Carlos Llamas

Va ser Ramon Iglesias qui, durant la trobada inesperada d'ahir al matí per fer el cafè, em va explicar que Carlos Llamas s'havia mort. I durant el dia, les estones que vaig escoltar la SER és d'admirar els elogis constants que va rebre la seva figura. Recordo que fa anys, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo per al diari perquè va fer el programa en directe des de Girona (als nous estudis de la plaça Josep Pla), i em va sorprendre la seva personalitat oberta i planera. Convidava a dialogar. Virtuts que ahir van destacar tots els seus companys i amics de l'emissora, especialment en l'emotiu programa de la nit: Hora 25. En el fons, lluny de tota la seva carrera periodística, sempre quedarà la persona i una veu inconfusible, i ahir van ser aquestes virtuts són les que més es van trobar a faltar. I la música va ser el recurs utiltizat per evitar les veus trencades i les llàgrimes.

Música / Noches de Bohemia # Navajita Platea & Alba Molina

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Al final seras mes sociata que els de la ser i el pais junts

Leoncio ha dit...

Fa falta algún periodista en el grup PRISA? Estàs fent oposicions?

Anònim ha dit...

Si Zapatero va poder ser el president va ser gràcies a periodistes com aquest, per això li hauríen de fer un monument

David ha dit...

Jo en Carlos Lamas no el coneixia ni havia sentit mai Hora 25. Però quan un periodista mor, s'apaga una veu, es tanquen uns ulls que observaven més que la resta. Vaig posar la SER per sentir si en parlaven i vaig enganxar una entrevista que li havien fet quan va tornar a fer ràdio després de fer-li la quimio. Desprenia qualitat i convidava al diàleg com bé tu dius. Davant la malaltia, sobren esquerres, dretes i cantons.

Anònim ha dit...

Fent punts eh!?!?

Comitè desfassat ha dit...

A la Dipu els hi fa falta un cap de premsa de confiança. No fan falta oposicions, per tant, ha de ser afí al tripartit. Podries mirar a veure si et fixen.