ETA va deslluir ahir a Bilbao un discurs que els catalans recordarem molt de temps. Quim Monzó va demostrar perquè és un dels escriptors de referència de la nostra literatura moderna i va deixar constància de per què serveix la Fira de Frankfurt per als catalans. Bona estrena! Com si fos el destí, les dues notícies del dia d'ahir demostren quin el procés que han seguit les dues, de moment, autonomies que reivindiquen la seva autodeterminació. Una vegada més, al País Basc deixant constància de la força i intentant segar vides humanes. A Catalunya, amb un pas més reivindicatiu però només amb paraules.


Si tenim les sort que les futures generacions rebutgen el café para todos i volen trencar l'escenari autonòmic actual, el País Basc i Catalunya tenen dos tarannàs ben diferents en l'era democràtica de cara a la fita de la independència. Probablement, si aconseguíssim unir esforços tot seria més fàcil. Els catalans amb el nostre sistema dialogant i els bascos, amb la seva força política. Lucidesa i convicció. Convicció i lucidesa. Per això, em crec Quim Monzó i em crec el lehendakari Ibarretxe. Són exponents i lideratges d'El perquè de tot plegat.
Música / Hallelujah # Rufus Wainwright
PD: Criteria, el 'holding' industrial de La Caixa, surt avui a la borsa.
PD2: Felip Puig torna a ser l'home de la sala de màquines de Convergència.
PD3: Joan Ridao presenta el seu pla B. Una estratègia més cap a la sobirania.
PD4: Genial iniciativa la de l'editor Quim Curbet. Quan Frankfurt és més a prop.

2 comentaris:

Toti ha dit...

Ets un crack!

castelldans 07am ha dit...

HB, va excusar-se a Lleida, en un acte organitzat per la CUP, que viuen una Guerra armada amb Espanya i no pararan fins aconseguir el seu propòsit, va ser el que van contestar quan se'ls hi va preguntar "El perquè de tot plegat".
Treieu-ne les vostres conclusions.
Salutacions Eduard i felicitats pel post.
Susana.