M'agrada Urtx

Ha estat una descoberta agradable la tranquil·litat d'aquest poblet de la Cerdanya. Just acabar la Collada de Toses venint de Ripoll -diria que la majoria pronunciem Tosses-, ja et trobes amb Urtx. És el preàmbul de la majestuosa vall, a mitjan agost verda i assolellada. La recomanació va ser de Miquel Blanquer, amic de quan treballava a Caja Madrid a Girona (ara és a la Seu). Ens va aconsellar Cal Mateu, amb la Lola, i aquí estem. Sort que la Dolors té paciència i deixa fer quan un de nosaltres té ganes de jugar amb el seu bestiar: pobres pollets. Ara, que si jo pogués empaitar el gall de les set del matí...

I ha estat divertit coincidir a Urtx amb els propietaris dels König, com també amb la família Tomàs. Ja ens han convidat a una sessió de cinema infantil a l'aire lliure i uns cafès de mitja tarda.

PD: Ha estat molt interessant seguir avui la tragèdia de Barajas a través de Twitter. Una àgora molt plural, enriquidora, activa i instantània.