Les obres que més m'han deixat bocabadat han estat les de la seva etapa a Arles, el 1888. Sens dubte. La seva habitació i la seva casa a Arles m'han transportat al Baix Empordà més interior. Són transformacions inevitables, com suposo que un italià pot fer el paral.lalisme entre la Provenca i la Toscana. I amb Van Gogh no s'acaba tot: a la segona planta hi ha exposades obres del seu referent, Gauguin, però també un Picasso, Cézanne, Monet i Toulouse-Lautrec.
Mentretant vaig descobrint una ciutat oberta al visitant, amb l'encant dels ponts, els canals, els edificis i els bars. Com sempre reivindicaré per a Girona parcs com el Vondelpark, que descobrir-lo amb bicicleta és inevitable. I com a punt d'aturada, la Rembrandtplace és ideal. Penso anar-hi cada dia a fer un cafè i veure passar les bicicletes, el tramvia i, especialment, la gent.
Descobreixo la direcció hollandtoys.com, que tinc pendent, i un restaurant espanyol, que triomfa a les vuit del vespre amb el clàssic menjar que un es pot imaginar. Es el Pata Negra, on conec Andrés Santibanez.
Per segon dia, coincidim amb un agradable matrimoni d'Ullà, que fa les nostres trobades més especials des de que vam trobar-nos en el mateix avió, on per cert també hi havia els animats components de la Fura dels Baus, amb la clàssica pinta que un es pot imaginar.
PD: Em quedo em les ganes de veure la retrospectiva que el Museu Van Gogh dedicarà a Barcelona 1900. Serà a partir del 21 de setembre.
Holanda et deixa amb la sensació d'haver conegut un indret on fa generacions que la feina és ben feta. Un racó de món on fins i tot els polígons industrials son políts.
ResponEliminaAllò que podríem haver estat, però sobretot allò que encara podem ser.
Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com