Bloc de l'Eduard Batlle

El pare de la política moderna, Nicolau Maquiavel, tindria feina per descriure el model de l'Espanya actual. Fa cinc-cents anys, estava preocupat per la unitat nacional d'Itàlia, el seu país, i com havia d'afrontar-la davant les moltes repúbliques, estats i regnes. Bé, cinc segles després, el país transalpí s'ha unit, tot i les constants reivindicacions de les regions del nord. Però a Espanya, la qüestió identitària continua suportant el pes de la història.

Ara no existeixen les figures dels monarques absolutistes, però sí la pugna d'identitat entre el model espanyolista centralista i l'autonòmic. Aquesta divisió, divideix també la política, amb la dreta i l'esquerra ben diferenciades, i divideix també el país. El Día de la Hispanidad ha passat com un acte mediocre i si aquest plàstic escenari pot ser un referent, esperem que en les dècades futures es compleixi la tesi del pensador italià, que sempre va desaconsellar la unió d'Espanya. Al segle XXI, la geoestratègia va a favor nostre, mentre els valors i la moral tradicional sempre defensaran la raó d'estat. Com va passar ahir. De fet, com raonava Maquiavel.

Música / Wish you were here # Immaculate Fools

* La política és més perillosa que la guerra, perquè en la guerra només es mor una vegada *