Una amiga em posa sobre la pista de la Montserrat Nebrera i em consulta si estic al cas del seu possible lideratge al PP de Catalunya, després de la retirada del projecte de Josep Piqué. Sorprenent d'entrada. Però en la política actual, ja sembla que tot sigui possible. Estic segur que ella es veuria preparada per afrontar un projecte d'aquestes dimensions i acceptaria fer la travessa del desert, però per contra, té un perfil que s'ha significat tant amb Piqué -«un enamorament polític»- que ara quedaria com la segona Judes després de l'operació de Daniel Sirera. En aquest gir al Vidal-Quadrisme -gairebé obligat per Ciutadans-, Nebrera ja ha demostrat que té carisma amb l'exhibició a l'acte clandestí a l'Hotel Majestic, però una vegada ho va trencar tot en aquell discurs, ara és difícil que pugui reconstruir les destrosses. Però el PP va tant necessitat després de Ciutadans que... fins i tot la més rebel pot ser la gran esperança blanca.

Música / Te lo pido por favor # Jaguares

*Darrere de cada gran home hi ha una gran dona. Darrere d'ella, hi ha la seva esposa *

PD: Un amic que va anar a l'acte de la Diputació de Girona feia broma sobre Enric Vilert, dient que s'ha convertit en el nou protagonista de l'anunci de la Loteria de Nadal. Per què serà?

PD2: L'Àngel, com sempre atent, em posa sobre la pista d'aquest nou confidencial Girona-Madrid.

PD3: Tinc pendent La feria del crimen. Són divuit relats de novel·la negra editats per Lengua de Trapo.

PD4: Eivissa Confidencial ha dit prou, però s’està preparant la posada en marxa d’un diari electrònic d’àmbit eivissenc. Amb l'Antich, per sort, són unes altres illes.

Llegendes marítimes


Divendres al capvespre a Port d'Aro. Va ser divertit gaudir del crepuscle vespertí amb el rumor que va córrer com la pólvora: que l'espectacular iot ancorat a tocar el port era el del multimilionari Roman Abramovitx. Van ser 48 hores de rumors en relació el iot, el preu, les dimensions, les festes nocturnes, el Chelsea i els privilegis de la riquesa. Un cúmul de xiuxiuejos que demostren la curiositat del caràcter mediterrani i com es necessiten les sorpreses per trencar la monotonia del descans. Entre la tafaneria -més marítima que urbana-, vaig deixar-me encantar per la música chill out del Café del Mar que no per les grandeses del luxe, que comprovat el resultat, amb molt poc dóna per a molt.
Música / Boig per tu # Beth, Monica Green, Miguel Poveda
PD: Carles Negre em fa saber el seu debut a la xarxa. Un salt que dedueixo que també és personal. Sort i ànims!
PD2: Una recomanació de Nicole Schmal hi5.
PD3: Dijous nit. Jardins de Cap Roig amb Joan Baez. Nit esplèndida i mediterrània. A vegades penso que fem sentir més important qui assisteix com a convidat a aquests festivals que no, en aquest cas, la pròpia artista.
PD4: El resultats d'un viatge d'un conegut que acaben amb una sorpresa a l'Argentina, que va més enllà de les rutes tradicionals. El Valle de Calamuchita.

El Jueves, sempre! (2)



La llibertat d'expressió està per damunt de reis i monarquies. I després de XXI segles no hauria de ser una mostra d'impotència que una revista còmica hagués de quedar retirada. Si és així, retallem les esperances d'una societat que cada vegada està més limitada contra els grans poders. Establishments com la monarquia i lobbies mundials com les companyies telefòniques, que ens imposen les tarifes, els grans bancs, que ens gestionen les seves comissions, i les multinacionals elèctriques, que queden deslliurades de qualsevol càstig milionari.

Música / Rattlesnakes # Lloyd Cole And The Commotions

* Así son las cosas y así se las hemos contado *


Arriba l'hora de la veritat per al projecte de les tres facultats de medicina a Catalunya. Ahir va ser la posada en escena a Girona, a la seu de la UdG, i a Barcelona, amb la Pompeu Fabra. Dos projectes públics al marge del repte privat de la UIC. És el moment de donar suport a la planificació elaborada pel departament d'Universitats i Recerca que, encara que sigui amb retard, s'intenta resoldre la manca de metges que pateix el país. Una mesura que aposta per nous conceptes però que és inevitable que, sense una gran inversió, serà més difícil fer-los reals. I és que la medicina, a banda de buscar complicitats, va més enllà de les bones intencions. Si el país vol bons metges, que el govern se'ls gasti amb investigació, recerca i innovació. Després, els resultats seran els invertits i els més ben preparats no caldrà que es mentalitzin que, per progressar, cal anar als centres nord-americans o del nord d'Europa.

