Cafeteria del Carlemany. Dos tallats curts de cafè i dos cafès. Ens desconeixíem tot i les trobades nocturnes de temps anteriors i en els darrers anys eren diürnes per la logística familiar. El cafè ens acosta i que els anys es toquin generacionalment també hi ajuda. M'havien avisat que m'ho passaria bé. En Joan parla amb facilitat i sap dur la conversa al terreny planer, on se sent més còmode i sap que és on té més a guanyar.
Està en fase d'immersió amb les TIC, però ho relativitza, tot i que admet que té un deute pendent. Ara, en el procés de descompressió com a regidor de l'Ajuntament, entra en un altre estadi de la política, "que és un vici com un altre, però que m'agrada molt". És quan la persona amena torna a ressaltar en el seu submón. Afirma que no és cap sorpresa no ser a la llista de Carles Puigdemont perquè "és bo que la política es vagi regenerant" i ara s'ocupa de la política comarcal del partit al Gironès. Coordina 27 municipis, dels quals ja té 23 llistes elaborades. M'explica la tàctica i m'agrada. Parla de pedrera, fer escola, regeneració i aprofitar-se dels valors segurs.
Defineix la política com un "cuc", un conjunt "d'emocions i passions" i reitera la idea d'altres polítics que sovint exposen en la intimitat: "els partits són màquines de control i això té els seus avantatge i inconvenients". Ell s'hi refereix sovint com "l'aparatix" i jo penso quin paper té a la Gàlia: Obèlix? Astèrix? Panoràmix?... Una vegada més, confirma els contrapesos d'una manera que en podríem dir a la gironina: "sempre has de tenir la disposició de tocar de peus a terra i, en aquest sentit, les dones hi ajuden molt". D'acord, entesos.
M'agrada com em mira constantment els ulls. Crec que m'intenta transmetre confiança i ho fa mentre no para de rebre trucades per posar trobades a l'agenda. És l'efervescència política del moment i el Gironès pot arribar a Peralada. Riem. Però no podia deixar escapar l'ocasió d'un balanç municipal. No en defuig. "A ningú li agrada estar a l'oposició masses anys i practicar la política de no govern", sosté mentre comprèn que s'ha entrat en l'era dels pactes al país, després del llarg bipartidisme entre CiU i el PSC, amb l'entrada d'ERC i ICV. "Governen amb un model molt poc seriós", defineix.
La política és dura per als qui estaven acostumats a governar, penso. Em recorda que va fundar la JNC a l'Hotel S'Agoitia de Platja d'Aro amb Puigdemont i d'això ja fa 27 anys. Tres anys després, el 1983, es va fer militant de Convergència i ho evoca amb orgull "perquè va ser en un mal moment". Deixo pel final el nom de Joan Bosch i és emocionant que la política també s'oblidi de la clàssica vanitat per ocupar-se de la humanitat. Ens alegrem que en Joan Bosch continuï a les llistes i això suposa un moment d'emocions respecte una persona que es mereix tota la sort del món. Tant la política com la humana.
Música / Where The Streets Have No Name # U2
* No preguntis què pot fer el país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país *
Està en fase d'immersió amb les TIC, però ho relativitza, tot i que admet que té un deute pendent. Ara, en el procés de descompressió com a regidor de l'Ajuntament, entra en un altre estadi de la política, "que és un vici com un altre, però que m'agrada molt". És quan la persona amena torna a ressaltar en el seu submón. Afirma que no és cap sorpresa no ser a la llista de Carles Puigdemont perquè "és bo que la política es vagi regenerant" i ara s'ocupa de la política comarcal del partit al Gironès. Coordina 27 municipis, dels quals ja té 23 llistes elaborades. M'explica la tàctica i m'agrada. Parla de pedrera, fer escola, regeneració i aprofitar-se dels valors segurs.
Defineix la política com un "cuc", un conjunt "d'emocions i passions" i reitera la idea d'altres polítics que sovint exposen en la intimitat: "els partits són màquines de control i això té els seus avantatge i inconvenients". Ell s'hi refereix sovint com "l'aparatix" i jo penso quin paper té a la Gàlia: Obèlix? Astèrix? Panoràmix?... Una vegada més, confirma els contrapesos d'una manera que en podríem dir a la gironina: "sempre has de tenir la disposició de tocar de peus a terra i, en aquest sentit, les dones hi ajuden molt". D'acord, entesos.
M'agrada com em mira constantment els ulls. Crec que m'intenta transmetre confiança i ho fa mentre no para de rebre trucades per posar trobades a l'agenda. És l'efervescència política del moment i el Gironès pot arribar a Peralada. Riem. Però no podia deixar escapar l'ocasió d'un balanç municipal. No en defuig. "A ningú li agrada estar a l'oposició masses anys i practicar la política de no govern", sosté mentre comprèn que s'ha entrat en l'era dels pactes al país, després del llarg bipartidisme entre CiU i el PSC, amb l'entrada d'ERC i ICV. "Governen amb un model molt poc seriós", defineix.
La política és dura per als qui estaven acostumats a governar, penso. Em recorda que va fundar la JNC a l'Hotel S'Agoitia de Platja d'Aro amb Puigdemont i d'això ja fa 27 anys. Tres anys després, el 1983, es va fer militant de Convergència i ho evoca amb orgull "perquè va ser en un mal moment". Deixo pel final el nom de Joan Bosch i és emocionant que la política també s'oblidi de la clàssica vanitat per ocupar-se de la humanitat. Ens alegrem que en Joan Bosch continuï a les llistes i això suposa un moment d'emocions respecte una persona que es mereix tota la sort del món. Tant la política com la humana.
Música / Where The Streets Have No Name # U2
* No preguntis què pot fer el país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país *
Eduard fuig d'aquest personatge, un vividor de la política, totalment obscur i amb interessos únicament personals.
ResponEliminaQuina vergonya de dirigent polític!
ResponEliminapersonage dices anónimo,más bien personajillo.
ResponEliminaAquest és un vividor de la política amb lletres ben grosses
ResponEliminaAquest és un vividor de la política amb lletres ben grosses
ResponEliminaEduard,
ResponEliminaVigila amb els convers que només es dediquen a posar una cara amable
quan s'han passat anys i anys mirant-nos per damunt l'espatlla.
Tot aquests que critiquen en Joan Bagué ja el voldrien tenir en el seu partit
ResponEliminahas de girar cap a l'esquerra i ja veuràs com t'anirà més bé
ResponEliminaalgú sap si ha treballat en alguna cosa en bagué que no sigui a la política? els mediocres necessiten sobreviure costi el que costi.
ResponEliminaJoan Bagué és un tipus de política en extinció
ResponEliminaJoan Bagué és un tipus de política en extinció
ResponEliminaAquest home va de capacaiguda com el seu partit
ResponEliminaque treballi una mica i toqui de peus a terra, i deixi pas a convergència que no hi ha qui el pugui treure...
ResponEliminaBagué, un dels que manté l'essència de Convergència, sinó parleu amb el president Pujol, o poder és que no podeu com ell;)
ResponEliminaM'agrada l'article, però en català "pedrera" només fa referència al lloc d'on s'extreu pedra. En tot cas deus volguer dir "planter". Salut i a cuidar la llengua!
ResponElimina