Hora mas, hora menos...

... El retrocés el patim i el patirem. I el problema ja no és una hora de més o menys a les nostres escoles de primària sinó la sensació que et queda en veure que Esquerra governa el nostre país i poc i pot fer. El PSC ja sabem quin tipus d'identitat pretén expandir a Catalunya i si ho ha de fer a través d'un Ministeri per rentar-se'n les mans, doncs tan tranquils. Sempre és un recurs fàcil donar la culpa a Madrid, com feia sovint Pujol, amb més o menys raó.

Ara seran tres hores a la setmana i si és qüestió d'equilibris, tan de bo els nostres fills surtin de les escoles amb un ampli coneixement del català, el castellà, l'anglès, el francès, l'italià i l'alemany. Aquesta llista de màxims és un somni impossible: per tant, quedem-nos amb el repte centrelista del castellà i el català i que si, pot ser, que siguin al 50%.

I com que ERC actua ara com a còmplice del crim, vulgui o no, és lògic que encari surtin atrevits i romantics de la política com Joan Carretero per convertir-se en la veu de la consciència dels qui cogovernen, pensen i callen (vegeu l'entrevista a El temps). D'altres, executen perquè per això governen a Girona, Barcelona, Catalunya i l'Estat espanyol. Per tant, manen, manen, manen i manen.

Música / No vaig triar # Lax'n'busto

YouTube perdrà la puresa

Ho acaba d'avançar al Fòrum Econòmic de Davos el cofundador de YouTube Chad Hurkley: la direcció no volia però després de la venda a Google el portal "perdrà la puresa" perquè distribuirà part dels ingressos entre els internautes que aportin vídeos. O sigui, que els usuaris que pengin vídeos que generin ingressos publicitaris, obtindran una part de la recompensa. Per tant, a més impactes d'un vídeo, més beneficis per a la companyia i per al seu autor.

Després de pagar 1.309 milions d'euros per fer-se amb un dels portals de referència a la xarxa i al Planeta, Google no ha deixat escapar l'oportunitat de generar encara més negoci i beneficis. I és que, tot el que toca Google ho converteix en or. I la contradicció és que el creador i cofundador de Google Sergey Brin viu de manera austera i té fama de ser una persona modesta, quan precisament és la persona número 26 més rica del món actualment, després de l'informe que ha anunciat Forbes del 2006. Tot i això, des de la seva fundació, el 2005, YouTube ha aconseguit un èxit incontestable, fins al punt que cada dia els usuaris descarreguen des d'aquest portal més de 100 milions de vídeos. Precisament, aquí en va un.

Música / Your Eyes # Simply Red

Jordi Hereu

M'agrada l'aposta de Jordi Hereu: és arriscada però valenta. Hereu, escollit dissabte pel Consell Nacional, arriba com a candidat de futur del PSC i amb el repte de continuar dominant l'alcaldia de Barcelona, després dels llegats de Pasqual Maragall i Joan Clos. Segons els seus detractors, Hereu és un desconegut per a l'opinió pública i en part és cert perquè el seu perfil no és, per exemple, el de Ferran Mascarell. Però té bones credencials i arriba a punt per a la cursa d'aquí a quatre mesos amb rivals que, encara que tinguin més experiència, el candidat socialista té l'avantatge ser l'alcalde des del 8 de setembre (Miquel Iceta va recuperar el seu discurs en la presa de possessió). A primer cop d'ull, a Xavier Trias sembla que li han posat fàcil però l'edifici de la Plaça Sant Jaume és un castell que històricament se li resisteix a CiU. Cullell, Roca, Molins, Mas... també es van quedar a mig camí.

Trias (CiU), Portabella (ERC) i Mayol (ICV) poden tenir ara més protagonisme després de desgastar en els darrers anys Joan Clos. Però intueixo que Hereu és un candidat que a mida que passin els dies demostrarà el per què de la seva elecció i que la política també pot ser una bona empresa per a una ment brillant. Ell n'està convençut.

Música / Down On My Knees # Ayo

Tres assalts mortals en menys de dos mesos

Tinc curiositat per saber les cases de l'extraradi de Girona, les que es troben més aïllades, que es venen. Suposo que els propietaris no ho diran als possibles compradors, però segurament cada vegada ha d'influenciar més el fet del pànic que senten alguns habitants d'aquestes residències en aquest darrer any. Els robatoris i assalts per part d'experts exmilitars de l'Est van en augment i la gent en comença a estar una mica tipa de tanta demagògia política i veure que és gairebé impossible que els puguin resoldre el problema de manca d'inseguretat. La solució no són les pistoles, però quan et sents sol, envoltat de natura i intueixes que ets un blanc fàcil alguna solució has de pensar. I si el teu govern no aporta la justícia que tu creus, l'home és lògic que se l'aprengui per si sol. Com a les pel·lícules de l'Oest.

I com que el panorama és difícil que canviï, de moment a Catalunya ja tenim tres assalts amb un resultat de tres víctimes mortals amb menys de dos mesos. Tres casos com el de Tous, Anglada i ara el del Segrià és normal que causin una alarma social i psicosi als qui se senten indefensos.

Música / The Logical Song # Roger Hodgson & Ringo Starr

Mayolades

Puc entendre les dues Imma Mayol d'aquests darrers dies. En la primera versió, són les reaccions clàssiques d'una política que ja es veu com a primera dama. I en la segona, la típica reacció d'una persona que se sent ofesa pel tractament mediàtic de les declaracions a les portes de les municipals. És obvi que Mayol té dret a opinar, defensar-se i queixar-se que es tracta d'una persecució per desacreditar-la.

Tot és valorable, però quan estàs acostumat a moure't com si l'Ajuntament de Barcelona ja fos casa teva i veus el teu company en el quadre de comandament del Tripartit II, doncs passen aquestes coses. No serà que a Imma Mayol, el bon sou del consistori barceloní (uns 100.000 euros anuals) i tanta revista de moda i del cor per vendre una imatge naïf, al final has de pagar-ne la factura. I, és clar, tot combinat i ben embolcallat per promoure un perfil de dona independent, d'esquerres, ecologista i compromesa amb la societat. Si, senyor! O millor dit, si senyora!

Música / AireLounge # Novo

El consum "habitual" de les drogues

La Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD) estrena la nova campanya per sensibilitzar la societat que el consum de les drogues "s'ha generalitzat" entre els espanyols. El concepte creatiu d'aquesta nova campanya, la número 31 de la FAD des de 1989, respon a l'eslògan Cambia tu percepción. Piensa, i té com a objectiu que els problemes derivats del consum de drogues no passin desapercebuts entre els ciutadans ja que, tal i com destaca el director general de la FAD, Ignacio Calderón, "la societat situa aquest fenomen en un lloc que no és real.

La idea és encertada perquè avui dia poca gent consumeix heroïna, ja que en general la selecció habitual són drogues com l'èxtasi líquid o la cocaïna, que són més yuppies. I arribats en aquest estadi, els drogadictes són persones d'un alt nivell adquisitiu que es poden permetre sovint aquests luxes o bé, són fills de persones acomodades i que s'apunten a l'última moda dels burgesos en l'ambient de la nit. Per tant, són els traficants els qui enfonsen la vida de joves fàcils de manipular i que sempre estan pendents de trobar una escapatòria. Per això la resultat és fàcil: a més vides i famílies destrossades, més camells enriquits.

Música / Big Noise # Kyle Eastwood

PD: Trobar-me inesperadament ahir amb Alfred Julbe em va servir perquè em recomanés un vídeo-bloc d'un amic seu i alhora un antic ajudant que va tenir a Càceres. Piti Hurtado es diverteix a PizaRisas, on combina la tàctica i l'humor en el món del bàsquet.

Ryszard Kapuscinski

Adéu a un referent. Ryszard Kapuscinski ens ha deixat als 75 anys i és obvi que el periodisme està de dol perquè perd a un dels seus grans. El periodista polonès deixa un llegat que ha de ser un testimoni del periodisme contemporani per a les futures generacions. Ara, precisament, que tant es parla de la crisi de valors entre els joves, Kapuscinski ja és una aturada obligatòria per als qui pretenem aprendre'n cada dia. L'autor polonès era considerat un dels millors reporters del món perquè tenia l'aval personal de 27 revolucions i 12 fronts de guerra, amb la desgràcia de ser condemnat a morir afusellat en 4 ocasions. Després de llibres com Eben, La guerra del futbol, El Sha, Un dia més de vida, Lapidarium i el recent Viatges amb Heròdot, el mestre polonès s'ha guanyat ratlla a ratlla el prestigi. Un mèrit que cada dia és més difícil en el periodisme, la literatura i l'assaig.

Música / Half The Perfect World # Madeleine Peyroux

El llop ens atacarà a tots

No m'ha agradat que Montserrat Nebrera reiteri quina és l'esperança de vida del català. Com si es tracés de l'experta en llengües del PP, ens ha tornat a pronosticar que el final de llengua catalana arribarà "per l'anglès" i no pel castellà "si no es posa fil a l'agulla". Aquest final, amb el "si no es posa fil a l'agulla", té tanta sorna que vinguent dels quadres del PP ja no s'ho pot creure ningú. Entenc que els diputats de la ultradreta del PP siguin tan intel·ligents que sàpiguen quan desapareixerà el català, fins i tot que presumeixin que la nostra llengua és minoritària dins el context mundial, però d'aquí a causar un alarmisme a l'estil Ku Klux Klan i quedar-se tan amples ja és frustrant.

A casa nostra ja sembla que ningú els pugui dir res perquè són víctimes d'una persecució. I no és cert. I persones com la diputada Nebrera que presumeixen d'independents no ens poden vendre el discurs de l'ala radical del PP i tractar-nos com a xaiets que no sabem quan vindrà el llop. Reitero una vegada més i amb l'esperança que quan la diputada Nebrera sigui convidada per la brunete mediática recordi que potser si, que com a vident declari que al català li queden deu telenotícies, però que sigui valenta i atrevida i digui que al castellà li queden cent telediarios.

Música / No tornaran # Whiskyn's

Sense essència

Sort que dissabte al migdia vaig quedar amb un grup d'amics per veure en directe a Sky Sports el Liverpool-Chelsea, de la Premier. El partit del Liverpool va ser espectacular a la primera part i amb el 2-0, el matx va decaure, però va ser vibrant en la majoria de fases del joc. Quan va acabar vaig pensar que un bon partit és més fàcil que uneixi les persones. Però ahir a la nit, en acabar la jornada de la primera volta de la lliga espanyola, vaig pensar en tot el contrari. Vaig escoltar que les entrades per veure el Madrid-Mallorca valien més de 60 euros i vaig pensar en l'estafa que pateixen els espectadors en el darrers temps. A més, de deu partits de la jornada només es van marcar 9 gols... i sort dels tres del Barça!

Música / Proper Education # Eric Prydz

Desconfiar de tothom

Només qui si troba, sap la situació tan neguitosa per la que es passa quan es lloga un immoble i els ocupants no et paguen des de fa uns quants mesos: tres, quatre, cinc... Però ja no és només el fet de l'impagament sinó la convicció que, com que la majoria no declara legalment a situació, es produeix una mena de contracte verbal que gairebé sempre acaba perjudicant el llogater, que després ha d'invertir en un bon advocat per pressionar els Mossos d'Esquadra si vol recuperar l'habitatge. El cas de Carles Veiret, propietari d'un pis a Barcelona que va ser ocupat il·legalment quan es disposava a rehabilitar-lo després d'haver desnonat per impagament uns inquilins, és una demostració del que està passant.

I com que hi ha un mercat ocult respecte aquests lloguers, és lògic que el govern espanyol hagués previst una llei al respecte. Però a la realitat, Veiret pot semblar una víctima, però la situació obliga a desconfiar de tothom: el propietari perquè tenia un acord verbal per cobrar les mensualitats en diner negre, els intermediaris perquè ja sabien que la llei no dóna l'abast i no arriba a aquestes causes i els llogaters, perquè ja sabien que podrien abusar-ne si s'arribava al cas abans no fossin desallotjats.

Música / Suedehead # Morrissey

Antonio Miró

M'encanta la facilitat amb què el dissenyador català reinventa la seves desfilades. Ahir, just abans de l'últim dia de la tercera edició de la Passarel·la Barcelona, em va fascinar la idea que va avançar durant l'entrevista a Telecinco: va voler que participessin com a models vuit immigrants sense papers provinents del Senegal. I va destacar, amb els nervis lògics previs, que algun d'ells fins i tot la nit abans havia dormit al ras.

