Bloc de l'Eduard Batlle

O el grup Prisa o Jaume Roures. Aquest sembla que serà el destí d'El Periódico, si finalment es confirma quin dels dos grups de mitjans l'acaba comprant. El més ben situat és, des de fa dies, l'empresari extremeny Alfonso Gallardo, que seria el pont que utilitzaria el grup Prisa, abans de decidir quins productes es queda entre el diari i les revistes. Mal presagi si finalment és un empresari andalús qui, finalment, compri una gran aventura periodística nascuda a Catalunya. Però també és un mal indicador que siguin Prisa o Roures els nous mandataris degut a l'acumulació de mitjans que es crearà tant a Catalunya com l'Estat. Ja sabem que els grans empresaris són els que es dediquen a comprar i no invertir des de zero, però en temes relacionats amb la informació i la llibertat d'expressió és molt perillós que, fins i tot, es quedin la pròpia competència per així no tenir rivals en el mercat.

Música / No Woman, No Cry # Fugges

PD: La relació de Google i Marco Polo segons Bernard Girard.

PD2: Més esperances: el català avança a l'Estat francès.

La revista Empresarial Girona acaba de complir un any amb el seu cinquè número. Aquesta publicació trimestral que promou l'Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG) és una eina dinamitzadora de les joves inquietuts empresarials i alhora demostra com es pot fer un producte de qualitat i rendible. No és fàcil que els mateixos empresaris s'arrisquin amb aquests tipus de publicacions però qui va tenir aquesta visió mereix la recompensa de la bona acceptació que està tenint. La progressió en només cinc números ha estat brillant i m'agraden les sèries de Francesc Grau per promoure els diferents empresaris en la distància curta. Suposo que ara, després de temps de parlar-se'n, és la FOEG qui mourà fitxa i promourà una nova revista si és que la desaccelaració no els frena per a un temps més.

Música / Round Here # Counting Crows

PD: El president del Parlament, Ernest Benach, ja és a Twitter. Amb poques entrades ja ha admès aquest nou canal de comunicació.

PD2: Manel Mas ataca sense límits a Mònica Terribas. Després de tan criticar el poder de CiU a la Corpo, i amb raó, el socialisme es dedica a fer el mateix o pitjor.

PD3: La web dels Premis Blocs Catalunya ja admet inscripcions dels blocaires que vulguin participar en aquesta primera edició, abans de la seva promoció pública.

És lògic que qui tingui poder el vulgui exercir en tots els àmbits de la nostra societat com l'economia, la cultura i el periodisme. Així doncs, no és d'estranyar que qui governi en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat també vulgui imposar el seu poder, a través dels nomenaments, per difondre el seu criteri informatiu. Ara, és Albert Sáez qui lamenta la situació que s'ha creat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el director general. O sigui, tots els partits intenten imposar el seu criteri alhora de decidir qui ha de ser l'escollit i s'han encallat les negociacions. De moment, és el PSC qui té més possibilitats d'influir i decidir qui és la persona que ha d'ocupar aquest càrrec però també CiU vol equilibrar les forces i ser determinant en el nomenament del director de TV3. I ERC no es vol quedar en fora de joc... d'aquí les queixes.

No cal donar noms perquè fa setmanes que hi ha dues persones nomenades virtualment. Sáez se sent superat per aquest espiral de política fora de la política i per això ha demanat empara al president del Parlament. Però no ens enganyem: Sáez sap quines són les regles del joc i com funciona l'alta política. Dedueixo que tant ell com el conseller Tresserras voldrien escollir sense pressions a professionals del periodisme sense l'etiqueta de... Però això és impossible perquè el sistema falla quan els primers que els han de nomenar són professionals que ocupen un bon càrrec amb una etiqueta afegida.

Música / Somebody # Depeche Mode

Escolto en un anunci a RAC 1 que el dia 25, o sigui demà, surt un nou suplement de La Vanguardia a Tarragona. No em sorprèn. Tenia coneixement de canvis al diari del Grupo Godó des de Nadal, gràcies a la consulta que van fer a un empresari de pes gironí, però estava pendent dels moviments finals. Resulta que ara, tres mesos després del nou disseny (atrevit per ser un diari conservador), el balanç és satisfactori però cal arribar amb més força al territori. D'aquí sorgeix la idea de presentar un suplement quinzenal a cada demarcació: primer serà Tarragona, després Girona (l'1 de febrer) i després Lleida.

Serà un afegit al diari més localista, un producte encartat a l'interior, que no serà el Vivir, però serà un suplement de caire més comercial que periodístic. L'objectiu és aprofundir en la informació local, però al mateix temps captar clients publicitaris, en una època de crisi però que serà més assequible la inversió, ja que l'anunciant no entrarà al producte global. Perquè la publicitat d'aquest diari es pot qualificar de caríssima, encara que dedueixo que qui inverteix deu tenir-ho calculat. De fet, com en qualsevol altre mitjà de comunicació: es medita la despesa. En definitiva, el rotatiu més influent de Catalunya canvia uns anys després de tancar les delegacions, s'intenta adaptar cada vegada més als nous temps i augmenta la rivalitat amb El Periódico, que fa setmanes que està pendent d'un comprador adinerat.

Música / Shout Out Loud # Amos Lee

* El nou mitjà inetractiu amenaça l'status quo i promet una existent forma nova d'aprendre sobre el món *

PD: Trobada de bon matí i per sorpresa amb l'empresari Josep Darnés al centre de Girona. Després de l'intent amb Bassat, ja ha tancat definitivament la porta del Barça. Llàstima! Li parlo que els moviments alternatius a la directiva cada vegada estan més en marxa i ja n'estava el cas.

PD2: Descobreixo en una de les sales d'espera de la Clínica Bofill la nova revista bimensual Sala de Espera. A partir del març ja es podrà consultar al seu web.

PD3: El diari La Proa, de Palamós, al final no tanca. Passarà a ser gratuït i tindrà continuïtat com a diari digital, amb actualitzacions diàries.

PD4: El nombre d'inscrits a la Ford Econetic Mitja Marató de Barcelona arriba a 1.000 atletes. Serà el 10 de febrer.

PD5: Desapareixen les tres estrelles verdes en la nova bandera de l'Iraq, però es manté "Al·là és gran".

Ja hi ha penjat a You Tube el vídeo de l'enfrontament verbal entre Xavier Rius (amb comentari inclòs) i Màrius Carol, al programa 59 segons de TVE a Sant Cugat. Una discussió similar a les que ja ens tenen acostumats els periodistes de Madrid però que a Catalunya ens hauria de sobrar el format de l'egolatria. Per les formes i els continguts. Els periodistes estem abocats a la crítica i molt poc a l'autocrítica i a més, en aquest cas, per un excés de protagonisme de dos periodistes de l'oasi mediàtic, que també és comparable al de la política.

Per sort, gràcies a internet, es pot anar molt més enllà d'escoltar Màrius Carol i Xavier Rius, de bon matí, a l'hora del cafè i a mitjanit. En el fons, durant la tensió, transpua una vegada més el ressentiment de Xavier Rius envers La Vanguardia i la prepotència de qui es creu l'opinió de Catalunya. I sinó, que li preguntin a Gemma Calvet, quan li toca compartir micròfon a RAC1.

Música / Going Down Slow # Muddy Waters & Johnny Winter

PD: Berlusconi mata Forza Italia i crea Il partito del popolo (Corriere della Sera) amb l'objectiu de captar el nínxol electoral de la centredreta a Itàlia. Al mateix temps, el malèvol Le Pen és reelegit president del Font National a França.

PD2: Molts dimecres he escoltat a RAC1 Cuinetes amb Fermí Puig mentre conduïa. Això és feeling gastronòmic més enllà de l'espectacle dels preus.

