Bloc de l'Eduard Batlle

Després de La vida secreta de las palabras, la directora catalana estrena una altra pel·lícula de qualitat, amb una bona trama argumental que progressa de nivell a mida que avança la trama. M'ha agradat el repte que ha tingut per al llibre de Philip Roth The dying animal, que es va publicar el 2001 i una relació erotico-sentimental entre un professor i crític de cinema i la seva alumna d'origen cubà. I no és d'estranyar que Coixet volgués du aquesta novel·la a la gran pantalla només llegir-la. Penélope Cruz i els seus encants estan a l'alçada del fim però sort de Ben Kingsley, que encara dóna més vida al protagonista de la història. Molt recomanable.

Música /Trust Your Moth # Antony And The Johnsons

M'agrada que Javier Bardem hagi guanyat l'Oscar com a millor actor secundari. L'actor canari du una trajectòria brillant, coherent, i l'estatueta li arriba un dels moments més àlgids de la seva carrera. Sembla impossible que Bardem es pugui superar després de cada pel·lícula, però la seva involucració en els personatges permet disfrutar d'un professional que cada vegada s'acosta més al camaleònic Robert de Niro. Els genials germans Coen li va donar l'oportunitat a No Country for Old Men i Hoollywood l'ha recompensat. El seu paper com a psicòpata és excepcional, tot i que Fargo cada vegada em sembla més insuperable.

Música / Falling Slowly # Glen Hansard & Marketa Irglova

PD: Cuatro s'aboca al debat entre Zapatero i Rajoy, com si no els coneixéssim.

PD2: I ara Raúl Castro a Cuba. El preu de les dictadures.

PD3: Sarkozy, en la seva línia al Saló de l'Agricultura de París. Polèmica per allà on passa.

PD4: Bloc recomanable: Blog de cine.

Un homenatge per reivindicar tot el que va patir el poble armeni i que encara, ara, és un drama tabú. Va ser un gran genocidi amb un resultat d'un milió de víctimes. Una història real tan dura que el film sobre Nunik provoca llàgrimes generals. Un mèrit més dels germans Taviani pel bon guió en l'adaptació de la novel·la de l'escriptora italiana Antonia Arslan La casa de les aloses.

Música / Heaven # Bryan Adams

PD: L'Akasvayu Girona s'acaba de classificar per a la fase final de la Copa del Rei de Vitòria. Fora de la pista, la trajectòria professional del club té un nom propi: Antoni Maceiras. Sopant anit amb ell a Figueres (amb Bryan Adams durant el trajecte) comprens l'altra realitat de l'entitat. Si l'equip gironí i Pedro Martínez, com entrenador, mai han passat del debut a la copa, potser ja ha arribat el moment de trencar les estadístiques.

El descontrol del Harlem de Nova York fa 40 anys. És la història real de Ellsworth Bumpy Johnson i Frank Lucas posada en escena pel mestre Ridley Scott, un dels grans directors de les últimes tres dècades. És una història sobre gangsters que volen viure sense lleis i policies que volen lluitar contra la llei del carrer, marcada per la droga i les conseqüències de la Guerra del Vietnam. Són dues hores i mitja d'un film que evoca El Padrí, Un mort entre les flors i Un dels nostres. I el resultat encara és més brillant fins a l'esperada trobada entre els dos protagonistes: Denzel Washington i Russell Crowe. Pel·lícula excel·lent tot i, com passa massa sovint, les presses del final.

Sabia que Once m'agradaria. La crítica i els premis com el de Sundance posaven el llistó alt però comprovats els resultats, cal lloar l'estrena de John Carney. Homenatge a la música i excel·lent rendiment de dos actors com Glen Hasard i Marketa Irglova que s'han fet un nom ràpidament. Talent interpretatiu, bona música i una ciutat com Dublín, que un sempre s'imagina amb aquest cel gris i temps humit. Una bona pel·lícula que sap trobar el seu punt entre el gènere musical i el cinema realista.

Música / Star Star # The Frames

* El destí barreja les cartes, nosaltres les juguem *

PD: Catalans a Dublín, el portal dels catalans que viuen a la capital irlandesa.

PD2: Avui acaba l'eFindex 2007 a Càceres, una trobada internacional de blocaires que ja és una referència.

PD3: Els Pets, el primer grup català a Second Live.

PD4: Visió sobre el 3.0 en un article a El País.

PD5: The Shock Doctrine, una mostra que Naomi Klein no té límits.

David Cronenberg estrena nova pel·lícula: Eastern Promises. Fidel al seu estil cinematogràfic, el director canadenc fa cada vegada un pas més enllà de la violència. Aquesta vegada s'endinsa dins un món sense escrúpols, la màfia russa, i mou els personatges a través d'un diari i la perseverança d'una llevadora (l'australiana Naomi Watts està brillant) en els llocs més obscurs de la Londres actual. Viggo Mortensen torna a ser l'escollit per Cronenberg, que completa una gran pel·lícula en un dels seus millor moments i amb precedents com M. Butterfly, Crash i Spider. Tan esperada com fàcil de recomanar.

Música / Hold Me Tight # Marlango

* Si els mercats són avui diàlegs, les marques han de parlar d'Internet i fer-ho a través dels blogs les humanitza *

PD: Llibre rebut: Enrique Bunbury. Lo demás es silencio, de Pep Blay.

PD2: Nou bloc sobre el llibre El tresor del Ter, de Xavier Margenat.

PD3: Música en directe és els 365 dies de l'any i tot gratuït és sinònim de Central Musical.

PD4: Sort per a l'Akasvayu Girona en la nova temporada a l'ACB i, especialment, per a un home que es desviu pel bàsquet com és Antonio Maceiras.