Irla fa anys que mereix un mausoleu


Aquest cap de setmana s'han commemorat a Sant Feliu de Guíxols els 50 anys de la mort del president Josep Irla a l'exili. Si fossim un país normal tindríem l'honor de veure, ja des de fa temps, com les despulles d'un president de Catalunya durant 14 anys (1940 al 1954) reposen en un mausoleu. Fa temps que se'n ve parlant d'aquest tema però ha passat una Diada més sense s'hagi dut a terme aquest reconeixement. Si precisament tots estem d'acord que Irla és el president oblidat, amb més motiu caldria honorar la seva figura com es mereix i al mateix temps respectar la història de Catalunya. I aquí sí que el famós finançament i la crisi actual no hi tenen res a veure: és qüestió d'orgull i dosis de patrotisme.

De moment, coincidit amb els actes d'homenatge, és esperançador que la Fundació Josep Irla i l'Ajuntament de Sant Feliu hagin iniciat ja els tràmits per convertir la casa natal d'Irla en museu, sala d'exposicions i taverna.

Música / I Still Miss You Someone # Amy Cervini & Melissa Stylianou

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ES TRIS,PERO TAMBE, MOLT CATALA AIXO DE FER EL ORNI. MACIA,COMPANY,TARRADELLAS I IRLA QUE? ERA UN HOME DE E.R.C. I EL PARTIT NO EL DEU TROVAR "EPIC". JUGANT AMB B.......

Anònim ha dit...

Personalment Eduard tinc dubtes més que seriosos que Josep Irla volgués un mausoleu. Com Pompidou, que va voler ser enterrat en la intimitat, Irla era un home auster i discret. Allunyat de les parafernàlies i els luxes. Els seus familiars afirmen que la voluntat d'Irla era ser enterrat en una tomba humil. Al cap i a la fi, al cementiri civil de Sant Feliu de Guíxols està enterrat en un nínxol al costat del seu pare.