Una vegada Antonio Miró va anunciar aquesta aposta tan personal i que amb tota la raó va afegir que li sobraven motius per explicar el gest, ja em va ser igual la desfilada. Amb tantes pasteres i víctimes al mar, no té cap sentit saber si la seva tendència per a l'hivern del 2008 és el color blanc i el cru, si l'acte es feia a les Drassanes de Barcelona, quins eren els decorats, la música seleccionada i si els nous teixits eren més transpirables i elàstics que els actuals.

Tan criticades que són les desfilades de caràcter internacional pel seu esnobisme, és molt lloable que per una vegada la personalitat d'Antoni Miró sigui més notícia que el glamour de la seva roba.

Música / Rise # Gabrielle

Tensió entre la Gran Bretanya i l'Índia

És evident que els reality show busquen audiència a qualsevol preu. I en la televisió d'avui dia no hi ha gairebé res que no estigui calculat al milímetre pels guionistes. És per això que, tot i que sigui des de la distància, em costa imaginar que no hagi estat premeditada la polèmica que s'ha generat a Big Brother Celebrities, programa a l'estil d'un Gran Hermano VIP de Channel 4. Resulta que la concursant índia Shilpa Shetty, una actriu famosa de Bollywood, ha rebut insults racistes de la model britànica Danielle Lloyd, i això ha acabat provocat un enfrontament diplomàtic entre la Gran Bretanya i l'Índia. Lloyd ha carregat contra Shetty per "voler ser blanca i ser una gossa" i també ha tingut el suport de dues companyes més Jade Goody i Jo O'Meara.

I en només 48 hores, la magnitud dels fets és ja diplomàtica i la polèmica ha donat la volta al món: s'han dirigit més de 10.000 queixes a Channel 4, s'ha presentat el cas a la Cambra dels Comuns i fins i tot, el govern indi ha demanat explicacions a Tony Blair, que ha hagut de donar una versió al respecte. A més, Scotland Yard investigarà els correus electrònics despectius que ha rebut l'actriu afectada i s'han produït protestes a l'Índia contra la cadena, el Regne Unit i les concursants pel tracte que rep la seva compatriota (en la imatge).

Tot plegat, socialment és comprensible però televisivament parlant és tan lamentable com els interessos que ha perseguit la cadena a qualsevol preu. Encara que per sort de Channel 4 el gran èxit d'audiència i el ressò aconseguit fins i tot justificaran l'esperada sanció econòmica.

Música / Sway # Peter Cincotti

Endeutament familiar

Parlant ahir amb els companys d'Onda Rambla a Girona sobre l'endeutament familiar i el creixent augment que detecten els bancs i caixes a petita escala, la pregunta és com acabarà repercutint aquesta pluja fina de números vermells, ja a mig mes, a llarg termini. Les dades van confirmant aquesta tendència en els darrers anys per l'augment dels preus arran de la consolidació de l'euro i detecten, per tant, que els sous no s'han adaptat a la nova economia europea. Perquè si està comprovat que el preu dels productes de les grans superficies franquiciades a nivell europeus són cada vegada més similars, Lidl, Carrefour, Media Market, etc. com és que després la mitjana de preus no es correspon?

I ja no diguem els preus de l'habitatge, que gairebé es duplica només traspassar la frontera amb l'Estat francès. Per tant, entre el cost de l'habitatge i el cost de la vida i si a més aquest any augmenta l'electricitat, anem ben encaminats si es compleixen les previsions dels metges de primera fila que estan a les entitats financeres. I aquesta prova del cotó a la finestreta si que no enganya perquè està basada amb xifres ben reals i no calen estudis, ni informes per començar a preocupar-se.

Música / O canto da cidade # Daniela Mercury

La negació de la política

Una vegada més el PSOE i el PP van demostrar posicions antagòniques respecte el procés de pau a Euskadi. Resultat polític: debat estèril. La compareixença de Zapatero al Congrés va servir per evidenciar una vegada més la lluita partidista que representa el Pacte Antiterrorista i ni uns ni els altres volen cedir espai electoral a l'adversari. Perquè arribats a l'estadi de crisi després de l'atemptat a Barajas, ara el que més interessa al govern i a l'oposició és no donar marge a l'adversari. Rajoy, conscient que es movia en un terreny favorable, va ser convincent per als qui defensen l'Espanya única i conservadora. Zapatero, perjudicat pels últims moviments, va oferir el diàleg per no fer marxa enrere en un procés que té cada vegada més difícil però no impossible.

