José, Josep o Pepe Montilla –encara no sé com se’l batejarà a partir d’ara- comença des d’avui a donar la cara. Després de tant temps controlant l’aparell amb els seus homes de confiança, finalment, ha fet el pas que la majoria esperaven d’ell i serà el candidat. L’encara ministre no té el lideratge de Maragall, això és obvi, però de moment surt amb un avantatge: ell sí que té el PSC-PSOE al seu favor. Encara que això de PSC cada vegada és més un dir.
Montilla no és cap experiment perquè ERC i CiU sempre saben que, quan volen pactar un tema o una llei amb els socialistes, necessiten la paraula de l’exalcalde de Cornellà. Fins i tot, en Mas i Puigcercós ho reconeixen amb la boca petita. És per això que Montilla té el lideratge a l’ombra però veure’m els pals que li poden posar a les rodes els més catalanistes del partit. Maragall i el seu germà, per exemple, s’ho miraran des de la barrera? O el reduït però potent entorn Maragall, com actuarà? La majoria de les bases d’arreu de Catalunya però, optaran per la fórmula més fàcil: si el candidat és Montilla, “doncs a treballar per ell”.
I Montilla, si vol ser president de la Generalitat, sap que ho té complicat, però no impossible. Es poden repetir els resultats del novembre del 2003 o, fins i tot, els socialistes poden perdre algun diputat però el ministre sap moure’s amb eficiència fora de l’escenari. I tant ell, com els seus fidels del carrer Nicaragua. A més, té un as a la màniga des de fa molt temps i aquest tercer home es diu Pugicercós, Joan Puigcercós.
Montilla és un governant que ens pensem tots que és català però no és cert. És com si qualsevol polític de Madrid hagués vingut a Catalunya i ara volgués ser president. Així anem i així ens van les coses a tots plegats. El més fotut és que hi ha gent que ens enganya i no li interessa que veiem aquesta gran realitat
ResponEliminaMolts catalans nascuts a fora de Catalunya no ens sentim identificats amb aquest personal. I no deixem d'estimar una terra que ens va fer fora, però estimem encara més la que ens va acollir, però aquesta guerra no és la nostra. Ni ERC ni PSC s'han lluït. Ni els uns ni els altres, i no en volem salvadors de la pàtria, volem persones...res més i nosaltres, vinguts de muntanyes llunyanes, sabem que això és el més important.
ResponEliminaJo no penso votar un José per a president de la Generalitat. M'he igual si és bon gestor, persona o ministre. No vull un José a la Generalitat, com tampoc voldria un Jordi a la Moncloa. És lògic.
ResponElimina