Música / Lets Get It On # Marvin Gaye

* Tu ets el creador del teu propi destí *

PD: Dinar amb en K1000 Ros a L'Argadà, que amb la jubilació forçada del mestre Roig se'n va també part de la història. En Camil està distès com sempre però molt actiu i compromès amb qüestions de país. Espero que l'admirat home dels Camins de Ferro compleixi i no ens deixi sols la propera vegada, en la qual també ha fet el gest la Blanca Palmada. Ells tres són el futur més present de la nova Esquerra.

PD2: Conversa relaxada de cap de setmana amb un amic saltenc que l'aprecio i m'agrada escoltar-lo. Demana que la política s'ha de reinventar i l'animo a liderar aquest tipus de compromisos que els temps actuals evoquen perquè el futur sigui més esperançador.

PD3: L'acaldessa de Tossa de Mar,
Imma Colom, té el detall de convidar-me a l'exposició Berlín>Londres>París>Tossa... LA TRANQUIL·LITAT PERDUDA. Gràcies!

PD4: L'Enric em recomana el Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses. Ja són 25 anys i cal valorar el mèrit de l'Ésdansa, el festival de dansa d'arrel tradicional de referència a les comarques gironines i del país.


Pregó de l'alcalde Jordi Hereu a l'Armentera. Dialoguem de la lesió al menisc, però com si res, mentre veig que li brillen els ulls. Els Carbassons no hi van faltar a la cèntrica plaça Catalunya, en un acte que no recordaven ni els més vells de la població i per això es va posar en pràctica el pregó de la festa major i es va estrenar el pregoner, que va agrair el detall. I Hereu va estar brillant amb un discurs preparat i evocador de les vivències que ara ja només es poden viure en aquest tipus d'indrets rurals. Va narrar l'altra vida d'un ciutadà de la generació dels 60 que va créixer a l'Alt Empordà i que es va anar formant a base d'experiències que ara molts no poden recuperar. El canvi de nen a home durant els estius, allunyat de la gran capital, és un cúmul de records que, en els temps actuals, sembla l'altra vida dels que molts tenim a dins. I és que els nens abans als estius s'avorrien durant dos mesos al carrer, quan ara gairebé sembla impensable. Són ja altres temps, però més humans.

Música / Travelin Soldier # Dixie Chicks

PD: Ara que va la Festa Major de Salt, un bon moment per accedir a El bloc d'en Maurici.
PD2: El Club Bàdminton Salt va tornar a fer de les seves. La II edició de l'Open Remset Valentine va durar gairebé 24 hores.
PD3: Amics i coneguts em consideren membre del Club Saratoga sense ser-ho. Bé, llegits els posts... Ells s'ho valen.
PD4: Corner Bistro de NYC, a West Greenwich Village. Obligatori...

El Jueves, sempre!



Lamentablement, a l'Estat espanyol "tocar" els Borbons encara té un preu. El Jueves té un sentit i són ja massa anys com per no entendre el seu tarannà humorístic en el món del periodisme. La seva tasca, cada vegada més solitària per no regalar sandàlies, perfums, bolsos o banyadors, però té un objectiu i és el d'intentar divertir-se i divertir-nos amb un conjunt de vivències que cada vegada necessitem més. És més... qui no ha fet broma sobre el 2.500 euros que va anunciar Zapatero al Congrés? I és que somriure damunt d'un paper no és fàcil i per això estic convençut que El Jueves fa només una petita aturada per encara vendre més en un futur. A més, la base jurídica és molt feble i això reforça encara més l'humor.

Música / Think For A Minute # The Housemartins

PD: Gràcies a Òmnium per seleccionar aquest bloc entre Els 200 noms de la catosfera. Recomforta.

PD2: Un descobriment: La Tafanera.

PD3: Amb la mort de Polanco, se'n va una ànima de la comunicació mundial.


