipus de consumisme, especialment el televisiu. I potser caldria recordar que hauríem de lluitar com van fer ells i evitar lamentacions. Són temps complicats i és l'hora de reinventar-se en plena era digital i un moment històric de la nostra societat: el segle XXI marca la Revolució Digital. I Catalunya, a la xarxa, pot ser el que vulgui, sense excuses.

Música / Landslide # Fleetwood Mac

Repensant la informació

2008-09-25T00:30:00.009+02:00

Un mèrit de Juan Varela, un dels periodistes i blocaires amb més prestigi de l'Estat, per valorar, estudiar i aprendre. El futur de la premsa a l'era digital.

Música / Giratutto # Macaco

PD: LinkedIn arriba als 300.000 usuaris a l'Estat.

PD2: La crisi de la restauració a França, un paradís de la bona cuina.

PD3: El debat sobre la privacitat en xarxes socials com Facebook arriba al Parlament Europeu.

PD4: El sempre admirat Àlex Rovira a El Club.

PD5: Michael Moore contraataca a internet.

De Google Chrome a Google Android

2008-09-24T03:34:00.006+02:00

Trobo fascinant aquest esperit nord-americà de reinventar-se a cada moment en l'àmbit TIC. L'objectiu és el de superar-se constantment. Cada nou producte d'una gran marca sembla que desborda la competència i és capaç de sortir de Silicon Valley i arribar a qualsevol racó del món: un gran salt que suposo que els motiva de manera espectacular. I ja no és només a nivell de programari o continguts sinó tot el producte: disseny, funcionalitat, dimensions, preu... I una de les grans referències mundials n'és la marca Google. Va començar fa deu anys com a buscador de pàgines i després de ser-ne la gran referència i gairebé no tenir competència en cap altra llengua (cal destacar Ask i Yahoo) ara ha presentat gairebé d'una tacada dos grans projectes mundials: l'espectacular navegador Google Chrome i, ahir mateix, un nou telèfon mòbil, el Google Android Phone. Una mostra més que som de ple en la Tercera Revolució Digital i que la tecnologia globalitza.

Ara arriba el moment de valorar el nou Android (visió de John Paczkowski), que en temps de crisi Google intentarà adaptar-se als nous temps, i veure com reacciona la competència. Segur que els investigadors d'Apple i Nokia ja preparen un model que supera la primera aposta de Google en l'àmbit de telefonia. Una gran pugna mundial d'un segment cada vegada més multimèdia i imprescindible.

Música / I Met You Lady # UB 40

PD: Una realitat incòmoda sobre l'estat del català.

PD2: La lluita personal de Berlusconi contra la camorra.

PD3: Una idea: recórrer a Twitter quan la comunicació està en crisi.

PD4: Una passió per la fotografia que m'ha agradat molt: Araceli Merino Fotoblog.

PD5: Dissabte arriba la Barcelona PHP Conference, la primera d'aquest llenguatge de programació.

Vivim al dia

2008-09-23T00:19:00.005+02:00

L'endeutament de les famílies va caure més d'un 25% durant l'any passat, segons un estudi de Caixa Catalunya, que demostra que entre el 2000 i el 2007, el total de deute familiar ha passat dels 341.713 milions als 932.911, amb un creixement anual del 15,5%. Fins al 2006, sense tenir en compte l'aturada del 2007, el creixement anual era del 18,7%. Caixa Catalunya assenyala que les xifres registrades el 2007 signifiquen el principi d'un retorn a un ritme d'augment del deute de les llars més "coincident" amb la seva capacitat econòmica real.

La crisi financera de l'agost del 2007 va ser l'inici d'un enduriment de les condicions per aprovar un crèdit, registre que es constata amb les dades que fan referència al volum de préstecs rebuts per les famílies durant l'any passat Però tot i la crisi econòmica de la construcció, la desacceleració econòmica general i l'augment de l'atur i l'endeutament, les famílies continuem vivint al dia i sense pensar en el futur perquè ja ens hem acostumat a viure sense previsions. En poques generacions, s'ha destrossat el model generacional; com si es tractés d'un cop de porta a la famosa auca. De fet, hem actuat com en tants altres casos estructurals de segles enrere que semblaven intransformables, i ara la pauta del carpe diem és global.

Música / 32 Flavors # Ani Difranco

PD: Divendres arriba La Nit de la Recerca, que la UdG liderarà a nivell estatal.

PD2: LemonQuest, jocs que cada vegada atrapen més.

PD3: European Podcast Award, un estímul més.

PD4: La tecnologia allibera la nostra ment. O no.

PD5: Cinco Días renova el web. Els temps canvien sense calma.

Irla fa anys que mereix un mausoleu

2008-09-21T08:13:00.005+02:00

Aquest cap de setmana s'han commemorat a Sant Feliu de Guíxols els 50 anys de la mort del president Josep Irla a l'exili. Si fossim un país normal tindríem l'honor de veure, ja des de fa temps, com les despulles d'un president de Catalunya durant 14 anys (1940 al 1954) reposen en un mausoleu. Fa temps que se'n ve parlant d'aquest tema però ha passat una Diada més sense s'hagi dut a terme aquest reconeixement. Si precisament tots estem d'acord que Irla és el president oblidat, amb més motiu caldria honorar la seva figura com es mereix i al mateix temps respectar la història de Catalunya. I aquí sí que el famós finançament i la crisi actual no hi tenen res a veure: és qüestió d'orgull i dosis de patrotisme.

De moment, coincidit amb els actes d'homenatge, és esperançador que la Fundació Josep Irla i l'Ajuntament de Sant Feliu hagin iniciat ja els tràmits per convertir la casa natal d'Irla en museu, sala d'exposicions i taverna.

Música / I Still Miss You Someone # Amy Cervini & Melissa Stylianou

Vicky Cristina Barcelona

2008-09-19T08:06:00.006+02:00

El mestre no m'ha decebut i amb els temps que corren és d'agrair. Després de tant parlar de Barcelona i tanta expectació sobre el pressupost i el rodatge, resulta que m'he sentit més transportat a la Mediterrània o la Toscana que a la ciutat comtal. No cal parlar de Barcelona sinó del geni d'un director admirat que per tercera vegada ha filmat a Europa. És Woody Allen en estat pur i que juga amb actors espanyols de gran nivell, gairebé com si ho hagués fet el mateix Pedro Almodóvar. Veure'm la resposta d'avui en l'estrena oficial: a Cannes va tenir molt bona crítica i ara toca Sant Sebastià. Com que ja és gairebé segur que funcionarà i serà rendible ara la criatura tindrà molts pares, però ha de quedar clar que Jaume Roures engrandirà la seva presència mediàtica.

Música / Breezin # George Benson

Instruccions per votar als Premis Blocs Catalunya

2008-09-17T18:45:00.001+02:00

El .cat progressa i crea identitat

2008-09-17T07:06:00.008+02:00

Més de 30.000 registres són el que ha inscrit la Fundació puntCAT a internet en dos anys i mig. Els webs amb .cat són una manera més de vertebrar el país i generar que, a la xarxa, també hi hagi la mateixa convicció d'identitat. És cert que encara poden ser molts més dominis -i ho seran-, però la progressió evidencia la necessitat que Catalunya tingui una marca i que el proper gran objectiu hauria de ser el .ct. Sempre demanant perquè volem créixer. Com un estat més: es, it, fr, de, pt... Com un símptoma més de normalitat. De moment, avancem i generem promocions, com l'actual rebaixa d'un 33%, perquè encara sigui més econòmic i una vegada més no siguem menys que...

Música / Don't U Ever # Nash Lawson

PD: Posats a quantificar-ho tot, ara ja sabem que som dos milions o un 35% dels catalans independentistes, segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes.

PD2: O Caderno de Saramago. El bloc de tot un Premi Nobel. Com estan canviant el temps!

Gestionant el repte dels Premis Blocs Catalunya

2008-09-15T16:18:00.006+02:00

No és fàcil però intentem que la primera edició dels Premis Blocs Catalunya tingui el nivell que mereix la seva estrena. Des de Girona al món prioritzant Catalunya i el català a internet. Com la pròpia xarxa que connecta usuaris i potencia la comunicació interactiva. El vent de l'economia ens bufa en contra però tot i això anem rebent ajuts, suports i col·laboracions que ens fan ser optimistes. Ja queda menys per al dia 10 d'octubre i s'acosta l'hora de tancar inscripcions (Nació Digital). Tenir-ne més de cinc-centes ens anima a continuar amb el projecte i com associació. El repte d'Stic.cat va molt més enllà del dia 10 d'octubre i la trobada a l'Auditori Palau de Congressos.

Música / Cosas Pequenas # Teresa Salgueiro

El mèrit de la marca Costa Brava

2008-09-13T15:16:00.002+02:00

La marca Costa Brava compleix cent anys i arriba el moment de celebrar-ho i d'evocar records d'una de les regions amb més encant turístic d'Europa. És un gran mèrit la trajectòria que ha aconseguit aquesta distinció, ja que ha servit per classificar una zona de la Mediterrània que ha atret gairebé tot el continent. D'una expressió periodística del polifacètic Ferran Agulló a convertir-se en un paradís de descans i plaers. És evident que durant aquest centenari el territori de Blanes fins a Portbou ha canviat molt la seva fisonomia i s'ha transformat en un punt de referència més comercial. A aquest canvi també cal atribuir-hi un abans i un després de la dictadura franquista i la progressió de Catalunya. Econòmicament, ens hem apropat molt més a Europa i això ha significat que hem deixat de ser una zona assequible per als turistes que venien de l'estranger.

Ara que ja sabem que la marca Costa Brava distingueix la nostra terra és moment també d'agrair a tots aquells empordanesos que en el seu moment, especialment quan no eren temps fàcils, van creure en aquest indret per demostrar que Catalunya també mereixia una oportunitat. Evidentment que eren altres èpoques i les relacions no eren tan comercials però la il·lusió de compartir preferències amb la resta d’Europa a través dels encants de diferents poblets mariners era més rendible que parlar de Girona i Catalunya. I encara que el nostre territori no estigui prou vertebrat amb els Pirineus i mereixi més inversions en infraestructures la Costa Brava ens ha servit de marca de prestigi. I això, en els temps que corren, no té preu. D'aquí el respecte i l'admiració.

Música / Need U Bad # Jazmine Sullivan

PD: Article a El País sobre Facebook. Una visió més sobre la gran xarxa social de moda.

La "nostra" Diada

2008-09-12T09:44:00.004+02:00

Alguna cosa farem malament si sempre tens la sensació que som els mateixos. Els catalans hi som però com és que la Diada no té prou força per estirar els nouvinguts? Ja no és qüestió de tres o quatre anys sinó de dècades de ser una terra acollidora. On són aquests catalans? On són els resultats? Alguna cosa farem malament si comproves que voldries més banderes als balcons, més gent al carrer i una inèrcia que ens permeti tenir objectius de futur clars i concrets. Però no, ens trobem en una espiral i potser ningú encara ara sap on és la brúixola. I amb l'afegit que com que hi ha la crisi, ara no és temps de crear més problemes afegits. I sinó que li diguin al conseller Castells, en la seva croada particular amb el govern estatal: rivalitzant amb el mateix partit i tancant aixetes pressupostàries a Catalunya. Maleït rol!

Música / I can let go now # Luciana Souza

Catalunya, ara i sempre

2008-09-11T09:37:00.001+02:00

Escoles TIC = escoles sense parets

2008-09-10T07:59:00.006+02:00

Gràcies a Mar Camacho he descobert aquest vídeo de Michael Wesch que em serveix per reflexionar sobre la situació que m'he trobat a les escoles durant els cursos de blocs en aquest darrer any i mig. D'entrada, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar ahir les previsions i els projectes per al nou curs escolar que comença dilluns que ve, amb un protagonisme especial per a les deu noves zones territorials. Entre els grans reptes, també hi ha el de potenciar l'ús de les noves tecnològies. És una idea força necessària però que és vital una aplicació més potent i global, ja que el sistema està preparat per treballar en xarxa.

En general, les escoles estan equipades, amb aules destinades a sala TIC, però fallen les connexions: lentes o no funcionen. I això genera impotència als professors que se senten desconcertats i lamenten no poder planificar el curs amb garanties. I és clar, també hi surten perjudicats els alumnes. Així doncs, si falla aquest primer pas tan simple, de res servirà en voler potenciar el coneixement i l'aprenentatge digital a les noves generacions, que són les que Catalunya necessitarà ben aviat. Idees força des de Via Augusta... sí! però resultats reals al país, també! El desgast TIC a als centres existeix i per això és necessari creure amb més força en un gran objectiu: les aules del present i futur no tenen parets. Som a la Tercera Revolució Digital.

Música / See You Soon # Coldplay

PD: Bona iniciativa la de Mar Roca, des de Tarragona, amb el repte d el'estelada als blocs.

Mónica López i el temps

2008-09-08T19:28:00.008+02:00

Va ser xocant ahir a la nit veure com Mónica López presentava el temps La Primera de TVE. La física lleidatana és un dels fitxatges de la televisió pública per a la nova temporada i d'aquesta manera TV3 ha tornat a perdre un dels referents de la cadena i una de les periodistes de futur. Com ha passat altres vegades amb professionals de prestigi de "la nostra". I tot i ser lògic, em va sorprendre que parlés del mapa del temps i sortís el de la península i es referís a el "tiempo del país". Ja estem acostumats a aquests canvis i a uns fitxatges que guanyen de cop molts més diners i popularitat però continua sorprenent-me que també sigui una pèrdua de la identitat de referència. Una mutació que puc acceptar professionalment, però que respecto que es perdi tan ràpidament els valors identitaris que tan necessitem. Precisament, amb el castellà, que té una gran riquesa d'expressions per evitar caure en el parany de tenir més o menys clara una ideologia.

Música / Reckoner # Radiohead

PD: Ja s'acosta el Festival de Jazz de Girona, serà a partir del 24 de setembre.

PD2: Peramea, un indret que ahir em van recomanar per perdre's.

PD3: 10-fast-fingers.com és un web on podem veure a quina velocitat teclegem, i practicar per millorar. Fins ara en alemany i, ara, en català gràcies al sempre actiu Miquel Serrabassa.

PD4: Bona iniciativa de la Universitat de Sevilla: regalarà un portàtil per a tots els nous alumnes.

L'hora de la veritat de la "crisi"

2008-09-08T06:53:00.006+02:00

Arriba el moment de saber la veritat segons les previsions urbanes que es basen en dades reals i intuïcions personals: crisi econòmica. "A partir del setembre, quan tothom torni a la normalitat és quan es notarà", preveuen la majoria, mentre que el 2009 ja ha estat qualificat de mal any pels experts financers. I és que la davallada de la construcció ha anat perjudicant sectors com la restauració, el turisme, els comerços... com si anessin caient les fitxes de domino. És una percepció força estesa però com sempre, als nostres governants no els interessa traslladar una sensació de pessimisme a la societat. I en aquest dilema estem a punt d'estrenar un nou curs que arriba marcat per aquests mals auguris i que es basa en indicadors reals, per allò de cal estrènyer el cinturó, i la lògica de comptar la venda de cafès matinals, menús de migdia, viatges de cap de setmana, l'afluència dels dissabtes a la tarda a Media Markt, Decathlon... Que són menys, sens dubte.

De moment, Zapatero ja ha fet un pas important en anunciar un augment del 6% en les pensions mínimes a partir de 2009. Una mesura global més per combatre a contrarellotge una mala planificació a causa de les eleccions generals del 9 de març.

Música / I Want You Back # KT Tunstall

PD: Entrevista interessant a José Luis Larrea a La Vanguardia.

PD2: Reportatge sobre Facebook al New York Times. Els afectes de la gran xarxa mundial social a internet.

PD3: Deu anys de Google. Deu anys per valorar com un buscador s'ha convertit en imprescindible a nivell internacional.

PD4: Avui s'estrena la nova etapa de Neus Bonet a Catalunya Ràdio. Un gran repte que serà valorat en funció dels resultats. Per tant, sort!

Contemplant una mandala

2008-09-05T23:01:00.011+02:00

M'agraden les mandales i m'ha agradat visitar l'exposició L'art del Tibet. Imatges per a la contemplació, que es mostra a la Sala Girona de la Fundació 'la Caixa'. Poder veure en directe com s'elabora aquest dibuix tan personal, fet amb sorra de colors i amb una significació profunda, té un encant espacial. És com si resumís la calma i l'espiritualitat de la identitat oriental. Segles i segles d'història en dibuixos en papers o al terra i en banderes.

A causa de la seva minuciositat, la mandala d'aquesta imatge requereix diversos dies, així que es podrà veure fins el 10 de setembre: serà a les set de la tarda quan s'iniciarà la cerimònia de dissolució de la mandala i l'ofrena d'aquesta als assistents i al riu Onyar. Un ritual històric, basat en creat i destruir, com els orígens de la nostra pròpia existència.

Música / Where are you now # George Winston

El Che, quaranta anys després

2008-09-04T07:23:00.002+02:00

Arriba Che, El Argentino, la primera de les dues pel·lícules de la seva figura realitzades per Steven Soderberg. Benicio del Toro s'ha posat en la difícil pell d'un dels personatges històrics del segle XX: és el mite revolucionari. I, de moment, la crítica ha ressaltat el film, en el qual s'hi han implicat els mateixos director i protagonista després de set anys d'investigació. Documental i ficció, tot rodat en castellà (i això que el director no l'entén), i que neix en l'inici de la revolució cubana fins a la presa de Santa Rosa. És el Che a través d'un gran intèrpret.

I després vindrà Guerrilla, un altre treball arriscat però que té el repte de traslladar a la pantalla gran com era el Che.

Música / Me equivocaria otra vez # Fito y Fitipaldis

Douro, Porto i Portugal

2008-09-02T20:59:00.005+02:00

Amb sol i amb brisa és més fàcil que la sortida pel riu que voreja Porto sigui més agradable. La ciutat ha tingut un bon temps a final d’agost, al contrari de la majoria de dies d’estiu, que no ha fet el calor que es preveia. Així ho lamentava un jove comerciant d'una de les botigues de moda de la cidade: l'outlet Favela i chic, a la cèntrica Rua Mouzinho da Silveira. De fet, un estiu climatològic similar a Catalunya. I un riu amb cabdal sempre té encant i ofereix més recursos a la ciutat que, si els sap aprofitar, pot gaudir encara més d’un bé tan preuat com l’aigua. Alhora, encara pot oferir més recursos als turistes.

Les aigües presenten una bona imatge i la companyia que organitza la travessa està ben preparada per fer sentir bé al turista. Una vegada més, s’ofereix de franc l’inevitable oferta del vi de Porto, que és de la mateixa marca que les veles que va empenyent el vent.

A mida que vas passant els ponts, que s’han convertit en importants eixos viàris, t’allunyes del centre i veus una altra cara a la ciutat. És la més plàstica, però també vas descobrint petits pobles que donen al riu com si fos el mar. Aquesta perspectiva, al final del Mediterrani Occidental, contrasta amb un clima que també es combina amb l’Atlàntic. Verdor, vermellosos teulats antics, vinyes amb collites a punt de ser recollides, aigua blava i fosca, i l’esperança que les futures construccions no malmetin la perspectiva. Perquè d’edificis nous i vells que trenquen l’encant, lamentablment, també en vas observant. Una llàstima.

En definitiva, una impressió global que Porto i el seu entorn no han perdut la fascinació per les aigües del riu i que acaben sent el canal cap a la porta del gran Atlàntic. Un oceà que sempre donarà vida a Portugal.

Música / A Minha Pele # Maria João & Mário Laginha

Fundação Serralves

2008-08-31T13:26:00.004+02:00

La Fundação Serralves, al vistós i londinenc barri de Boavista, encarna el futur de Porto. Als afores del barri antic, la cidade s'obre a l'exterior amb la voluntant de mostrar el seu cosmopolitisme. Precisament, aquesta és la finalitat que pretenen la majoria de les grans ciutats europees amb història i un llegat valorat com a patrimoni universal. I la prova és visitar els barris i ciutats que van vestint l'àrea urbana: com Vila de Gaia, Matoshinos i la gran zona que envolta el nou estadi de Futbol del FC Porto, Estádio do Dragão. Futbol i business, tot combinat, per intentar finançar un dels clubs més potents del país. Com deia anit un seguidor, durant la retransmissió del clàssic Benfica-Porto (1-1), després del Porto, el Benfica i l'Sporting de Lisboa "venen tota la resta de clubs". I el Porto ja pot presumir d'estadi, ja que es molt recent i es va finalitzar just un any abans de l'Eurocopa de futbol que va organitzar el país. El futbol, aquí, és vida a causa de l'impacte mediàtic.

Porto és una cidade que té futur a Europa, tot i el trajecte lent a recórrer, perquè comença a posar les bases d'una urb ben teixida. Respecte els parcs naturals de què disposa (nous i antics), que és un mèrit en els temps actuals, ha creat una xarxa ferroviària moderna i amb sortides i arribades molt puntuals, i té una dimensió històrica que li donen un plus. I amb Ryanair, encara podrá revitalitzar el seu patrimoni més turístic. I tot això, combinat amb la grandesa fluvial del Douro i l'obertura al gran Atlàntic. A més, té l'encant d'una fundació tan potent com la Serralves, que dóna nom al Museu d'Art Contemporani, enmig d'un majestuós parc.

Manoel de Oliveira i el fotògraf sud-africà David Goldblatt són els reclams d'aquest estiu. Són mostres correctes. Oliveira és el gran cineasta de Porto i té un film sobre la pròpia cidade, Douro Faina Fluvial, que impressiona setanta anys després.

Música / Os Búzios # Ana Moura

Coimbra i la universidade

2008-08-30T10:56:00.011+02:00

És l'arrel de la nació portuguesa i té uns edificis històrics del que va ser i ja no és: un centre històric de primer nivell mundial gràcies a la Universidade de Coimbra però que està molt mal conservat. Les residències d'estudiants que envolten la universidade estan envellides i necessiten ser restaurades. El pis on va residir Eça de Queirós n'és un exemple. I també ho és la tomba d'Alfonso Enriques, el primer rei del país, que es troba a l'església de Santa Cruz. Gran història però que necessita milionades de diners que ara el país ja no té. La universidade és majestuosa i té un enclavament que li dóna un encant especial, però té els mateixos problemes de conservació, encara que veus com rehabiliten alguns trams.

Però tot i això, val la pena perdre´s per la ciutat que els portuguesos comparen amb Salamanca i que no a Catalunya no tindríem cap exemple similar. El centre és molt comercial i els propietaris es desfan per agradar els turístes que hi passen. Molt diferent a casa nostra, que la majoria d'establiments ja no són servits pels propietaris i el client ho acaba notant. Un policia molt atent se n'encarrega de buscar un dinar típic i té el detall de dur-nos fins a la porta. Un lloc senzill però molt acollidor: la cèntrica Adega Paço do Conde, on et cuinen a prop de les taules el peix o la carn que abans et menjaràs.

A Coimbra no hi ha tantes banderes del país penjades als balcons, com passa a Guimarães. Però a Porto ja és una altra història. A la nit, toca fados i el restaurant que té renom al barri històric és O fado. Molt acollidor i amb poques taules, però amb clients justets. Será la crisi? O potser la manca de màrqueting, com deia Leonor Santos, una de les cantants de la vetllada, que reconeixia que aquest era un dels principals valors de Mariza, ara la més internacional del país.

Els diaris recullen l'homenatge de la triatleta Vanessa Fernandes, que és rebuda al seu municipi amb honor per la medalla d'or als Jocs Olímpics de la Xina. Però és una excepció perquè els mitjans viuen abocats al futbol. Aquesta nit um clásico, Portugal a ver estrelas... que diuen els titulars dels esportius: és un Benfica-Porto, a Lisboa, amb un repte alt per al tècnic espanyol, Quique Sánchez Flores, que comparteix protagonisme diàriament amb dues grans figures del país, com són Cristiano Ronaldo i José Mourinho.

I els informatius televisius destaquen àmpliament aquest matí l'agosto tranquilo, una operació policial a gran escala en diferents indrets del país com Vila do Conde o Vilanova de Gaia. El ministeri de Defensa i el de Presidència han augmentat els controls amb més de 160 agents en la lluita contra la droga i les armes. El motiu és perquè els crims violents i greus han augmentat aquest primer mig any un 15% més que en el mateix període de 2007.

Música / Vai De Roda Agora # Ana Sofia Varela

Guimarães: aquí nãsceu Portugal

2008-08-29T00:48:00.007+02:00

Guimarães té un encant especial. Per dimension i centre històric podria recordar Girona. Té una muralla que protegeix un casc antic molt ben cuidat i conservat, on el castell i el Palau dels Ducs de Bragança són els principals atractius. L'estàtua combativa d'Alfonso Henríquez commemora qui va ser el primer rei de Portugal, encara que hi ha la incertesa de si va néixer a aquesta ciutat o va ser a Astorga. Fa un sol espèndit que cau sobre la calçada portuguesa, en una cidade que és candidata al títol de capital europea de la cultura 2012.

L'anècdota de la visita va ser un matrimoni de Vila de Gaia, "que no és Porto", només baixar del tren. L'home va voler fer de guia pel centre històric el dia que feia 77 anys. Home agradable i juvenil, tot i l'atac de cor que va patir. És servicial i sembla una petita enciclopèdia, mentre que la dona és més reservada. Fernando era fotògraf i ara està jubilat, però se separa de la seva Nikon tot i que li pesa desprès d'hores de dur-la a sobre. Recorda amb bona memòria que fa pocs anys va visitar Roses i reconeix que li va agradar. "Catalunya és una altra Espanya. Ja ho sé, ja", somriu, mentre afegeix "els catalans sou diferents, més moderns que els espanyols". Mouito obrigado. Mentre parla passa una parella de joves gironins que aprofiten el dia per sortir de Porto i visitar la que va ser la primera capital de Portugal.

Just el dia que Guimarães lamenta la derrota de l'equip de futbol, el VSC, a Basilea (2-1). Alguns aficionats se senten impotents pel gol anulat el minut 86 i el diaris parlen de robatori i assalt en els titulars. No era fora de joc, escriuen i demostren amb les fotos. El preu de la derrota: no poder accedir a la Liga dos Campeões. Però els diaris també parlen de la manca d'infermeres, els sindicats en reclamen a la ministra de Salut unes 2.000 places, mentre que el president del país, Cavaco Silva, exigeix mesures i mitjans contra el crim, ja que creu que la violència dels últims mesos és una "coisa muito séria".

Deixem Guimarães sense saber res de la parella gironina del carrer del Carme i d'en Felipe, però abans és fàcil trobar-se amb l'estadi i un espectacular i envejable Centre Cultural Vila Flor, que prepara un interessant trobada internacional de música de l'1 al 19 de setembre. Al mateix temps, la cidade espera per al 18 d'octubre la visita de Mariza, que és una de les cantants més famoses del país i que va actuar en el dia de l'estrena del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu.

A la nit, fados al Café Guarany amb Joana Costa, que despunta a Porto. Dona esvelta, simpàtica, i amb una veu greu és guanya el públic de la trentena de taules. Fado que significa destí amb portugés arcaic, el destí que tots tenim en aquesta vida. Posats a triar, que tingui l'alegria dels fados de Coimbra, precisament, el destí de demà.

Música / Oh gente da minha terra # Mariza

Dois Portos

2008-08-28T10:19:00.003+02:00

Tal com va passar a Amsterdam l'any passat, un matrimoni d'Aiguafreda amb qui vam coincidir agafant el bitllet de metro a l'aeroport per anar al centre de la ciutat, el vam tornar a trobar ahir al vespre, quan ells estaven sopant tranquil.lament a l'admirat Café Majestic. I encara potser ens retrobarem perquè marxen diumenge. L'home diu que resisteix més bé a les caminades ascendents i descendents de la cidade. I si no ens veiem a Porto, potser serà a Llançà, on tenen un apartament.

És fàcil comprovar que Porto guanya en la distància. Ho observes des de Gaia i l'històric mirador de la Torre do Clérigos. D'aprop, li veus els carrers poc llüents i la realitat és que necessita grans inversions per rehabilitar els històrics edificis. Però ara no és una època dolça: com passa en general. Ho explicava un home amb passat difícil mentre demanava caritat pels carrers. És un dels molts i moltes que ho fan en els indrets més turístics. Ell fa anys que és aquí per rehabilitar-se i diu que se n'ha sortit. Té la dona que treballa a un centre mèdic de Moncloa i dos fills a Madrid. Fa llàstima. Diu que està "net" i que vol tornar amb la família amb autobús via Guimarães, Vigo, Saragossa, Madrid. Necessita 30 euros pel bitllet. Però abans en vol cinc per sopar i avui mateix en té només un i poc més.

Dedueixo que a qualsevol bodega presumeixen del seu Oporto. És seu però cada vegada més explotat per inversors estrangers. Com les caves Cálem, que van ser comprades pels gallecs de Caixanova. M'hagués agradat veure les bodegues Ferreira, les més històriques, però van tancar a les 6 de la tarda.

I una recomanació inevitable és anar a menjar peix a Matosinhos. Imperdonable. És a quinze minuts amb l'autobús, quan el Duero s'obre a l'Atàntic. Gràcies al seu imponent port, ofereix peix fresc a un preu raonable. El consell d'una vianant local va ser anar a O Valentino. Un restaurant de Rui Sousa Dias, agradable i cordial, i ara restaurador des de fa cinc anys. Coneix Catalunya perquè es va dedicar al tèxtil, però ho va deixar a causa de la crisi provocada per l'allau de matèries téxtils que arribaven de l'Àsia. És el preu dels nous temps i d'un mercat controlat cada cop més per Orient. I el que ens espera, ja que el seu gran domini productiu tot just està començant.

Porto "renasce"

2008-08-27T10:26:00.004+02:00

Porto vol renéixer. De fet, com Portugal. S'han complert les previsions dels amics i coneguts sobre què ens trobaríem a la segona cidade més important del país. Portugal és encara massa lluny de l'Europa moderna però la globalització ja comença a tenir els seus efectes i té l'oportunitat d'obrir-se al món, dècades després de la seva fase d'esplandor mundial. I es nota en l'ambient comercial aquesta oportunitat de poder resorgir i ser més competitiu. Però sense pressions ni gaires maldecaps: volen anar al seu ritme i a la seva manera. Com si a la vida qüotidiana encara els calgués la nostàlgia que evoquen els fados.

Porto és senzilla, agradable i abocada a l'aigua: riu i mar. Per això, té un aspecte basat en el món mariner i que evidencia la duresa de qui viu pendent de l'aigua. De moment, la Livraria Lello (considerada una de les més boniques del món), el dinar a la plaça del Mercado do Bolhão (mostra el contrast del país), el Café Majestic (referent cultural del país) i sopar vora riu (Ar de rio) ja han servit per amortitzar més de 24 hores a Porto. Entre pujades i baixades, i una cidade que necessita turistes per demostrar la modernitat i les ànsies dels seus lemes: Porto vivo i Porto renasce.

Llàstima d'haver arribat tard per al Festival de Jazz, amb Herbie Hancock com estrella, i el concert de Roger Hodgson (va tocar al Porta Ferrada de Sant Feliu), el líder de Supertramp. Però dissabte hi ha un Boca-River o un Barça-Madrid: serà el Benfica-Porto, a la segona jornada de lliga.

La Cerdanya: un salt endavant

2008-08-26T00:05:00.003+02:00

La comarca de la Cerdanya ha fet un salt en el temps perquè s'ha convertit en un paradís de segones residències, especialment per a la gent de classe alta de Barcelona, encara que també de Girona. Els residents temporals han revolucionat el destí de la pagesia catalana de l'alta muntanya i han permès revitalitzar una regió que estava mancada d'oportunitats per la duresa del clima i la fugida de la gent jove a les grans ciutats. En general, el turisme rural és viu i evidencia la manca de vertebració que pateix el nostre país, sobretot, quan Barcelona deixa de ser el subjecte. I també està per veure si el nucli governamental de Puigcerdà ha de ser Tremp, tal com passaria amb la creació de les vegueries, ja que diria que la majoria se senten i es volen continuar sentint gironins i gironines.

És curiós com alguns barcelonins, per exemple, s'han empadronat en aquests poblets per tenir avantatges, com ara, estalviar-se el preu del tram del túnel del Cadí. Però la demostració del salt de la zona són la transformació dels municipis com Urús i Bolvir, però també el mateix centre de Puigcerdà, que ha remodelat el comerç en pocs anys. I Alp i Llívia... A cada poble hi ha el grupet de visitants populars, que busquen més o menys discreció.

Puigcerdà és un turó que, lògicament, a causa de l'augment de població pateix ara problemes d'aparcament al centre però que necessita saber transformar-se en zona peatonal, tal com es va fer amb el carrer principal. La reivindicació de la manca d'aparcament es pot llegir en els rètols de la majoria de botigues. I ara el gran projecte de futur serà el necessari hospital transfronterer, que anirà acompanyat d'una gran zona residèncial. Un canvi important que ha de ser respectuós amb la geografia de la zona que, de moment, tot i els grans canvis, no ha patit l'especulació urbanística de la Costa Brava. Però la crisi econòmica actual ha passat factura, a la comarca amb la marxa d'uns tres mil immigrants (la construcció està frendada), i menys pernoctacions i turistes. Una mancaça global de Catalunya palesa arreu del país.

Puigpedrós

2008-08-25T08:05:00.010+02:00

Em va agradar fer cim a una de les nostres muntanyes. Gràcies a l'experiència d'Enric Olivas, ara en un altre estadi després de jubilar-se de Caixa Girona, i l'incansable Josep Álvarez, de l'Assessoria Ribas-Álvarez, vaig d'una experiència inoblidable, juntament amb Lluís Reverter, free-lance del món 2.0. Vam fer els 2.914 metres (algunes guies posen 2.911) en una jornada de bon temps i que va començar al, per sort, remodelat refugi de Malniu, a Meranges, que és el poble amb menys habitants de les comarques gironines. Va ser divertit trobar-nos just dalt del cim amb dos dels germans Tomàs, que per primera vegada pujaven acompanyats dels seus joves fills. Una ascenció que sempre més recordaran. La baixada, per la vida dels estanys i el llac de les Bulloses, va ser espectacular per l'encant de la geografia.

Des de dalt del Puigpedrós tens la sensació de divisar una altra Cerdanya. Amb la majestuosa vista a la serra del Cadí i garebé tota la vall, penses en com s'han transformat Puigcerdà i els petits pobles que l'envolten. I des de fa anys, sense una frontera real però sí física, perquè a l'altra costat de la frontera, a partir ja de Bourg-Madame, el català ja ha quedat com una qüestió comercial, per als inversors en turisme, o romàntica, per a la gent gran que encara l'utilitza.

M'agrada Urtx

2008-08-20T22:53:00.009+02:00

Ha estat una descoberta agradable la tranquil·litat d'aquest poblet de la Cerdanya. Just acabar la Collada de Toses venint de Ripoll -diria que la majoria pronunciem Tosses-, ja et trobes amb Urtx. És el preàmbul de la majestuosa vall, a mitjan agost verda i assolellada. La recomanació va ser de Miquel Blanquer, amic de quan treballava a Caja Madrid a Girona (ara és a la Seu). Ens va aconsellar Cal Mateu, amb la Lola, i aquí estem. Sort que la Dolors té paciència i deixa fer quan un de nosaltres té ganes de jugar amb el seu bestiar: pobres pollets. Ara, que si jo pogués empaitar el gall de les set del matí...

I ha estat divertit coincidir a Urtx amb els propietaris dels König, com també amb la família Tomàs. Ja ens han convidat a una sessió de cinema infantil a l'aire lliure i uns cafès de mitja tarda.

PD: Ha estat molt interessant seguir avui la tragèdia de Barajas a través de Twitter. Una àgora molt plural, enriquidora, activa i instantània.

Michael Phelps: esportista de llegenda

2008-08-16T10:01:00.007+02:00

Michael Phelps ja és un esportista de llegenda per als Jocs Olímpics. El gran espectacle mundial de l'esport, juntament amb el Mundial de Futbol, ha vist com el gran record de Mark Spitz ja té un registre idèntic al de Munic del 72 (les imatges). Vint-i-sis anys després, a Pequín 2008, Phelps s'ha convertit en un nedador universal. I és que els Estats Units són únics en aquest aspecte de fabricació d'ídols mundials. Una icona més de la competició dels cinc anells, que com que és la més comercial necessita devorar constantment marques, atletes o sentiments. Competir sense més, ja no és rendible a escala planetària.

Música / You Will Rise # Amiel Larrieux

PD: Iniciativa pendent de l'Ajuntament de Girona: la ciutat als mòbils dels visitants i turistes.

Chambao i les seves veus compromeses

2008-08-13T08:50:00.003+02:00

Una bona causa la de Chambao més enllà de la música: el projecte Voces. Flamenco chili amb compromís, començant per la cantant. Anit ho van demostrar a Calella de Palafrugell.

L'admirable trajectòria de Paul Newman

2008-08-12T07:21:00.005+02:00

És elogiable la brillant trajectòria personal de Paul Newman en un món tan comercial com és Hollywood. Un dels grans del cinema pateix un maleït càncer terminal i ha decidit que vol passar el tram final de la seva enfermetat a casa seva. Ha preferit allunyar-se de l'hospital ara que li queden pocs dies de vida. Newman sempre he pensat que és tan gran dins el cinema com fora d'ell i avui dia, amb les gran millonades que cobren actors, famosos i esportistes de prestigi mundial, no es fàcil trobar perfils d'aquestes característiques. Els diners i la fama són massa fàcils de comercialitzar, amb vanitat inclosa. Per això, tot el sistema es pot rendibilitzar, més enllà dels reptes professionals. A més, la lluita personal de Newman contra el càncer també és molt lloable. I ho serà en el futur. Per tant, se'ns en va un dels grans, un d'aquells que sempre he admirat com Jack Lemmon, Marlon Brando, Robert Redford i Robert de Niro.

Música / I've got a crush on you # Frank Sinatra & Barbara Streisand

PD: El web personal de Michael Phelps, que vol ser l'heroi dels Jocs dels 2008, està en anglès i xinès.

L'esclat mediàtic de la Xina

2008-08-09T05:56:00.009+02:00

La Xina és encara per a molts un país que és un gegant adormit. Per exemple, alguns dels ciclistes espanyoles olímpics encara deien que esperaven trobar només cases baixes durant la cursa. Però no, el gegant asiàtic ja és una altra cosa: és una gran potència que comença a avançar. I aquest estiu del 2008 suposarà un punt d'inflexió per les seves ànsies de demostrar la seva grandesa, que alhora servirà també per amagar la manca històrica de drets humans en un país que vol oblidar ràpid el passat. I les olimpíades li van com anell al dit perquè suposen una gran finestra al món per demostrar que l'esport uneix cultures i té prou potència mediàtica per amagar els defectes d'un país. Però ara la Xina té una oportunitat històrica i, probablement, sinó és per culpa d'un atemptat terrorista demostrarà que el futur és seu. No volíem globalització, doncs preparem-nos a la vella Europa.

I aquesta és l'altra gran realitat que s'amaga rere la competició. Hauria d'interessar l'esport i només hauria de ser això: el moment de glòria dels atletes. Però no és així. És un muntatge massa milionari i mediàtic perquè només interessin les medalles. És una competició mundial de països en la qual es necessiten records i espectacle per vendre més ídols i tenir més audiència. Per això, tanta despesa en seguretat i organització i, per això, tant dopatge entre els atletes. I tot perquè cada quatre anys, els jocs siguin recordats com els millors de la història. Ara Beijing, però d'aquí tres setmanes el gran repte serà per a Londres 2012.

Música / I Really Want You # James Blunt

PD: Més dany moral, més despeses i més reivindicacions incomplertes amb l'Estatut. Tot esperant que Montilla doni el cop d'esfecte més esperat del seu mandat.

L'habitatge també cau al Regne Unit

2008-08-07T14:04:00.002+02:00

El preu de l'habitatge en el Regne Unit ha patit el juliol la caiguda més gran dels últims 25 anys (d'ençà el 1983) en reduir-se la demanda com a conseqüència d'un enduriment de l'accés als préstecs hipotecaris, segons acaba d'anunciar Halifax, la major entitat hipotecària del país. L'habitatge va baixar en els tres mesos fins a juliol un 8,8 per cent respecte al mateix període de 2007 i suposa la quarta caiguda interanual consecutiva, després de cinc anys de continus ascensos.

Una prova més que el càncer de la construcció és global i no és només dels Estats Units o l'Estat espanyol. Aquesta davallada és un altre símptoma d'una especulació urbanística que, en el fons, ha acabat posant en qüestió el propi sistema i ha provocat que la classe mitjana encara sigui més pobre. Una elit s'ha enriquit i especulat, mentre la gran majoria n'ha patit les conseqüències. I mentrestant, el diner negre mimat com en el seu moment ho van ser les armes i la beguda a Chicago als anys 20.

Música / Get Down On It # Kool & The Gang

Nike juga amb els sentiments

2008-08-05T08:16:00.003+02:00

Pau Gasol ja és una icona i Nike ho sap. Per això en treu rendiment i , ara, un altre anunci. Més enllà del bàsquet, com va passar amb la selecció espanyola a l'Eurocopa, toca tornar apel·lar els sentiments per posar més dosis de passió en l'esport. Arriben els Jocs Olímpics de la Xina i el millor jugador català de bàsquet de tots els temps parla d'identitat. En el fons no comercialitza res, ni ven marca, sinó ideologia pura i dura: ser español ya no es una excusa, es una responsabilidad.

No m'imagino aquest nou anunci de Nike a la inversa i que Pau Gasol pogués expressar el seu sentiment de catalanitat com a jugador de la roja. És impensable. I no seria comercial. I a Nike no li agradaria aquest missatge identitari. Tot i que Pau Gasol continuaria demostrant que és el millor jugador català de la història. I espanyol. I un dels millors de la NBA. Però, no. És com la sensació d'una derrota moral, fins i tot, ja sense ni tan sols pensar a competir.

Música / L'Estaca # Zebda

Torna David Mamet

2008-08-02T06:20:00.002+02:00

Quatre anys després, el dramaturg i director de teatre i cinema nord-americà torna a la gran pantalla amb Redbelt. Rodada a Los Angeles, la trama gira al voltant de les arts marcials i els codis morals i ètics que sempre es poden acabar amb la realitat. Sentits de l'honor en una acadèmica de jiujitsu que el geni de Chicago segur que haurà sabut descriure molt bé perquè fins i tot ell, a la vida real, té el cinturó blau d'aquest art marcial. Redbelt, cinturó vermell, representa l'honor més gran en aquesta disciplina, la que precisament Mamet mereix en el món del cinema i el teatre.

Música / All The Things You Are # Pat Metheny & Brad Mehldau Duo

Jocs Olímpics de Beijing: l'alter ego de l'esport

2008-07-31T07:33:00.009+02:00

Els Jocs Olímpics de la Xina són a punt de començar, a vuit dies vista. I aquestes olimpíades sí que no són unes qualsevol. El fet que s'hagi escollit el continent asiàtic i més concretament la Xina, té unes connotacions que van més enllà dels grans interessos comercials. Perquè la Xina ja no és un gegant adormit: és una nova potència mundial, amb una gran capacitat de creixement. Però en qüestió de drets humans, és un país que té unes mancances històriques que no es poden oblidar durant els setze dies de competició. Ja no és només el conflicte del Tibet sinó principis que afecten els drets humans dels ciutadans i, especialment, la igualtat de gènere.

És per això que ara que tot ja és a punt es fa difícil no pensar en més qüestions de raó de ser de la humanitat que no en les grans marques esportives. Quan el màrqueting obliga a parlar de victòries, records, registres, consumisme i eficàcia organitzativa, i les televisions només busquen panoràmiques plàstiques, ens anem oblidant de l'essència humana. D'això es tracta sembla perquè el món es mou en aquesta direcció, però és imperdonable caure només en aquesta voràgine.

Música / Gospel With No Lord # Camille

PD: Em fa una il·lusió especial el reconeixement per a un saltenc com Salvador Sunyer, amb el Premi Nacional de Cultura. Nissaga Sunyer.

PD2: I m'hen alegro de la victòria de Jaume Torramadé a Unió a Girona. Fins i tot, polítics d'altres partits valoren el seu perfil.

PD3: Descobrint el nou redisseny de Facebook, la nova revolució social a internet.

PD4: M'hagués agradat que el govern català hagués desitjat sort als nostres atletes en un acte públic, com van fer Bush i Zapatero.

Comença la partida de cartes

2008-07-28T07:49:00.004+02:00

Arriba l'hora de la veritat: a partir d'avui els governs català i espanyol comencen a negociar el finançament i el Nou Estatut. És el moment de veure fins quin punt el socialisme es posa d'acord sobre el futur de Catalunya. Després de llarga períodes i d'etapes Pujol-González i Pujol-Aznar, el parèntesi Maragall-Zapatero, ha arribat el moment de veure què passa amb la connexió Montilla-Zapatero. De moment, s'ha evidenciat mediàticament que el nostre executiu vol jugar fort i vol guanyar la partida. Però Zapatero, en temps de crisi, no pot passar gaire més enllà del previst. De fet, va mostrar molta predisposició en la cloenda del Congrés del PSC però no va anunciar cap realitat concreta. I ara, precisament, és el que necessita Catalunya.

Que d'una vegada, es compleixen les justes demandes catalanes i l'Estat no s'excusi a través d'una igualtat econòmica que sempre tant ens ha perjudicat. Perquè rebre el que ens mereixem i pertoca mai hauria de ser a canvi de ser menys solidaris, perquè això sempre ho hem estat. Però aquest concepte tan interessat ens desacredita. Per tant, arribats a una fase que el café para todos ja no ens serveix, arriba l'hora del canvi i de passar de les paraules als fets. S'ha tensat molt la corda, amb el conseller Castells com a home fort, però Zapatero sap que té poc marge econòmic i polític. Si, per sort, es creia allò de l'Espanya federal, que ho demostri d'una vegada.

Música /Could you be Loved # Bob Marley

PD: La brillant descoberta de Toni Dalmau: el web de Karadzic és fals.

PD2: Una descoberta interessant: Albert Figueras.

Sense bàsquet, hi perd Girona

2008-07-25T21:06:00.004+02:00

S'han confirmat els pronòstics i ja no hi ha més bàsquet ACB a Girona després de vint anys. Estic convençut que és una derrota per a la ciutat, tot i que ara mateix potser calgui parlar de futbol i de Gironamania, amb el meritori ascens a segona A. Però un triomf no pot amagar un fracàs. I en el fons, el que és més preocupant és com s'ha gestionat aquesta situació, amb massa silencis interessats d'uns líders polítics que evidenciaven el final d'un trajecte. I ara doncs, tindrem Fontajau i pavelló a la Devesa.

Tampoc és moment de buscar grans culpables, però sí de valorar que el bàsquet ha significat molt per aquesta ciutat. Potser, fins i tot, ha estat el gran indicador del mandat de Joaquim Nadal com alcalde i de l'ambició de Joaquim Vidal com a empresari. En el fons, els dos grans artífexs d'aquest club i d'una projecció col·lectiva de ciutat. Però al final, no s'ha perdut la plaça a l'elit del bàsquet sinó que s'hi ha renunciat. I en un dels millors moments esportius, quan ens acostàvem als grans i els miralls de sempre.

I ara és l'hora de reconèixer la tasca dels qui tant se'ls ha criticat, que sempre és el més fàcil i gratuït, i dels qui han volgut creure en aquest projecte. En aquests moments de sensació de fracàs i d'apunyalar els qui ara són a la directiva, en el fons, tenen el reconeixement d'haver volgut mantenir el club fins el final. Han lluitat contra molins de vent...

I no ha pogut ser a nivell econòmic, pel gran dèficit, d'acord! (quin club d'èlit de qualsevol esport no té deute), però han volgut generar una ciutat amb més potencial col·lectiu, que falta li fa. Però al pas que va, cada vegada dóna més la sensació que viu més a la gran ombra de Barcelona. I ara ens queden el Barça, la Penya... i el Manresa. Sí, sí, el Manresa.

Música / Do I Have To Say The Words # Bryan Adams

PD: Em sento afortunat per l'amistat amb Antonio Maceiras durant aquests dos últims anys gràcies a David Aurich. Sort Antonio, i que tinguis els èxits que et mereixes!

Crisi econòmica = menys inversió publicitària

2008-07-23T07:12:00.005+02:00

La crisi ja té els seus efectes en un sector com el publicitari, que depèn dels bons cicles de l'economia. I els resultats en són la prova: en el primer semestre de 2008, la inversió publicitària en els mitjans convencionals de l'Estat ha experimentat un decreixement del -6,5%. Segons les dades anunciades per InfoAdex, el volum se situa en els 3.644,7 milions d'euros, davant dels 3.898,5 milions que es van registrar en el mateix període de l'any passat.

- Televisions: És el primer mitjà per volum d'inversió rebuda, però ha disminuït en –un 4,1%, situant-se en una xifra de 1.705,9 milions d'euros en el primer semestre de l'any.

- Diaris: Tot i ser el segon mitjà, ha registrat un decreixement del -16,2%, que li ha generat una inversió de 805,8 milions.

- Ràdios: La ràdio, el tercer gran mitjà, obté un volum de negoci publicitari de 343,5 milions i pateix una disminució del -3,3%.

- Revistes: Ocupa el tercer lloc per la xifra de 352,7 milions, però la rebaixa global és de -4,5%.

- Mitjans exteriors: Pateix també els efectes i obté un global de 231,1 milions, que representa un decreixement del -3,1%.

- Cinema: Dels mitjans tradicionals, ha estat el més perjudicat en experimentar una caiguda del –43,0%, quedant-se en una inversió de 11,1 milions.

- Dominicals: Tenen una inversió del -14,3% i és inferior a la del 2007 i se situa en una xifra de 53,1 milions.

Entre aquesta davallada, destaquen els bons registres de dos sectors: internet i els canals temàtics. La publicitat a la xarxa ha augmentat de manera signifativa (un 28,3%) i ha arribat als 110,6 milions en el primer semestre. I els canals temàtics han suposat la segona excepció de la tendència negativa generat i han augmentat en un percentatge de 12,1%.

Música / Este mundo va # Leonor Watling & Miguel Bosé

PD: I Solbes... fent de poli dolent, per tant, veure'm com mou fitxa Montilla. Confiem que de ganes en tingui, ja que fins ara ho ha demostrat públicament.

PD2: Sort a Oleguer, en la seva nova etapa en un club mític com l'Ajax. Se'l considera atípic quan hauria de ser totalment al revés.

PD3: El testimoni emotiu de Boban Minic per la detenció de Karadzic.

El poder de la marca socialisme

2008-07-20T16:00:00.006+02:00

Zapatero acaba de cloure l'XIè Congrés del PSC amb l'objectiu de marcar les línies de present i futur que espera del partit. Són les claus de la governabilitat d'un espai polític que té èxit, que li reporta un poder de gran abast, però que al mateix temps li provoca generar uns equilibris interns per evitar tensions. El Congrés ha demostrat que és el cicle del PSOE dins del PSC, però tot queda dins d'una xarxa que ca mantenir per continuar consolidant aquest projecte de fa 30 anys. El mateix president espanyol ha animat els seus a continuar els reptes actuals i, per tant, que li continuïn donant la solvència necessària per mantenir-se a la Moncloa durant més més anys i potser mandats. És retroalimentar-se. D'això tracta aquest socialisme cosmopolita (cada vegada és menys obrer) d'inicis del segle XXI.

Agradi més o menys Montilla, agradi més o menys el seu català (estic totalment en contra del que va dir Felip Puig i sinó que parli Pujol i recuperi vells eslògans), aquesta fórmula funciona i per això no cal tocar-la. Més aviat tot el contrari. Per això, Zapatero vol ampliar el mateix mètode al País Basc i fer lehendakari Patxi López. El discurs de Zapatero anava en la línia social, com era d'esperar, i els reptes de retornar a Catalunya el finançament perdut, però sempre amb la dosi de component equitatiu, amb vista altres comunitats.

I Zapatero, en el fons, ha vingut a fer de president del govern i de president d'un partit que té dos caps però que, de moment, en aquesta guerra freda ningú es farà mal perquè els resultats són històrics i el poder, també.

Música / The Ghost Of Tom Joad # Bruce Springsteen

Estimat Bruce

2008-07-20T08:06:00.003+02:00

Una victòria i una derrota

2008-07-18T14:56:00.004+02:00

Amb l'adéu d'Antoni Bassas el periodisme queda tocat. I no només per les formes sinó pel fons, que és el més preocupant. Hi ha una doble lectura maquiavèl·lica en tot aquest procediment de Catalunya Ràdio perquè això de "discrepàncies amb la direcció" és massa diplomàtic. I ja és casualitat que dos dels referents periodístics del país dels mitjans públics, com Mònica Terribas i Antoni Bassas, no tinguin un canal d'informació a partir de dilluns vinent. I tot plegat, és per una decissió políticament incorrecta.

Són dos informadors de la famosa crosta, perquè negar-ho. Per això la seva momentània retirada s'ha d'interpretar com una derrota i una victòria. Derrota perquè la informació dels qui es creuen el nostre país saben i han comprovat el preu que s'ha de pagar. I és una victòria per a tots aquells que fa anys que esperen aquest moment: "som al govern i cal fer-ne ostentació". És el poder. I tant abans com ara, la professió queda tocada i evidencia les febleses de Catalunya i del periodisme lliure i independent que necessita el país per progressar. Per tant, gràcies pels catorze anys de catalanitat Antoni! I sort, molta sort!

Música / The Only Ones # Reamonn feat. Lucie Silvas

PD: Esof2008, més que un fòrum de la ciència.

Generacions iPhone

2008-07-17T14:13:00.003+02:00

La telefonia mòbil s'ha convertit en el caprici de la majoria d'humans. I això ho saben les grans multinacionals, que són capaces de vendre'ns a base de petites dosi les seves grans joguines mundials. Fa pocs anys ningú es podia imaginar que un petit aparell que ens connecta i ens obre el món ens permetés tants capricis: telefonia, missatgeria, fotografia, música, accés gratuït a Internet... I era impensable que la seva aparició i comercialització esdevingués gairebé una qüestió tant controvertida: és el món de les connexions. (o de la globalització?)

Les companyies saben com fer-ho: es generen grans expectatives al voltant d'aquests productes, se'ns en crea la necessitat, al final l' usuari final només sap que com sigui n'ha d' aconseguir un, sense tenir en compte si realment li calen aquestes prestacions. Però tot té un preu i estem en mans dels grans controladors del mercat que uneixen criteris perquè els clients paguem i no podem fer res per evitar-ho. Qualsevol gestió té gairebé un preu i per molta varietat que sembla que tinguem acabem patint el seu règim. I seguim esclaus del monopoli del més potent.

Això tot, queda ben camuflat a base d'un màrqueting que espanta i que ens deixa a mans d'un contracte que després, llegida la lletra petita, ens esclavitza a una sèrie d'anys i tarifes que quedem parats quan arriba la factura. És l' era iPhone.

