La solitud dels professors

Escoltava ahir al migdia les reflexions d'unes professores d'escoles públiques del Vallès Oriental i intentava comprendre les seves opinions respecte la jornada de vaga d'avui (com les recollides a Vilaweb). D'entrada, tinc la sensació que se senten utilitzades a les portes d'unes eleccions generals. I després, que se senten molt soles a les aules per la responsabilitat que suposa afrontar la nova immigració. Fa massa anys que l'escola catalana no té els recursos i les inversions que es mereix per obtenir uns indicadors millors -després sempre els acabem comparants amb els països nòrdics- i que els mestres s'han convertit en educadors a Primària. I ja no parlem de Secundària, on la impotència és cada vegada més gran a causa de l'actitud dels joves. I a més, Educació juga les seves cartes i pressiona perquè amb els serveis mínims l'aturada queda desactivada.

I davant d'aquest conjunts de sensacions, amb el pols entre els sindicats i el govern, el més alarmant és que l'Educació és un dels grans pilars de la nostra societat, com la Justícia i la Sanitat, però que massa anys que es dedica a tractar la quantitat i no qualitat. Per això, si se senten sols i soles a les aules és evident que falla el sistema més enllà d'una jornada de vaga. I mentrestant, cada govern que dirigeixi el departament farà canvis interessats a curt termini sense tenir un pla de futur que benefici el país.

Música / Great Gig In The Sky # Pink Floid

PD: Cafè Nespresso, "dels d'en Clooney", amb Quim Curbet. Estrena nova seu al centre de Girona, molt ordenada, moderna i transparent. Conversa agradable amb un editor de paraula que m'agradaria repetir.

PD2: Quan Zapatero expressa el que pensa: "Nos interesa que haya tensión". Sovint, amb els polítics, són més interessants els abans i els després de les entrevistes.

PD3: Tot el suport a Duran Lleida en aquesta cursa tan personal.

PD4: Una interacció més al Twitter. Aquesta vegada amb Jordi Sevilla.

PD5: Sopar de la Girosfera: serà el 22 de febrer a Girona.