Josep Piqué ha acabat per tirar la tovallola. La situació feia mesos que era inaguantable i l'ala dura ha acabat per condicionar el futur del partit: res de girs al centre amb perfils com el del polític català. De fet, experiències com les de Montserrat Nebrera, tampoc l'han beneficiat. És per això, que la bèstia necessita una vegada més el dogma de fe de la guàrdia pretoriana: Acebes, Zaplana, Matas, que ara ja no hi és, Mayor Oreja, Esperanza Aguirre... i si es vol, fins i tot, Vidal-Quadras. El problema i d'aquí neix la gran tensió de l'era post-Aznar és que ningú creu en el lideratge que en el seu dia es va imposar de Mariano Rajoy. D'aquí, que des de la Cope -també des d'El Mundo- un periodista es vegi amb el do de marcar diàriament l'agenda política del partit. Com que la política no hauria de ser això, acaben per crear aquestes fractures.

I tot això succeeix ara que Ciutadans els intenten avançar encara més per la dreta, amb la seva estrena al Parlament, la desconfiança generada per Rajoy en el darrer debat al Congrés i la inesperada aterrada de l'economista Rato. Un escenari que ni el mateix Aznar l'hagués imaginat just fa quatre anys quan, després d'algunes caceres per la Meseta, va triar Don Mariano i va deixar el testament. Per tot això, ara Vidal-Quadras i Aznar ho tenen tot a favor per tornar i per la porta gran. Com els vells toreros... que tornen a les places després de tallar-se les cuetes.

Música / 9 Crimes # Damien Rice

La botella mig plena o mig buida, depèn amb els ulls amb els quals es miri és la conclusió que se'n pot extreure després de l'anunci d'ahir de Blanca Palmada. El PSC i ERC, units en la causa de portes en dins i en fora, en fan una lectura positiva i optimista de la creació d'una facultat de medicina a tres bandes: la UdG, la UPF i la UIC. No serà fàcil la gestió -dues públiques i una privada- però s'ha intentat crear un model innovador que s'adapti als nous temps i a les necessitats reals dels país. Perquè la manca de metges a Catalunya sí que és una urgència. Agafat ja el bisturí amb l'anunci d'ahir, hi ha una persona que no vol l'escalfor dels focus mediàtics. I és Marina Geli. Si Girona té part de la facultat, després de les lògiques pressions d'altres universitats, és gràcies a la consellera de Salut. I la posterior gestió l'ha culminat Blanca Palmada, amb la intenció, també, de no donar importància als seus orígens. Però també ha tingut el rol necessari perquè ara es vegi la botella mig plena.

Per contra, si el Col·legi de Metges de Girona veu la botella mig buida les seves consideracions són igual de respectables. I si la demarcació de Girona és obvi que no es pot comparar a la de Barcelona, és inevitable que ho faci amb Tarragona i Lleida. I si aquestes demarcacions tenen la facultat al 100%, és evident que Eudald Bonet vegi la botella mig buida i pensi que s'ha volgut quedar bé amb tothom.

En definitiva, el més important és que s'estableixi un bon lligam entre la feina i la investigació, com fan a les universitats nord-americanes, es realitzi una previsió real de formació inicial lligada al món laboral i la investigació promogudes per l'administració i amb el suport del govern. I tot això, no té res a veure amb el repartiment d'estudis entre Girona i Barcelona. La fórmula dels components és una suma evident: investigació + facultats + món laboral.

Música / Aguas de Março # Lucrecia & Andreu Muntaner

PD: Sabia que m'agradaria el Club Saratoga.

PD2: Èxit brillant de la Universitat de Virginia amb el treball
Rome Rebourn 1.0.

PD3: M'encanta que
Dessmond hagi tornat amb tanta vitalitat i hagi organitzat un sopar amb López Tena.

PD4: El
Parc Natural de Las Bardenas Reales a Navarra... paisatge lunar.


Feia molt que no parlava amb Òscar Parella. Una trobada inesperada a mitja tarda genera una trobada per a l'endemà amb un cafè de mig matí. Triem un establiment del centre de Platja d'Aro que celebra els 50 anys: és la pastisseria El Cisne, que va ser la primera que es va crear al municipi i llueix les dates a la façana. Mig segle de transformacions i moment de valorar com ha canviat amb poc temps l'estructura d'uns descampats naturals fins a convertir-se en una avinguda comercial per a visitants i turistes. L'Òscar m'explica els projectes que prepara i com s'implica perquè el món de la moda sigui més exigència que la de vendre una peça de roba. El negoci li va bé -molt bé!- i té reptes per continuar progressant. Valora l'èxit de la marca de rellotges Vabene -que ampliarà a calçat amb el soci Giorgio Grimoldi-, el seu salt mediàtic amb l'Alfons Arús a 8TV i la futura ampliació de la botiga de Girona. Un cúmul d'inquietuts professionals que reflecteixen alhora la seva personalitat: oberta, generosa i camaleònica.

