Vicky Cristina Barcelona



El mestre no m'ha decebut i amb els temps que corren és d'agrair. Després de tant parlar de Barcelona i tanta expectació sobre el pressupost i el rodatge, resulta que m'he sentit més transportat a la Mediterrània o la Toscana que a la ciutat comtal. No cal parlar de Barcelona sinó del geni d'un director admirat que per tercera vegada ha filmat a Europa. És Woody Allen en estat pur i que juga amb actors espanyols de gran nivell, gairebé com si ho hagués fet el mateix Pedro Almodóvar. Veure'm la resposta d'avui en l'estrena oficial: a Cannes va tenir molt bona crítica i ara toca Sant Sebastià. Com que ja és gairebé segur que funcionarà i serà rendible ara la criatura tindrà molts pares, però ha de quedar clar que Jaume Roures engrandirà la seva presència mediàtica.

Música / Breezin # George Benson

4 comentaris:

Marchelo ha dit...

Bones!

De moment les crítiques que vaig llegint de la pel·lícula són en general positives... què bé!!

Salutacions!

Daniel García Peris ha dit...

Vicky Cristina Barcelona és una de les poques pel.lícules que conec que es publicita amb el domini .cat http://vickycristinabarcelona.cat. Ho he vist a l'spot de TV3. Suposo que la "inversió pública" obligava...

Marchelo ha dit...

Ja he vist el film i m'ha semblat bo, tot i que podria haver estat millor. El que no entenc és tota la parafernalia mediàtica que ha girat en torn a la pel·lícula desde que es va saber que es faria: els catalans, com he comentat al meu bloc, tenim una capacitat il·limitada d'auto-flagelació i d'insatisfacció crònica. Tot són crítiques, queixes, quan hauria de ser satisfacció per haver tingut un dels grans entre nosaltres.

Salutacions

SensePresses ha dit...

Em sap greu dir-ho, però jo trobo que és força fluixa. El geni de Brooklyn és capaç de molt més. Em sembla que ha aprofitat un projecte que tenia un interessant finançament per fer un producte digne, però que no passa d'aquí.

Esperem que les properes pelis amb Jaume Roures siguin millors, però em fa por la direcció que sembla prendre més cap al món comercial i publicitari que no pas a l'artístic.

Al SensePresses hi tinc la meva opinió completa.

Salutacions.