
A l'inici del segle XXI són altres temps (no és excusa) i Catalunya ja no és la màquina capdavantera del tren espanyol. En gran part, perquè les aliances estratègiques també s'han generat perquè així sigui i la Unió Europea també ha tingut un paper determinant per decantar la balança. I mentre ens han anat cobrant la factura amb la connexió Brussel·les-Madrid (exemple Rossell), a Catalunya han anat resistint les pimes, que observaven com les grans multinacionals es quedaven a la capital espanyola. I amb aquesta estratègia, a algú els ha anat tan bé i a uns altres tan regular. Eren i són les dinàmiques financeres. Segur que si ens donen la vareta màgica, amb el beneplàcit de l'stablishment europeu, serem molt i molt millors. Perquè som fenicis.
Música / One blood # Terence Jay
PD: Taking chances suposa el retorn de Celine Dion, just quan es compleixen deu anys de l'èxit mundial del Titanic. I un mateix dimarts 13, la novaiorquesa Alicia Keys presenta el darrer treball As I am.
PD2: Josep Piqué passa de pilotar un descontrol a un altre: del PP a Vueling.
PD3: My Space ja és la tercera pàgina més vista dels EUA i la sisena del món.
PD4: Blu:Sens crea un GPS en tres dimensions amb imatges reals. Un mèrit més d'aquesta companyia de Santiago.
PD5: Les empreses espanyoles obtenen 1,22 € per cada euro invertit en I+D+i. Informe Fedit dixit.
PD6: El president Maragall estrena web i un Bloc de notes. Ànims i sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada