El projecte de Marc Cortés s'anomena Mundotwitter i s'acaba de presentar a la xarxa amb el propòsit de potenciar els miniblocs com a eina de comunicació. Un repte més que cal valorar i veure quina resposta té entre els usuaris. De moment, tot just comença però el seu inventor té ganes de potenciar encara més aquest nou canal instantani de comunicació 2.0. Twitter significa una revolució més entre l'emissor i el receptor a través d'una informació de només 140 caràcters. I els receptors poden ser un o centenars, milers o milions.

Música / Sweet Baby # Macy Gray

PD: M'agrada la final Celtics-Lakers a l'NBA perquè em recorda duels històrics. Sempre amb els de Boston...

PD2: Global Premium Brands, una temptació més.

PD3: La tribu de l'Amazònia que viu al marge de la civilització.

Aquest matí és l'hora de l'últim adéu a Sebastià Salellas, un home que ha ocupat un espai a la societat civil gironina i catalana que serà molt difícil de substituir. Se'n va un mes de maig, quaranta anys després del de 1968, per culpa d'una malaltia que no té sentiments. Tenia un esperit basat en convicció i que el traslladava molt més enllà de l'àmbit judicial, per això semblava incansable. Era un lluitador de causes i un combatent nat en la seva particular lluita diària, com l'home a qui admirava i molt sovint ens ensenyava clavat al seu pit: Hasta siempre comandante Che Guevara.

Mira més enllà



Una cançó de La Unión i un vídeo de Greenpeace que vol servir d'homenatge als infants que comparteixen aquest Planeta amb nosaltres, els ecosistemes en els quals viuen i a totes aquelles persones i organitzacions que lluiten per defensar-los. El missatge és per transmetre a la gent que "miri més enllà... i actuï", després del mal que hem fet al nostre medi ambient a causa de la passivitat governamental i el benefici de les grans aliances internacionals. Sentiment d'esperança contra l'explotació ferotge i inhumana. La cançó i el videoclip es poden descarregar de miramasalla.

Més domini ".cat"

Abans del dinar privat amb Àngel Colom a Girona, Carles Puigdemont em va mostrar la seva satisfacció perquè la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya acabava d'aprovar que instarà el govern de la Generalitat perquè plantegi a l'executiu espanyol que, els organismes i empreses de caràcter públic, adoptin el domini '.cat' en "la versió en català de les planes web i portals d'Internet que siguin actius i que s'activin en el futur". El mateix Puigdemont és qui ha impulsat aquesta iniciativa parlamentària amb l'objectiu que els usuaris catalans, quan ens connectem a webs com les de Renfe, el Congrés, el Senat o la Moncloa, tinguem l'oportunitat de fer-ho a través del ".cat". Un petit gran pas més, cap a la normalitat a la xarxa i que no hauria de ser cap obstacle per a un govern autonomista com el de Zapatero.

Música / Love Is Just a World # Tanita Tikaram

PD: L'adéu de Sebastià Salellas és la pèrdua d'un altre referent de la ciutat. El seu compromís és insubstituïble.

PD2: Ibarretxe manté el seu full de ruta i proposa per al 25 d'octubre un referèndum d'autodeterminació que el govern espanyol durà al Constitucional. La convicció contra les lleis.

PD3: Brillant iniciativa a Figueres de joves com en Pau Canaleta amb el Marca Ciutat. Dimarts vaig comprovar com disfruta organitzant un congrés sobre el citymarqueting i sobre com repensar les ciutats del futur.

PD4: El Dia de l'Emprenedor ha reunit a Barcelona més de 5.000 visitants.

Amb el teu permís Miquel, prefereixo posar música als nostres records. Amb reconeixement, una vegada més. I que espero que no sigui l'última.

Música / Nessun Dorma # Carreras & Domingo & Pavarotti

El PP i els seus nans

El PP passa per un estat de shock a causa del gir centrista que vol imposar el seu líder, el tan qüestionat Mariano Rajoy. Aquest viatge al centre està provocant més tensió de la que es podia esperar i l'ala dura ja ha abandonat el vaixell (l'oposició és dura), mentre que d'altres han preferit quedar-se immòbils a veure què passa. Però des de la distància, dedueixo que molt malament deuen estar les coses a Génova perquè la blanenca Alicia Sánchez Camacho tingui el seu rol de protagonisme mediàtic. I després de dues derrotes electorals, el problema estructural del PP és que Esperanza Aguirre té massa afany de protagonisme i fa temps que anhela la caiguda del dirigent gallec.

I a banda d'aquesta pugna pel poder, entren altres factors en joc que provoquen encara més desestabilització al partit. Són els mitjans que s'utilitzaven com a altaveu, la Cope i El Mundo, i l'Església espanyola. Per això, ara la crisi encara té més divisions i alhora genera més tensions. I tens la sensació que la trencadissa només ha començat. I el nom d'Aznar comença a ser cada vegada més invocat i apareix la seva guàrdia pretoriana alertant sobre la necessitat d'un canvi de rumb, mentre Gallardón es queda a l'expectativa racional. En el fons, és la por de la dreta més rància a voler acostar-se al PSOE.


Música / Eres tonto # El canto del loco

"Entre les murs"



Laurent Cantet ha guanyat a Plama d'Or a Cannes amb un film que retrata l'escola pública a l'Estat francès. Ambientat a París, el film és un mirall del contrast que presenta una escola pública en els nous temps, que s'ha d'encarregar de la gran tasca de facilitar la integració social i cultural, amb pocs recursos i sense autoritat. De fet, els centres d'ensenyament públics de les grans ciutats s'han convertit en una de les portes del darrere del preu que suposa l'aposta per la globalització en les societats més avançades. Una prova real que no es basa en la igualtat de l'educació, quan els dirigents no es cansen de proclamar la integració i està demostrat que a la majoria autòctona ja ens va bé que així sigui. I la màxima de la igualtat no passa ni en el país de referència d'aquesta màxima social.

Música / Desert Rose #
Sting feat. Cheb Mami

PD1: Mentre escric el post escolto de fons Mercy, de Duffy, i un debat de tres dones sobre el model de l'educació del nostre país. M'agrada com reflexionen en relació a l'educació, comparant els models de la pública i la privada, i la cohesió que reivindiquen en el sistema. Parlen d'igualtat de nivells i critiquen punts de la llei, Crec que en tramen alguna, tot i que els costa posar-se d'acord en el decret que estan elaborant... No voldria marxar quedant-me a mitges, però les deixo parlant de La Salle Girona i es comencen a enfadar.

PD2: Quim Curbet fa un pas més a la xarxa amb
Gironauta.

PD3:
Eurotowns, un projecte europeu de l'Ajuntament de Manresa.


Els dos clubs més representatius de Girona, el de futbol i bàsquet, travessen un dels moments esportius més importants de la història. L'Akasvayu ha arribat a forçar un tercer partit a la Penya, en els quarts de final de l'ACB, i ha culminat una temporada brillant, tot i els greus problemes econòmics que s'acumulen. Un projecte de present, amb una plantilla definida, però que no té perspectiva de futur a causa de la gran despesa que suposa mantenir aquesta estructura a la màxima categoria. I aquest projecte de continuïtat també és una mostra més de com es posa a prova la categoria de la pròpia ciutat. I el mateix repte passa amb el futbol, just ara que el Girona FC acaba d'empatar a zero al camp del Barakaldo, en l'anada del primer enfrontament de la promoció d'ascens a segona A. I, per cert, quina enveja d'estadi el Lasessarre si es compara amb Montilivi.

Per tant, l'Akasvayu i el Girona pugnen per ambicionar més i pujar a una categoria superior, just quan a la ciutat sempre s'ha viscut l'esport amb més fredor que passió. Potser hi ha empresaris però no volen invertir. Potser el Barça és massa gran. Potser l'Ajuntament, la Diputació i Caixa de Girona no hi donen tot el suport. Però mentre sovint hi ha grans dosi de victimisme, hi ha clubs com ara el Vila-real i el Tau Vitòria que en el seu dia van començar projectes amb aspiracions i ara recullen els fruits. El Vila-real ha quedat segon a la lliga i jugarà la Champions, mentre que el Tau ja és finalista a l'ACB. Així doncs, tenim dues grans realitats per esvair dubtes i decidir, entre tots, a quin estadi volem arribar més enllà del pessimisme. Vitòria i Girona fa temps que van començar amb una aposta similar però ens superen de molt. I el Vila-real va pujar a Segona A el mateix any 1992, en el qual va superar el Girona a la lliga d'ascens. Dues realitats contra el rol de la nostra inèrcia.


Música / To Build A Home # Cinematic Orchestra

Avui juga "la nostra"



Probablement, aquesta tarda, Catalunya juga un partit més contra l'Argentina. Probablement, al nostre país li falten moltes realitats per superar les constants utopies. En un altre estadi, el de la sempre esperança, l'esport pot ser un primer pas. I il·lusiona veure com encara hi ha dirigents que s'ho creuen, tot i les pressions que reben. Com és el cas de Jordi Roche. Per això, lamento el seu adéu i li reconec l'esperit d'intentar haver estat alguna cosa més que un president d'una comunitat autònoma a mans de Villar i la maquinària d'un govern. Amb el mèrit de la Federació Catalana de Futbol d'haver dut fins el final el partit amb els Estats Units. Però tot i els obstacles, les pressions i la dura realitat... avui juga Catalunya. La que per alguns, per pocs que siguem, és la selecció del nostre país i la que voldríem a l'Eurocopa. Agradi o no. Perquè sucumbir a Chikilicuatre i Eurovisió és massa fàcil, fins i tot, encara que sigui així com ens volen.

Música / Now We Are Free # Noa

PD: 27 i 28 de maig. Arriben els dos dies de l'Emprenedor a Barcelona.

PD2: La UOC organitza el IV Congrés IDP Internet, Dret i Política.

PD3: Campanya a internet a favor del futur del CB Girona a l'ACB. És part de la Girona que ha de lluitar per no sucumbir a la inèrcia de viure a cent quilòmetres de la "gran" Barcelona.

Agraeixo el suport que ens ha donat avui Jordi Bosch al projecte de l'Associació STIC.CAT i els reptes que pretén iniciar amb l'impuls dels Premis Blocs Catalunya. Serà el 10 d'octubre i des de Girona. Un projecte "transversal", tal com ho ha qualificat, i que ha lloat per "la necessitat d'enfortir el territori". És la primera iniciativa que ens posa a prova a tots i totes qui en formem part d'aquesta associació, però que tenim ganes de potenciar encara més a través de reptes que englobin la societat i les TIC amb vincles amb l'educació, la cooperació, la innovació i el coneixement. Amb la xarxa com nexe. Bosch ha mostrat una predisposició i unes ganes de potenciar aquestes inèrcies que és d'agrair per als qui, per primera vegada, seuen a una taula per dialogar amb els representants del seu govern. En el fons, per parlar amb el seu país i tenir ganes de fer més coses per dinamitzar-lo. Un pas endavant amb els preus i les crítiques que això provoca. Però pesen més les il·lusions.

Sempre recordaré la primera conversa a Girona amb Cristina Alsina i l'empenta inicial que ens va donar. Després tot ha estat intentar avançar per fer realitat el que pensem que ens engrandeix a tots i totes. Noms com Cristina Alsina, Miquel Poch, Anna Pagans, David Plana, Montse Palma, Jordi Martinoy, Carles Mundó, Joan Manuel Tresserras, Lluïsa Faxedes, Jordi Bosch... a persones com Quim Curbet, Dídac Lee, José Antonio Donaire, Àlex Sáez, Miquel Duran, Carles Puigdemont, David Mascort, Camil Ros, Saül Gordillo, Àlex Hernández...

Música / What's Going On # MTV All Stars

PD: Una vegada més... El món a RAC1. I van...

O el grup Prisa o Jaume Roures. Aquest sembla que serà el destí d'El Periódico, si finalment es confirma quin dels dos grups de mitjans l'acaba comprant. El més ben situat és, des de fa dies, l'empresari extremeny Alfonso Gallardo, que seria el pont que utilitzaria el grup Prisa, abans de decidir quins productes es queda entre el diari i les revistes. Mal presagi si finalment és un empresari andalús qui, finalment, compri una gran aventura periodística nascuda a Catalunya. Però també és un mal indicador que siguin Prisa o Roures els nous mandataris degut a l'acumulació de mitjans que es crearà tant a Catalunya com l'Estat. Ja sabem que els grans empresaris són els que es dediquen a comprar i no invertir des de zero, però en temes relacionats amb la informació i la llibertat d'expressió és molt perillós que, fins i tot, es quedin la pròpia competència per així no tenir rivals en el mercat.

Música / No Woman, No Cry # Fugges

PD: La relació de Google i Marco Polo segons Bernard Girard.

PD2: Més esperances: el català avança a l'Estat francès.



La OIT del Perú ha creat aquest paral·lelisme visual entre el Primer i el Tercer Món. La distància equival a la impotència i no sabem si, des de la nostra comoditat, és millor pensar o no. Per què? Com s'actua perquè no s'arranquin aquestes vides en els països del Sud! I no ens calen estadístiques per saber que els infants són el futur i mereixen tenir esperances de viure una vida digna i oportunitats per progressar. Consciència. Però no sé si és suficient.

Música / Cripple and the Starfish # Antony & The Johnsons

PD: Imparable: YouTube aposta pel periodisme ciutadà amb la creació del canal Citizen News (web).

PD2: M'agrada que el president Montilla hagi defensat les subvencions a La Bressola.

PD3: A partir del 9 de juny, pendents de l'iPhone amb Telefónica. Tindrà 3G?

PD4: The Economist perfila, en positiu, Antoni Brufau, president de Repsol, pel petroli descobert al Brasil.

D'ençà que es va crear el bloc de la Mireia, aquest ha estat un fenomen a la xarxa durant més d'un any (Vilaweb i Avui). Una idea d'un matrimoni de la Franja que ha sabut jugar amb encert entre l'anonimat i la barreja de l'erotisme i el patriotisme catalanista. Una dosi que li ha permès connectar amb els internautes i blocaires fins a sortir, al final, de l'armari, tal i com els va succeir a partir de l'entrevista a COM Ràdio, el 3 de maig passat. El seu bloc ha tingut milers de visites i constants seguidors que han esperat fins saber qui s'amagava rere la Mireia. Després de molt temps de rumors, al final la parella ha donat la cara i avui presenten el llibre a Barcelona. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) ha acabat editat per la curiositat que ha generat a la xarxa, quan en realitat el que ells feien era observar-nos a través de dosis d'imaginació, sexe i política. Sort Mir i Manel!

Música / Falling Down # Scarlett Johansson

PD: Coldplay actuarà de franc a Barcelona el 17 de juny. Londres, Nova York... i ara Barcelona.

PD2: Brillant final de trajecte de l'Akasvayu a Badalona. L'orgull d'una estructura de club que ara ha provocat un debat sobre la seva continuïtat degut als deutes acumulats amb Hisenda. El nou repte econòmic també posa a prova un projecte de 20 anys de bàsquet a l'ACB.

PD3: Reacció al·lògica al BDigital Global Congress: Mozilla acusa Microsoft de tenir greus problemes de seguretat.

PD4: Final anglesa de la Champions a Moscou: Manchester-Chelsea, a Sky Sports i BBC Sports.

PD5: De Repsol a Pestol, by Baimorali.

Premis Blocs Catalunya



Cada vegada som més i cada vegada les il·lusions van creixent.

Música / The Islander # Nightwish

PD: Gràcies Saül i Camil!


Ahir al matí vaig anar a veure el que potser serà el darrer partit de l'Akasvayu a l'ACB. La majoria de veus, en la distància curta, són molt pessimistes. El president de l'entitat, Josep Amat, està disposat a continuar, però el problema és trobar un patrocinador que doni garanties al projecte i que sigui capaç de fer front al fort deute històric amb hisenda. Però tot i això, els jugadors van fer un partidàs per superar el millor equip de la lliga i van aïllar-se dels problemes. Un reconeixement a tots ells: jugadors, tècnics, directius i treballadors del club. I demà els espera Badalona.

Ara que hi ha projecte esportiu, quan es compleixen els vint anys del club a l'ACB, s'ha arribat al límit de la bombolla econòmica i com si fos un paral·lelisme amb la construcció, l'entitat es desinfla. Però, aquesta crisi també posa en evidència l'esperit de la ciutat per liderar aquest repte ja que, en altres moments, sempre va sorgir la figura de l'alcalde Joaquim Nadal per apostar fort. Palau-sacosta, Fontajau i ara, el futur seria anar a Vilablareix i construir un pavelló amb complex comercial. "Però el llistó es troba massa alt i els deutes són massa grans", diuen. I tenen raó. Però ja m'agradaria veure si això hagués passat deu o quinze anys enrere, amb Nadal a la Plaça del Vi i un empresari gironí com Joaquim Vidal. És cert que el club pot
caure, però aquesta derrota esportiva també posa en joc la moral d'una ciutat i el seu esperit emprenedor per ser més competitiva. Perquè sinó, així, què hem fet fins ara a Girona? Als gironins sempre ens ha de quedar el Barça? O podem ser capaços de tenir un club tan competitiu com el Perpinyà de rugbi a França?

El presagi del bàsquet va tenir continuïtat, a la nit, amb l'entrevista a Laporta al TV3. El president del Barça va demostrar, una vegada més, el seu encant com a orador però ha perdut credibilitat. I ho sap, per això va admetre errors. Ara ja té detractors i el model futbolístic i la trajectòria de les seccions no juguen al seu favor. A més, ell mateix es va posar la soga al coll quan tots sabem que el seu projecte s'acaba en aquest segon mandat. Però té ganes de lluitar i presumir, perquè anit, va voler camuflar les seves ànsies tot i que ha perdut l'àurea d'aquell president que sempre es volia comparar al Manchester United en tot. El Barça desgasta i, la veritat, malgrat el seu encant i la sort que li desitjo, anit va recordar a una versió més que nuñista, quan anava a TV3 en els mals moments.

I, per cert, lamento que l'entrevistador Xavi Torres, que té categoria per tirar amb bala, no aprofundís en els dos grans temes de futur: el cas Sandro i el seu possible salt a la política. Tot la resta, ja entrava tot dins dels plans d'uns i altres.

Música / Aicha # Outlandish

El (des)mèrit de Salt

Sóc parcial en aquest tema, ho reconec d'entrada. Però encara no entenc com poden haver diferents punts de vista entre les valoracions del Síndic i les del conseller d'Educació sobre l'informe de la segregació escolar a Catalunya. Un mèrit, si es té en compte l'esforç que fan cada anys els mestres per intentar fer front a la immigració a l'aula. I un desmèrit si es valora que Salt és el municipi de Catalunya on hi ha més alumnat estranger als centres de primària públics. O sigui, del 12,9% del 2001 s'ha passat al 47,1% del 2006. És evident que aquest percentatge ha anat en augment en relació amb l'increment de la natalitat entre els immigrants residents al municipi, però si aquesta dada creix, significa que hi ha un desmèrit en relació a la tasca que ha fet Educació per corregir aquesta xifra. I la dada és espectacular! Gairebé el 50% dels nens són immigrants quan hi ha escoles, a només quatre quilòmetres de distància, que estic convençut que no arriben ni al 5%.

Per tant, es demostra que en el nostre sistema hi ha guetos escolars i aquest era uns dels grans reptes de l'educació del nostre país i que sempre es proclamava que es volia evitar. Sempre amb el referent sempre de l'Estat francès en relació a aquest tema i posat com a mirall de futur el sistema d'ensenyament nòrdic. I em sap greu, especialment pels mestres (sacrificats a l'ombra), Salt (molt sol en aquesta lluita) i que després d'un canvi de govern, ara progressista i d'esquerres, no hagi canviat com s'esperava, quan l'ensenyament ha de ser una de les grans prioritats del país. I hem de reconèixer que CiU va cometre errors, però Mas l'ha va encertar durant l'entrevista amb Terribas, quan va declarar que “cal que es prenguin decisions serioses, que els directors tinguin autonomies reals i més recursos”. I si tenim una llei d'Educació que navega i som a la cua d'Europa en inversions i resultats, el pla de xoc és indubtable: més recursos i més autonomies pels centres.

Música / Saving My Face # KT Tunstall

PD: Bona iniciativa a la xarxa: la Generalitat és el primer govern de l'Estat amb un canal propi a Youtube.

PD2: Dimarts arriba el BDigital Global Congress a Barcelona. Deu anys ja d'un bon projecte.

PD3: Steve Jobs a la revista Esquire d'aquest mes.


Cada vegada més tinc la sensació que la nostra societat, la catalana, està en mans de predicadors. I qui lidera aquest nou estil de fer política és el president espanyol, Rodríguez Zapatero, que ens condiciona més del que ens pensem a través de discursos molt mediàtics. De fet, això tampoc és cap sorpresa perquè ja ens passava abans amb Suárez, González i Aznar. Però a Catalunya, després del llegat de Pujol, s'ha entrat en un estadi d'una manca de lideratges molt evident i al mateix temps s'han creat moltes fractures polítiques que s'han anat consolidant. I en aquest ampli ventall de "parades", cada partit i els seus nous o vells crepuscles interns es dediquen a predicar, en gran part perquè saben que s'ho poden permetre. Perquè la lluita per les diferències és cada vegada més mínima sobre la catalanitat, però nosaltres continuem aquí preocupats per la crisi econòmica, la manca de l'aigua, la nostra identitat i per saber realment en quin punt quedarà el Nou Estatut després de tallar-li les ales.

I mentre continuem amb l'esperança de progressar, Barcelona, per exemple, cada vegada està més allunyada de Madrid a nivell de poder i riquesa. Estic convençut que ja tenim una societat preparada i volem ser més competitius, però aquest espiral de fractures sobre què i qui som no crec que ens faci més competitius. I el cas de l'aigua és el més evident.


Música / Don't Jump # Hotel Tokio

PD: CDC inclou per primera vegada la independència de Catalunya dins del dret a decidir i la Gent d'Esquerra ja té els vídeos de Bellmunt per promoure la seva candidatura. Tan i tan dividits estem els qui creiem en el nostre país?

PD2: El trailer de la nova pel·lícula de Woody Allen sobre Barcelona.

PD3: Una censura del Síndic que ja fa anys que dura: els guetos escolars.

PD4: Ja és a la venda La catosfera literària 08.

El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que han d'aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars afronten una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable, però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de María San Gil. I les que vindran...

Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu: si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i, quan no s'obté el triomf, és molt possible que es pateixin crisis internes que apareguin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.

Música / No estés triste # Manolo García

PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!

PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.

PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més esteses en el nostre país.

O Rajoy o la FAES



María San Gil ha deixat en evidència Rajoy i el seu posicionament se situa, una vegada més, amb l'ala dura del partit, entre els quals hi ha dos màrtirs com són Zaplana i Acebes, i altres caiguts com Mayor Oreja. Però el gest públic de San Gil no ha fet res més que demostrar que els lideratges forts dels populars no volen el gir centrista i moderat que està intentant imposar Rajoy, després de dues derrotes electorals contra Zapatero. És lògic que després de la derrota del 9-M, el dirigent gallec intentés fer un partit més a la seva mida, però l'oposició desgasta i per això els qui tenen més possibilitats de tornar a l'empresa per la porta gran se'n van. O d'altres com San Gil, que es van posicionant per a una possible revolta interna, que ja fa temps que proposa Esperanza Aguirre.

