Salvador Escamilla

A vegades tens la sensació que potser caldrà més temps per valorar que en aquests moments de tanta disbauixa patriòtica els catalans ens n'adonem del que hem forjat més enllà del que és terrenal i palpable. Perquè hi ha noms i persones que ens van deixant i que han fet molt més pel nostre país dels que molts qui tan sovint s'omplen la boca a través dels eslògans producte d'un bon màrqueting. Hi ha pioners com Salvador Escamilla que va lluitar perquè a les ones hi hagués música en català i això té un mèrit que probablement encara no sabem ni valorar.

Superar aquells temps negres i repressius a base de creences personals és un orgull de molts que sempre es poden endur a una altra vida. I més just ara, quan tot sembla negociable i la gestió desborda identitats que volen que estiguin condemnades al reductisme. Tant de bo en la independència s'hi pensi cada dia però se'n parli menys.

Música / Jo vinc d'un silenci # Raimon

PD: Sempre recordaré la primera vegada que vaig entrar a Catalunya Ràdio per entrevistar Jordi Roigé i l'oportunitat que vaig tenir d'escoltar Salvador Escamilla mentre era en una peixera enregistrant un programa. La seva veu era tan inconfusible que el feia especial.