Bloc de l'Eduard Batlle

Els dos clubs més representatius de Girona, el de futbol i bàsquet, travessen un dels moments esportius més importants de la història. L'Akasvayu ha arribat a forçar un tercer partit a la Penya, en els quarts de final de l'ACB, i ha culminat una temporada brillant, tot i els greus problemes econòmics que s'acumulen. Un projecte de present, amb una plantilla definida, però que no té perspectiva de futur a causa de la gran despesa que suposa mantenir aquesta estructura a la màxima categoria. I aquest projecte de continuïtat també és una mostra més de com es posa a prova la categoria de la pròpia ciutat. I el mateix repte passa amb el futbol, just ara que el Girona FC acaba d'empatar a zero al camp del Barakaldo, en l'anada del primer enfrontament de la promoció d'ascens a segona A. I, per cert, quina enveja d'estadi el Lasessarre si es compara amb Montilivi.

Per tant, l'Akasvayu i el Girona pugnen per ambicionar més i pujar a una categoria superior, just quan a la ciutat sempre s'ha viscut l'esport amb més fredor que passió. Potser hi ha empresaris però no volen invertir. Potser el Barça és massa gran. Potser l'Ajuntament, la Diputació i Caixa de Girona no hi donen tot el suport. Però mentre sovint hi ha grans dosi de victimisme, hi ha clubs com ara el Vila-real i el Tau Vitòria que en el seu dia van començar projectes amb aspiracions i ara recullen els fruits. El Vila-real ha quedat segon a la lliga i jugarà la Champions, mentre que el Tau ja és finalista a l'ACB. Així doncs, tenim dues grans realitats per esvair dubtes i decidir, entre tots, a quin estadi volem arribar més enllà del pessimisme. Vitòria i Girona fa temps que van començar amb una aposta similar però ens superen de molt. I el Vila-real va pujar a Segona A el mateix any 1992, en el qual va superar el Girona a la lliga d'ascens. Dues realitats contra el rol de la nostra inèrcia.

Música / To Build A Home # Cinematic Orchestra