![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Publicat per
Eduard Batlle
a
2:01:00 a. m.
Comença la campanya
Per fi arriba l'hora de la veritat perquè feia massa mesos que el país estava enclat en un estadi que no era bo per a ningú. Les conselleries estaven aturades a causa de la situació de desconcert per la crisi del tripartit i un govern que s'ha acabant sentint hipotecat per la data de l'1 de novembre. Queden quinze de dies de promeses i de somnis que s'anunciaran i que molts no es compliran. Les enquestes també parlaran i la majoria donaran la victòria a CiU, però caldrà veure fins on arriba l'efecte Montilla a l'àrea metropolitana de Barcelona. En tot cas, els experts parlaran de comicis ajustats i amb balanços similars als de fa tres anys.
S'obre una nova etapa marcada encara per la transició del Pujolisme, el fracàs del Maragallisme i la recent divisió entre les forces d'esquerra. CiU sap que Unió sinó està al govern no té sentit com a formació política, però necessita el seu suport. Els convergents també saben que tindran més vots que ara fa tres anys i l'objectiu és governar encara que sigui en minoria. No tenen el suport d'ERC ni volen el del PP i així ho tenen gairebé impossible perquè Artur Mas sigui president.
Pel que fa el PSC, ERC i ICV el tripartit es reeditarà però amb dos nous personatges: José Montilla, com a president, i Joan Puigcercós, com a conseller en cap. El PSC, probablement, no guanyarà en escons però governarà perquè té el pacte tan ben encaminat que per això no hi ha especulacions al respecte. ERC està en la xarnera però l'odi contra els convergents és tan gran que no hi haurà pacte catalanista a Catalunya sinó un altre segon tripartit d'esquerres.
I ens queda una gran bossa que s'haurà d'analitzar a fons: la del partit que formaran l'abstenció i els qui més castigaran els polítics, que seran els qui votaran en blanc. És molt fàcil valorar els resultats als Estats Units (la partipació es mou sobre el 50%), però l'abstenció en un país de set milions d'habitants no hauria de ser comparable. I és que s'ha creat tanta desil·lusió general que aquest és el partit que potser tindrà més progressió. Parlem de la coalició abstenció blanca. Temps al temps però són només dues setmanes.
S'obre una nova etapa marcada encara per la transició del Pujolisme, el fracàs del Maragallisme i la recent divisió entre les forces d'esquerra. CiU sap que Unió sinó està al govern no té sentit com a formació política, però necessita el seu suport. Els convergents també saben que tindran més vots que ara fa tres anys i l'objectiu és governar encara que sigui en minoria. No tenen el suport d'ERC ni volen el del PP i així ho tenen gairebé impossible perquè Artur Mas sigui president.
Pel que fa el PSC, ERC i ICV el tripartit es reeditarà però amb dos nous personatges: José Montilla, com a president, i Joan Puigcercós, com a conseller en cap. El PSC, probablement, no guanyarà en escons però governarà perquè té el pacte tan ben encaminat que per això no hi ha especulacions al respecte. ERC està en la xarnera però l'odi contra els convergents és tan gran que no hi haurà pacte catalanista a Catalunya sinó un altre segon tripartit d'esquerres.
I ens queda una gran bossa que s'haurà d'analitzar a fons: la del partit que formaran l'abstenció i els qui més castigaran els polítics, que seran els qui votaran en blanc. És molt fàcil valorar els resultats als Estats Units (la partipació es mou sobre el 50%), però l'abstenció en un país de set milions d'habitants no hauria de ser comparable. I és que s'ha creat tanta desil·lusió general que aquest és el partit que potser tindrà més progressió. Parlem de la coalició abstenció blanca. Temps al temps però són només dues setmanes.
Música / White Houses # Vanessa Carlton
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentaris:
Tot i que el panorama està més que trillat, pot haver sorpreses a partir del dia després. L'escenari està molt més obert del que sembla.
Publica un comentari a l'entrada