Keith Jarret
Durant el dia d'avui només he recollit elogis envers la figura del conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell. A la ràdio, a RAC1, el company Manuel Cuyàs destacava amb nota alta el seu breu llegat a la tertúlia de Xavier Bosch. Més tard, durant una conversa telefònica amb Trini Milán tornaven a repetir-se les lloances envers la figura "d'un conseller de primer nivell". "Imprescindible!" Milan... dixit. Al vespre, la conversa amb l'amic Àlex Sáez i una promesa política del PSC de Nicaragua em donaven el seu punt de vista sobre l'Entesa i m'exposaven que "Montserrat Tura i Ferran Mascarell mereixerien estar en el nou govern". "Mascarell és insubstituïble", Àlex... dixit . Tres vegades Mascarell!
El concert de Keith Jarret a l'Auditori de Barcelona ha estat el final d'un dia d'emocions personals. Per sorpresa, el company Salvador Garcia em cedeix l'entrada a tercera fila -tot un detall!- i m'ajuda a desconnectar. L'ocasió no es pot desmerèixer. Actuació impecable, públic entregat i el trio acaba amb tres bisos inesperats. Jazz impecable i ritmes que et traslladen.
Al final, és quan arriba la premonició. Just a la sortida ens trobem Ferran Mascarrell acompanyat de la seva esposa. Conversa informal sobre el govern i li plantejo la necessitat de posar música a la política. "Més bé aníriem", em comenta a cau d'orella i amb rialla inclosa. Li dic, a més, que ara no necessitem música sinó bona música com la de Keith Jarret i això el fa riure més. Se sent animat i esperançat -"ara estic tranquil"- i no dóna importància al seu trajecte final a Cultura. El destí potser l'espera amb bona música i rialla inclosa en la intimitat. Sort!
El concert de Keith Jarret a l'Auditori de Barcelona ha estat el final d'un dia d'emocions personals. Per sorpresa, el company Salvador Garcia em cedeix l'entrada a tercera fila -tot un detall!- i m'ajuda a desconnectar. L'ocasió no es pot desmerèixer. Actuació impecable, públic entregat i el trio acaba amb tres bisos inesperats. Jazz impecable i ritmes que et traslladen.
Al final, és quan arriba la premonició. Just a la sortida ens trobem Ferran Mascarrell acompanyat de la seva esposa. Conversa informal sobre el govern i li plantejo la necessitat de posar música a la política. "Més bé aníriem", em comenta a cau d'orella i amb rialla inclosa. Li dic, a més, que ara no necessitem música sinó bona música com la de Keith Jarret i això el fa riure més. Se sent animat i esperançat -"ara estic tranquil"- i no dóna importància al seu trajecte final a Cultura. El destí potser l'espera amb bona música i rialla inclosa en la intimitat. Sort!
Música / Friday I'm In Love # The Cure
PD: David, feia temps que no conversàvem i m'ha agradat trobar-te. M'expliques que has triat el teu camí i la teva esperança és molt diferent a la que segurament tothom podria esperar de tu. Però és el teu i és únic. Per tant, t'animo en el teu trajecte tan personal i cito una frase de les que t'interessen: "Mai és massa tard per crear el propi destí". Maria Herbert.
Ferran Mascarell és un polític dels que s'han de conservar. Intel·lectualment és impecable, recomano el seu llibre La cultura en l'època de la incertesa . Eduard, gràcies per aquest post, i per tot.
ResponEliminaI ens va interpretar el when i fallen in love... incomensurable el jarrett trio.
ResponElimina