Música / Read My Mind # The Killers

Balances fiscals

2008-07-15T22:46:00.004+02:00

És ja fins i tot curiós com els mecanismes del poder toregen l'embranzida de Catalunya en moments cíclis de la nostra història. Ens governi, qui governi. Cada vegada que hi ha un nou executiu a Madrid és el moment de recordar allò de "qué hay de lo mío". Una reivindicació heretada. O ara sembla que tornarem al "café para todos" si acabem fent de màquina de tren. I en aquest procediment de concessions, estem encallats els catalans, que sempre estem disposats a recuperar bona part del que donem. Ara resulta que s'ha detallat que és d'un 100 a 68. O sigui, ens deixen de retornar el 32%. I això fa mal.

Entenc que el govern espanyol pugui interioritzar el concepte de la solidaritat i, fins i tot, que els catalans l'entenem d'aquesta manera, tal com passa amb altres països i les seves regions riques i pobres, però a Catalunya ja no és un dèficil fiscal sinó un dèficit històric. I la gravetat ja no és només en l'àmbit econòmic sinó que aquesta mancança repercuteix en tots els altres aspectes. És un deute moral el que sentim els catalans quan veiem que el conjunt de l'Estat progressa i nosaltres estem en aquesta espiral interessada que sempre ens acaba devorant. I cansant. I com que no tenim lobby de pressió, així anem: derrotats pels sistemes de poder i l'establishment més espanyolista.

Música / The Road to Hell # Chris Rea

La vella i la nova Convergència

2008-07-14T09:28:00.004+02:00

Convergència ha mediatitzat l'aposta de futur de l'era Mas. O ara o mai! Una transformació que aparta els vells fantasmes de sempre i arriba en el moment de decidir com vol ser el partit després del post-pojulisme. Perquè una figura de tanta categoria no s'enterra en només uns anys. Ara existeix el repte de saber caminar sol, deixant més de banda Unió, i l'eterna rivalitat amb ERC. Però és inevitable que Convergència sola no pot competir pel poder i derrotar les aliances de l'esquerra: amb Unió o no, queda massa estancada per tornar a la Generalitat. De moment, la Casa Gran del Catalanisme vol recuperar els fills dels comerciants que ara són a ERC. Aquells comerciants que amb Pujol se sentien representats i era el seu líder natural, però que van veure com la nissaga es decantava més cap al rebuig a la política o fer un canvi transversal cap a ERC.

En global, és un congrés que convida a l'optimisme, que situa Mas més que mai en la pell de l'opositor que sap que s'ho juga tot a una carta, i defineix un partit que comença assimilar que les lamentacions no serveixen per despertar les masses. Que toca fer oposició, vaja (missatge de La Vanguardia: avui obre el diari amb l'entrevista a Montilla). A més, les esquerdes del tripartit també li donen esperances i la caiugada de David Madí esperona les bases. És un cop de puny a sobre la taula contra el Confidencial.cat, que ja tocava. És hora de pensar en saber liderar i el futur passa inevitablement per la sociovergència o l'aliança amb Esquerra si es vol la presidència de Catalunya. Cap partit ho desitja, però les coalicions són inevitables perquè els resultats electorals ho generen.

Música / Thank You Too! # My Morning Jacket

La nostra Catalunya

2008-07-13T11:01:00.003+02:00

Divendres a la nit, després de la IV edició dels Premis AJEG, vam parlar sobre el present de Catalunya amb dues persones que tenen la sort i la responsabilitat de dur l'escut de la Generalitat al pit. Vaig observar com hi havia dues visions diferenciades però al mateix temps reals sobre les dificultats en què es troba el nostre país. El panorama pot ser molt més esperançador si es pensa en les possibilitats de progressar que té la nostra terra, que sens dubte les té. Per contra, el sentiment patriòtic queda diluït i hauria de ser el nostre valor afegit després de tants anys d'una identitat pròpia.

Però existeix aquest conservadorisme general producte de la bonança que fa que Catalunya estigui enclavada entre els qui ja els va bé com està, perquè en treuen molt profit, i els inconformistes, que no volen que el somni d'un govern progressista d'esquerres sigui aquest present. I en aquest dilema anem sobrevivint, amb amics de futur als quals desitges el millor, però entens que el país té un preu i que la majoria no el volen pagar. I així doncs, mirar el futur sense un objectiu definit, clar, transparent no s'avança cap a l'excel·lència. Volem sentir-nos orgullosos de progressar com a col·lectiu (no ens enganyem, com Madrid, que s'està convertint en una gran urb mundial). Per aquest motiu, ja va bé que el poble visqui pensant en l'individualisme, estigui entretingut, i no pensi en més enllà de viure amb certes comoditats. Però mai s'hauria d'oblidar que el país està molt per sobre de tots nosaltres, fins i tot, de qui ens representa.

Música / Somewhere Only We Now # Keane

Quixot Laporta o els excessos d'un famós

2008-07-11T07:19:00.009+02:00

Laporta està contra les cordes i s'ha quedat pràcticament sol en el projecte engrescador que va iniciar quan va arribar el Barça. És com un ídol caigut que tenia massa enemics a la ciutat esperant el seu moment. La pressió mediàtica és cada dia més gran i els resultats de la moció de censura han acabat per dividir els pesos pesants de la junta. Soriano i companyia s'han aprofitat del seu lideratge i han estat massa benèvols: no calia Barcelona confidencial, no calia la baixada de pantalons a l'aeroport, la mala gestió del cas Echevarría, la caiguda lliure de Rijkaard... Masses silencis a favor de l'ídol. Però l'han deixat sol: marxen perquè volen el seu lloc d'aquí a poc temps. Està comprovat.

Com a president del Barcelona, ha complert les espectatives amb el repte de fer un club més adaptat als nous temps i amb els objectius de modernitat i catalanitat que s'havia proposat. Però ara el desgast és de la persona i tot el que això comporta. És el persona qui és crucificada i no el president del Barça. I en aquesta dicotomia queda dividida l'afició del Barça: té els seus incondicionals a l'estil Cruyff (qui el va crear) i els qui no el poden suportar. I les crítiques, que tothom comença a conèixer, són duríssimes. Són personals, familiars i professionals. Com si fos un cantant de rock o un futbolista brasiler o la Pantoja per a les revistes del cor. I haver de resistir a la caiguda i, a més, entrar a aspectes tan lamentables és injust. Joan Laporta ni abans era tan àngel ni ara és tan dimoni.

En el fons, hem d'admetre que una vegada més hi ha aspectes que rebelen la personalitat dels catalans i com som capaços més d'autodestruir-nos que de reconèixer els mèrits als qui intenten liderar la nostra societat. Per tant, que es prepari Sandro Rosell, tot i que, de moment, està actuant amb intel·ligència. Però, després de tanta rivalitat i destrosses, hi haurà una tercera via?

Música / A Case of You # Diana Krall

PD: Felicito Roc Fernández pel projecte 2.0 en el 15è Congrés de Convergència.

Suport d'Ernest Benach

2008-07-09T23:22:00.006+02:00

El repte de la primera edició dels Premis Blocs Catalunya va fer ahir un pas important en rebre el suport institucional i personal del president del Parlament, Ernest Benach. Una trobada ideada virtualment a través del Facebook i que ràpidament va tenir una trobada real (notícia al web del Parlament). Els integrants de l'associació Stic.cat vam tenir l'oportunitat de plantejar el nostre projecte al president de la cambra catalana i la resposta va ser molt esperançadora i estimulant. Vam rebre molt més temps del previst i una predisposició inesperada per fomentar els blocs, el català i generar coneixement a la xarxa. Il·lusions de país. I una vegada més es confirmen les nostres esperances de crear uns premis blocs des que vam tenir una primera reunió a Girona, davant l'Ajuntament, amb la regidora Cristina Alsina. A partir d'aquell primer quilòmetre zero, és d'agrair els acompanyaments que hem rebut per intentar organitzar els primers Premis Blocs Catalunya. Serà el 10 d'octubre a Girona i us hi esperem a tots i totes. Gràcies president Benach! Gràcies per transmetre'n la força de la unitat i l'esperit de la renovació, precisament, com promou a la capçalera del seu bloc personal.

Música / La vida és bonica però complicada # El Pets

PD: Gràcies a La Vanguardia per aquest comentari.

PD2: Neix l'Observatori de Girona, un projecte interessant impulsat per Jordi Xirgo.

Un pas més de Convergència

2008-07-08T07:31:00.002+02:00

Convergència ha convidat els blocaires per al 15è Congrés que comença divendres a Barcelona. Aquest és un pas més de Convergència amb l'esperança d'aglutinar el periodisme i el periodisme ciutadà que es fa a través de la xarxa. Darrerament, Convergència aposta amb convicció per intentar donar veu als blocaires i d'aquesta manera obre el ventall de la comunicació més enllà dels mitjans tradicionals. El mateix expresident Pujol va declarar, a Girona, que els blocaires són "el darrer exèrcit del país".

El 37è Congrés Federal del PSOE d'aquest cap de setmana ja ha estat un èxit en aquest sentit. Però és clar, el socialisme ja té grans altaveus per difondre el seu missatge. El problema està més en Catalunya i, especialment, en Convergència, un partit que des de l'oposició sap que no tenir mitjans tradicionals "predisposats" és sentir-se encara més sol en la travessa del desert.

Música / Tired Of Sleeping # Suzanne Vega

Laporta prova el seu mètode

2008-07-07T07:52:00.003+02:00

El president del FC Barcelona ja té el seu elefant particular. Mèdiaticament, l'oposició li ha aplicat el mateix mètode que ell va utilitzar contra Núñez, amb el famós Elefant Blau, a través d'una moció de censura. Són temps diferents però la finalitat és la mateixa. I és que el vot de càstig contra el president del Barça ha anat augmentant a mida que s'acostava l'hora de la veritat. I ara ja és una realitat i de futur. Laporta encarnava un canvi que el soci ha acabat valorant que no era real, sobretot, producte d'aquests canvis de personalitat i d'una egolatria desmesurada. Per això, l'ombra de Sandro Rosell ha estat cada vegada més allargada a través de l'èxit d'Oriol Giralt.

Laporta té poc crèdit però té dos anys, els que li queden de mandat, per intentar que la seva gestió sigui valorada pels socis després d'un gran inici. De moment, està contra les cordes però continua sense utilitzar la tàctica adequada. Ha fet bé en demanar disculpes públicament, però en el seu rol artístic cada vegada més es decanta per una posada en escena que evoca el nuñisme. I això al soci tampoc li agrada. El més fàcil és pensar que si Laporta encarnava un canvi, el més lògic és que ho continuï demostrant. I amb un clar objectiu que s'ha perdut de vista en els darrers anys: el Barça està molt per damunt de qui el representa. Encara que ja se sap... baixar les escales de llotja i sentir-se un Cèsar davant d'un coliseu rendit és lògic que transformi a qui té ganes de sentir-se venerat. I ara és un ídol caigut.

Però Laporta té carisma i estic convençut que se'n sortirà, tot i que també m'agradaria que d'aquí dos anys la presidència fos per a Sandro Rosell. I la llàstima és que una vegada més s'han polititzat i es polititzaran unes eleccions en les quals el Barça n'és el protagonista indirecte. Però és clar... amb tants interessos, fins i tot, els grans mitjans de Barcelona han pres partit.

Música / Se a vida é # Pet Shop Boys

PD: El PSOE té una gran maquinària guanyadora i el darrer 37è Congrés n'és la prova. El partit sap encaixar en aquesta Espanya plural i sortir-ne el gran beneficiat. Avançant a través d'eslògans s'ha convertit en el partit de futur i al mateix temps sense opositors que li puguin contrarestar el poder. Té la dreta espanyola sense un líder imponent i un catalanisme dividit. L'altre ull és el que mira cap el País Basc.

Nebrera, a punt de fer saltar la banca

2008-07-06T09:39:00.001+02:00

A Nebrera li ha faltat poc per trencar l'statu quo del PP de Catalunya amb la connexió Madrid-Barcelona, a través d'Alicia Sánchez-Camacho i els germans Fernández Díaz . Nebrera ha jugat fort fins el final i l'aposta, preparada des de fa temps, li ha estat a punt de sortir bé en el congrés (El Periódico parla de rebel·lió). Com si amb els eslògans de moda actuals Podemos i el Yes, we can, l'alternativa ha qüestionat tota la maquinària que blinda la dreta catalana. El que va intentar Josep Piqué, amb finezza i arguments, gairebé ho aconsegueix la seva deixeble en solitari. Li ha agradat aquest perfil de quixotesca.

Nebrera ha volgut anar a pit descobert, ha lluitat per obtenir suports d'arreu de Catalunya en la clandestinitat i ha defensat la seva alternativa amb constància i discursos rebels. Trencadora. Però ha guanyat la candidata de l'ordre, dels interessos de l'aparell de Génova i, probablement, la líder menys desitjada però calia confiar amb algú per acabar amb el lideratge tan inesperat com sorprenent de Daniel Sirera. Per tant, neix un partit dividit i fracturat després del XII Congrés del PPC.

Música / Dancing Queen # The Sundays Driver

PD: Quin contrat el congrés del PP amb el del PSOE, on la maquinària socialista compleix amb el guió a la perfecció.

PD2: Arriba l'hora de la veritat a Can Barça... amb el dilema Laporta sí o no. La moció és totalment inoportuna i Laporta mereix acabar el mandat, tot i que el famós entorn té ganes de pagar-li amb la mateixa moneda.

Època de festivals d'estiu

2008-07-04T07:51:00.003+02:00

Aquesta nit comencen molts festivals d'estiu al nostre país, com és el cas del Festival de la Porta Ferrada. El de Sant Feliu és un dels festivals amb més pes i tradició, però cada vegada té més competència al llarg del nostre litoral. Són concerts que t'ajuden a evadir-te de la realitat i a pensar que a vegades no pots oblidar que t'has de sentir afortunat de l'indret on vius. És l'època en la qual Catalunya, tot i les mancances, brilla vora mar i és valorada pels milers de visitants que venen cada dia. El nostre país ha de millorar i créixer però aquesta suma de musicals ens engrandeixen. I n'hi ha per a tots els gustos: des del gratuïts als que tenen preus abusius. Però, en conjunt, Catalunya hi surt guanyant perquè té una geografia única. És quan penses que no malbaratem el somni gràcies al nostre patrimoni únic i natural, que massa vegades ha destrossat l'urbanisme salvatge.

Música / Right As Rain # Adele

Canvia la manera d'accedir a la informació i l'entreteniment

2008-07-03T07:25:00.004+02:00

Internet és una realitat en ascens perquè els joves estan canviant la manera d'accedir a la informació i l'entreteniment: han deixat més de banda el comandament a distància i ara es decanten pel ratolí. És el gran canvi de mentalitat: de ser un espectador passiu a decidir quin canal d'informació i entreteniment es vol. I és una transformació imparable perquè els consumidors van en augment, com demostra l'estudi recent del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (el proper serà el 29 d'octubre. El primer va ser l'octubre de 2007). I no crec que Internet suposi un detriment en relació a la resta de mitjans sinó que és un segment més que competeix per al mateix tipus de públic. Televisions, diaris, ràdios i, ara, la xarxa i la seva gran influència a través dels ordinadors i els mòbils.

Hi en l'informe del maig del 2007 a l'abril del 2008 tenim dades esperançadores, però també indicatives de quina és la realitat. En conjunt, hi ha un milió 939.000 catalans que són usuaris d'internet -el 31% de la població- i que la mitjana de connexió per persona és de 33 minuts al dia. Molt inferior encara dels països més avançats en màteria TIC. I pel que fa el català, de cada 100 usuaris, 44 diuen que naveguen per pàgines en català, mentre que 90 de cada 100 ho fan per webs en castellà. El total no suma 100 perqué n'hi ha que ho fan en els dos idiomes.

Música / Waiting on a sunny day # Bruce Springsteen

PD: Demà comença a Vilafranca la segona edició del Vijazz Penedès.

PD2: John Ranard in memoriam. Queda el mèrit del seu treball i la força de les fotografies.

PD3: La puga Laporta-Rosell és inevitable.

PD4: Més de 300 inscrits ja als PBC, quan vam començar era impensable.

Primer arreglem Madrid, després intentem-ho a Catalunya

2008-07-02T07:10:00.009+02:00

Molt malment han d'estar les coses al PP perquè s'hagi confirmat que Alicia Sánchez-Camacho sigui acceptada com a presidenta del partit a Catalunya. La política blanenca, que s'ha convertit en una defensora del projecte centrista de Rajoy, ha actuat com a tapada després que ella actués als passadissos de Madrid i, a Barcelona, s'oberservés la vanitat d'aquest món entre Daniel Sirera, Alberto Fernández Díaz i Montserrat Nebrera. Després de la fugida de Josep Piqué, que continua molt discret, les famílies intenten dominar un partit que fa temps que no troba el seu espai polític a Catalunya. I que duri. Perquè el PP té votants i militants, força d'ells camuflats en l'àmbit empresarial, però no aconsegueix dirigents que liderin el projecte.

A Catalunya, sempre tindrà el dilema de si a la direcció li cal un Alejo Vidal-Quadras, que visqui pensant en el franquisme, o un reformista a l'estil de Piqué, que va caure en l'intent. I com que no li surten bé els dos extrems, perquè necessita el centre per intentar consolidar la seva marca, sobreviu veient com, tot i la crisi actual, primer s'ha resolt Madrid i després, Catalunya. Així és la política, així és el poder: s'imposa el candidat des de Madrid, amb el pont Rajoy-Arenas-Mato, i la resta a tragar. Quin paperàs el del trio Sirera, Fernández Díaz i Nebrera per al congrés d'aquest cap de setmana! I quin congrés! Si Sánchez-Camacho no va sortir ni diputada per Girona el 9-M, amb un stopPP ben ideat. Així doncs, no és d'estrenyar que, amb aquest caos, les noves generacions se sentin cada vegada més integrades amb Ciutadans que no amb el PP. És quan els fills defugen del pares.

Música / Clocks # Coldplay Buena Vista Social Club

PD: Manel Fuentes per Antoni Bassas. Serà aquest el canvi als matins de Catalunya Ràdio?

PD2: Si CiU i ERC intenten obrir ponts de diàleg, després d'anys de sang, és que alguna cosa comença a canviar.

Victòria esportiva, política i ideològica

2008-06-30T08:14:00.003+02:00

Espanya ha guanyat l'Eurocopa i ha enterrat els fantasmes del passat en blanc-i-negre. El d'ahir va ser un triomf merescut, de segle XXI, i contra Alemanya, una teòrica gran potencia però que no ho va demostrar. No hi ha cap retret i "la roja" ha demostrat ser el millor equip: com quan juga Nadal o la mateixa selecció de bàsquet de l'era Gasol o quan Alonso té un bon cotxe. Són la Ñ. En global, són victòries mediàtiques per aixecar un país. Per això, són més que rivalitats esportives d'un esportista o un conjunt contra un rival: s'ha creat un sentiment de què juga Espanya. I a Àustria i a Suïssa, sense dubte, hi ha guanyat gairebé tothom i per això l'eufòria ha anat interessadament en augment.

Ha estat una Eurocopa molt esportiva, però molt ben gestionada en l'àmbit polític i ideològic per tots aquells que volen l'España sense esquerdes. I, en el fons, m'hen alegro de la victòria per Luis Aragonés i Cesc Fàbregas i la seva família i no em sento gens representant per l'article d'ahir de José Montilla a La Vanguardia. Crec que em fa sentir més sol i com a país, també. Ja ens ho imaginàvem president, però cada vegada més veig que el problema és nostre: sempre buscant oportunitats i patint esperançes malgastades.

Música / 1234 # Feist

Directori de blocs dels Països Catalans

2008-06-29T09:59:00.006+02:00

De Girona als Països Catalans i dels Països Catalans al món. Eduard Díaz acaba de presentar Cercabloc, un directori de blocs específic per als Països Catalans, que incorpora un sistema de rànquings propis (Països Catalanas, provincial, comarcal i temàtic) que es podran incloure en els blocs respectius, a modus de gadget, per indicar els diferents rànquings generats. Conté un cercador de blocs, una fitxa complerta dels blocs enregistrats possibilitant l'enllaç a quantes xarxes socials els autors hi tinguin perfil d'alta, la situació de cada bloc al damunt de un google maps, etc.

Tot i que encara està en format Beta, cal fer l'extranet, i la confecció dels rànquings, m'agrada aquesta iniciativa innovadora i les ganes de l'Eduard d'apostar sempre per aquest tipus de comunicació (post al respecte de Camil Ros). Un pas 2.0 més, una progressió més per potenciar el català a la xarxa. Ànims i sort, Eduard!

Música / Don't Look Back # Lloyd Cole

PD: Una descoberta: Malgrat confidencial.

PD2: R.E.M. a Castelló d'Empúries el 6 de juliol amb el Doctor Loft.

PD3: El País, com sempre, compromés amb el socialisme espanyol. Entrevista especial a Zapatero.

PD4: Leonard Downie Jr. deixa la direcció del The Washington Post. Se'n va un dels grans.

PD5: Veure'm què passa amb la crisi i les rebaixes que ja són a punt.

Molta sort i fins aviat!

2008-06-28T09:41:00.010+02:00

Antoni Bassas ha posat el punt i final a l'etapa a Catalunya Ràdio. El seu programa matinal ha estat un referent de la ràdio al nostre país, com en el seu moment ho va ser el de Josep Cuní. Deixa el nivell alt després de 14 anys i afrontarà un nou repte personal més que professional. Fins i tot, potser un descans li anirà tan bé en ell com a la pròpia emissora per fer un canvi. En el fons, Bassas deixa un prestigi d'una tasca exigent, creible, i un llegat informatiu molt meritori, quan no són temps fàcils degut a les pressions polítiques. Ara les dificultats seran per als directius de la cadena pública per trobar un professional que mantingui la seva audiència. Perquè a Catalunya ja hi ha bons periodistes, el problema està en saber si qui ens dirà el clàssic "Bon dia, Catalunya" a partir del setembre serà una carta marcada. Personalment i perquè no hi hagi dubtes... espero que sigui de la famosa crosta.

Música / I'm Jours # Jason Mraz

PD: S'estrena el I Congrés Nacional Internet a l'Aula. Interessant i necessari.

PD2: Un taller atractiu sobre la comunicació dels blocs a la UB.

El biespanyolisme i la divisió del catalanisme

2008-06-27T05:54:00.005+02:00

Les imatges són de la celebració d'anit per la victòria contra Rússia i l'accés a la final de l'Eurocopa contra Alemanya. Són similars a les que vaig veure en tornar a casa després del partit. En el fons, vaig sentir enveja. Per què no reconèixer-ho. Alguns dels aficionats, fins i tot, els vaig identificar. Són coneguts, catalans nascuts a Girona i de pares d'origen andalús. Tenen entre 30 i 40 anys. És la segona generació 100% catalana que ahir va sortir al carrer a celebrar la victòria. Alguns vaig veure que havien plorat i d'altres, duien la bandera enganxada al coll. I no em va sorprendre.

Ara, l'espanyolisme passa dies d'eufòria. Vist amb distància, és com un sentiment estrany, de com si governés el PP. Quan semblava que amb Zapatero arribaria el model de les autonomies ens trobem igual d'encallats després de quatre anys. I a més, veient aquesta dosi d'espanyolisme que fins ara només arribava amb el tennis, la Fórmula 1 i el bàsquet. L'esport, una vegada més, uneix i no és fàcil entendre-ho a Catalunya després de tants anys d'esforços i frustracions. De fer les coses bé i malament, però d'inversions i diners perquè Catalunya avancés amb el temps. I ho fem però estem en terra de ningú. Per què, quin gran objectiu tenim ara, a quatre anys vista, per exemple? Mentre identitàriament els catalans existim, ideològicament estem molt fracturats, i alhora veiem com l'espanyolisme no té dubtes: español i del PP o español i del PSOE.

Música / Hymn to Red October # Russian Red Army Choir

PD: Ibarretxe veurà aprovat avui el pla de consulta sobre el dret a decidir. Un pols més contra Madrid.

PD2: Sandro Rosell deixa de ser el tapat. Després de la feina bruta de Giralt...

PD3: El projecte de l'artista danès Olafur Eliasson a NYC: Watery dimensions.

Som catalans però no som tontos

2008-06-26T09:52:00.007+02:00

Juga la selecció espanyola aquesta nit contra Rússia, en unes semifinals de l'Eurocopa que s'han mediatitzat perquè ja interessa despertar aquest sentiment d'espanyolisme al conjunt de l'Estat. I aquest bàlsam és, a més, oportú per la crisi econòmica que s'ha generat i s'intenta dissimular. És com un doble joc a la realitat, és com mirar el cel per no tocar de peus a terra... serà allò de la sort de Zapatero? Però quan hi ha aquesta eufòria desbocada d'espanyolisme és quan més tens la sensació d'estar nedant contracorrent, fins i tot, a casa nostra. Potser, als catalans, ens hauria de fer igual avui què fa la roja quan no juga Catalunya, però no existeix aquesta indiferència. El dilema va en augment.

Però ara toca viure aquest contrast, almenys fins d'aquí dotze hores. I pot arribar a diumenge, en la possible final contra Alemanya. Però la febrada futbolística és només un dels mals que està patint el nostre país. Mediàticament, poques alternatives hi ha en català a tanta eufòria espanyolista. I no parlem de futbol sinó de periodisme, cinema, literatura, arts, economia, educació, vídeojocs... estem tan influenciats que ja ens va bé. I és així perquè molts s'apliquen una teoria basada en l'economia personal i no en la ideologia de país. I mentrestant, subsistim, governi qui governi.

Música / Я так люблю тебя # Дима Билан

Estimat Joan

2008-06-25T07:29:00.004+02:00

Sovint sents la por o el respecte de no saber trobar les paraules apropiades per expressar el que vols dir. I en aquest cas, encara és més gran quan s'evoquen tants sentiments de la infantesa. Són des de quan entrava a casa vostra amb la mare o l'àvia i, durant aquelles hores, sempre em divertia més si em trobava a algú de vosaltres. Perquè les habitacions buides eren sinònim d'avorriment. En Jordi i la Isabel eren els més divertits i tenien ja, aleshores, un caràcter diferent al teu i al de la Pili. Però quan algú em preguntava qui era el meu preferit de tots quatre, sempre contestava que en Joan. I va ser la mare la que va traslladar aquest afecte per a tu perquè em deia que t'estimava com un fill. I sabem perquè.

Amb el temps, ens hem anat retrobant perquè Girona és petita. I Llafranch, és a prop. Sempre, des de la distància, he desitjat que al meu preferit li anessin bé les coses. El meu afecte continuava intacte. La família, la feina, la política... Mai em podia estar de preguntar per tu a la gent que et coneixia perquè tenia massa records acumulats i els sentiments de la mare. I ara, no és fàcil sentir aquest buit, però ens queda el teu gran afany de superació i el record de la teva persona. Per a mi, encara ara existeix: quan sovint passo per davant de casa vostra, on encara hi ha aquell petit i vell drac de fusta a la façana, no puc evitar pensar en la vostra família i el meu preferit. I res canviarà ara. És per això que et desitjo molta sort Joan i espero que el destí em permeti que algun dia ens podem retrobar.

Música / River of Sorrow # Marc Almond & Antony And The Johnsons

PD: Articles a El Punt, el Diari de Girona i al bloc de Carles Puigdemont.

Marca España

2008-06-23T15:16:00.005+02:00

Dóna la sensació que, com a país, a Catalunya hem fet alguna cosa malament perquè després de processar les noves realitats socials tenim els mateixos problemes d'identitat de fa tres dècades. Avui tinc la sensació que ens guanya i, amb diferència, la marca España. Amb el futbol mateix, és una evidència i anit en va ser la prova, amb les celebracions d'arreu del nostre territori. Però hi ha moltes més marques ideològiques que, des del govern espanyol, es volen imposar per cohesionar l'Estat. Aznar, per exemple, va creure fermament en aquesta possibilitat en tots els àmbits i li va donar molt prestigi aconseguir-ho en l'àmbit internacional, tant en l'àmbit polític com financer, amb l'expansió a l'Amèrica llatina.

I la maquinària és massa gran com perquè des de Catalunya hi podem posar remei. No sé si ahir, a Catalunya, hi havia més gent que anava amb Itàlia o amb Espanya però aquesta ideologia que generen esportistes com Nadal, Alonso, Gasol, Casillas i companyia... té una gran repercussió. I això fa que un que vulgui creure en el seu país encara tingui més dificultats perquè les icones que més arriben a la gent són les espanyolistes. Crec en la marca Catalunya tot i la gran manca de referents identitaris.

Música / Així i tot # Ja T'ho Diré

PD: Detall humà d'Artur Mas amb Pasqual Maragall. L'existència del seu vídeobloc ja queda demostrat amb només aquest curt. Sens dubte, Catalunya és més forta unida.

PD2: Va de bèlit, bloc dedicat al joc del bèlit.

Marcel Zamora, tres vegades Ironman a Niça

2008-06-23T11:42:00.005+02:00

Marcel Zamora ha tornat a guanyar l'Ironman de Niça per tercera vegada consecutiva. Un gran mèrit esportiu que al nostre país no hauria de passar desapercebut. Guanyar tres vegades aquesta prova tan competitiva per part d'un atleta català suposarà un abans i un després a Niça. Enhorabona Marcel pel gran sacrifici i l'esforç personal.

Yes, we can

2008-06-23T10:18:00.001+02:00

El seu crit de guerra seria Мы можем!

PPP = PP + Podemos

2008-06-22T10:15:00.003+02:00

Cap de setmana de tres P seguides, que són la suma del setzè Congrés del PP a València i els famosos quarts de final de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, amb el crit de guerra Podemos! Mèdiaticament, els catalans rebem aquests imputs tan espanyolistes com una gran esperança que té un país pendent al darrere. Clar que la teràpia dels populars no és per fer pujar tant l'adrenalina com el partit que jugarà aquest vespre la selección contra Itàlia. I la veritat, no crec que ni el Congrés ni el partit pintin bé per als espanyolistes de dretes i els fans de la roja. Futbolísticament parlant, a cap dels dos els hi veig consistència al mig del camp per fer front a les dificultats: el PP perquè ja no pot fer més evident la divisió entre Rajoy i l'Aznarisme i la selección, perquè té un mig del camp massa tou per frenar els azzurri (La Gazzeta). A més, diria que Luca Toni en algun moment s'haurà d'acabar destapant, no?

I clixés per estimular les hormones per al cap de setmana encara no s'acaba aquí. Alonso és una testosterona més, que provoca que les motos quedin en un segon terme. De moment tercer al GP de França, però els Ferrari sortiran primers. I el gran Rossi sortirà segon a la graella de Moto GP a Donington Park. Un presagi?

Mentrestant, la bona notícia és que a Catalunya ha nascut un Cercle Català de Negocis amb esperit independentista. Passi el que passi avui, segur que tenim almenys una bona ocasió per fomar-nos un Toscano.

Música / Tutto è relativo # Dottor Livingstone

25 anys de cohesió i normalització

2008-06-20T15:35:00.004+02:00

És innegable el paper que ha tingut TV3 en la consolidació de la llengua catalana en el nostre país. Durant aquests 25 anys, especialment en els inicis, la televisió va tenir un paper fonamental com a alternativa a les dues televisions públiques d'àmbit estatal: La Primera i La 2. I TV3 va suposar la referència mediàtica del país en català, amb el suport radiofònic d'una fórmula potent i ambiciosa com va ser la creació de Catalunya Ràdio. I aquest segon gran mitjà del país ha tingut també la seva importància. Ara, per exemple, l'oïent de la ràdio és molt més fidel que el de la televisió, tot i que en els dos mitjans hi ha moltes alternatives. I Catalunya Ràdio va tenir el mèrit d'apostar per una ràdio professional, propera, i local i global per arribar a tota la societat. Ho ha aconseguit.

Amb internet i la nova societat del coneixement, Catalunya Ràdio té menys rellevància i un altre significat. La qualitat, més enllà del servei públic, és el que li pot donar l'audiència desitjada davant l'allau de competidors privats, molts d'ells en castellà. La llàstima és que després d'un quart de segle, encara tens la sensació que l'emissora fa falta perquè el nostre país acaba d'arribar als 7.354.441 i necessita potenciar el català a través de les ones. Són altres temps, però el país continua necessitant els seus mitjans per fer front al pools totalment amb visió espanyolista. Felicitats!

Música / Seguirem Somiant # Sopa de Cabra

Les línies vermelles de la comunicació

2008-06-19T09:51:00.007+02:00

Intueixo que Esquerra té un problema seriós més enllà de si Carod o Puigcercós són els líders visibles del partit. Cervell o muscle, ideologia o acció, tal com se'ls ha classificat, no poden definir, gairebé a mig mandat, quin ha de ser l'acord de coalició en el govern de la Generalitat. No entenc com el partit no s'estructura més enllà del dirigent que pugui pilotar l'aparell perquè, indubtablement, aquesta incertesa dóna més poder als socialistes. Montilla governa i al mateix temps veu com els seus socis es fracturen. Per això governa amb la comunicació emocional a favor. I el tripartit hauria de ser tot un pacte, però com que rivalitzen per l'espai polític d'aquí venen les esquerdes i, com sempre, els dèbils són els qui tenen més a perdre. I el mateix li està passant al PP, que amb la derrota del 9 de març, està posant en qüestió tot el seu model d'alternativa quan deixa escapar una gran protagonisme a través de la crisi econòmica. És el desgast de quatre d'oposició, tot i tenir més de deu milions de vots.

En la mateixa línia es troba la Unió Europea, després de tantes entrebancades en els darrers temps: França, Holanda... i ara el "no" d'Irlanda! El problema de la UE no són els estats que puguin donar suport o no al nou full de ruta, sinó la manca de lideratges clars que puguin donar un nou rumb a l'aliança de països. Els estats tenen influències però, perquè els ciutadans aprovin o no quins han de ser els objectius principals, també es necessiten polítics de prestigi i renom per projectar-los. A grans objectius, grans perfils. Per tant, el missatge comunicatiu, encara que encertat, també necessita més que bones esperances de futur.

I el mateix ha passat en el Barça. La directiva ha canviat d'estratègia comunicativa perquè s'ha sentit molt pressionada més enllà dels mals resultats. Ha hagut de ser una moció de censura perquè la comunicació del club canviï i el president Laporta entengui que l'afició, de personalismes, ja en va tenir prou amb el de Núñez. Laporta ha complert els objectius que es va proposar però des de la victòria de la Champions, el club ha fallat en els missatges a l'afició. Especialment, en com gestionar l'estructura de la plantilla que, ara, tot quedarà en mans de Pep Guardiola perquè la junta ja no es vol cremar més. El cicle s'acaba i es vol sortir del club amb un cicle positiu.

Música / Déjame vivir # Jarabe de Palo

PD: L'amic Àlex Hernández, com a bon paracaigudista, començarà una nova etapa professional després del PSC. Li desitjo molta sort perquè se la mereix.

PD2: L'Àrtic en el moment actual.

PD3: La seu de l'Institut Europeu de Tecnologia que volia Sant Cugat es construirà a Budapest.

PD4: Gran mèrit de Digital Legends, que s'ha convertit en la primera desenvolupadora catalana que fa jocs per l'iPhone.

Congressos mediàtics

2008-06-18T07:08:00.003+02:00

És curiós veure com els congressos alteren l'ordre natural del partits. Ara ha estat el d'ERC i aquest cap de setmana serà el del PP. Però després vindran el de CiU i el PSC. La pressió mediàtica és tan gran que cada vegada aquestes tan calculades reflexions públiques dels partits necessiten oferir novetats. Més enllà de la necessària regeneració, cada cop més els partits catalans i espanyols senten la pressió dels cicles de vuit anys. O sigui, dos mandats i deixar pas a una nova alternativa. Una idea que s'aplica a la presidència dels Estats Units i que, tot i les crítiques, cada vegada hi ha més perfils polítics que adopten aquest model. En aquest començament de segle, ja sembla impensable que els càrrecs amb més rellevància puguin eternitzar-se i puguin pensar en mandats de quatre i cinc cicles com va passar en el post-franquisme. Som en l'era mediàtica i les cúpules dels partits actuen en funció d'aquesta pressió.

Música / Le bon dieu est une femme # Corneille

PD: Guanyen els Celtics i s'emporten l'anell. Gran victòria.

PD2: Firefox i l'esclat de les descàrregues.

PD3: Plurk és la nova competència a Twitter i Twitpic, el nou competidor de Twitxer.

PD4: Xavier Trias ja s'ha apuntat als microblocs.

De 10 dòlars a més de 100

2008-06-17T09:04:00.006+02:00

Segurament el govern espanyol del mandat de Zapatero ha comès molts errors en política internacional i és evident que no ha gestionat prou bé la relació diplomàtica amb els Estats Units. I és cert que Moratinos no és un ministre de perfil alt i és evident que Aznar va deixar el llistó molt alt per la relació directa amb Bush. I a més, va marcar una política econòmica que ara s'enyora en aquest cicle de desacceleració. Però també és lloable que Zapatero volgués passar pàgina a la guerra contra l'Iraq i a les imatges de les Açores.

I ara, en aquesta fase tan incòmoda per als empresaris, és fàcil culpar-ne el govern. Però en aquest feix de lamentacions i crítiques també estaria bé que es digués que el preu del barril de cru ha passat a valdre de 10 dòlars a més de 100 en només 10 anys. I amb això, no només en paguen les conseqüències Alemanya i França sinó tota Europa.

Música / Closer # Travis

PD: No sóc ningú per defensar Xavier Vendrell, ja que ser a la sala de màquines de qualsevol partit té un preu. Però tampoc mereixia aquesta sortida d'Esquerra.

"Indiana" Puigcercós

2008-06-15T13:03:00.004+02:00

Joan Puigcercós ha aconseguit el gran ascens que feia temps que anhelava.De moment, és el partit, però el seu entorn més proper sap que el seu somni no acaba aquí: el gran repte és la Generalitat.Allà és on hi ha el seu Sant Greal i ara el seu nucli dur s'ha preparat a la seva mida per intentar l'assalt final.

De moment, el bipartidisme amb el PSC, més PSOE que mai, no li ha donat prou futur al seu partit i ha provocat més crítiques i divisions internes de les esperades. Al final, han arribat les conseqüències i Puigcercós té el mèrit d'haver sortit victoriós. Però també té ara més enemics. I en aquest procés intern i extern es troba la "nova" Esquerra de Joan Puigcercós. L'arqueòleg que somia amb el Sant Grial i que ja té moltes ferides de guerra i perseguidors que volen que quedi encallat a mig camí.

Música / Perfect Day # Lou Reed & Luciano Pavarotti

PD1: El Girona FC obté un ascens històric a Segona A després de massa anys. Com ha canviat la dinàmica en molt poc temps! I ara el repte hauria de ser el de no caure en la mateixa trampa que el bàsquet. Un mèrit d'aquesta plantilla i la directiva, i un reconeixement a tots els qui van creure en el club quan jugava a tercera divisió, especialment a la família Roche.

PD2: Guanyen els Lakers. 3 a 2 pels Celtics i Boston decidirà.

PD3: Jazzpera. Música i records familiars.

Marca Ciutat Figueres 2008

2008-06-14T12:49:00.001+02:00

Ponent: Jordi William Carnes

Conferència: Barcelona repensant el seu model

Lloc: Castell de Sant Ferran

- "Visc a Barcelona". La nova marca de la ciutat

- BCN té 7 milions de pernoctacions a l'any

- 22.000 persones arriben diàriament a BCN a través del port

- Impacte del turisme al Casc Antic: 45 milions de persones passen pel Portal de l'Àngel a BCN a l'any

- Reflexió actual: Ho fem bé? Ara el ciutadà és més exigent i més descregut i et diu "et votaré en funció del que m'ofereixis". És un canvi social important ("pago impostos, per tant, demano")

- 46 llengües és poden arribar a parlar ara mateix a les Rambles de BCN

- Adaptar-te als nous desafiaments

- Com em veig i com em veuen: Identitat local i identitat global

- Construir un nou paradigma econòmic. No podem ser una Venècia

- BCN ha ser un node a la xarxa de ciutats del món. Aquest és l'objectiu del 2020

- Crisi? Sí. Tenim ara un 5% menys de visitants, però els que venen gasten més

- La marca Barcelona no és la de només d'1,6 milions d'habitants

- Els executius nord-americans ens demanen camps de golf i si hi ha una bona interacció aquests poden ser a Sant Cugat

- Cal gestionar la marca amb els grans operadors

Música / Just The Way You Are # Diana Krall

"Al loro" Zapatero

2008-06-13T07:11:00.003+02:00

Camioners, pescadors, taxistes, eros... La situació es va complicant a causa dels efectes de l'elevat preu del petroli, amb el benefici que això comporta per a les grans multinacionals. Amb l'evidència del mal moment econòmic dels Estats Units i les conseqüències que ha provocat a Europa, això fa que es tracti d'una crisi mundial del sistema que provoca aquesta desacceleració en cadena. I com més avanci aquesta situació, més en qüestió es posarà aquest govern i l'especulació interessada prèvia a les eleccions del 9 de març.

Ja no és només un mal moment derivat de la davallada de la construcció, sinó l'inici del cicle global. I aquest panorama, no convé a cap governant: ja no pel present, sinó per l'escenari de futur que es divisa. Per això, Rubalcaba i Solbes sols, per no cremar la imatge del president, ho tenen complicadíssim a nivell mediàtic. I si continua augmentant la incertesa (a l'Argentina ho tornen a passar malament), cada vegada tindrà més efectes de pressió contra el propi executiu socialista que, per sort seva, l'oposició ja té prou problemes interns com per pensar en fer d'oposició.

Música / I Feel It On # Feist

PD: Montserrat Nebrera torna a l'atac i avui estrena bloc. El mantindrà?

PD2: El 15è Congrés de Convergència convida els blocaires. Una experiència pionera a Catalunya i que Artur Mas ja va utilitzar en la presentació de la Casa Gran del Catalanisme.

PD3: L'hora del Marca Ciutat a Figueres, un mèrit de Pau Canaleta. Repensar les ciutats a través del marquèting 2.0.

PD4: Acord entre Yahoo! i Google sobre la publicitat en línia. La pugna pel money.

PD5: Tavèrnoles acull aquesta nit la primera trobada blocaire de l'Osonosfera. Miquel Serrabassa, actiu com sempre.

PD6: Els Celtics avancen a una victòria de la final de l'NBA. Ara, 3 a 1.

Google: més que una gran marca

2008-06-12T11:30:00.008+02:00

Google ha rebut el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2008. Davant del debat que s'ha originat sobre si el cercador més famós del món mereixia aquesta distinció, em sembla positiva aquesta valoració, encara que té una connotació que no m'agrada: l'especulació que se li ha donat el guardó perquè Google posi el futur centre de recerca a l'Estat espanyol. A banda del reconeixement, Google s'ha convertit en una marca mundial perquè és un projecte global, amb un aspecte sensacional en els seus orígens: va sorgir de l'ambient universitari d'Stanford (a Palo Alto, Califòrnia), per això, la patent encara és de la universitat, i va tenir el suport acadèmic en els inicis. I és un gran símbol del que pretenen les universitats nord-americanes i que ara, a Europa, s'intenta aplicar a nivell general amb la filosofia del Procés de Bolonya. La fórmula és senzilla i pràctica, però necessita un panorama que l'impulsi: Estudiants + Universitat + Business Angels + Venture Capitals.

I Google ha trobat ingredients en aquesta gran Tercera Revolució Mundial (Digital, després de l'Agrícola i la Industrial) per una estratègia atrevida:

a) Enfocament cap a l'usuari, simplicitat i utilitat al 100%
b) Worldwide molt ràpid
c) Publicitat contextual
d) Molts productes gratuïts i pensats per a l'usuari i amb la complicitat de l'usuari
e) Neutralitat comunicativa

Per aquest motiu ha esdevingut l'entrada a internet més famosa del món, també s'ha convertit en la plana d'entrada i els usuaris ja no escriuen la URL a l'Explorer sinó que posen el nom a Google. El mateix passa a l'hora de buscar un restaurant, un hotel, contractar un treballador o tenir una reunió amb una empresa... poses el seu nom a Google i a buscar... Ara, però, ja no podem obviar el component comercial al planeta Google. I, per cert, guanyarà l'any vinent el mateix premi Apple?

Música / Luce # Elisa

PD: Lluís Maria de Puig, Joan Margall i Camil Ros s'atreveixen a fer el salt a Twitter.

PD2: Pendents d'Irlanda i del seu si o no a la UE.

PD3: M'agrada saber com li va a Catalunya en aquesta altra l'Eurocopa.

Del màrqueting del passat a la crisi del present

2008-06-11T07:00:00.003+02:00

La crisi econòmica ja fa dies que té un exponent mediàtic amb la vaga dels transportistes. Una reivindicació que no serà fàcil resoldre per al govern espanyol, ja que el sistema de mercats depèn d'un escenari tan global que cada vegada posa més en evidència als executius d'un país. Globalització. Però aquesta vaga té molts precedents i li ha arribat a esclatar a les mans a un govern que estava massa pendent de les eleccions del 9 de març. Amb dos actors polítics evidents: el mateix candidat Zapatero i el reelegit ministre d'Economia, Pedro Solbes. Hi havia massa en joc, amb eslògans basats en l'optimisme, com per haver admès que hi hauria una gran desacceleració econòmica: tocava esquivar un element que podia donar la victòria a la dreta. I ara, des de la distància, el PP tampoc va poder alertar en excés que venia el llop per encara endimoniar més el seu discurs.

Però, és clar, tres mesos després la situació s'ha convertit en delicada i cada vegada més causa alarmisme entre la societat. Avui ja és el tercer dia de l'aturada dels transportistes, amb el conflicte que això va generant a través d'un degoteig constant. I uns cinc mil camions a la frontera! Per això, ara, ja hi ha prestatgeries buides, fàbriques mig paralitzades, s'omplen dipòsits dels cotxes a gairebé 70 euros i augmenta la tensió. Si els propers efectes són els estalvis, això ja serà una crisi històrica.

Música / Troy # Sinead O'Connor

PD: El nou informe d'Esade sobre l'economia espanyola. Oportú.

PD2: Els Lakers posen el 2 a 1 a Los Angeles. Go Celtics!

PD3: El reconeixement que es mereix Teodor Garriga. Un lluitador valent.

PD4: El govern d'Antich estableix que el català serà llengua preferent en totes les activitats. Les Illes tornen a la normalitat.

Tresserras i els Premis Blocs Catalunya

2008-06-10T07:31:00.003+02:00

El suport del conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras, als Premis Blocs Catalunya 2008 ja és penjat a You Tube. El primer vídeo de la sèrie va ser el de la presidenta de l'associació Stic.cat, Trina Milán, i ara és el del conseller Tresserras. Escoltar sempre el conseller Tresserras és un bon estímul. Bona feina projectada per Francesc Grau. I vindran més vídeos d'aquí al 10 d'octubre.

Música / I Put A Spell On You # Katie Melua

L'estrena de l'iPhone 3G

2008-06-10T07:22:00.001+02:00

Steve Jobs va presentar ahir, a San Francisco (Worldwide Developers Conference), el nou iPhone 3G. Una presentació que ja és un clàssic i que transforma la comunicació en comprovar com un producte innovador pot ser gairebé igual d'esperat arreu del planeta. Apple: marca mundial i producte global.

Música / Sour Times # Portishead

M'agrada Sies.tv

2008-06-10T01:21:00.000+02:00

Sies.tv

La nova i vella Gent d'Esquerra

2008-06-09T07:10:00.006+02:00

Tal com s'esperava, Puigcercós ha sortit victoriós de les eleccions a ERC, però no ha sortit suficientment reforçat per liderar el partit amb la força necessària per convertir-se en el pal de paller. La seva trajectòria política té molt mèrit després de tants anys, com també tenen molt mèrit aquestes primàries en el si del partit. Però aquest procés també ha servit per constatar el pes que té Carretero com alternativa al propi aparell. Perquè assumir aquesta dicotomia no és fàcil per a la militància: una elit que governa a través del pacte de l'Entesa, i amb el PSC; i una majoria a assumir que aquest ideari és el que convé al partit i al país.

Ara, a ERC, hi ha un abans i un després del 7-M perquè Puigcercós ha guanyat i ha deixat desactivat (per dir-ho amb finezza) Carod. Tal com el 96 va fer amb Àngel Colom, però sense tanta finezza. Ara, les preguntes i incògnites de futur són: serà capaç d'aglutinar tota l'Esquerra? Pactarà amb Carod amb el mateix secretisme que amb Montilla? Podrà liderar Esquerra i defensar el pacte amb el PSC? El seu lideratge és inqüestionable per als seus votants i en aquest rol basa el seu potencial. La victòria li dóna força i moral però per primera vegada afronta el repte mediàtic de voler fer el salt a la Generalitat.

Música / Jingo # Santana & Eric Clapton

PD: Els Celtics, 2 a 0. L'anell ja és més a prop.

PD2: I la vaga de transportistes continua amb el bloqueig de les carreteres en un dia laborable.

Youtube i la interacció del futur

2008-06-07T08:35:00.008+02:00

Interessant el que persegueix YouTube per generar la interacció de l'usuari més enllà de consultar els vídeos. Un pas més, cap a la participació de l'internauta, que és l'essència del canvi de la comunicació 2.0. Aquest vídeo experimental és una primera mostra del que pretén aconseguir aquest portal de referència mundial.

Música / Walk Of Life # Dire Straits

PD: Brillant ahir el discurs de l'alcaldessa de Salt durant la visita del president Montilla. Salt, tot sol, no pot fer front a la cohesió social del municipi. Crit d'emergència de Pineda, que ara està pendent d'una subvenció necessària.

ERC: l'hora de la veritat

2008-06-06T07:20:00.007+02:00

Ha arribat l'hora. Esquerra afronta el Congrés en clau interna i només la inèrcia del propi partit ha generat aquest final a la dinàmica que es va anar creant en els darrers anys. Puigcercós és qui sortirà victoriós, però s'enfronta a l'oposició del sector Carod i a l'esperit de renovació que representa Carretero. El poder, l'alternativa o la veu de la consciència. La gran rivalitat del tàndem Puigcercós-Carod era evident en el si del partit,i potser aquest cap de setmana suposarà el final d'un trajecte, que s'ha traduït en bons resultats electorals però, al mateix temps,ha desorientat la militància. I entre aquesta cúpula que defensa els acords amb el PSC per tenir un govern d'Esquerres a la Generalitat, hi ha la reivindicació de Carretero, que lidera els qui defensen la puresa d'un partit que ara sobreviu a la dinàmica d'un govern.

I serà el conjunt de la pròpia Esquerra que decidirà per quin marge de solidesa guanya Puigcercós, quin pes pot tenir l'ala Carod, quina importància pot tenir el deixeble Uriel i fins on pot arribar la sacsejada Carretero. I els rivals, tant el PSC com el CiU, a esperar. Per molt que ERC defensi la regeneració interna que suposa aquest Congrés, els rivals és evident que desitgen una trencadissa. Però en el fons, ERC no només posa a prova el futur del partit sinó la rellevància del catalanisme. I la seva significació entre unir o desunir ERC. De fet, una mostra més, de les fractures que pateix actualment.

Música / En un instant # Gossos

PD: Els Celtics comencen la sèrie amb 1-0.

PD2: El dilema d'Obama: Clinton de dos, si o no?

PD3: Sempre patint les males influències. No m'imagino que el cas d'Air Berlín pugui passar a la inversa amb els empresaris dels Països Catalans.

PD4: Tour de force entre l'Akasvayu i l'Ajuntament de Girona sobre la continuïtat del club a l'ACB.

Catalan, a business opportunity

2008-06-05T15:01:00.004+02:00

De Catalunya al món, sempre! Si sempre pogués ser així... Lliures, sense obstacles i demostrant el nostre potencial més enllà del sistema que, tant per bé com per malament, ens té supeditats.

Música / Jersey Girl # Tom Waits

Vint anys d'ACB a Girona

2008-06-04T07:51:00.005+02:00

S'han complert els pronòstics i els qui donaven un any més de vida al projecte de l'Akasvayu al CB Girona, tenien raó. Les reunions d'ahir no van servir per trobar solucions de continuïtat al projecte i els dotze milions d'euros de dèficit de l'entitat pesen massa per donar garanties al club. Arribat a aquest estadi, amb la consolidació esportiva a l'ACB, es dóna la circumstància que és la financera la que no li permet consolidar-se. Els dirigents del club busquen una solució que vagi més enllà de la urgència del deute, però necessiten un ampli suport governamental per obtenir aquest projecte que pensa a deu anys vista. Ara, el més fàcil és criticar el projecte Akasvayu, quan fa poc tothom s'apuntava a la festa, però potser és l'entitat que està posant a prova la ciutat. I, al mateix temps, el seu col·lectiu i la seva potencialitat.

Si Girona perd l'ACB, no serà un fracàs sinó un mèrit, un gran mèrit, de tots els qui van creure en aquest projecte durant més de vint anys: des d'aquells inicis al pavelló de Sant Josep. Quan el més fàcil seria criticar i no invertir en un club que va més enllà del bàsquet, alguns directius van somiar en l'ACB a Girona. Com aquells que un dia van creure en l'Espai Gironès, ara a Salt. I com aquells que un dia van creure en el Circuit de Catalunya a la demarcació i ara és a Montmeló. I com aquells que van creure en Port Aventura i ara és a Vilaseca-Salou.

Música / Thank You For Loving Me # Bon Jovi

PD: Barack Obama ha fet realitat el seu gran somni. Quin mèrit!

PD2: El diari Washington Times no sortirà els dissabtes per projectar-se com a mitjà més multimèdia.

PD3: El Grup Zeta cau a mans extremenyes. Era d'esperar, tal com estaven les negociacions en les últimes setmanes. El futur és el Grupo Prisa?

PD4: I que sigui per molts més anys: ERC obliga el tripartit a posposar la tercera hora de castellà.

El somni americà d'Obama

2008-06-03T07:33:00.004+02:00

Obama és a punt de fer realitat el seu somni, ja que és a poques hores de proclamar-se candidat del Partit Demòcrata. La revolució exemplificada en el Yes We Can és tan potent socialment que ni una bona aspirant com Hillary Clinton ha pogut aturar-ho. Obama és un canvi amb majúscules en la política dels Estats Units i representa el nou tarannà d'un país que funciona a cicles de pau i guerra per evidenciar el seu domini mundial. Després de l'era Bush, comença a fer-se realitat el somni americà d'Obama a la Casa Blanca. La pugna final serà amb el predicador evangelista John McCain, un perfil republicà molt similar a Bush.

Música / Road Runner # Bo Diddley

PD: El govern aixeca, des d'avui, algunes de les restriccions vigents en l'ús de l'aigua potable. Retorn a la normalitat després d'una mala gestió i de més divisions al país.

PD2: La FAO tracta a Roma un pla urgent contra la crisi alimentària a escala global.