S'entén que Agustí Cerdà (ERC), durant l'oratòria, vingués a dir que escoltant Rajoy sobre el procés de pau li entra la por. Però no és por exactament el que em transmet sinó la sensació que els dos grans partits utilitzen aquesta històrica negociació per guanyar electors i això significa fer política a qualsevol preu. Perquè els ciutadans tenim sentit comú i demanem acords que el PP i el PSOE en temes de tanta trascendència és obvi que no es vulguin entendre. I això és la negació de la política.

Música / Black Horse And Top Cherry Tree # KT Tunstall

Sánchez Llibre-Laporta

Gràcies a Josep Sánchez Llibre comprovo de ben a prop la tensa enemistat entre els dos presidents del RCD Espanyol i el FC Barcelona. Daniel Sánchez Llibre i Joan Laporta compleixen amb el protocol del partit però res més. I això també transpua a la directiva. Precisament, les negociacions pel fitxatge de l'autor del gol del Barça en el derbi, el conejo Saviola, és el motiu d'aquesta indiferència entre els dos presidents. Aquesta vegada, Dani guanya la partida i l'eufòria esclata a la llotja. Però Laporta no vol sortir amb la cua entre cames i posa un somriure artificial, tot i l'escridassada injusta dels seguidors més efervescents pels efectes del 3-1. Què hi guanya l'Espanyol insultant Jan Laporta? Laporta va ser llest i va apostar per un posat humiliant que no per una imatge de derrotat.

Si l'Espanyol necessitava aquest bàlsam i volia ridiculitzar el president blaugrana, res millor que el resultat final per demostrar-ho. La resta és innecessari i per qüestió de causa-efecte sempre tindrà una resposta. En definitiva, l'Espanyol continua amb un peu a cada part de la classificació i esperant que De la Penya sempre jugui igual de motivat i el Barça, com bé va dir Laporta al descans, que Messi i Eto'o tornin el més aviat possible a l'equip i Deco tardi molt a tornar a estar sancionat.

I el que són les coses i com és el futbol, Àlex Sáez preveia una derrota del seu Espanyol, l'argentí Zabaleta un empat, Jordi Roche una reacció del Barça a la mitja part i Josep Sánchez Llibre, una victòria ajustada. Si fos tan fàcil per pronòstics entre els entesos, les travesses anirien regalades.

Música / I'll Be Missing You # Puff Daddy

La travessa del desert

La Vanguardia ha posat avui el dit a la llaga. CiU fa dies que està tocada i el lideratge d'Artur Mas cada dia és més qüestionat i no per la seva personalitat i eficiència sinó directament amb la gent que l'ha assessorat i els mètodes de gestió interna que ha aplicat en els darrers temps. La diana és David Madí, vaja. Un dia de Nadal, fent el cafè amb una diputada de CiU, vam coincidir totalment en les visió de futur del partit i els dos camins de futur que té Mas: continuar com fins ara i amb el mateix equip d'assessors o adoptar un altre trajecte, amb un tarannà més planer i persones més properes.

Ara, el futur passa per fer Artur Mas ministre a Madrid i que pugui sortir del labertint de Catalunya, però tampoc és fàcil vendre aquest procés perquè treballarà per a un Zapatero que sempre es considerarà que l'ha deixat tirat a l'oposició. Però quedar-se al Parlament, seria com no poder-se treure del damunt l'etiqueta de perdedor. Són dues derrotes en tres anys i això genera molts dubtes entre els seus cercles més propers. Per tant, si Mas marxa a Madrid, amb Duran en una altra cartera, s'obrirà un nou cicle a CiU a Catalunya amb altres dofins com el mateix Felip Puig, Oriol Pujol i Josep Maria Pelegrí.

Però deixar Catalunya per no caure definitivament devorat pel tripartit també té un preu: el de voler exercir un lideratge sense ser-hi. Però de fet, a Montilla i Puigcercós tampoc els ha anat tan malament perquè, precisament, són ells ara qui han creat aquest segon govern d'esquerres.

I tot això a les portes de les municipals, que significa massa poc temps per pensar i alhora cal actuar. Amb la crisi al damunt, amb el PSC sense força però governant a la Generalitat, amb ERC que progressa dia a dia i mossega el sector catalanista de CiU, i amb ICV que va consolidant el seu projecte. I el PP, atacat per Ciutadans prou feina té.

I CiU ja sap que per guanyar les municipals sempre hi ha una frase històrica que va molt bé per quedar-se les alcaldies. El discurs és: "ciutadans, ja sabeu que si voleu aquell desdoblament a la carretera, aquell pavelló o la piscina coberta... som nosaltres qui governem a la Generalitat. Per tant, som nosaltres qui us ho farem". I no és cap llegenda perquè a Pujol aquesta sentència sempre li ha donat molt bon resultat.

Música / Camins # Sopa de Cabra

I Bush envia encara més tropes

Llegeixo que els Estats Units han bombardejat diferents poblats de Somàlia amb la intenció de liquidar presumptes membres d'al-Qaida. El resultat de l'operació són 35 civils morts o el que és el mateix: els tan sovint anomenats danys col·laterals. I tot perquè uns maleïts sensors van detectar l'existència de material pesat. Potser sí que hi era l'armament, però bombardejar d'una manera tan cruel no ens hauria de deixar indiferents.

La notícia passa gairebé desapercebuda i té un tractament periodístic secundari. Serà que ja estem massa acostumats? Ens hem adaptat a llegir, escoltar i veure tant sobre guerres, invasions, bombardejos, combats i més actes similars que potser ja estem immunitzats o sedats. Mentretant, Europa continua interessant-se per tot el que sigui comercial dins les seves fronteres i fa la vista grosa amb l'interior de Rússia a canvi del gas i el que fan a l'exterior els Estats Units a la recerca del control del petroli. Alguns analistes ja apunten que el motiu de l'atac dels EUA al país somalí està relacionat amb el control del flux de petroli que creua el mar Vermell i que estem en plena crisi petroliera per les restriccions que Bielorússia està imposant amb el cru.

Precisament, Occident també amaga el cap sota l'ala respecte els bombardejos a Somàlia el dia de l'anunci de l'enviament de més tropes a l'Iraq i quan es compleixen cinc anys de la presó de Guantánamo.

Música / There For Her # Lloyd Cole

La gestió política de l'educació

Trobada a Madrid entre la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, per tractar la polèmica tercera hora de castellà a Primària. Una vegada més, s'embolica el sistema educatiu i no s'entreveu una sortida fàcil per a ningú en aquest procés de negociació. El ministeri ha aprovat quatre nous decrets que, segons la Generalitat, vulneren l'Estatut i podrien envair competències catalanes. Pobre Estatut... després de tantes promeses.

I és evident que després de l'atemptat inesperat d'ETA el govern socialista no està per a massa concessions i ja en vam tenir la prova amb la reunió de dilluns entre Zapatero i Montilla. Per tant, tot el protagonisme per a ETA i l'Estatut, novament de rebaixes, i s'utilitza com a una eina política. Madrid ja sabem que no ens regalarà mai res i encara menys si nosaltres no estem disposats a lluitar. I a vegades fer autocrítica també és positiu per progressar amb més força: Maragall, avui a Madrid, és el quart conseller d'Educació que tenim en tres anys després de Bargalló, Cid i Del Pozo.

Per tant, la gestió política de l'Educació no ens està aportant la qualitat que necessita un sistema per progressar. Després és quan els índexs, estudis i indicadors europeus parlen per si sols.

Música / Under My Skin # Diana Krall

Interactuar i a la ràdio

Després de parlar ahir amb Saül Gordillo, he escoltat aquest migdia l'entrevista que li han fet els de Minoria Absoluta. Amb la clàssica ironia escampada per la conversa, la política ha quedat en segon terme perquè el diàleg s'han centrat en les vivències del periodista a la xarxa. En Saül ja és un dels especialistes del nostre país, com en el seu dia ho va ser un dels pioners en la informació com Vicent Partal amb el seu Vilaweb. A banda del bloc, en Saül ha interactuat i ha permès que amb el seu iBook obert se li poguessin enviar missatges al bloc durant l'entrevista. Si l'iPhone significa que Apple ha fet un avenç de tres anys de cop a la telefonia, la conversa de l'equip de Toni Soler al company-periodista d'El Punt suposa un altre avanç de tres anys a la ràdio.