PD3: Trobarem a faltar el compromís de Gregorio López Raimundo. Una pèrdua sentida per al nostre petit país.

PD4: Trailer de Death of a President, de Gabriel Range reconeguda internacionalment i ara pel Fecinema de Manresa.

PD5: Cafè al nou Saratoga de Girona en un sacrilegi dedicat als amics del Club Saratoga, que han fet un bon post de les manifestacions a Barcelona.

PD6: Per fi s'acabaran les desfilades franquistes al Valle de los Caídos gràcies a la Llei de Memòria Històrica. Impensable amb el PP a La Moncloa.

Va ser Ramon Iglesias qui, durant la trobada inesperada d'ahir al matí per fer el cafè, em va explicar que Carlos Llamas s'havia mort. I durant el dia, les estones que vaig escoltar la SER és d'admirar els elogis constants que va rebre la seva figura. Recordo que fa anys, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo per al diari perquè va fer el programa en directe des de Girona (als nous estudis de la plaça Josep Pla), i em va sorprendre la seva personalitat oberta i planera. Convidava a dialogar. Virtuts que ahir van destacar tots els seus companys i amics de l'emissora, especialment en l'emotiu programa de la nit: Hora 25. En el fons, lluny de tota la seva carrera periodística, sempre quedarà la persona i una veu inconfusible, i ahir van ser aquestes virtuts són les que més es van trobar a faltar. I la música va ser el recurs utiltizat per evitar les veus trencades i les llàgrimes.

Música / Noches de Bohemia # Navajita Platea & Alba Molina

Que La Vanguardia canviï vol dir que estan canviant moltes coses en la nostra societat. El diari del grup Godó no és un rotatiu preparat per als canvis però les TIC estan superant moltes ideologies i sé de periodistes del diari del 1881, que aquest redisseny s'ha preparat després de molt temps de reunions i valorar com evoluciona el sector. I amb el debat de fons respecte la possible crisi del paper. Volguem o no, LV és el diari de Catalunya, el mitjà d'informació que genera opinió i, a més, el punt d'opinió preferit de la burguesia. I que ara, amb el nou canvi de disseny, es vulgui acostar als joves i a més gent... doncs sorprèn.

Potser és més un canvi camuflat d'estètica, un lífting vaja, que no res més perquè quan ets el dominant, quan tot ho tens a favor, no tens ganes que res canviï. I si fas canvis és precisament perquè res no canviï: vols ser el poderós, com els polítics quan governen, els empresaris quan creen aliances, els esportistes quan guanyen, els alcaldes quan manen... Però potser sí... ens haurem de creure que LV busca lectors més joves. Seran els de 40 anys? Els subscriptors passen massa a una millor vida? Mentrestant, d'una edició de LV en català ningú en parla perquè el conde Javier Godó, ja pot tenir la consciència tranquil·la amb l'Avui. Això sí, a mitges amb l'altre gran mecenes: José Manuel Lara.

I resulta que tant criticar i desmerèixer els diaris gratuïts en els darrers temps que Público i la nova LV aposten per formats més petits, més color i uns continguts més juvenils i més atractius. No serà que en la nova societat de la informació els gratuïts van saber estudiar bé el mercat per obrir-se un forat i ara tots han d'anar al darrere.

Música / Sotto le stelle del Jazz # Paolo Conte (Dedicada a l'amic David. Amb quim'agradaria anar a veure Paolo Conte a Girona).

PD: Avui s'adjudica la nova Terminal Sud del Prat i just anit, en la presentació de LV, Zapatero anunciava que l'arquitecte Ricardo Bofill té premi. Com més lluny volem des de Barcelona, millor. I més universals serem!

PD2: Montserrat Nebrera s'afilia avui al PP. Pobre Piqué...

PD3: Edu3.cat és una iniciativa brillant del departament d'Educació.

