Canvi a .cat

A partir d'ara em trobareu al domini .cat
El bloc manté el nom: www.eduardbatlle.cat

El nou domini ha estat ideat per www.losimo.cat

Parlament 2.0


El president del Parlament, Ernest Benach, ha reiterat una vegada més la intenció d'obrir el Parlament al món virtual i alhora la política. L'objectiu és liderar el canvi i apropar-se a la societat en tots els canals d'informació : o sigui, fer política més enllà de la cambra. En aquest procés és lògic que es presentin moltes reflexions i interrogants, però aquestes pors han avançat sempre i la nostra societat ha anat progressant. I és que els humans veiem els canvis com una dificultat i no com una oportunitat. Potser jens sentim desorientats perquè vivim en una societat que ja no pot digerir com voldria tot allò que l'envolta: pose'm per cas el que passava fa anys i veure'm com el món comercial ha devorat la literatura, la música, el cinema... Per tant, els impactes que rep l'usuari no només són a la xarxa.

Tampoc podem pretrendre trobar l'excel·lència en tot allò que innovem en l'era digital perquè en el nostre entorn tampoc existeix. Seria absurd pensar que la política 2.0 s'ha de fomentar en el camí de la perfecció quan, en l'essència, ja no té aquesta essència degut a la competivitat entre partits per acabar governant. Així doncs, si el poder és la finalitat, el que s'ha d'intentar és que els mecanismes que ens governen, en totes les matèries i no només les TIC, siguin fonamentals. Perquè així, ens garantiran una transperència i un rendiment en el qual tots hi sotirem guanyant.



Sovint tenim tendència a utilitzar la crítica fàcil sobre la societat nord-america, de fet, com també passa a la inversa, que menyspreen la vella Europa. La infravaloració és mútua, tot i que ells són la primera potència mundial. Ara mateix, tenen un candidat de color que està molt a prop de convertir-se en el president de la potència mundial, un fet que ara mateix sembla impensable a la UE. Obama agrada molt i és lògic, sobretot després de l'herència de Bush, però seria igualment valorat si volgués ser president de França, Itàlia, Alemanya o Espanya?

El mateix passa amb el gest mediàtic de Powell, que tot i ser un dels referents del madat de Bush i amic del candidat republicà, ha anunciat que dóna suport a Obama. Un símptoma més del canvi que s'entreveu i el nou cicle que suposarà Obama. Però la transversalitat de Powell (tres grans diaris han fet el mateix i s'ha mullat a favor d'Obama, quan aquí totes tenen un color) va més enllà de la intenció de vot perquè això mateix, a Espanya, és impensable ho faci un exsecretari d'Estat a causa de la doctrina
soviètica dels partits. N'hem d'aprendre encara i molt!

Música / To Bee Free # Mike Olfield


PD: Adéu a Neal Hefti, el creador de la famosa banda sonora de Batman.



El 68è aniversari del record de l'afusellament de Lluís Companys ha tornat a evidenciar les diferències polítiques que pateix el pacte de l'Entesa, especialment entre els dos grans socis de govern: el PSC i ERC. Gairebé dos anys després de l'acord (23 mesos), s'intenta donar una sensació d'unitat que no existeix o s'ha d'amagar: s'avança a base de sotracs o convulsions. Fent un paral·lelisme seria la mateixa divisió la que separa el PSOE i el PP, per molt que intentin acostar posicions quan l'Estat espanyol ho necessita.

El PSC i ERC tenen una relació d'interès que funciona mentre no es necessitin. Cohabiten fent vides paral·leles. Però quan hi ha un tema que pot vincular el dos partits i les seves projeccions és quan topen i tens la sensació que, al final, tots dos hi poden acabar perdent i, sobretot, el que hi surt perjudicat és el país. És lògic que sigui complicat governar i no desgastar-se però, precisament, els dos partits ja tenen prou plataformes per pactar abans i donar una sensació d'unitat de govern. Necessària i que és la que realment percep el ciutadà. Els dos partits hi sortirien guanyant, el govern, també... i el país, també! Però és clar, a dos anys vist de les eleccions catalanes, comença a "no tocar". Per tant, més desavinences, més tensió i menys Entesa. I el país?

Música / Sally's Pigeons # Cindy Lauper

El tràfic a internet

El món connectat a la xarxa i el món desconnectat, com la pròpia realitat social. Un post que s'afegeix al Blog Action Day 08, que aquest any s'ha dedicat a la pobresa. Quan els països del Primer Món pateixen el mal de l'excés resulta que el Tercer Món, el més necessitat, continua marginat i oblidat. La grafica sobre el tràfic de dades a internet ja demostra com la Revolució Digital accentua les diferències amb les zones més pobres del planeta, que ja han patit dues revolucions prèvies que no els ha permès desenvolupar-se com voldrien. Són l'agrícola i la industrial. Més diferències social, més rics, més pobres i la lamentació que el 70% de persones més pobres de la Terra són dones. És la constatació que la pobresa té la cara d'una dona.

Música / Hollow # Chad Michael Stewart

Rafael García ja no és delegat general a Girona de "la Caixa". Acaba de ser substituït per Jordi Nicolau i comença un nou cicle a l'entitat de referència a la demarcació. Aquest relleu ja estava previst de feia temps i no és cap sorpresa. Però aquestes línies són per agrair la predisposició que sempre m'ha demostrat Rafael García per si mai necessitava qualsevol cosa: tant d'ell com del seu equip més proper. És d'agrair. Potser, fins i tot, més del que es pensem. Tal com precisament va passar fa pocs dies a la segona planta. Com també ho ha estat el seu suport als Premis Blocs Catalunya, una iniciativa en la qual hi han volgut creure des del principi (reconec que discrepo d'algunes promocions, però entenc que són necessàries per a l'expansió a les espanyes). Per això, ara, busquem més interaccions i potenciar la xarxa, encara que sigui amb petits grans de sorra a través d'Stic.cat. Per això, en aquests moments, agraeixo el tracte que sempre he rebut i m'ha dispensat. Fins i tot, quan no necessitava res.


Música / Missing You # Tina Turner

Google.cat



M'agrada que els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat hagin guardonat Google.cat per tot el que aquest domini implica: innovació, recerca, joventut, progrés constant... Que tretze milions de persones podem connectar-nos a la xarxa en la nostra llengua a través del portal de referència al món és un gran pas. Ja no només per a la nostra generació sinó per a les que venen, que cada vegada estaran més adaptades a les TIC. I això implica que hem d'estar preparats i hem de fomentar que l'accés a internet sigui vital per fer-ho en la nostra llengua. I és igual si després, mentre naveguem, hem de canviar al castellà o l'anglès, aquesta possiblitat encara ens enriqueix més, però almenys fer-ho d'entrada amb el català, la llengua amb la qual ens identifiquem.

I si hi ha dubtes sobre si els catalans podem tornar a demostrar que som capdavanters a la Mediterrània, la xarxa és una bona plataforma per jugar-hi fort i amb conviccions. Sense massa frens, sense obstacles simplistes, en igualtat de condicions -un concepte al qual no estem gaire acostumats- i sense l'espiral de negativitat que trobem habitualment a 600 quilòmetres de distància
. Si realment, en el fons, s'ha demostrat que alhora de projectar-nos com pretenen en aquest nou món és més fàcil aconseguir-ho via Silicon Valley. I aquí en tenim la demostració: Google.cat.

Música / Mr Rock & Roll # Amy MacDonald

PD: Lluís Companys. Avui fa 68 anys del seu afusellament a Montjuïc (vídeo del departament d'Educació).

Estic totalment d'acord amb la reflexió de Juan Varela sobre el futur del periodisme tradicional i la importància que té cada vegada més l'emissor, que ja no té una actitud passiva en el procés comunicatiu. Aquesta nova interacció que permeten les noves tecnologies als usuaris, encara és un món per descobrir però, de moment, està transformant models de negoci i obrint noves perspectives de negoci a la xarxa. És tan instantània aquesta nova realitat que encara costa planificar amb garanties i crea sensacions de reinventar-se constantment. Com si no poguessis aturar el temps per poder idear el procés creatiu, productiu, comercial.. i fer-lo rendible. I és que quatre anys d'un model de negoci a la xarxa ja no són els mateixos que en la realitat.

Varela analitza el periodisme i la seva redefinició més enllà d'una única informació (més enllà d'unes planes concretes o un temps d'emissió a la ràdio i la televisió). Però la seva visió és fàcilment transportable a molts altres àmbits que ens envolten i que encara faran que la nostra vida professional i quotidiana depengui més d'internet. Sens dubte, som a l'inici del canvi.
Música / Una estona de cel # Els Pets

Ja s'acosta l'Apple TV

Apple TV és la nova sensació mundial que prepara la marca de la poma: serà la barreja de l'ordinador i la televisió. Aquest nou concepte integrat serà l'aparell del futur, juntament amb el mòbil, que cada vegada tindrà més i millors prestacions. Per tant, l'aparell domèstic de moda barrejarà la programació televisiva amb la navegació a internet. Tot en un mateixa televisió panoràmica en la qual ja hi treballen les grans multinacionals del sector, però Apple ja té ganes de ser la primera gran marca que aposta per aquest concepte. Tal com ha passat amb la telefonia, Apple vol jugar fort i s'entreveu una pugna comercial espectacular. I una vegada més, la demostració que els continguts digitals es desplaçaran a la televisió de manera directa i definitiva, i serà la consolidació del món on line.

Apple, a més, no oblidarà el seus incondicionals i encara farà un pas més per fidelitzar-los: afegirà com a extra la plataforma de compra i descàrrega de continguts iTunes Store o el control de l'equip amb l'ajuda de l'iPhone i l'iPod Touch.

Música / Cuatro Rosas # Gabinete Caligari


És l'hora de donar les gràcies. A tothom qui ens ha ajudat o donat suport desinteressadament... gràcies. Sabem que el repte no era fàcil, que calia treballar a l'ombra perquè tot acabés sortint amb la major dignitat possible. I també calia tenir en compte el moment econòmic actual. Eren els primers premis i en tot moment hem pensat en la xarxa a través del nostre web i en la posada en escena. També en parlen la Trina i en Miquel.

Potser el repte era massa gran pensant en la magnitud de la xarxa, el català i Catalunya: Salt, Girona, Vic, Calella, Manresa, Barcelona, Reus, Tarragona, Andorra, Palma, Xàtiva, Berlín, Nova York... I ho hem intentat amb més força i convicció des de que el president del Parlament, Ernest Benach, ens va donar suport. El guardó de Jordi Portella, els músics (Moby Dixie), el presentador, els premiats, els ajuts, la logística, el jurat, la posada en escena, la gestió de Vilà-Clara & De Jong, els contactes, els col·laboradors, la Núria Prats i l'Auditori, els patrocinadors, la UdG, l'Ajuntament, la Generalitat a través de les conselleries i departaments... tot això ha estat gràcies al conjunt dels qui formem l'Associació Stic.cat.

És cert que ha costat, però no ha estat fàcil per culpa d'algunes trompades i crítiques, tot i que algunes d'elles eren necessàries. Però també ens van ajudar perquè ens han fet més forts. Era el preu. Ara és qüestió de valorar els errors i encerts i continuar pensant en aprendre. Però l'orgull de premiar uns bons blocs i els vint ordinadors que rebrà la Fundació Plataforma Educativa, gràcies a Infoself, ja és motiu d'orgull. Com també, el repte d'haver pensat en els continguts de la xarxa, els diaris personals, el català, Catalunya i la brillantor que li hem volgut donar com a país 2.0. Per tot això tan personal i com a col·lectiu, gràcies!

Música / The Man Who Can't Be Moved # The Scripts

PD: Sempre recordaré un gest especial i la seva empenta quan els Premis només eren una idea. El de Ferran Roura i els seus cafès. I va creure-hi per l'amistat.

M'he sentit afortunat perquè el president del Parlament, Ernest Benach, m'ha escollit per plantejar el debat sobre com han de les jornades 2.0 que la cambra catalana farà el primer trimestre de 2009. És un honor que s'hagi establert aquest vincle amb el president de la cambra d'ençà la preparació dels Premis Blocs Catalunya. He mantingut vincles directes i constants amb el president a través d'internet i m'han engrescat les trobades per preparar projectes digitals amb el Parlament i l'associació Stic.cat. Han estat cordials i esperançadores: el català, la política, el Parlament, l'educació, la igualtat i el país ens uneixen. I només per la seva predisposició amb el nostre petit projecte, però gran per a nosaltres, estic segur que les jornades seran un èxit.

Reitero que Catalunya encara no està preparada per aquesta transversalitat que el món de les TIC ens ofereixen. Com la pròpia societat. I la política. Però anem aprenent i avançant. I la predisposició és bàsica. Hem de tenir l'esperit de voler ser amb convicció a la Revolució Digital mundial, que ens obliga a transformar-nos. Aquesta nova Catalunya Global pot ser ON sense frens, obstacles i amb empenta. Ho va ser agrícolament i industrialment. Ara, només és qüestió de creure-s'ho. I de voler vertebrar-nos molt més, fer xarxa i menys divisions. I és que les eines juguen a favor nostre!

De moment, Stic.cat és el nostre primer gra de sorra. Des de Girona, transversals, en català, i al món. La nostra primera inèrcia són els blocs i els blocaires, aquest altre exèrcit que ja té Catalunya i el català. Com diuen alguns, potser sí que sempre som els mateixos blocaires, que què en hem cregut, que som massa presumptuosos... potser si que tenen raó... i més coses encara. Però, sincerament, em sento orgullós de poder compartir idees i projectes amb gent que valoro i que em permeten aprendre. I tenim la sort que persones, empreses i entitats ens han ajudat a canvi de res. I també d'aquesta interacció amb el president del Parlament.

Per tant, gràcies a tothom. I gràcies president 2.0 per ser avui amb el premis. Li puc ben assegurar que és una associació de sentiments: per això només hem volgut generar il·lusions (blocs), reconeixement (català) i creences de país (Catalunya). Un honor i un orgull.


Música / Camins # Sopa de Cabra

M'agrada la iniciativa de la pastisseria Can Castelló de Girona, que ha impulsat una campanya per situar el tradicional xuixo com un dels referents gastronòmics de la ciutat. Aquesta pastisseria vol ressaltar la manera tradicional d'elaboració del xuixo i rellançar-lo per fer-lo atractiu tant per als gironins com per als visitants i turistes. La presentació d'ahir al Museu d'Art de la ciutat ja va ser una posada en escena amb una àmplia representació, que el van venerar.

El xuixo és un dels productes típics de la ciutat de Girona que data de principis del segle XX i que durant dècades ha estat elaborat de manera artesanal a nombroses pastisseries de la ciutat. Ara, la família Castelló ha decidit donar-li un nou impuls perquè la gent conegui aquest tradicional pastís i situar-lo "a un nivell alt". El producte funciona a Girona, agrada i és fàcil rendibilitzar-lo, tal com s'ha demostrat sovint, però per fer-lo encara més visible només calia posar-s'hi. Si és que a vegades... no calen grans invents sinó fer rendible allò que et dóna el propi territori i que té el valor afegit de la història, la ciutat i la gastronomia tradicional.


Música / Romeo Had Juliette # Lou Reed



Segon debat televisiu entre McCain i Obama -catalogat d'avorrit i tens- i una vegada més la sensació dels analistes i opinadors és que Obama és qui ha sortit més victoriós. Obama s'ha convertit en una figura mundial i l'aurèola que l'envolta ja sembla que li doni la pròxima presidència dels Estats Units. I amb el valor afegit que el país necessita un canvi, que sempre és un plus per als estrategues electorals. A més, el candidat demòcrata té molt més encant mediàtic que l'aspirant republicà i això també es nota a internet. El màrqueting polític cada vegada es basa més en utilitzar tots els canals possibles per fer arribar el missatge: un sol emissor per a milions de receptors. Comunicació en estat pur. I al mateix temps, adaptar-lo a cada concepte d'emissor: per exemple, a internet a un públic més juvenil; a través de la televisió, a una persona més adulta; i als diaris pensant en un lector més reflexiu.

El penúltim cara a cara entre Obama i McCain ha demostrat una vegada més la sensació que hi haurà un canvi de cicle a la Casa Blanca després del madant de George W. Bush. Però no sempre aquesta visió que s'analitza des d'Europa s'acaba produint. I l'exemple el tenim presisament les dues victòries de Bush. És per això que té la seva gràcia que Obama seria el candidat d'Europa però potser no ho serà per al granger de Texas, que li agradarà les directrius militars de McCain. Ara, però, a diferència de les dues últimes eleccions, la potència mundial està saccejada per la convulsió econòmica.


Música / If Could Turn Back Time # Cher

PD: Reconeixement merescut per a Joan Margarit amb el Premio Nacional de Cultura.

PD2: Zapatero presenta el seu pla econòmic que em dóna la sensació que, aquesta vegada sí, s'ha deixat assessorar pels grans taurons financers.


PD3: El mèrit d'Irlanda de saber jugar fort i creure en les TIC. Ara, hi tindrà una nova seu europea: la de Facebook.



Els informatius de televisió dediquen cada vegada més temps a informar-nos sobre la preocupació global per la situació dels mercats financers. Són els efectes de la davallada econòmica d'aquest sistema basat en la globalització, que té grans lums i grans ombres. Ara mateix escolto que parlen dels mercats, dels parquets borsaris i de la importància que el sistema recuperi la calma, ja que els grans taurons financers han deixat guanyar molts diners i alguns, fins i tot, trontollen.

Però indirectament, aquests efectes estant provocant que les empreses i entitats que es dediquen a ajudar el Tercer Món també acusin la situació i rebin menys ajuts per dur a terme els seus projectes. Aquesta davallada, l'acaba de transmetre Save the Children (informe Salvar vida en temps de crisi), que ha deixat clara la idea que a més crisi financera global, més pobresa mundial. Que trist que, en el fons, la fam al món acabi depenent d'un gran sistema controlat per unes petites elits que són un gran contrapoder als governs.


Música / Automatic Imperfection # Marlango

M'ha agradat la deferència que ha tingut el Col·legi de Periodistes de Girona aquest any perquè recordarà l'entranyable Miquel Diumé. Per això, felicito la junta del col·legi, especialment el seu president Narcís Genís, per decidir atorgar el guardó de la Mosca de la Professió a títol pòstum a Miquel Diumé, que aquest any va morir a conseqüència d'una llarga malaltia. D'aquesta manera, el premi reconeix la trajectòria professional de Diumé i es converteix en un homenatge que li fan els periodistes gironins. Enhorabona Miquel! I m'agrada saber que el teu bloc encara rep, de tant en tant, comentaris de record.

L'acte de lliurament de les Mosques de la Informació 2008 tindrà lloc a la Factoria Cultural de la Coma Cros de Salt, el 17 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre. Durant l'acte serà també quan s'entreguin els guardons de la Mosca Grossa i la Mosca Borda, que els periodistes gironins atorguen a aquelles persones i entitats que més els hagin facilitat o entorpit la feina durant el darrer any.

Música / Immortality # Celine Dion & Bee Gees



Roger de Gràcia from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Catalunya lidera el nombre d'usuaris freqüents d'internet (almenys una vegada per setmana) amb un índex del 59,1% dels usuaris de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC), segons que ha publicat aquest matí l'Institut Nacional d'Estadística (INE), feta en col·laboració amb l'Idescat, entre altres organismes (nota dde premsa). Catalunya ocupa la segona posició de l'estat espanyol en utilització de l'ordinador, en la utilització d'internet els tres darres mesos i entre usuaris del telèfon mòbil.


Música / La ci darem la mano # Pavarotti & Shreyl Crow



Aquest matí es fa la roda de premsa de l'Associació Stic.cat per presentar la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, que serà a les 11 a la seu de l'IEC: no podíem tenir un millor escenari. Gràcies, una vegada més, a tots i totes els qui ens heu ajudat a poder arribar fins aquí; amb idees, suport, diners, empenta i, en ocasions, sense esperar res a canvi. Així doncs, pensant en els blocs, les TIC, l'escletxa digital i Catalunya... ara sí, serà d'aquí 10 dies a l'Auditori de Girona.



És molt greu el "No" del Congrés dels Estats Units al pla econòmic de Bush (205 vots a favor i 228 en contra), però tot i la davallada actual continuo tenint més confiança en la reactivació de l'economia nord-americana que l'europea. Bush, que ha avançat que ho tornarà a intentar, pretén que s'aprovi un projecte de Llei d'Estabilització Financera, d'uns 700.000 milions de dòlars, per comprar als bancs el deute de qualitat dolenta, vinculat al mercat hipotecari, en una intervenció pública inèdita en la història dels EUA. De moment, un dilluns negre, ja que Wall Street ha tingut la pitjor caiguda de la seva història. I la sensació cada vegada més global que la crisi no serà tan passatgera i un president espanyol cada vegada més quixotesc a causa d'un lema postís basat en el constant optimisme.

Música / Beautifl Girls # Sean Kingston



Ens ha dit adéu un dels més grans de la història del cinema, un dels qui més he admirat per la categoria d'actuacions (un dels tants tributs de YouTube). Diria que no hi ha cap pel·lícula seva que no m'agradi. Però també el considerava encara més brillant per la força de la seva personalitat: genial a la pantalla gran i impecable en la seva vida personal. Un gran contrast dins la vanitat de Hollywood i la devoradora mercantilització que necessita aquesta multinacional per ser rendible. El buit que deixa serà molt difícil de cobrir. Després d'un altre gran adéu com el de Marlon Brando, ara Newman, però per sort encara ens queden Robert Redford, Robert de Niro i Al Pacino.

Música / Native American # Sacred Spirit

Sens dubte. Ara sí. Ha arribat el moment de valorar més les idees, els emprenedors, la recerca, la innovació i el coneixement del nostre país. Aquesta desacceleració econòmica dels països capdavanters en aquest inici de segle tornarà a posar les coses al seu lloc i provocarà que l'intel·lecte torni al pedestal social i professional que es mereix. Ja tocava!

Després de l'època del boom de la construcció i de la conseqüència del diner fàcil, una resultant que als nostres governants ja els ha anat bé, arriba l'estadi de tornar a fomentar l'esforç, el sacrifici, la il·lusió i l'esperança. Una base que sempre havíem tingut clares a causa de l'empenta dels nostres pares i que, potser, havíem oblidat fins i tot massa ràpid. Ara, en aquest moment de shock, admiro encara més les persones que dins la gran bossa de la classe mitjana van treballar dia a dia, durant la dictadura franquista, per arribar fins aquí. No eren temps fàcils. I ho sabem: només cal mirar els nostres pares.

Però arriba el moment de la nostra generació, la dels qui no podem caure en el conformisme i estem obligats a agafar el testimoni per superar aquesta davallada cíclica imparable. Tant benestar ens ha sedat i la prova és el nostre tipus de consumisme, especialment el televisiu. I potser caldria recordar que hauríem de lluitar com van fer ells i evitar lamentacions. Són temps complicats i és l'hora de reinventar-se en plena era digital i un moment històric de la nostra societat: el segle XXI marca la Revolució Digital. I Catalunya, a la xarxa, pot ser el que vulgui, sense excuses.


Música / Landslide # Fleetwood Mac


Un mèrit de Juan Varela, un dels periodistes i blocaires amb més prestigi de l'Estat, per valorar, estudiar i aprendre. El futur de la premsa a l'era digital.

Música / Giratutto # Macaco

PD: LinkedIn arriba als 300.000 usuaris a l'Estat.

PD2: La crisi de la restauració a França, un paradís de la bona cuina.

PD3: El debat sobre la privacitat en xarxes socials com Facebook arriba al Parlament Europeu.

PD4: El sempre admirat Àlex Rovira a El Club.

PD5: Michael Moore contraataca a internet.



Trobo fascinant aquest esperit nord-americà de reinventar-se a cada moment en l'àmbit TIC. L'objectiu és el de superar-se constantment. Cada nou producte d'una gran marca sembla que desborda la competència i és capaç de sortir de Silicon Valley i arribar a qualsevol racó del món: un gran salt que suposo que els motiva de manera espectacular. I ja no és només a nivell de programari o continguts sinó tot el producte: disseny, funcionalitat, dimensions, preu... I una de les grans referències mundials n'és la marca Google. Va començar fa deu anys com a buscador de pàgines i després de ser-ne la gran referència i gairebé no tenir competència en cap altra llengua (cal destacar Ask i Yahoo) ara ha presentat gairebé d'una tacada dos grans projectes mundials: l'espectacular navegador Google Chrome i, ahir mateix, un nou telèfon mòbil, el Google Android Phone. Una mostra més que som de ple en la Tercera Revolució Digital i que la tecnologia globalitza.

Ara arriba el moment de valorar el nou Android (visió de John Paczkowski), que en temps de crisi Google intentarà adaptar-se als nous temps, i veure com reacciona la competència. Segur que els investigadors d'Apple i Nokia ja preparen un model que supera la primera aposta de Google en l'àmbit de telefonia. Una gran pugna mundial d'un segment cada vegada més multimèdia i imprescindible.

Música / I Met You Lady
# UB 40

PD: Una realitat incòmoda sobre l'estat del català.

PD2: La lluita personal de Berlusconi contra la camorra.

PD3: Una idea: recórrer a Twitter quan la comunicació està en crisi.

PD4: Una passió per la fotografia que m'ha agradat molt: Araceli Merino Fotoblog.

PD5: Dissabte arriba la Barcelona PHP Conference, la primera d'aquest llenguatge de programació.

Vivim al dia

L'endeutament de les famílies va caure més d'un 25% durant l'any passat, segons un estudi de Caixa Catalunya, que demostra que entre el 2000 i el 2007, el total de deute familiar ha passat dels 341.713 milions als 932.911, amb un creixement anual del 15,5%. Fins al 2006, sense tenir en compte l'aturada del 2007, el creixement anual era del 18,7%. Caixa Catalunya assenyala que les xifres registrades el 2007 signifiquen el principi d'un retorn a un ritme d'augment del deute de les llars més "coincident" amb la seva capacitat econòmica real.

La crisi financera de l'agost del 2007 va ser l'inici d'un enduriment de les condicions per aprovar un crèdit, registre que es constata amb les dades que fan referència al volum de préstecs rebuts per les famílies durant l'any passat Però tot i la crisi econòmica de la construcció, la desacceleració econòmica general i l'augment de l'atur i l'endeutament, les famílies continuem vivint al dia i sense pensar en el futur perquè ja ens hem acostumat a viure sense previsions. En poques generacions, s'ha destrossat el model generacional; com si es tractés d'un cop de porta a la famosa auca. De fet, hem actuat com en tants altres casos estructurals de segles enrere que semblaven intransformables, i ara la pauta del carpe diem és global.


Música / 32 Flavors # Ani Difranco

PD: Divendres arriba La Nit de la Recerca, que la UdG liderarà a nivell estatal.


PD2: LemonQuest, jocs que cada vegada atrapen més.


PD3: European Podcast Award, un estímul més.

PD4: La tecnologia allibera la nostra ment. O no.


PD5: Cinco Días renova el web. Els temps canvien sense calma.


Aquest cap de setmana s'han commemorat a Sant Feliu de Guíxols els 50 anys de la mort del president Josep Irla a l'exili. Si fossim un país normal tindríem l'honor de veure, ja des de fa temps, com les despulles d'un president de Catalunya durant 14 anys (1940 al 1954) reposen en un mausoleu. Fa temps que se'n ve parlant d'aquest tema però ha passat una Diada més sense s'hagi dut a terme aquest reconeixement. Si precisament tots estem d'acord que Irla és el president oblidat, amb més motiu caldria honorar la seva figura com es mereix i al mateix temps respectar la història de Catalunya. I aquí sí que el famós finançament i la crisi actual no hi tenen res a veure: és qüestió d'orgull i dosis de patrotisme.

De moment, coincidit amb els actes d'homenatge, és esperançador que la Fundació Josep Irla i l'Ajuntament de Sant Feliu hagin iniciat ja els tràmits per convertir la casa natal d'Irla en museu, sala d'exposicions i taverna.

Música / I Still Miss You Someone # Amy Cervini & Melissa Stylianou



El mestre no m'ha decebut i amb els temps que corren és d'agrair. Després de tant parlar de Barcelona i tanta expectació sobre el pressupost i el rodatge, resulta que m'he sentit més transportat a la Mediterrània o la Toscana que a la ciutat comtal. No cal parlar de Barcelona sinó del geni d'un director admirat que per tercera vegada ha filmat a Europa. És Woody Allen en estat pur i que juga amb actors espanyols de gran nivell, gairebé com si ho hagués fet el mateix Pedro Almodóvar. Veure'm la resposta d'avui en l'estrena oficial: a Cannes va tenir molt bona crítica i ara toca Sant Sebastià. Com que ja és gairebé segur que funcionarà i serà rendible ara la criatura tindrà molts pares, però ha de quedar clar que Jaume Roures engrandirà la seva presència mediàtica.

Música / Breezin # George Benson

Més de 30.000 registres són el que ha inscrit la Fundació puntCAT a internet en dos anys i mig. Els webs amb .cat són una manera més de vertebrar el país i generar que, a la xarxa, també hi hagi la mateixa convicció d'identitat. És cert que encara poden ser molts més dominis -i ho seran-, però la progressió evidencia la necessitat que Catalunya tingui una marca i que el proper gran objectiu hauria de ser el .ct. Sempre demanant perquè volem créixer. Com un estat més: es, it, fr, de, pt... Com un símptoma més de normalitat. De moment, avancem i generem promocions, com l'actual rebaixa d'un 33%, perquè encara sigui més econòmic i una vegada més no siguem menys que...

Música / Don't U Ever # Nash Lawson

PD: Posats a quantificar-ho tot, ara ja sabem que som dos milions o un 35% dels catalans independentistes, segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes.

PD2: O Caderno de Saramago. El bloc de tot un Premi Nobel. Com estan canviant el temps!


No és fàcil però intentem que la primera edició dels Premis Blocs Catalunya tingui el nivell que mereix la seva estrena. Des de Girona al món prioritzant Catalunya i el català a internet. Com la pròpia xarxa que connecta usuaris i potencia la comunicació interactiva. El vent de l'economia ens bufa en contra però tot i això anem rebent ajuts, suports i col·laboracions que ens fan ser optimistes. Ja queda menys per al dia 10 d'octubre i s'acosta l'hora de tancar inscripcions (Nació Digital). Tenir-ne més de cinc-centes ens anima a continuar amb el projecte i com associació. El repte d'Stic.cat va molt més enllà del dia 10 d'octubre i la trobada a l'Auditori Palau de Congressos.

Música / Cosas Pequenas # Teresa Salgueiro



La marca Costa Brava compleix cent anys i arriba el moment de celebrar-ho i d'evocar records d'una de les regions amb més encant turístic d'Europa. És un gran mèrit la trajectòria que ha aconseguit aquesta distinció, ja que ha servit per classificar una zona de la Mediterrània que ha atret gairebé tot el continent. D'una expressió periodística del polifacètic Ferran Agulló a convertir-se en un paradís de descans i plaers. És evident que durant aquest centenari el territori de Blanes fins a Portbou ha canviat molt la seva fisonomia i s'ha transformat en un punt de referència més comercial. A aquest canvi també cal atribuir-hi un abans i un després de la dictadura franquista i la progressió de Catalunya. Econòmicament, ens hem apropat molt més a Europa i això ha significat que hem deixat de ser una zona assequible per als turistes que venien de l'estranger.

Ara que ja sabem que la marca Costa Brava distingueix la nostra terra és moment també d'agrair a tots aquells empordanesos que en el seu moment, especialment quan no eren temps fàcils, van creure en aquest indret per demostrar que Catalunya també mereixia una oportunitat. Evidentment que eren altres èpoques i les relacions no eren tan comercials però la il·lusió de compartir preferències amb la resta d’Europa a través dels encants de diferents poblets mariners era més rendible que parlar de Girona i Catalunya. I encara que el nostre territori no estigui prou vertebrat amb els Pirineus i mereixi més inversions en infraestructures la Costa Brava ens ha servit de marca de prestigi. I això, en els temps que corren, no té preu. D'aquí el respecte i l'admiració.

Música / Need U Bad # Jazmine Sullivan

PD: Article a El País sobre Facebook. Una visió més sobre la gran xarxa social de moda.

La "nostra" Diada


Alguna cosa farem malament si sempre tens la sensació que som els mateixos. Els catalans hi som però com és que la Diada no té prou força per estirar els nouvinguts? Ja no és qüestió de tres o quatre anys sinó de dècades de ser una terra acollidora. On són aquests catalans? On són els resultats? Alguna cosa farem malament si comproves que voldries més banderes als balcons, més gent al carrer i una inèrcia que ens permeti tenir objectius de futur clars i concrets. Però no, ens trobem en una espiral i potser ningú encara ara sap on és la brúixola. I amb l'afegit que com que hi ha la crisi, ara no és temps de crear més problemes afegits. I sinó que li diguin al conseller Castells, en la seva croada particular amb el govern estatal: rivalitzant amb el mateix partit i tancant aixetes pressupostàries a Catalunya. Maleït rol!

Música / I can let go now # Luciana Souza



Gràcies a Mar Camacho he descobert aquest vídeo de Michael Wesch que em serveix per reflexionar sobre la situació que m'he trobat a les escoles durant els cursos de blocs en aquest darrer any i mig. D'entrada, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar ahir les previsions i els projectes per al nou curs escolar que comença dilluns que ve, amb un protagonisme especial per a les deu noves zones territorials. Entre els grans reptes, també hi ha el de potenciar l'ús de les noves tecnològies. És una idea força necessària però que és vital una aplicació més potent i global, ja que el sistema està preparat per treballar en xarxa.

En general, les escoles estan equipades, amb aules destinades a sala TIC, però fallen les connexions: lentes o no funcionen. I això genera impotència als professors que se senten desconcertats i lamenten no poder planificar el curs amb garanties. I és clar, també hi surten perjudicats els alumnes. Així doncs, si falla aquest primer pas tan simple, de res servirà en voler potenciar el coneixement i l'aprenentatge digital a les noves generacions, que són les que Catalunya necessitarà ben aviat. Idees força des de Via Augusta... sí! però resultats reals al país, també! El desgast TIC a als centres existeix i per això és necessari creure amb més força en un gran objectiu: les aules del present i futur no tenen parets. Som a la Tercera Revolució Digital.

Música / See You Soon # Coldplay

PD: Bona iniciativa la de Mar Roca, des de Tarragona, amb el repte d el'estelada als blocs.



Va ser xocant ahir a la nit veure com Mónica López presentava el temps La Primera de TVE. La física lleidatana és un dels fitxatges de la televisió pública per a la nova temporada i d'aquesta manera TV3 ha tornat a perdre un dels referents de la cadena i una de les periodistes de futur. Com ha passat altres vegades amb professionals de prestigi de "la nostra". I tot i ser lògic, em va sorprendre que parlés del mapa del temps i sortís el de la península i es referís a el "tiempo del país". Ja estem acostumats a aquests canvis i a uns fitxatges que guanyen de cop molts més diners i popularitat però continua sorprenent-me que també sigui una pèrdua de la identitat de referència. Una mutació que puc acceptar professionalment, però que respecto que es perdi tan ràpidament els valors identitaris que tan necessitem. Precisament, amb el castellà, que té una gran riquesa d'expressions per evitar caure en el parany de tenir més o menys clara una ideologia.

Música / Reckoner # Radiohead

PD: Ja s'acosta el Festival de Jazz de Girona, serà a partir del 24 de setembre.

PD2: Peramea, un indret que ahir em van recomanar per perdre's.

PD3: 10-fast-fingers.com és un web on podem veure a quina velocitat teclegem, i practicar per millorar. Fins ara en alemany i, ara, en català gràcies al sempre actiu Miquel Serrabassa.

PD4: Bona iniciativa de la Universitat de Sevilla: regalarà un portàtil per a tots els nous alumnes.



Arriba el moment de saber la veritat segons les previsions urbanes que es basen en dades reals i intuïcions personals: crisi econòmica. "A partir del setembre, quan tothom torni a la normalitat és quan es notarà", preveuen la majoria, mentre que el 2009 ja ha estat qualificat de mal any pels experts financers. I és que la davallada de la construcció ha anat perjudicant sectors com la restauració, el turisme, els comerços... com si anessin caient les fitxes de domino. És una percepció força estesa però com sempre, als nostres governants no els interessa traslladar una sensació de pessimisme a la societat. I en aquest dilema estem a punt d'estrenar un nou curs que arriba marcat per aquests mals auguris i que es basa en indicadors reals, per allò de cal estrènyer el cinturó, i la lògica de comptar la venda de cafès matinals, menús de migdia, viatges de cap de setmana, l'afluència dels dissabtes a la tarda a Media Markt, Decathlon... Que són menys, sens dubte.

De moment, Zapatero ja ha fet un pas important en anunciar un augment del 6% en les pensions mínimes a partir de 2009. Una mesura global més per combatre a contrarellotge una mala planificació a causa de les eleccions generals del 9 de març.

Música / I Want You Back # KT Tunstall

PD: Entrevista interessant a José Luis Larrea a La Vanguardia.

PD2: Reportatge sobre Facebook al New York Times. Els afectes de la gran xarxa mundial social a internet.

PD3: Deu anys de Google. Deu anys per valorar com un buscador s'ha convertit en imprescindible a nivell internacional.

PD4: Avui s'estrena la nova etapa de Neus Bonet a Catalunya Ràdio. Un gran repte que serà valorat en funció dels resultats. Per tant, sort!

M'agraden les mandales i m'ha agradat visitar l'exposició L'art del Tibet. Imatges per a la contemplació, que es mostra a la Sala Girona de la Fundació 'la Caixa'. Poder veure en directe com s'elabora aquest dibuix tan personal, fet amb sorra de colors i amb una significació profunda, té un encant espacial. És com si resumís la calma i l'espiritualitat de la identitat oriental. Segles i segles d'història en dibuixos en papers o al terra i en banderes.

A causa de la seva minuciositat, la mandala d'aquesta imatge requereix diversos dies, així que es podrà veure fins el 10 de setembre: serà a les set de la tarda quan s'iniciarà la cerimònia de dissolució de la mandala i l'ofrena d'aquesta als assistents i al riu Onyar. Un ritual històric, basat en creat i destruir, com els orígens de la nostra pròpia existència.

Música / Where are you now # George Winston



Arriba Che, El Argentino, la primera de les dues pel·lícules de la seva figura realitzades per Steven Soderberg. Benicio del Toro s'ha posat en la difícil pell d'un dels personatges històrics del segle XX: és el mite revolucionari. I, de moment, la crítica ha ressaltat el film, en el qual s'hi han implicat els mateixos director i protagonista després de set anys d'investigació. Documental i ficció, tot rodat en castellà (i això que el director no l'entén), i que neix en l'inici de la revolució cubana fins a la presa de Santa Rosa. És el Che a través d'un gran intèrpret.

I després vindrà Guerrilla, un altre treball arriscat però que té el repte de traslladar a la pantalla gran com era el Che.

Música /
Me equivocaria otra vez # Fito y Fitipaldis

Amb sol i amb brisa és més fàcil que la sortida pel riu que voreja Porto sigui més agradable. La ciutat ha tingut un bon temps a final d’agost, al contrari de la majoria de dies d’estiu, que no ha fet el calor que es preveia. Així ho lamentava un jove comerciant d'una de les botigues de moda de la cidade: l'outlet Favela i chic, a la cèntrica Rua Mouzinho da Silveira. De fet, un estiu climatològic similar a Catalunya. I un riu amb cabdal sempre té encant i ofereix més recursos a la ciutat que, si els sap aprofitar, pot gaudir encara més d’un bé tan preuat com l’aigua. Alhora, encara pot oferir més recursos als turistes.

Les aigües presenten una bona imatge i la companyia que organitza la travessa està ben preparada per fer sentir bé al turista. Una vegada més, s’ofereix de franc l’inevitable oferta del vi de Porto, que és de la mateixa marca que les veles que va empenyent el vent.

A mida que vas passant els ponts, que s’han convertit en importants eixos viàris, t’allunyes del centre i veus una altra cara a la ciutat. És la més plàstica, però també vas descobrint petits pobles que donen al riu com si fos el mar. Aquesta perspectiva, al final del Mediterrani Occidental, contrasta amb un clima que també es combina amb l’Atlàntic. Verdor, vermellosos teulats antics, vinyes amb collites a punt de ser recollides, aigua blava i fosca, i l’esperança que les futures construccions no malmetin la perspectiva. Perquè d’edificis nous i vells que trenquen l’encant, lamentablment, també en vas observant. Una llàstima.

En definitiva, una impressió global que Porto i el seu entorn no han perdut la fascinació per les aigües del riu i que acaben sent el canal cap a la porta del gran Atlàntic. Un oceà que sempre donarà vida a Portugal.


Música / A Minha Pele # Maria João & Mário Laginha

Fundação Serralves

La Fundação Serralves, al vistós i londinenc barri de Boavista, encarna el futur de Porto. Als afores del barri antic, la cidade s'obre a l'exterior amb la voluntant de mostrar el seu cosmopolitisme. Precisament, aquesta és la finalitat que pretenen la majoria de les grans ciutats europees amb història i un llegat valorat com a patrimoni universal. I la prova és visitar els barris i ciutats que van vestint l'àrea urbana: com Vila de Gaia, Matoshinos i la gran zona que envolta el nou estadi de Futbol del FC Porto, Estádio do Dragão. Futbol i business, tot combinat, per intentar finançar un dels clubs més potents del país. Com deia anit un seguidor, durant la retransmissió del clàssic Benfica-Porto (1-1), després del Porto, el Benfica i l'Sporting de Lisboa "venen tota la resta de clubs". I el Porto ja pot presumir d'estadi, ja que es molt recent i es va finalitzar just un any abans de l'Eurocopa de futbol que va organitzar el país. El futbol, aquí, és vida a causa de l'impacte mediàtic.

Porto és una cidade que té futur a Europa, tot i el trajecte lent a recórrer, perquè comença a posar les bases d'una urb ben teixida. Respecte els parcs naturals de què disposa (nous i antics), que és un mèrit en els temps actuals, ha creat una xarxa ferroviària moderna i amb sortides i arribades molt puntuals, i té una dimensió històrica que li donen un plus. I amb Ryanair, encara podrá revitalitzar el seu patrimoni més turístic. I tot això, combinat amb la grandesa fluvial del Douro i l'obertura al gran Atlàntic. A més, té l'encant d'una fundació tan potent com la
Serralves, que dóna nom al Museu d'Art Contemporani, enmig d'un majestuós parc.

Manoel de Oliveira i el fotògraf sud-africà David Goldblatt són els reclams d'aquest estiu. Són mostres correctes. Oliveira és el gran cineasta de Porto i té un film sobre la pròpia cidade, Douro Faina Fluvial, que impressiona setanta anys després.

Música / Os Búzios # Ana Moura


És l'arrel de la nació portuguesa i té uns edificis històrics del que va ser i ja no és: un centre històric de primer nivell mundial gràcies a la Universidade de Coimbra però que està molt mal conservat. Les residències d'estudiants que envolten la universidade estan envellides i necessiten ser restaurades. El pis on va residir Eça de Queirós n'és un exemple. I també ho és la tomba d'Alfonso Enriques, el primer rei del país, que es troba a l'església de Santa Cruz. Gran història però que necessita milionades de diners que ara el país ja no té. La universidade és majestuosa i té un enclavament que li dóna un encant especial, però té els mateixos problemes de conservació, encara que veus com rehabiliten alguns trams.

Però tot i això, val la pena perdre´s per la ciutat que els portuguesos comparen amb Salamanca i que no a Catalunya no tindríem cap exemple similar. El centre és molt comercial i els propietaris es desfan per agradar els turístes que hi passen. Molt diferent a casa nostra, que la majoria d'establiments ja no són servits pels propietaris i el client ho acaba notant. Un policia molt atent se n'encarrega de buscar un dinar típic i té el detall de dur-nos fins a la porta. Un lloc senzill però molt acollidor: la cèntrica Adega Paço do Conde, on et cuinen a prop de les taules el peix o la carn que abans et menjaràs.

A Coimbra no hi ha tantes banderes del país penjades als balcons, com passa a Guimarães. Però a Porto ja és una altra història. A la nit, toca fados i el restaurant que té renom al barri històric és O fado. Molt acollidor i amb poques taules, però amb clients justets. Será la crisi? O potser la manca de màrqueting, com deia Leonor Santos, una de les cantants de la vetllada, que reconeixia que aquest era un dels principals valors de Mariza, ara la més internacional del país.

Els diaris recullen l'homenatge de la triatleta Vanessa Fernandes, que és rebuda al seu municipi amb honor per la medalla d'or als Jocs Olímpics de la Xina. Però és una excepció perquè els mitjans viuen abocats al futbol. Aquesta nit um clásico, Portugal a ver estrelas... que diuen els titulars dels esportius: és un Benfica-Porto, a Lisboa, amb un repte alt per al tècnic espanyol, Quique Sánchez Flores, que comparteix protagonisme diàriament amb dues grans figures del país, com són Cristiano Ronaldo i José Mourinho.

I els informatius televisius destaquen àmpliament aquest matí l'agosto tranquilo, una operació policial a gran escala en diferents indrets del país com Vila do Conde o Vilanova de Gaia. El ministeri de Defensa i el de Presidència han augmentat els controls amb més de 160 agents en la lluita contra la droga i les armes. El motiu és perquè els crims violents i greus han augmentat aquest primer mig any un 15% més que en el mateix període de 2007.

Música / Vai De Roda Agora # Ana Sofia Varela


Guimarães té un encant especial. Per dimension i centre històric podria recordar Girona. Té una muralla que protegeix un casc antic molt ben cuidat i conservat, on el castell i el Palau dels Ducs de Bragança són els principals atractius. L'estàtua combativa d'Alfonso Henríquez commemora qui va ser el primer rei de Portugal, encara que hi ha la incertesa de si va néixer a aquesta ciutat o va ser a Astorga. Fa un sol espèndit que cau sobre la calçada portuguesa, en una cidade que és candidata al títol de capital europea de la cultura 2012.

L'anècdota de la visita va ser un matrimoni de Vila de Gaia, "que no és Porto", només baixar del tren. L'home va voler fer de guia pel centre històric el dia que feia 77 anys. Home agradable i juvenil, tot i l'atac de cor que va patir. És servicial i sembla una petita enciclopèdia, mentre que la dona és més reservada. Fernando era fotògraf i ara està jubilat, però se separa de la seva Nikon tot i que li pesa desprès d'hores de dur-la a sobre. Recorda amb bona memòria que fa pocs anys va visitar Roses i reconeix que li va agradar. "Catalunya és una altra Espanya. Ja ho sé, ja", somriu, mentre afegeix "els catalans sou diferents, més moderns que els espanyols". Mouito obrigado. Mentre parla passa una parella de joves gironins que aprofiten el dia per sortir de Porto i visitar la que va ser la primera capital de Portugal.

Just el dia que Guimarães lamenta la derrota de l'equip de futbol, el VSC, a Basilea (2-1). Alguns aficionats se senten impotents pel gol anulat el minut 86 i el diaris parlen de robatori i assalt en els titulars. No era fora de joc, escriuen i demostren amb les fotos. El preu de la derrota: no poder accedir a la Liga dos Campeões. Però els diaris també parlen de la manca d'infermeres, els sindicats en reclamen a la ministra de Salut unes 2.000 places, mentre que el president del país, Cavaco Silva, exigeix mesures i mitjans contra el crim, ja que creu que la violència dels últims mesos és una "coisa muito séria".

Deixem Guimarães sense saber res de la parella gironina del carrer del Carme i d'en Felipe, però abans és fàcil trobar-se amb l'estadi i un espectacular i envejable Centre Cultural Vila Flor, que prepara un interessant trobada internacional de música de l'1 al 19 de setembre. Al mateix temps, la cidade espera per al 18 d'octubre la visita de Mariza, que és una de les cantants més famoses del país i que va actuar en el dia de l'estrena del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu.

A la nit, fados al Café Guarany amb Joana Costa, que despunta a Porto. Dona esvelta, simpàtica, i amb una veu greu és guanya el públic de la trentena de taules. Fado que significa destí amb portugés arcaic, el destí que tots tenim en aquesta vida. Posats a triar, que tingui l'alegria dels fados de Coimbra, precisament, el destí de demà.

Música / Oh gente da minha terra # Mariza

;;