Música / Better Man # Robbie Williams

Apple reinventa els mòbils

San Francisco. Congrés MacWorld 2007. Apple no falla. En una posada en escena clàssica del màrqueting mundial en estat pur, la companyia d'Steve Jobs va presentar ahir el seu darrer invent, el mòbil iPhone, amb el qual ansia revolucionar la telefònia. Aquest "tres en un" com va anunciar Jobs és mòbil, iPod i navegador. Té una gran pantalla, que a més és tàctil, duu una càmera integrada de 2 megapíxels de resolució i funciona amb el sistema Mac OS X. Després de l'èxit del Mac i l'iPod, la companyia de la poma ja es pot anar fregant les mans per la sensació que pot arribar a causar arreu del planeta el nou producte. La joia per al fans d'Apple es podrà comprar a l'estiu als Estats Units i a final d'any a Europa. I com es dirà: 599 dòlars als EUA i més de 600 euros al vell continent.

Música / Landslide # Fleetwood Mac

El Procés de l'Estatut

Comprovo que després de la reunió de Montilla amb Zapatero jo tinc un Estatut diferent al del nostre President. Quan acaba la trobada a la Moncloa, els imputs que transmet Montilla són els de calma i expressa frases com "no va a ser un camino de rosas", "proceso complejo, con altibajos", "no hay que echar las campanas al vuelo"... Però les nostres reivindicacions no poden quedar en punt mort quan parlem de la nostra Constitució. Realment, Montilla em transmet una fredor que no m'agrada i ho deixa entreveure amb aquesta expressió: "Siempre los habrá que querrán que vayamos más deprisa y otros más despacio, pero hay que ir con el ritmo adecuado y no pararse". Doncs jo sóc un d'ells.

Entenc que aquests tòpics s'utilitzin quan hi ha un procés de pau com el d'Euskadi, amb víctimes pel mig, i cada expressió necesiti una dosi de prudència, però l'Estatut... després de marejar-lo tant amb el model de finançament, ara no caldria més optimisme i esperança? Si són dos presidents socialistes, per lògica, la política no s'hauria de complicar tant i entendre que són esclaus d'un compromís. Per tant, desplegar el text és qüestió de consciència i responsabilitat.

Música / Let's Dance # David Bowie als 60.

Blair deixa el "mort" a Brown

La polèmica pel vídeo de l'execució de Saddam Hussein ja fa dies que ha donat la volta al món i a Internet es pot trobar la seqüència completa i les imatges dels espavilats que, a més riure-se'n de l'exdictador, ho van enregistrar tot. Amb una setmana de retard, és Tony Blair qui ha decidit mullar-se i considera que la forma en què va ser executat Saddam va ser "totalment incorrecte" i està d'acord que s'investiguin els fets. Precisament Blair, que és qui ha donat més suport a George Bush ara s'atreveix a qüestionar les formes i el mètode però ja és tard i el seu país està en una cruïlla perillosa: per una banda està immers en l'interès de la geopolítica mundial i per l'altra, els laboristes cada vegada reben més crítiques per com han desplegat la invasió a l'Iraq.

Ara bé, com que Blair ha de deixar el càrrec de primer ministre i líder del Partit Laborista abans de setembre, és fàcil que vulgui millorar la seva imatge. El mort recau en el seu possible successor, Gordon Brown, que ja ha dit que ell tindria una política amb més respecte a Iraq i més independent de Bush. Com que vol ser l'inquilí del 10 de Downing Street, Brown es va desmarcant de Blair i ja avisa que vol reduir les tropes a l'Iraq a partir del 2008.

Música / Sorry # Lene Marlin

Esperança

Tant de bo tots els nens del món es poguessin despertar aquest matí amb el somriure d'un regal als peus del seu llit.

Música / God Bless the Child # Shania Twain

Si ja necessitem gas en aquest hivern...

