La "nostra" Diada


Alguna cosa farem malament si sempre tens la sensació que som els mateixos. Els catalans hi som però com és que la Diada no té prou força per estirar els nouvinguts? Ja no és qüestió de tres o quatre anys sinó de dècades de ser una terra acollidora. On són aquests catalans? On són els resultats? Alguna cosa farem malament si comproves que voldries més banderes als balcons, més gent al carrer i una inèrcia que ens permeti tenir objectius de futur clars i concrets. Però no, ens trobem en una espiral i potser ningú encara ara sap on és la brúixola. I amb l'afegit que com que hi ha la crisi, ara no és temps de crear més problemes afegits. I sinó que li diguin al conseller Castells, en la seva croada particular amb el govern estatal: rivalitzant amb el mateix partit i tancant aixetes pressupostàries a Catalunya. Maleït rol!

Música / I can let go now # Luciana Souza

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Si noi, sempre les 4 senyeres de sempre. Això de ser català, és un sentiment, i desenganya't: som 4 gats els que tenim aquest sentiment, els que pengem la senyera al balcó, els que portem el CAT a la matrícula...

A la gent, se li'n refot.

iaracalla ha dit...

us donc la rao, però aixo si, ahir vaig veure molts estrangers (immigrants? turistes?) a la manifestacio cantant i cridant com qualssevol dels altres grups.
salut!

Mauro S.G. ha dit...

doncs jo en vaig veure bastants de nouvinguts als actes que se celebraven al pg. Lluís Companys, especialment als estands de les seleccions esportives. Bon màrketing: venem el país a les criatures (i als pares!) mitjançant coses lúdiques i interessants; després ja aniran als temes més aspres com protestar pel finançament de torn.

però tampoc cal tornar-se boig amb el tema dels immigrants: qué són? un 10? és doncs a ells a qui cal atribuir l'èxit o el fracàs del catalanisme? Jo crec que més aviat al 90% que porta un DNI espanyol a la cartera.
S'integraran o no? Lògica adaptativa: faran el que faci la majoria del seu entorn, si parlen català parlaran català i si no, no; si tendeixen a posicions catalanistes ells també, si no, no. Que a la capital i lloc de residència de la majoria d'habitants del país això no sigui exactament així no és pas culpa de qui acaba de venir del Rif o dels Andes.

DOLORS ha dit...

Eduard, tinc aquesta mateixa sensació o sentiment que tu, tan en la percepció del dia de la diada com en el fer del dia a dia. Què ens cal per no estar en una croada continua? què ens cal per no haver de reivindicar sempre?, com viure com a catalans i catalanes en plenitud a cada moment del dia? Ens queda molta feina per fer i molta pedagogia!

Eduard Batlle ha dit...

Dolors, gràcies.
Ja saps que en aquest camí tan nostra sempre ens trobarem.

Sort amb l'inici de "curs"!