I en aquest dilema conviu actualment el PP en aquest inici de legislatura: entre les noves tesis que intenta promoure Rajoy i el PP basat en la
biblia imperalista que proposa la Fundación FAES, que va ser l'invent ideològic de l'expresident Aznar. Línia dura i proespanyolista oberta al món. Amb aquest debat tan saccejador, sembla que tot es va preparat perquè el candidat del 2012 sigui el mateix Aznar.

Música / Menino Açai # Aline de Lima

PD: Un altre dilema és el que ha de viure l'Akasvayu de Girona en aquest final de lliga i abans del play-off amb la Penya. De tenir un club amb aspiracions, amb un meritori MVP per a Marc Gasol, a afrontar la travessa del desert per a la temporada vinent. La crisi financera que afecta la construcció i, de retruc, l'esport però que condiciona un dels grans referents de la ciutat.

PD2: Una temptació per diumenge: la Fira del Rellotge de Catalunya de diumenge, a Sant Feliu de Codines.

PD3: Vi de gel Riesling Muscat. Una temptació.

PD4: Nou projecte de Microsoft. TV MSN.

El president de la Generalitat ha fet una mostra mediàtica aquest cap de setmana de l'aspiració de Catalunya en temes de finançament. Una reivindicació necessària, pendent i històrica, encara que sigui en temps de desacceleració econòmica. Vostè President té tot el dret a exigir, només faltaria!, i té el suport moral dels catalans que sempre tenim més aspiracions respecte el que donem i després rebem de l'Estat. De raó no li'n falta i té bones credencials: el PSC va contribuir molt el 9-M a la victòria de Zapatero i això sempre s'ha de pagar en política. I a més, hauria de tenir l'avantatge de negociar amb el mateix partit que governa Catalunya.

Però per contra, que a l'Estat se li reivindiqui poder i diners sempre és una qüestió que posa en dubte el sistema de governabilitat. I posar en evidència el nucli del poder, per retornar més a Catalunya, ja sabem que després genera desaquilibris i s'ha de compensar la balança. La mentalitat de la post-transició encara és la del "café para todos". I per això, governi qui governi, ningú està disposat a què es doni més a Catalunya, ja que després és la resta que rep menys.

Música / You Go To My Head # Diana Krall

Divendres que ve s'estrena l'última pel·lícula del genial guionista i director nord-americà John Sayles titulada Honeydripper. És un drama musical ambientat a Alabama als anys 50, on el pianista i propietari d'un petit bar espera salvar el seu local de la crisi contractant el més famós guitarrista de blus del moment, Guitar Sam. Per idear aquest film, Sayles ha apostat per un cartell amb Danny Glover, Lisa Gay Hamilton, Yaya DaCosta (el futur és seu!), Charles S. Dutton, Mary Steenburgen y Gary Clark Jr. entre altres. Segur que el mestre Sayles estarà al nivell de sempre per això ja tinc ganes de veuere-la.

Música / Swanne River # Jerry Lee Lewis

M'han agradat molt els nomenaments de Salvador Alemany, com a president del Cercle d'Economia, i Mònica Terribas, com a nova directora de TV3 (l'enllaç de la recent entrevista a La Nit al Dia). Perfils professionals necessaris al nostre país per fer-lo avançar en temps que hauria de ser una exigència la millora, l'esforç i el sacrifici però quan, per contra, la majoria de programes de televisió ens inunden de triomfadors que volen saltar a la fama a través d'un programa concurs. Són els estereotips que reben els nostres fills i que ens produeixen un xoc als pares que els volen educar amb l'esperit de lluitar per a un futur millor. Per a ells, per al conjunt de la societat, i per al país. Perquè a vegades penso que són els nouvinguts els qui traslladen molt millor que nosaltres els valors als seus fills perquè lluitin per integrar-se i sàpiguen que cal esforçar-se per ser competitius.

I quan els adults ens sentim recompensats amb empresaris del nivell d'Alemany i comunicadores tan preparades com Terribas, encara penses que val la pena continuar lluitant. I pensant en Catalunya, el nostre país, que necessita impulsos en temps de descrèdit de la política i una desacceleració econòmica.


Música / It's Raining Again # Moby

PD: M'agrada que el Parlament obri les seves portes durant tot l'any.

PD2: Les jornades iCites a Villa Candelaria. Un bon referent.


A partir de dijous vinent ja serà a les llibreries i serà el dissabte, dia 17, que es presentarà a Vallromanes. Un llibre de Cossetània Edicions que demostra que la xarxa en català està molt viva i té un target especial: els beneficis que s’obtinguin aniran destinats a fins solidaris.

Música / Get Your Way # Jamie Cullum


Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web http://www.premisblocs.cat/ en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això síi, no s’acceptaran els blocs anònims.


Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l’any.


Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.


El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d’octubre d’enguany, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona.


Blocs de Miquel Serrabassa i Jesús Badenes.


» Veure web premisblocs.cat


» Descarregar nota de premsa en PDF



Trobarem a faltar
Mercè Sala, una directiva de primer nivell i compromesa amb la societat, després de les seves experiències a Renfe i l'Ajuntament de Barcelona. Sala va ser una dona amb esperit pioner, rigor i valenta per prendre decisions que en una època com era la transició plena de directius i no de directives. Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona, responsable dels Transports Metropolitans i presidenta de Renfe, presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social, presidenta del Consell Social de la Universitat Popmpeu Fabra, entre d'altres càrrecs, amb un tarannà marcat per un caràcter basat en el compromís.

Per això ahir la societat catalana la va lloar i va destacar la seva absència. Un conjunt de valors que Sala va deixar i que en els últims anys va intentar trasmetre a través de llibres com El encanto de Hamelín (Alienta Editorial), on exemplificava les qualitats del bon líder empresarial, i la seva pàgina personal a internet: mercesala.com. Un referent més del país que ens deixa i que ho ha fa amb l'esperit de la màxima d'un gurú de prestigi mundial com Tom Peters:
Els líders no creen seguidors, creen més líders.


* Allò inesperat és el que canvia les nostres vides * (La frase que encapçala el seu web)

Música / Always # Bon Jovi

PD: Trista imatge del Barça al Bernabéu, amb passadís inclòs, quan fa dos anys va deixar bocabadat els aficionats. Tampoc es mereixia Frank Rijkaard que el nom de Pep Guardiola es filtrés abans de temps per tapar la mala temporada.

PD2: Caixa de Girona durà Julio Iglesias a Cap Roig. Tan de bo es pugui compensar d'alguna manera amb el diàleg entre el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserres, i el seu homòleg del Brasil, Gilberto Gil. Una bona iniciativa del IX Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona.

PD3: Àlex Sáez ja és a Twitter. La llista de polítics s'amplia a l'efervescent promoció dels miniblocs instantanis.



Cada vegada més són els vídeos els qui guanyen la partida en els mitjans en línia. El poder de la imatge ha acabat siguent l'aposta dels diaris de referència al món a internet però també ho és la del periodisme ciutadà. Ja fa dos anys que Yahoo! es va apuntar a la tendència del periodisme ciutadà i uns dels canvis més espectaculars a la xarxa ha estat el del diari The Daily Telegraph, que per exemple, en l'edició d'aquest matí ja ha obert amb un vídeo sobre la victòria de Clinton a Indiana. Són els nous temps del poder de la imatge a la xarxa i la revolució del periodisme ciutadà, que sense ser professional, pot tenir les eines per convertir-se en informador puntual o temporal.

Sobre aquest dilema, ja ho va explicar encertadament Jonathan Landman, un dirigent de The New York Times, quan va explicar que la versió en línia d'aquest diari alguns aspectes de la integració multimèdia, i va indicar que qualsevol tipus de fre a integrar els continguts offline i online desparaeix quan periodistes i editors valoren que hi ha milions de lectors al web, "i també nombroses fonts d'informació a la xarxa, que generen una important competició en línia."
També s'ha expressat en la mateixa línia Jeff Bewkes, conseller delegat de Time Warner, que ha admès que els models de negoci en la indústria dels mitjans estan patint una transformació espectacular amb les noves tecnologies.

I és evident que diaris i revistes s'han convertit gairebé en canals de televisió, integració d'informació i estratègies multimèdies... La línia tan prima que separa els mitjans es difumina i més quan comproves l'esclat mundial del periodisme ciutadà i que l'alfabetització digital ja és una gran realitat.


Música /
Where Did You Sleep Last Night # Nirvana

PD: L'experiència recent de l'economista basc Juan Urrutia a Foixà.



Rajoy ha desarticulat el nucli dur de l'Aznarisme que quedava al partit amb la retirada d'Acebes després de la marxa recent de Zaplana. Eren els dos deixebles de l'expresident del govern i els autors de la mala gestió dels atemptats de l'11-M. Tot i qüestionar-se la continuïtat d'aquests dos homes forts a l'aparell, donava la sensació que en les eleccions del 9-M Rajoy pagaria aquest peatge, però va resistir i va sumar més de 10 milions de vots. Però el líder dels populars ha volgut fer el seu propi equip per aquesta nova travessa del desert al Congrés. Fora dos possibles rivals com Acebes i Zaplana, però que abans havien eliminat el centrisme que predicaven Matas i Piqué.

Per tant, ara la rival més visual de Rajoy serà Esperanza Aguirre, que no es cansa d'oferir-se com la gran alternativa i ja ha criticat el perfil del nou equip directiu per la seva manca d'experiència. Amb aquest panorama, el polític gallec té més adversaris en el propi entorn del partit que no el propi PSOE i Zapatero. I és que la dreta no està massa acostumada als canvis i sinó, per exemple, que li diguin a partits com CiU.


Música / Cry Me A River & Justin Timberlake

PD: Sort a Pep Guardiola. Es mereixia l'oportunitat d'entrenar el primer equip del Barça, tot i que hi ha molts pessimistes i el preferit era Mourinho.

PD2:
Rafael Niubó, candidat a secretari general d'ERC, ja és a Twitter. Més competivitat.

PD3: Crònica.cat, un nou projecte informatiu en català a la xarxa.


És a partir d'avui quan signarem a Madrid, no oblidem el lloc, el conveni que permetrà el minitransvasament d'aigua de Tarragona a Barcelona a través del riu Ebre. Una obra necessària per les mancances que té el conjunt de Catalunya ara que hem d'afrontar el debat de quin tipus de país volem a nivell sostenible i fins a quin punt posen en joc el nostre entorn natural. És l'àigua, però també el dilema fa referència a la línia d'alta tensió, l'energia nuclear i les infraestructures viàries. En aquesta cruïlla de governar i executar, amb les dificultats que això representa per a un executiu en coalició, es prenen mesures també artificials per intentar mentalitzar la societat. Així, amb el cas de l'aigua, tots ens hem de sentir una mica culpables sinó som conscients de quan hem obert l'aixeta més del compte. Fins i tot, denunciar els nostres veïns quan la malgasten. Està bé que així sigui, però resulta que, amb dades a la mà, nosaltres, aquest tots, només suposem el total del 8% del consum de l'aigua. Per tant, més enllà dels organismes públics, que també es dediqui un missatge a totes aquelles grans empreses que malbaraten l'aigua i que ho continuaran fent vingui d'on vingui i costi el que costi.

Música / This Is The Sea # The Waterboys

PD: Patètica la imatge d'Etoo i Deco amb el cas de la cinquena targeta groga per no jugar contra el Madrid.

PD2: Encara no entenc com el Barça ha deixat escapar un gran entrenador com Ettore Messina.

PD3: S'acaba el termini per a les primàries presidencials d'ERC. La cursa comença dijous i acabarà el 7 de juny.



Reflexionant sobre la mor de Calvo Sotelo m'agradaria que el respecte institucional que tenen els presidents i expresidents del govern espanyol també passés el mateix en el meu país. A Madrid, pot haver-hi aquesta guerra freda global, amb mitjans inclosos, però quan hi ha temes d'estat sempre hi ha com una mena d'acord que fa prevaldre la institució de país. A Catalunya, sense aquest reconeixement legal, és evident que mai poden tenir ni sentir aquestes qüestions d'estat que es basen en els principis del patriotisme. A Catalunya, un aspecte que sentim però que tenim limitat.

Música / Invisible & Ashlee Simpson

PD: Barcelona i Nova Yok, més a prop. Com hauria de ser.

PD2: A banda de Dani Pedrosa, sempre m'agrada que guanyi el 46 de Valentino a Moto GP.


La revista Empresarial Girona acaba de complir un any amb el seu cinquè número. Aquesta publicació trimestral que promou l'Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG) és una eina dinamitzadora de les joves inquietuts empresarials i alhora demostra com es pot fer un producte de qualitat i rendible. No és fàcil que els mateixos empresaris s'arrisquin amb aquests tipus de publicacions però qui va tenir aquesta visió mereix la recompensa de la bona acceptació que està tenint. La progressió en només cinc números ha estat brillant i m'agraden les sèries de Francesc Grau per promoure els diferents empresaris en la distància curta. Suposo que ara, després de temps de parlar-se'n, és la FOEG qui mourà fitxa i promourà una nova revista si és que la desaccelaració no els frena per a un temps més.

Música / Round Here # Counting Crows

PD: El president del Parlament, Ernest Benach, ja és a Twitter. Amb poques entrades ja ha admès aquest nou canal de comunicació.

PD2: Manel Mas ataca sense límits a Mònica Terribas. Després de tan criticar el poder de CiU a la Corpo, i amb raó, el socialisme es dedica a fer el mateix o pitjor.


PD3: La web dels Premis Blocs Catalunya ja admet inscripcions dels blocaires que vulguin participar en aquesta primera edició, abans de la seva promoció pública.



Estat d'ànim, com el d'anit escoltant Tom Jobim i Milton Nascimiento a l'Auditori. Tot i l'arribada del pont de l'1 de maig, la sala simfònica estava gairebé plena. Quan l'oferta és de primer nivell, els gironins responen. Fins i tot, a banda de l'alcaldessa Anna Pagans, et pots trobar turístes que passen uns dies a la ciutat i han aprofitat l'oferta musical.

;;