Ens acaba de tranquil·litzar el català, Ferran Terradellas, portaveu d'Energia de la Comissió Europea, perquè ha avançat que el subministrament de gas està garantit per aquest hivern. Ja és preocupant i simptomàtic que milions de llars del cor d'Europa depenguin de les relacions entre Rússia i Bielorússia. De moment, aquest hivern és suau i això fa que les reserves europees de combustible siguin les suficients per arribar a la primavera i no haver d'estar pendents de la crisi entre Moscou i Minsk. O sigui, si el properes hiverns són freds els alemanys, polonesos i lituans ja poden anar posant veles perquè les relacions entre Rússia i Bielorússia no s'endureixin encara més i signin acords com del darrer dia de l'any: Minsk ha aceptat pagar 100 dòlars per cada mil metres cúbics de combustible i ha cedit al gegant Gazprom el 50% de la companyia que gestiona els seus productes.

És lògic que els dirigents de la UE estiguin preocupats per la posició de força que té Rússia amb el gas i el control que exerceix sobre països com Bielorússia i Ucraïna. Per tant, no és sorprenent que mentre Rússia controli l'aixeta de l'energia que arriba al centre d'Europa el seu president, Vladimir Putin, podrà exercir el tipus de totalitarisme que vulgui.

Música / Lonely No More # Rob Thomas

Carles Fontserè

Amb la seva mort als 90 anys tindrem un abans i un després. Carles Fontserè va fer de l'art la seva manera de viure i ha estat un dels grans cartellistes del nostre país. Tot i el seu exili i les vivències a París, Mèxic i Nova York ens deixa un llegat vitalici que, per sort, s'haurà de quedar a Catalunya perquè pertany a la Generalitat, gràcies a un acord als anys 80. La figura tan polivalent i energètica de Fontserè guanyarà amb el temps i també el prestigi de la seva obra que, tot i el reconeixement, hagués estat molt més valorada en els països nòrdics i de centre Europa, on el cartellisme i la il·lustració tenen molt més prestigi. I estic totalment d'acord amb Toni Strubell, coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, que considera una "vergonya de la democràcia" que alguns cartells de Fontserè encara no haguin estat restituïts a Catalunya.

Música / Trouble # Coldplay

30-D. I ara què?

Zapatero s'havia proposat la gran fita del procés de pau al País Basc com el gran objectiu del seu mandat. Després de l'atemptat de dissabte a Barajas, torna la frustració i la impotència però, per contra, obre una etapa d'esperança per al PP a les portes de les municipals i l'enforteix en la seva lluita contra la criminalització de Batasuna i Otegi.

El president espanyol va cometre un error divendres en exposar un escenari d'optimisme quan feia tres mesos que el diàleg estava trencat i ETA estava recomposant-se, després de les darreres accions de França. A més, va posar en evidència la policia, la Guàrdia Civil i els serveis secrets de l'Estat. Finalment, ha estat una vegada més l'apagafocs Rubalcaba qui ha anunciat que el procés de pau està liquidat.

El PP, fidel al seu discurs nacionalista espanyol, reivindica ara el Pacte Antiterrorista amb els dos grans blocs de l'Estat. Però el govern ha mogut fitxa i ha convocat a tots, tots!, els partits demòcrates a una reunió per desencallar la crisi. L'escenari sembla que torna als origens amb Zapatero amb plom a les ales, un govern tocat i una oposició enfortida, però l'esperança és que l'IRA també va cometre un atemptat al centre de Londres el 1996, amb dos morts, dos anys abans de l'històric procés de pau. A més, l'IRA també va trencar dues vegades la treva.

Música / Sunday Bloody Sunday # u2

Música clàssica per a un dia clàssic

Quan escoltes aquesta música és que ja has deixat enrere una nit llarga, massa llarga i amb massa de masses coses, has oblidat els desitjos de bona voluntat i tot i la certesa que ha canviat un any, tens la convicció que només ha passat un dia. Johann Strauss, el rei del vals, és qui et fa tornar a la realitat mentre escoltes el final del Concert d'Any Nou de l'Orquestra Filarmònica de Viena i al mateix enveges les butaques d'una selectiva minoria que aplaudeix i aplaudeix. O no?