La Mireia Galindo surt de l'armari

D'ençà que es va crear el bloc de la Mireia, aquest ha estat un fenomen a la xarxa durant més d'un any (Vilaweb i Avui). Una idea d'un matrimoni de la Franja que ha sabut jugar amb encert entre l'anonimat i la barreja de l'erotisme i el patriotisme catalanista. Una dosi que li ha permès connectar amb els internautes i blocaires fins a sortir, al final, de l'armari, tal i com els va succeir a partir de l'entrevista a COM Ràdio, el 3 de maig passat. El seu bloc ha tingut milers de visites i constants seguidors que han esperat fins saber qui s'amagava rere la Mireia. Després de molt temps de rumors, al final la parella ha donat la cara i avui presenten el llibre a Barcelona. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) ha acabat editat per la curiositat que ha generat a la xarxa, quan en realitat el que ells feien era observar-nos a través de dosis d'imaginació, sexe i política. Sort Mir i Manel!

Música / Falling Down # Scarlett Johansson

PD: Coldplay actuarà de franc a Barcelona el 17 de juny. Londres, Nova York... i ara Barcelona.

PD2: Brillant final de trajecte de l'Akasvayu a Badalona. L'orgull d'una estructura de club que ara ha provocat un debat sobre la seva continuïtat degut als deutes acumulats amb Hisenda. El nou repte econòmic també posa a prova un projecte de 20 anys de bàsquet a l'ACB.

PD3: Reacció al·lògica al BDigital Global Congress: Mozilla acusa Microsoft de tenir greus problemes de seguretat.

PD4: Final anglesa de la Champions a Moscou: Manchester-Chelsea, a Sky Sports i BBC Sports.

PD5: De Repsol a Pestol, by Baimorali.

Premis Blocs Catalunya

Cada vegada som més i cada vegada les il·lusions van creixent.

Música / The Islander # Nightwish

PD: Gràcies Saül i Camil!

De l'Akasvayu a Laporta: qüestió de lideratges

Ahir al matí vaig anar a veure el que potser serà el darrer partit de l'Akasvayu a l'ACB. La majoria de veus, en la distància curta, són molt pessimistes. El president de l'entitat, Josep Amat, està disposat a continuar, però el problema és trobar un patrocinador que doni garanties al projecte i que sigui capaç de fer front al fort deute històric amb hisenda. Però tot i això, els jugadors van fer un partidàs per superar el millor equip de la lliga i van aïllar-se dels problemes. Un reconeixement a tots ells: jugadors, tècnics, directius i treballadors del club. I demà els espera Badalona.

Ara que hi ha projecte esportiu, quan es compleixen els vint anys del club a l'ACB, s'ha arribat al límit de la bombolla econòmica i com si fos un paral·lelisme amb la construcció, l'entitat es desinfla. Però, aquesta crisi també posa en evidència l'esperit de la ciutat per liderar aquest repte ja que, en altres moments, sempre va sorgir la figura de l'alcalde Joaquim Nadal per apostar fort. Palau-sacosta, Fontajau i ara, el futur seria anar a Vilablareix i construir un pavelló amb complex comercial. "Però el llistó es troba massa alt i els deutes són massa grans", diuen. I tenen raó. Però ja m'agradaria veure si això hagués passat deu o quinze anys enrere, amb Nadal a la Plaça del Vi i un empresari gironí com Joaquim Vidal. És cert que el club pot caure, però aquesta derrota esportiva també posa en joc la moral d'una ciutat i el seu esperit emprenedor per ser més competitiva. Perquè sinó, així, què hem fet fins ara a Girona? Als gironins sempre ens ha de quedar el Barça? O podem ser capaços de tenir un club tan competitiu com el Perpinyà de rugbi a França?

El presagi del bàsquet va tenir continuïtat, a la nit, amb l'entrevista a Laporta al TV3. El president del Barça va demostrar, una vegada més, el seu encant com a orador però ha perdut credibilitat. I ho sap, per això va admetre errors. Ara ja té detractors i el model futbolístic i la trajectòria de les seccions no juguen al seu favor. A més, ell mateix es va posar la soga al coll quan tots sabem que el seu projecte s'acaba en aquest segon mandat. Però té ganes de lluitar i presumir, perquè anit, va voler camuflar les seves ànsies tot i que ha perdut l'àurea d'aquell president que sempre es volia comparar al Manchester United en tot. El Barça desgasta i, la veritat, malgrat el seu encant i la sort que li desitjo, anit va recordar a una versió més que nuñista, quan anava a TV3 en els mals moments.

I, per cert, lamento que l'entrevistador Xavi Torres, que té categoria per tirar amb bala, no aprofundís en els dos grans temes de futur: el cas Sandro i el seu possible salt a la política. Tot la resta, ja entrava tot dins dels plans d'uns i altres.

Música / Aicha # Outlandish

El (des)mèrit de Salt

Sóc parcial en aquest tema, ho reconec d'entrada. Però encara no entenc com poden haver diferents punts de vista entre les valoracions del Síndic i les del conseller d'Educació sobre l'informe de la segregació escolar a Catalunya. Un mèrit, si es té en compte l'esforç que fan cada anys els mestres per intentar fer front a la immigració a l'aula. I un desmèrit si es valora que Salt és el municipi de Catalunya on hi ha més alumnat estranger als centres de primària públics. O sigui, del 12,9% del 2001 s'ha passat al 47,1% del 2006. És evident que aquest percentatge ha anat en augment en relació amb l'increment de la natalitat entre els immigrants residents al municipi, però si aquesta dada creix, significa que hi ha un desmèrit en relació a la tasca que ha fet Educació per corregir aquesta xifra. I la dada és espectacular! Gairebé el 50% dels nens són immigrants quan hi ha escoles, a només quatre quilòmetres de distància, que estic convençut que no arriben ni al 5%.

Per tant, es demostra que en el nostre sistema hi ha guetos escolars i aquest era uns dels grans reptes de l'educació del nostre país i que sempre es proclamava que es volia evitar. Sempre amb el referent sempre de l'Estat francès en relació a aquest tema i posat com a mirall de futur el sistema d'ensenyament nòrdic. I em sap greu, especialment pels mestres (sacrificats a l'ombra), Salt (molt sol en aquesta lluita) i que després d'un canvi de govern, ara progressista i d'esquerres, no hagi canviat com s'esperava, quan l'ensenyament ha de ser una de les grans prioritats del país. I hem de reconèixer que CiU va cometre errors, però Mas l'ha va encertar durant l'entrevista amb Terribas, quan va declarar que “cal que es prenguin decisions serioses, que els directors tinguin autonomies reals i més recursos”. I si tenim una llei d'Educació que navega i som a la cua d'Europa en inversions i resultats, el pla de xoc és indubtable: més recursos i més autonomies pels centres.

Música / Saving My Face # KT Tunstall

PD: Bona iniciativa a la xarxa: la Generalitat és el primer govern de l'Estat amb un canal propi a Youtube.

PD2: Dimarts arriba el BDigital Global Congress a Barcelona. Deu anys ja d'un bon projecte.

PD3: Steve Jobs a la revista Esquire d'aquest mes.

Predicadors de l'aigua, els diners, la catalanitat...

Cada vegada més tinc la sensació que la nostra societat, la catalana, està en mans de predicadors. I qui lidera aquest nou estil de fer política és el president espanyol, Rodríguez Zapatero, que ens condiciona més del que ens pensem a través de discursos molt mediàtics. De fet, això tampoc és cap sorpresa perquè ja ens passava abans amb Suárez, González i Aznar. Però a Catalunya, després del llegat de Pujol, s'ha entrat en un estadi d'una manca de lideratges molt evident i al mateix temps s'han creat moltes fractures polítiques que s'han anat consolidant. I en aquest ampli ventall de "parades", cada partit i els seus nous o vells crepuscles interns es dediquen a predicar, en gran part perquè saben que s'ho poden permetre. Perquè la lluita per les diferències és cada vegada més mínima sobre la catalanitat, però nosaltres continuem aquí preocupats per la crisi econòmica, la manca de l'aigua, la nostra identitat i per saber realment en quin punt quedarà el Nou Estatut després de tallar-li les ales.

I mentre continuem amb l'esperança de progressar, Barcelona, per exemple, cada vegada està més allunyada de Madrid a nivell de poder i riquesa. Estic convençut que ja tenim una societat preparada i volem ser més competitius, però aquest espiral de fractures sobre què i qui som no crec que ens faci més competitius. I el cas de l'aigua és el més evident.

Música / Don't Jump # Hotel Tokio

PD: CDC inclou per primera vegada la independència de Catalunya dins del dret a decidir i la Gent d'Esquerra ja té els vídeos de Bellmunt per promoure la seva candidatura. Tan i tan dividits estem els qui creiem en el nostre país?

PD2: El trailer de la nova pel·lícula de Woody Allen sobre Barcelona.

PD3: Una censura del Síndic que ja fa anys que dura: els guetos escolars.

PD4: Ja és a la venda La catosfera literària 08.

Els dilemes de l'oposició

El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que han d'aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars afronten una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable, però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de María San Gil. I les que vindran...

Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu: si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i, quan no s'obté el triomf, és molt possible que es pateixin crisis internes que apareguin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.

Música / No estés triste # Manolo García

PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!

PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.

PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més esteses en el nostre país.

O Rajoy o la FAES

María San Gil ha deixat en evidència Rajoy i el seu posicionament se situa, una vegada més, amb l'ala dura del partit, entre els quals hi ha dos màrtirs com són Zaplana i Acebes, i altres caiguts com Mayor Oreja. Però el gest públic de San Gil no ha fet res més que demostrar que els lideratges forts dels populars no volen el gir centrista i moderat que està intentant imposar Rajoy, després de dues derrotes electorals contra Zapatero. És lògic que després de la derrota del 9-M, el dirigent gallec intentés fer un partit més a la seva mida, però l'oposició desgasta i per això els qui tenen més possibilitats de tornar a l'empresa per la porta gran se'n van. O d'altres com San Gil, que es van posicionant per a una possible revolta interna, que ja fa temps que proposa Esperanza Aguirre.

I en aquest dilema conviu actualment el PP en aquest inici de legislatura: entre les noves tesis que intenta promoure Rajoy i el PP basat en la biblia imperalista que proposa la Fundación FAES, que va ser l'invent ideològic de l'expresident Aznar. Línia dura i proespanyolista oberta al món. Amb aquest debat tan saccejador, sembla que tot es va preparat perquè el candidat del 2012 sigui el mateix Aznar.

Música / Menino Açai # Aline de Lima

PD: Un altre dilema és el que ha de viure l'Akasvayu de Girona en aquest final de lliga i abans del play-off amb la Penya. De tenir un club amb aspiracions, amb un meritori MVP per a Marc Gasol, a afrontar la travessa del desert per a la temporada vinent. La crisi financera que afecta la construcció i, de retruc, l'esport però que condiciona un dels grans referents de la ciutat.

PD2: Una temptació per diumenge: la Fira del Rellotge de Catalunya de diumenge, a Sant Feliu de Codines.

PD3: Vi de gel Riesling Muscat. Una temptació.

PD4: Nou projecte de Microsoft. TV MSN.