El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que han d'aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars afronten una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable, però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de María San Gil. I les que vindran...
Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu: si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i, quan no s'obté el triomf, és molt possible que es pateixin crisis internes que apareguin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.
Música / No estés triste # Manolo García
PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!
PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.
PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més esteses en el nostre país.
Etiquetes de comentaris: Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada