Bloc de l'Eduard Batlle: Agraïment a Mercè Sala

Agraïment a Mercè Sala

Publicat per Eduard Batlle a 7:28:00 a. m.

Trobarem a faltar Mercè Sala, una directiva de primer nivell i compromesa amb la societat, després de les seves experiències a Renfe i l'Ajuntament de Barcelona. Sala va ser una dona amb esperit pioner, rigor i valenta per prendre decisions que en una època com era la transició plena de directius i no de directives. Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona, responsable dels Transports Metropolitans i presidenta de Renfe, presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social, presidenta del Consell Social de la Universitat Popmpeu Fabra, entre d'altres càrrecs, amb un tarannà marcat per un caràcter basat en el compromís.

Per això ahir la societat catalana la va lloar i va destacar la seva absència. Un conjunt de valors que Sala va deixar i que en els últims anys va intentar trasmetre a través de llibres com El encanto de Hamelín (Alienta Editorial), on exemplificava les qualitats del bon líder empresarial, i la seva pàgina personal a internet: mercesala.com. Un referent més del país que ens deixa i que ho ha fa amb l'esperit de la màxima d'un gurú de prestigi mundial com Tom Peters: Els líders no creen seguidors, creen més líders.

* Allò inesperat és el que canvia les nostres vides * (La frase que encapçala el seu web)

Música / Always # Bon Jovi

PD: Trista imatge del Barça al Bernabéu, amb passadís inclòs, quan fa dos anys va deixar bocabadat els aficionats. Tampoc es mereixia Frank Rijkaard que el nom de Pep Guardiola es filtrés abans de temps per tapar la mala temporada.

PD2: Caixa de Girona durà Julio Iglesias a Cap Roig. Tan de bo es pugui compensar d'alguna manera amb el diàleg entre el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserres, i el seu homòleg del Brasil, Gilberto Gil. Una bona iniciativa del IX Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona.

PD3: Àlex Sáez ja és a Twitter. La llista de polítics s'amplia a l'efervescent promoció dels miniblocs instantanis.

1 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...: Havent-la conegut i havent-la tractat força puc donar fe de què ha estat una pèrdua molt sentida. Una dona amb caràcter, però que alhora era extremadament raonable.

Per cert, jo la vaig entrevistar fa un parell d'anys i em va explicar coses força divertides, com per exemple la raó de què conduís els trens. Si vols llegir-la la tenia penjada a la pàgina del Consell Social de la UPF.; 12:20 a. m.