Bloc de l'Eduard Batlle

Ahir al matí vaig anar a veure el que potser serà el darrer partit de l'Akasvayu a l'ACB. La majoria de veus, en la distància curta, són molt pessimistes. El president de l'entitat, Josep Amat, està disposat a continuar, però el problema és trobar un patrocinador que doni garanties al projecte i que sigui capaç de fer front al fort deute històric amb hisenda. Però tot i això, els jugadors van fer un partidàs per superar el millor equip de la lliga i van aïllar-se dels problemes. Un reconeixement a tots ells: jugadors, tècnics, directius i treballadors del club. I demà els espera Badalona.

Ara que hi ha projecte esportiu, quan es compleixen els vint anys del club a l'ACB, s'ha arribat al límit de la bombolla econòmica i com si fos un paral·lelisme amb la construcció, l'entitat es desinfla. Però, aquesta crisi també posa en evidència l'esperit de la ciutat per liderar aquest repte ja que, en altres moments, sempre va sorgir la figura de l'alcalde Joaquim Nadal per apostar fort. Palau-sacosta, Fontajau i ara, el futur seria anar a Vilablareix i construir un pavelló amb complex comercial. "Però el llistó es troba massa alt i els deutes són massa grans", diuen. I tenen raó. Però ja m'agradaria veure si això hagués passat deu o quinze anys enrere, amb Nadal a la Plaça del Vi i un empresari gironí com Joaquim Vidal. És cert que el club pot caure, però aquesta derrota esportiva també posa en joc la moral d'una ciutat i el seu esperit emprenedor per ser més competitiva. Perquè sinó, així, què hem fet fins ara a Girona? Als gironins sempre ens ha de quedar el Barça? O podem ser capaços de tenir un club tan competitiu com el Perpinyà de rugbi a França?

El presagi del bàsquet va tenir continuïtat, a la nit, amb l'entrevista a Laporta al TV3. El president del Barça va demostrar, una vegada més, el seu encant com a orador però ha perdut credibilitat. I ho sap, per això va admetre errors. Ara ja té detractors i el model futbolístic i la trajectòria de les seccions no juguen al seu favor. A més, ell mateix es va posar la soga al coll quan tots sabem que el seu projecte s'acaba en aquest segon mandat. Però té ganes de lluitar i presumir, perquè anit, va voler camuflar les seves ànsies tot i que ha perdut l'àurea d'aquell president que sempre es volia comparar al Manchester United en tot. El Barça desgasta i, la veritat, malgrat el seu encant i la sort que li desitjo, anit va recordar a una versió més que nuñista, quan anava a TV3 en els mals moments.

I, per cert, lamento que l'entrevistador Xavi Torres, que té categoria per tirar amb bala, no aprofundís en els dos grans temes de futur: el cas Sandro i el seu possible salt a la política. Tot la resta, ja entrava tot dins dels plans d'uns i altres.

Música / Aicha # Outlandish