Ima Sanchís invoca les essències

Conferència d'Ima Sanchís al Centre Cultural la Mercè. La periodista de La Vanguardia aporta el seu criteri sobre les entrevistes que ja fa deu anys que publica a la contra amb Lluís Amiguet i Víctor Amela (el meu preferit). Ima Sanchís dóna el seu punt de vista més personal del procés de l'entrevista i com elabora un esquema de funcionament: la selecció d'entrevistats, els països on viatge, el procés de redacció, el títol... Un automecanisme per defugir de convencionalismes.

Precisament la contra és per on comencen molts lectors d'aquest diari i és un dels articles més llegits de Catalunya cada dia. M'agrada comprovar com Ima Sanchís reivindica una professió que necessita un treball d'artesania abans de ser presentat. I és exigent amb ella mateixa perquè pensa i actua "posant-se en el lloc dels lectors". Dóna èmfasi a l'elecció i quan ja ha fet el pas, s'allunya de soroll mediàtic tan innecessari per gaudir de l'art de l'entrevista. Reivindica més silencis "davant d'aquesta allau d'informació que acaba provocat la desinformació". O sigui, d'una conversa en la qual "tot periodista hauria d'intentar aprendre", especialment, quan té un bon interlocutor al davant. Tingui o no tingui màster d'Esade, el que cal és el missatge humà a transmetre. Totalment d'acord: la vida són emocions.

Música / Crayon and Ink # Allison Crowe

PD: Alguns dels noms que Ima Sanchís va posar de referents durant la conferència: Lettizia Battaglia, Estela de Carlotto, Eduardo Galeano, Julio Anguita, Pema Dorjee, Christine Spengler, Kim Phuc, Helen Prejean...

PD: Gràcies per llegir-me Mercè i per compartir els punts de vista.