
Però Frankfurt, per al que representa Catalunya, són un cúmul de massa factors que necessitem els catalans. I Frankfurt ja ha passat. Però l'any que ve serà Mèxic i d'aquí dos anys, Venècia i la seva Biennal. Més promoció! Així ens construirem a nosaltres mateixos i alhora dimensionarem Catalunya dins el mapa internacional. Amb errors i encerts, però amb autoestima. I sobretot, amb orgull.
Música / Ti scatterò una foto # Tiziano Ferro
* Si el present és de lluita, el futur és nostre *
PD: M'ha agradat llegir els posts sobre Frankfurt de Jordi Martinoy i Pia Bosch.
PD2: Després de Radiohead, ara és Madness qui vol oferir el seu nou disc de franc per internet.
PD3: Bona notícia: L'obra completa de Mercè Rodoreda s'editarà l'any que ve, en motiu del centenari del seu naixement i el 25è aniversari de la seva mort.
PD4: Conferència del rebel d'ERC a Girona. Joan Carretero no està sol.
PD5: Llibre pendent: El refugi, d'Elisabeth George.
PD6: M'ha agradat descobrir Marta Cailà fent el programa en directe des de Caldes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada