Apple TV és la nova sensació mundial que prepara la marca de la poma: serà la barreja de l'ordinador i la televisió. Aquest nou concepte integrat serà l'aparell del futur, juntament amb el mòbil, que cada vegada tindrà més i millors prestacions. Per tant, l'aparell domèstic de moda barrejarà la programació televisiva amb la navegació a internet. Tot en un mateixa televisió panoràmica en la qual ja hi treballen les grans multinacionals del sector, però Apple ja té ganes de ser la primera gran marca que aposta per aquest concepte. Tal com ha passat amb la telefonia, Apple vol jugar fort i s'entreveu una pugna comercial espectacular. I una vegada més, la demostració que els continguts digitals es desplaçaran a la televisió de manera directa i definitiva, i serà la consolidació del món on line.

Apple, a més, no oblidarà el seus incondicionals i encara farà un pas més per fidelitzar-los: afegirà com a extra la plataforma de compra i descàrrega de continguts iTunes Store o el control de l'equip amb l'ajuda de l'iPhone i l'iPod Touch.

Música / Cuatro Rosas # Gabinete Caligari


És l'hora de donar les gràcies. A tothom qui ens ha ajudat o donat suport desinteressadament... gràcies. Sabem que el repte no era fàcil, que calia treballar a l'ombra perquè tot acabés sortint amb la major dignitat possible. I també calia tenir en compte el moment econòmic actual. Eren els primers premis i en tot moment hem pensat en la xarxa a través del nostre web i en la posada en escena. També en parlen la Trina i en Miquel.

Potser el repte era massa gran pensant en la magnitud de la xarxa, el català i Catalunya: Salt, Girona, Vic, Calella, Manresa, Barcelona, Reus, Tarragona, Andorra, Palma, Xàtiva, Berlín, Nova York... I ho hem intentat amb més força i convicció des de que el president del Parlament, Ernest Benach, ens va donar suport. El guardó de Jordi Portella, els músics (Moby Dixie), el presentador, els premiats, els ajuts, la logística, el jurat, la posada en escena, la gestió de Vilà-Clara & De Jong, els contactes, els col·laboradors, la Núria Prats i l'Auditori, els patrocinadors, la UdG, l'Ajuntament, la Generalitat a través de les conselleries i departaments... tot això ha estat gràcies al conjunt dels qui formem l'Associació Stic.cat.

És cert que ha costat, però no ha estat fàcil per culpa d'algunes trompades i crítiques, tot i que algunes d'elles eren necessàries. Però també ens van ajudar perquè ens han fet més forts. Era el preu. Ara és qüestió de valorar els errors i encerts i continuar pensant en aprendre. Però l'orgull de premiar uns bons blocs i els vint ordinadors que rebrà la Fundació Plataforma Educativa, gràcies a Infoself, ja és motiu d'orgull. Com també, el repte d'haver pensat en els continguts de la xarxa, els diaris personals, el català, Catalunya i la brillantor que li hem volgut donar com a país 2.0. Per tot això tan personal i com a col·lectiu, gràcies!

Música / The Man Who Can't Be Moved # The Scripts

PD: Sempre recordaré un gest especial i la seva empenta quan els Premis només eren una idea. El de Ferran Roura i els seus cafès. I va creure-hi per l'amistat.

M'he sentit afortunat perquè el president del Parlament, Ernest Benach, m'ha escollit per plantejar el debat sobre com han de les jornades 2.0 que la cambra catalana farà el primer trimestre de 2009. És un honor que s'hagi establert aquest vincle amb el president de la cambra d'ençà la preparació dels Premis Blocs Catalunya. He mantingut vincles directes i constants amb el president a través d'internet i m'han engrescat les trobades per preparar projectes digitals amb el Parlament i l'associació Stic.cat. Han estat cordials i esperançadores: el català, la política, el Parlament, l'educació, la igualtat i el país ens uneixen. I només per la seva predisposició amb el nostre petit projecte, però gran per a nosaltres, estic segur que les jornades seran un èxit.

Reitero que Catalunya encara no està preparada per aquesta transversalitat que el món de les TIC ens ofereixen. Com la pròpia societat. I la política. Però anem aprenent i avançant. I la predisposició és bàsica. Hem de tenir l'esperit de voler ser amb convicció a la Revolució Digital mundial, que ens obliga a transformar-nos. Aquesta nova Catalunya Global pot ser ON sense frens, obstacles i amb empenta. Ho va ser agrícolament i industrialment. Ara, només és qüestió de creure-s'ho. I de voler vertebrar-nos molt més, fer xarxa i menys divisions. I és que les eines juguen a favor nostre!

De moment, Stic.cat és el nostre primer gra de sorra. Des de Girona, transversals, en català, i al món. La nostra primera inèrcia són els blocs i els blocaires, aquest altre exèrcit que ja té Catalunya i el català. Com diuen alguns, potser sí que sempre som els mateixos blocaires, que què en hem cregut, que som massa presumptuosos... potser si que tenen raó... i més coses encara. Però, sincerament, em sento orgullós de poder compartir idees i projectes amb gent que valoro i que em permeten aprendre. I tenim la sort que persones, empreses i entitats ens han ajudat a canvi de res. I també d'aquesta interacció amb el president del Parlament.

Per tant, gràcies a tothom. I gràcies president 2.0 per ser avui amb el premis. Li puc ben assegurar que és una associació de sentiments: per això només hem volgut generar il·lusions (blocs), reconeixement (català) i creences de país (Catalunya). Un honor i un orgull.


Música / Camins # Sopa de Cabra

M'agrada la iniciativa de la pastisseria Can Castelló de Girona, que ha impulsat una campanya per situar el tradicional xuixo com un dels referents gastronòmics de la ciutat. Aquesta pastisseria vol ressaltar la manera tradicional d'elaboració del xuixo i rellançar-lo per fer-lo atractiu tant per als gironins com per als visitants i turistes. La presentació d'ahir al Museu d'Art de la ciutat ja va ser una posada en escena amb una àmplia representació, que el van venerar.

El xuixo és un dels productes típics de la ciutat de Girona que data de principis del segle XX i que durant dècades ha estat elaborat de manera artesanal a nombroses pastisseries de la ciutat. Ara, la família Castelló ha decidit donar-li un nou impuls perquè la gent conegui aquest tradicional pastís i situar-lo "a un nivell alt". El producte funciona a Girona, agrada i és fàcil rendibilitzar-lo, tal com s'ha demostrat sovint, però per fer-lo encara més visible només calia posar-s'hi. Si és que a vegades... no calen grans invents sinó fer rendible allò que et dóna el propi territori i que té el valor afegit de la història, la ciutat i la gastronomia tradicional.


Música / Romeo Had Juliette # Lou Reed



Segon debat televisiu entre McCain i Obama -catalogat d'avorrit i tens- i una vegada més la sensació dels analistes i opinadors és que Obama és qui ha sortit més victoriós. Obama s'ha convertit en una figura mundial i l'aurèola que l'envolta ja sembla que li doni la pròxima presidència dels Estats Units. I amb el valor afegit que el país necessita un canvi, que sempre és un plus per als estrategues electorals. A més, el candidat demòcrata té molt més encant mediàtic que l'aspirant republicà i això també es nota a internet. El màrqueting polític cada vegada es basa més en utilitzar tots els canals possibles per fer arribar el missatge: un sol emissor per a milions de receptors. Comunicació en estat pur. I al mateix temps, adaptar-lo a cada concepte d'emissor: per exemple, a internet a un públic més juvenil; a través de la televisió, a una persona més adulta; i als diaris pensant en un lector més reflexiu.

El penúltim cara a cara entre Obama i McCain ha demostrat una vegada més la sensació que hi haurà un canvi de cicle a la Casa Blanca després del madant de George W. Bush. Però no sempre aquesta visió que s'analitza des d'Europa s'acaba produint. I l'exemple el tenim presisament les dues victòries de Bush. És per això que té la seva gràcia que Obama seria el candidat d'Europa però potser no ho serà per al granger de Texas, que li agradarà les directrius militars de McCain. Ara, però, a diferència de les dues últimes eleccions, la potència mundial està saccejada per la convulsió econòmica.


Música / If Could Turn Back Time # Cher

PD: Reconeixement merescut per a Joan Margarit amb el Premio Nacional de Cultura.

PD2: Zapatero presenta el seu pla econòmic que em dóna la sensació que, aquesta vegada sí, s'ha deixat assessorar pels grans taurons financers.


PD3: El mèrit d'Irlanda de saber jugar fort i creure en les TIC. Ara, hi tindrà una nova seu europea: la de Facebook.



Els informatius de televisió dediquen cada vegada més temps a informar-nos sobre la preocupació global per la situació dels mercats financers. Són els efectes de la davallada econòmica d'aquest sistema basat en la globalització, que té grans lums i grans ombres. Ara mateix escolto que parlen dels mercats, dels parquets borsaris i de la importància que el sistema recuperi la calma, ja que els grans taurons financers han deixat guanyar molts diners i alguns, fins i tot, trontollen.

Però indirectament, aquests efectes estant provocant que les empreses i entitats que es dediquen a ajudar el Tercer Món també acusin la situació i rebin menys ajuts per dur a terme els seus projectes. Aquesta davallada, l'acaba de transmetre Save the Children (informe Salvar vida en temps de crisi), que ha deixat clara la idea que a més crisi financera global, més pobresa mundial. Que trist que, en el fons, la fam al món acabi depenent d'un gran sistema controlat per unes petites elits que són un gran contrapoder als governs.


Música / Automatic Imperfection # Marlango

M'ha agradat la deferència que ha tingut el Col·legi de Periodistes de Girona aquest any perquè recordarà l'entranyable Miquel Diumé. Per això, felicito la junta del col·legi, especialment el seu president Narcís Genís, per decidir atorgar el guardó de la Mosca de la Professió a títol pòstum a Miquel Diumé, que aquest any va morir a conseqüència d'una llarga malaltia. D'aquesta manera, el premi reconeix la trajectòria professional de Diumé i es converteix en un homenatge que li fan els periodistes gironins. Enhorabona Miquel! I m'agrada saber que el teu bloc encara rep, de tant en tant, comentaris de record.

L'acte de lliurament de les Mosques de la Informació 2008 tindrà lloc a la Factoria Cultural de la Coma Cros de Salt, el 17 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre. Durant l'acte serà també quan s'entreguin els guardons de la Mosca Grossa i la Mosca Borda, que els periodistes gironins atorguen a aquelles persones i entitats que més els hagin facilitat o entorpit la feina durant el darrer any.

Música / Immortality # Celine Dion & Bee Gees



Roger de Gràcia from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Catalunya lidera el nombre d'usuaris freqüents d'internet (almenys una vegada per setmana) amb un índex del 59,1% dels usuaris de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC), segons que ha publicat aquest matí l'Institut Nacional d'Estadística (INE), feta en col·laboració amb l'Idescat, entre altres organismes (nota dde premsa). Catalunya ocupa la segona posició de l'estat espanyol en utilització de l'ordinador, en la utilització d'internet els tres darres mesos i entre usuaris del telèfon mòbil.


Música / La ci darem la mano # Pavarotti & Shreyl Crow



Aquest matí es fa la roda de premsa de l'Associació Stic.cat per presentar la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, que serà a les 11 a la seu de l'IEC: no podíem tenir un millor escenari. Gràcies, una vegada més, a tots i totes els qui ens heu ajudat a poder arribar fins aquí; amb idees, suport, diners, empenta i, en ocasions, sense esperar res a canvi. Així doncs, pensant en els blocs, les TIC, l'escletxa digital i Catalunya... ara sí, serà d'aquí 10 dies a l'Auditori de Girona.



És molt greu el "No" del Congrés dels Estats Units al pla econòmic de Bush (205 vots a favor i 228 en contra), però tot i la davallada actual continuo tenint més confiança en la reactivació de l'economia nord-americana que l'europea. Bush, que ha avançat que ho tornarà a intentar, pretén que s'aprovi un projecte de Llei d'Estabilització Financera, d'uns 700.000 milions de dòlars, per comprar als bancs el deute de qualitat dolenta, vinculat al mercat hipotecari, en una intervenció pública inèdita en la història dels EUA. De moment, un dilluns negre, ja que Wall Street ha tingut la pitjor caiguda de la seva història. I la sensació cada vegada més global que la crisi no serà tan passatgera i un president espanyol cada vegada més quixotesc a causa d'un lema postís basat en el constant optimisme.

Música / Beautifl Girls # Sean Kingston



Ens ha dit adéu un dels més grans de la història del cinema, un dels qui més he admirat per la categoria d'actuacions (un dels tants tributs de YouTube). Diria que no hi ha cap pel·lícula seva que no m'agradi. Però també el considerava encara més brillant per la força de la seva personalitat: genial a la pantalla gran i impecable en la seva vida personal. Un gran contrast dins la vanitat de Hollywood i la devoradora mercantilització que necessita aquesta multinacional per ser rendible. El buit que deixa serà molt difícil de cobrir. Després d'un altre gran adéu com el de Marlon Brando, ara Newman, però per sort encara ens queden Robert Redford, Robert de Niro i Al Pacino.

Música / Native American # Sacred Spirit

Sens dubte. Ara sí. Ha arribat el moment de valorar més les idees, els emprenedors, la recerca, la innovació i el coneixement del nostre país. Aquesta desacceleració econòmica dels països capdavanters en aquest inici de segle tornarà a posar les coses al seu lloc i provocarà que l'intel·lecte torni al pedestal social i professional que es mereix. Ja tocava!

Després de l'època del boom de la construcció i de la conseqüència del diner fàcil, una resultant que als nostres governants ja els ha anat bé, arriba l'estadi de tornar a fomentar l'esforç, el sacrifici, la il·lusió i l'esperança. Una base que sempre havíem tingut clares a causa de l'empenta dels nostres pares i que, potser, havíem oblidat fins i tot massa ràpid. Ara, en aquest moment de shock, admiro encara més les persones que dins la gran bossa de la classe mitjana van treballar dia a dia, durant la dictadura franquista, per arribar fins aquí. No eren temps fàcils. I ho sabem: només cal mirar els nostres pares.

Però arriba el moment de la nostra generació, la dels qui no podem caure en el conformisme i estem obligats a agafar el testimoni per superar aquesta davallada cíclica imparable. Tant benestar ens ha sedat i la prova és el nostre tipus de consumisme, especialment el televisiu. I potser caldria recordar que hauríem de lluitar com van fer ells i evitar lamentacions. Són temps complicats i és l'hora de reinventar-se en plena era digital i un moment històric de la nostra societat: el segle XXI marca la Revolució Digital. I Catalunya, a la xarxa, pot ser el que vulgui, sense excuses.


Música / Landslide # Fleetwood Mac


Un mèrit de Juan Varela, un dels periodistes i blocaires amb més prestigi de l'Estat, per valorar, estudiar i aprendre. El futur de la premsa a l'era digital.

Música / Giratutto # Macaco

PD: LinkedIn arriba als 300.000 usuaris a l'Estat.

PD2: La crisi de la restauració a França, un paradís de la bona cuina.

PD3: El debat sobre la privacitat en xarxes socials com Facebook arriba al Parlament Europeu.

PD4: El sempre admirat Àlex Rovira a El Club.

PD5: Michael Moore contraataca a internet.



Trobo fascinant aquest esperit nord-americà de reinventar-se a cada moment en l'àmbit TIC. L'objectiu és el de superar-se constantment. Cada nou producte d'una gran marca sembla que desborda la competència i és capaç de sortir de Silicon Valley i arribar a qualsevol racó del món: un gran salt que suposo que els motiva de manera espectacular. I ja no és només a nivell de programari o continguts sinó tot el producte: disseny, funcionalitat, dimensions, preu... I una de les grans referències mundials n'és la marca Google. Va començar fa deu anys com a buscador de pàgines i després de ser-ne la gran referència i gairebé no tenir competència en cap altra llengua (cal destacar Ask i Yahoo) ara ha presentat gairebé d'una tacada dos grans projectes mundials: l'espectacular navegador Google Chrome i, ahir mateix, un nou telèfon mòbil, el Google Android Phone. Una mostra més que som de ple en la Tercera Revolució Digital i que la tecnologia globalitza.

Ara arriba el moment de valorar el nou Android (visió de John Paczkowski), que en temps de crisi Google intentarà adaptar-se als nous temps, i veure com reacciona la competència. Segur que els investigadors d'Apple i Nokia ja preparen un model que supera la primera aposta de Google en l'àmbit de telefonia. Una gran pugna mundial d'un segment cada vegada més multimèdia i imprescindible.

Música / I Met You Lady
# UB 40

PD: Una realitat incòmoda sobre l'estat del català.

PD2: La lluita personal de Berlusconi contra la camorra.

PD3: Una idea: recórrer a Twitter quan la comunicació està en crisi.

PD4: Una passió per la fotografia que m'ha agradat molt: Araceli Merino Fotoblog.

PD5: Dissabte arriba la Barcelona PHP Conference, la primera d'aquest llenguatge de programació.

Vivim al dia

L'endeutament de les famílies va caure més d'un 25% durant l'any passat, segons un estudi de Caixa Catalunya, que demostra que entre el 2000 i el 2007, el total de deute familiar ha passat dels 341.713 milions als 932.911, amb un creixement anual del 15,5%. Fins al 2006, sense tenir en compte l'aturada del 2007, el creixement anual era del 18,7%. Caixa Catalunya assenyala que les xifres registrades el 2007 signifiquen el principi d'un retorn a un ritme d'augment del deute de les llars més "coincident" amb la seva capacitat econòmica real.

La crisi financera de l'agost del 2007 va ser l'inici d'un enduriment de les condicions per aprovar un crèdit, registre que es constata amb les dades que fan referència al volum de préstecs rebuts per les famílies durant l'any passat Però tot i la crisi econòmica de la construcció, la desacceleració econòmica general i l'augment de l'atur i l'endeutament, les famílies continuem vivint al dia i sense pensar en el futur perquè ja ens hem acostumat a viure sense previsions. En poques generacions, s'ha destrossat el model generacional; com si es tractés d'un cop de porta a la famosa auca. De fet, hem actuat com en tants altres casos estructurals de segles enrere que semblaven intransformables, i ara la pauta del carpe diem és global.


Música / 32 Flavors # Ani Difranco

PD: Divendres arriba La Nit de la Recerca, que la UdG liderarà a nivell estatal.


PD2: LemonQuest, jocs que cada vegada atrapen més.


PD3: European Podcast Award, un estímul més.

PD4: La tecnologia allibera la nostra ment. O no.


PD5: Cinco Días renova el web. Els temps canvien sense calma.


Aquest cap de setmana s'han commemorat a Sant Feliu de Guíxols els 50 anys de la mort del president Josep Irla a l'exili. Si fossim un país normal tindríem l'honor de veure, ja des de fa temps, com les despulles d'un president de Catalunya durant 14 anys (1940 al 1954) reposen en un mausoleu. Fa temps que se'n ve parlant d'aquest tema però ha passat una Diada més sense s'hagi dut a terme aquest reconeixement. Si precisament tots estem d'acord que Irla és el president oblidat, amb més motiu caldria honorar la seva figura com es mereix i al mateix temps respectar la història de Catalunya. I aquí sí que el famós finançament i la crisi actual no hi tenen res a veure: és qüestió d'orgull i dosis de patrotisme.

De moment, coincidit amb els actes d'homenatge, és esperançador que la Fundació Josep Irla i l'Ajuntament de Sant Feliu hagin iniciat ja els tràmits per convertir la casa natal d'Irla en museu, sala d'exposicions i taverna.

Música / I Still Miss You Someone # Amy Cervini & Melissa Stylianou



El mestre no m'ha decebut i amb els temps que corren és d'agrair. Després de tant parlar de Barcelona i tanta expectació sobre el pressupost i el rodatge, resulta que m'he sentit més transportat a la Mediterrània o la Toscana que a la ciutat comtal. No cal parlar de Barcelona sinó del geni d'un director admirat que per tercera vegada ha filmat a Europa. És Woody Allen en estat pur i que juga amb actors espanyols de gran nivell, gairebé com si ho hagués fet el mateix Pedro Almodóvar. Veure'm la resposta d'avui en l'estrena oficial: a Cannes va tenir molt bona crítica i ara toca Sant Sebastià. Com que ja és gairebé segur que funcionarà i serà rendible ara la criatura tindrà molts pares, però ha de quedar clar que Jaume Roures engrandirà la seva presència mediàtica.

Música / Breezin # George Benson

Més de 30.000 registres són el que ha inscrit la Fundació puntCAT a internet en dos anys i mig. Els webs amb .cat són una manera més de vertebrar el país i generar que, a la xarxa, també hi hagi la mateixa convicció d'identitat. És cert que encara poden ser molts més dominis -i ho seran-, però la progressió evidencia la necessitat que Catalunya tingui una marca i que el proper gran objectiu hauria de ser el .ct. Sempre demanant perquè volem créixer. Com un estat més: es, it, fr, de, pt... Com un símptoma més de normalitat. De moment, avancem i generem promocions, com l'actual rebaixa d'un 33%, perquè encara sigui més econòmic i una vegada més no siguem menys que...

Música / Don't U Ever # Nash Lawson

PD: Posats a quantificar-ho tot, ara ja sabem que som dos milions o un 35% dels catalans independentistes, segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes.

PD2: O Caderno de Saramago. El bloc de tot un Premi Nobel. Com estan canviant el temps!

;;