
Els resultats ho demostren i ara que fa el salt a Barcelona deixa el sindicat en un bon moment. És hora de nous reptes i continuar la feina feta al costat de Josep Maria Álvarez, un perfil al qual l'amic Camil sempre ha tingut una admiració especial. Per això m'hen alegro per ell, com a persona i amic. I el mateix desitjo a la Dolors Bassa, que té un perfil diferent al d'en Camil Ros però que estic convençut que farà progressar la UGT a les nostres comarques. Qui ho havia de dir! Avui és el dia que just fa deu anys que Camil Ros va aterrar a Girona (el dia que comença l'Any Jaume I): crec que ara ja li podem donar el carnet de gironí, com ell comenta, tot i que això d'estar entre setmana a Barcelona potser el canviarà més del compte quan vagi creuant el Tordera. Sort i país amic gironí!
Música / Dreams # The Cranberries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada