Canvi a .cat

A partir d'ara em trobareu al domini .cat
El bloc manté el nom: www.eduardbatlle.cat

El nou domini ha estat ideat per www.losimo.cat

Parlament 2.0


El president del Parlament, Ernest Benach, ha reiterat una vegada més la intenció d'obrir el Parlament al món virtual i alhora la política. L'objectiu és liderar el canvi i apropar-se a la societat en tots els canals d'informació : o sigui, fer política més enllà de la cambra. En aquest procés és lògic que es presentin moltes reflexions i interrogants, però aquestes pors han avançat sempre i la nostra societat ha anat progressant. I és que els humans veiem els canvis com una dificultat i no com una oportunitat. Potser jens sentim desorientats perquè vivim en una societat que ja no pot digerir com voldria tot allò que l'envolta: pose'm per cas el que passava fa anys i veure'm com el món comercial ha devorat la literatura, la música, el cinema... Per tant, els impactes que rep l'usuari no només són a la xarxa.

Tampoc podem pretrendre trobar l'excel·lència en tot allò que innovem en l'era digital perquè en el nostre entorn tampoc existeix. Seria absurd pensar que la política 2.0 s'ha de fomentar en el camí de la perfecció quan, en l'essència, ja no té aquesta essència degut a la competivitat entre partits per acabar governant. Així doncs, si el poder és la finalitat, el que s'ha d'intentar és que els mecanismes que ens governen, en totes les matèries i no només les TIC, siguin fonamentals. Perquè així, ens garantiran una transperència i un rendiment en el qual tots hi sotirem guanyant.



Sovint tenim tendència a utilitzar la crítica fàcil sobre la societat nord-america, de fet, com també passa a la inversa, que menyspreen la vella Europa. La infravaloració és mútua, tot i que ells són la primera potència mundial. Ara mateix, tenen un candidat de color que està molt a prop de convertir-se en el president de la potència mundial, un fet que ara mateix sembla impensable a la UE. Obama agrada molt i és lògic, sobretot després de l'herència de Bush, però seria igualment valorat si volgués ser president de França, Itàlia, Alemanya o Espanya?

El mateix passa amb el gest mediàtic de Powell, que tot i ser un dels referents del madat de Bush i amic del candidat republicà, ha anunciat que dóna suport a Obama. Un símptoma més del canvi que s'entreveu i el nou cicle que suposarà Obama. Però la transversalitat de Powell (tres grans diaris han fet el mateix i s'ha mullat a favor d'Obama, quan aquí totes tenen un color) va més enllà de la intenció de vot perquè això mateix, a Espanya, és impensable ho faci un exsecretari d'Estat a causa de la doctrina
soviètica dels partits. N'hem d'aprendre encara i molt!

Música / To Bee Free # Mike Olfield


PD: Adéu a Neal Hefti, el creador de la famosa banda sonora de Batman.



El 68è aniversari del record de l'afusellament de Lluís Companys ha tornat a evidenciar les diferències polítiques que pateix el pacte de l'Entesa, especialment entre els dos grans socis de govern: el PSC i ERC. Gairebé dos anys després de l'acord (23 mesos), s'intenta donar una sensació d'unitat que no existeix o s'ha d'amagar: s'avança a base de sotracs o convulsions. Fent un paral·lelisme seria la mateixa divisió la que separa el PSOE i el PP, per molt que intentin acostar posicions quan l'Estat espanyol ho necessita.

El PSC i ERC tenen una relació d'interès que funciona mentre no es necessitin. Cohabiten fent vides paral·leles. Però quan hi ha un tema que pot vincular el dos partits i les seves projeccions és quan topen i tens la sensació que, al final, tots dos hi poden acabar perdent i, sobretot, el que hi surt perjudicat és el país. És lògic que sigui complicat governar i no desgastar-se però, precisament, els dos partits ja tenen prou plataformes per pactar abans i donar una sensació d'unitat de govern. Necessària i que és la que realment percep el ciutadà. Els dos partits hi sortirien guanyant, el govern, també... i el país, també! Però és clar, a dos anys vist de les eleccions catalanes, comença a "no tocar". Per tant, més desavinences, més tensió i menys Entesa. I el país?

