Antonio Miró

M'encanta la facilitat amb què el dissenyador català reinventa la seves desfilades. Ahir, just abans de l'últim dia de la tercera edició de la Passarel·la Barcelona, em va fascinar la idea que va avançar durant l'entrevista a Telecinco: va voler que participessin com a models vuit immigrants sense papers provinents del Senegal. I va destacar, amb els nervis lògics previs, que algun d'ells fins i tot la nit abans havia dormit al ras.

Una vegada Antonio Miró va anunciar aquesta aposta tan personal i que amb tota la raó va afegir que li sobraven motius per explicar el gest, ja em va ser igual la desfilada. Amb tantes pasteres i víctimes al mar, no té cap sentit saber si la seva tendència per a l'hivern del 2008 és el color blanc i el cru, si l'acte es feia a les Drassanes de Barcelona, quins eren els decorats, la música seleccionada i si els nous teixits eren més transpirables i elàstics que els actuals.

Tan criticades que són les desfilades de caràcter internacional pel seu esnobisme, és molt lloable que per una vegada la personalitat d'Antoni Miró sigui més notícia que el glamour de la seva roba.

Música / Rise # Gabrielle