PD4: Octubre a Sitges és parlar del Festival Internacional de Cinema.

PD5: Comencen a caure els primers taurons de la construcció: ara és Llanera a València. La crisi imparable es camufla per a després de les generals.

PD6: Lliçó de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, sobre com s'ha de nedar i guardar la roba respecte la polèmica monàrquica. Suport al fotoperiodista Jordi Ribot una vegada més.

PD7: The Boss, com sempre, amb el seu nou treball. Màgic, com ell.

Just quan la competència en el mercat de premsa escrita és més dura, sobretot pel factor internet, resulta que ja està tot a punt perquè demà surti un nou diari. L'aposta de Jaume Roures, de nom Público, neix amb l'objectiu de ser un altre altaveu de referència. I en el fons, té el repte d'intentar captar lectors a El País i El Mundo, que són els protagonistes del monopoli i els causants de la Guerra Freda de l'última dècada. Jaume Roures, digui el que digui, surt amb la benedicció del govern i amb la motivació de convertir en or tot el que toca: Mediapro, La Sexta, Salvador, les pel·lícules amb Woody Allen... I amb l'atreviment de confiar la direcció en un periodista com Ignacio Escolar, un referent blocaire a la xarxa espanyola i de just 32 anys.

És indubtable que cada govern ha tingut un referent periodístic: Juan Luis Cebrián ho va ser en l'època del Felipisme i Pedro J. Ramírez, ho va ser durant el mandat d'Aznar. Ara, en les acaballes de la primera legislatura de Zapatero, Roures s'ha convertit en el nou referent periodístic (amb precedents com els de Polanco i Asensio) i l'home que vol entrar fort en l'escenari mediàtic. De moment, un diari amb mentalitat juvenil, que valdrà mig euro i que tots els guanys seran per als quiosquers. Jugada valenta d'un nou adversari a la taula de joc, que tothom desconeix i respecta, però que surt amb moltes fitxes per invertir.

Música / Immaculate Fools # Immaculate Fools

PD: Felicito Joan Badia per les declaracions que va donar a RAC1 sobre l'ensenyament de l'anglès a Catalunya. Cal una cultura més global i no traspassar el dèficit al professorat. Com sovint reflexiona el propi Badia: «Per educar un nen, cal tota la tribu.»

PD2: Bona entrevista de Marta Cailà a l'emprenedor Dídac Lee, en el programa de dissabte al migdia.

PD3: Dinar amb Camil Ros i Saül Gordillo, amb la paraula de Fausto Martí de retrobar-nos a L'Argadà. Vull que m'expliqui bé això del Rei i perquè la Girona empresarial és tan borbònica.

PD4: Atrevit i meritori article de Lluís Simón a la contraportada d'El 9. En fan falta tants com ell...

PD5: El Liceu comença avui la nova temporada amb l'òpera Andrea Chénier i una exposició de Ramon Casas.

Potser Angelina Jolie guanyarà un Oscar amb aquesta pel·lícula. Potser s'ha fet la pel·lícula per al seu lluïment, però la història de Daniel Pearl commou i una vegada més, el periodisme necessita aquestes dosis per demostrar que l'etiqueta de quart poder és massa fàcil en aquest món tan terriblement bèl·lic.

Música / The Mountain # PJ Harvey

La llibertat d'expressió està per damunt de reis i monarquies. I després de XXI segles no hauria de ser una mostra d'impotència que una revista còmica hagués de quedar retirada. Si és així, retallem les esperances d'una societat que cada vegada està més limitada contra els grans poders. Establishments com la monarquia i lobbies mundials com les companyies telefòniques, que ens imposen les tarifes, els grans bancs, que ens gestionen les seves comissions, i les multinacionals elèctriques, que queden deslliurades de qualsevol càstig milionari.

Música / Rattlesnakes # Lloyd Cole And The Commotions

* Así son las cosas y así se las hemos contado *