Música / Sally's Pigeons # Cindy Lauper

El tràfic a internet

El món connectat a la xarxa i el món desconnectat, com la pròpia realitat social. Un post que s'afegeix al Blog Action Day 08, que aquest any s'ha dedicat a la pobresa. Quan els països del Primer Món pateixen el mal de l'excés resulta que el Tercer Món, el més necessitat, continua marginat i oblidat. La grafica sobre el tràfic de dades a internet ja demostra com la Revolució Digital accentua les diferències amb les zones més pobres del planeta, que ja han patit dues revolucions prèvies que no els ha permès desenvolupar-se com voldrien. Són l'agrícola i la industrial. Més diferències social, més rics, més pobres i la lamentació que el 70% de persones més pobres de la Terra són dones. És la constatació que la pobresa té la cara d'una dona.

Música / Hollow # Chad Michael Stewart

Rafael García ja no és delegat general a Girona de "la Caixa". Acaba de ser substituït per Jordi Nicolau i comença un nou cicle a l'entitat de referència a la demarcació. Aquest relleu ja estava previst de feia temps i no és cap sorpresa. Però aquestes línies són per agrair la predisposició que sempre m'ha demostrat Rafael García per si mai necessitava qualsevol cosa: tant d'ell com del seu equip més proper. És d'agrair. Potser, fins i tot, més del que es pensem. Tal com precisament va passar fa pocs dies a la segona planta. Com també ho ha estat el seu suport als Premis Blocs Catalunya, una iniciativa en la qual hi han volgut creure des del principi (reconec que discrepo d'algunes promocions, però entenc que són necessàries per a l'expansió a les espanyes). Per això, ara, busquem més interaccions i potenciar la xarxa, encara que sigui amb petits grans de sorra a través d'Stic.cat. Per això, en aquests moments, agraeixo el tracte que sempre he rebut i m'ha dispensat. Fins i tot, quan no necessitava res.


Música / Missing You # Tina Turner

Google.cat



M'agrada que els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat hagin guardonat Google.cat per tot el que aquest domini implica: innovació, recerca, joventut, progrés constant... Que tretze milions de persones podem connectar-nos a la xarxa en la nostra llengua a través del portal de referència al món és un gran pas. Ja no només per a la nostra generació sinó per a les que venen, que cada vegada estaran més adaptades a les TIC. I això implica que hem d'estar preparats i hem de fomentar que l'accés a internet sigui vital per fer-ho en la nostra llengua. I és igual si després, mentre naveguem, hem de canviar al castellà o l'anglès, aquesta possiblitat encara ens enriqueix més, però almenys fer-ho d'entrada amb el català, la llengua amb la qual ens identifiquem.

I si hi ha dubtes sobre si els catalans podem tornar a demostrar que som capdavanters a la Mediterrània, la xarxa és una bona plataforma per jugar-hi fort i amb conviccions. Sense massa frens, sense obstacles simplistes, en igualtat de condicions -un concepte al qual no estem gaire acostumats- i sense l'espiral de negativitat que trobem habitualment a 600 quilòmetres de distància
. Si realment, en el fons, s'ha demostrat que alhora de projectar-nos com pretenen en aquest nou món és més fàcil aconseguir-ho via Silicon Valley. I aquí en tenim la demostració: Google.cat.

Música / Mr Rock & Roll # Amy MacDonald

PD: Lluís Companys. Avui fa 68 anys del seu afusellament a Montjuïc (vídeo del departament d'Educació).

Estic totalment d'acord amb la reflexió de Juan Varela sobre el futur del periodisme tradicional i la importància que té cada vegada més l'emissor, que ja no té una actitud passiva en el procés comunicatiu. Aquesta nova interacció que permeten les noves tecnologies als usuaris, encara és un món per descobrir però, de moment, està transformant models de negoci i obrint noves perspectives de negoci a la xarxa. És tan instantània aquesta nova realitat que encara costa planificar amb garanties i crea sensacions de reinventar-se constantment. Com si no poguessis aturar el temps per poder idear el procés creatiu, productiu, comercial.. i fer-lo rendible. I és que quatre anys d'un model de negoci a la xarxa ja no són els mateixos que en la realitat.

Varela analitza el periodisme i la seva redefinició més enllà d'una única informació (més enllà d'unes planes concretes o un temps d'emissió a la ràdio i la televisió). Però la seva visió és fàcilment transportable a molts altres àmbits que ens envolten i que encara faran que la nostra vida professional i quotidiana depengui més d'internet. Sens dubte, som a l'inici del canvi.
Música / Una estona de cel # Els Pets

;;