Brusel·les III

La topada inesperada amb Raül Romeva, en un dels tants ascensors del Parlament Europeu, provoca una entrevista a mitja tarda al seu petit però acollidor despatx: el 08G253. El pòster a la pared del "No a la Guerra" m'ajuda a ubicar-me entre tants passadissos. Poc abans, l'eficaç Claudia Martínez m'ha indicat amb amabilitat com moure'm entre el desconcert.

Per trencar el gel, primer dialoguem sobre el seu bloc, que precisament l'acaba de penjar a Vilaweb, i després sobre la seva feina a Brusel·les: fosca per a l'opinió publica catalana, però intensa per a tots els qui creuen en la marca UE. Clar que algú vegeta a BXL (com abrevien aquí), però no tots. Romeva fa una marató d'obstacles que sembla no tenir final.

Però obligar-se a escriure «cada dia» el bloc és un exercici que l'apropa a Catalunya i li permet transmetre als lectors «totes les iniciatives i gestions que es poden dur a terme a Brussel·les» i, fins i tot, recollir propostes dels més inquiets. Ah! I també, «estalviar-me la clàssica pregunta de què faig a la UE». Doncs al Parlament Europeu fa política, sense llums, en l'anonimat, però amb la força d'un solitari corredor de fons que té un univers de possibilitats per créixer i formar-se.

Música / East To The West # Michael Franti