Música / A pa # Francesco De Gregori
* Les conviccions són esperances *

PD: Y qué amor no cambia, de Giorgio Todde, una sopresa per descobrir.
PD2: Perugia, sempre Itàlia...
PD3: Aproache, més webs sobre viatges amb velers.
PD4: A punt per a The Bourne Ultimatum.

Finalment, s'ha confirmat el rumor: David Castillo abandona la direcció del suplement cultural del diari Avui. Després de divuit anys -es va estrenar l'estiu de 1989- coordinant un suplement de referència, Castillo ha posat punt i final a un trajecte que cal lloar i valorar. En poc temps, el nou Avui+ que és impulsat pels grans mecenes Lara Bosch i el comte Godó ha pedut dos referents com són el mateix Castillo i Albert Sàez.

Castillo ha aconseguit que Cultura sigui el millor suplement de llibres del nostre país. Un mèrit que estic convençut que el temps valorarà i que, després d'inicis complicats, va assolir el repte de consolidar el projecte. El prestigi del suplement és en molt bona part seu i ara cal agrair-li els anys d'esforços en un país que necessita eines tan imprescindibles com aquesta. Eines i també periodistes que creguin en la nostra llengua com David Castillo. Sort! I com redactaves avui al final del teu article, ars longa, vita brevis.

Música / És a la vora # Josep Thió

*Sempre hi ha algú de qui no és possible prescindir. Potser per això vivim encara *

PD: Cafè inesperat amb Jordi Puig. Retrobada amb balanç serè sobre el procés de transformació del CB Girona, ara Akasvayu. Des de la distància d'un any, visiona la transformació del club i la personal, ara ja com a nou responsable del centre Wellness a Girona. Sort!

PD2: Els membres de Club Saratoga -algun amic hi ha- han ideat un bloc que desperta bon feeling. En la seva línia, sort i ànims.

PD3: Mala sangre, de Pablo Bonell Goytisolo i Empar Fernández. Recomanable.

PD4: Menjavents és sinònim d'interessants viatges en velers.

PD5: Gerard Quintana ens avisa al bloc que demà, divendres dia 13, comencen la gravació del nou cd Treu Banya. Esperem bona música.

El nostre Mediterrani


Necessitava la grandesa de la mar. Un dia allunyat del soroll urbà i immers en el silenci marítim, et sents afavorit per una perspectiva inversa a l'habitual. Damunt la Marylin s'atura el temps i et consideres tant a prop com com allunyat de la terra. Moments (calma), lectura (L'art de viure, gràcies a un de tants detalls de la Isabel Martí), sol, banys, família i música (m'ha agradat recuperar Radio Futura) envoltat del cor del Baix Empordà. Panoràmiques (Cala S'Alguer brillava des de la distància) i brises que intentes captar d'una mar que, si ho valorem, estic segur que ens fa sentir especials.
Música / Veneno en la piel # Radio Futura
PD: Carme Chacón ha obtingut un dels primers premis pels quals tant ha lluitat. N'estic segur que en vindran molts més. Enhorabona i sort!
PD2: Miquel Duran ha intentat impulsar el curs d'estiu *-Ciència Beta a la UdG, però no ha obtingut el suport esperat. Ànims i endavant, perquè aquest és el futur més present.


L'artista i pintor Tomàs Vilà té el detall de convidar-me a casa seva, a la masia de la Cellera de Ter, per celebrar el treball fet per la candidatura de CiU. Tot i la derrota electoral, cares de satisfacció i discursos motivadors, amb el suport d'Eudald Casadesús i Elena Ribera. Sopar, cremat i Els Pescadors de l'Escala en la distància curta, que a l'endemà de la tradicional cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell han sabut adaptar-se a un auditori molt menys grandiloqüent. Però ha estat entrenyable, igualment que dos dies abans ho va ser el concert de Joe Cocker, en el debut del Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. És l'encant de les nits d'estiu amb el plus de la música que sents que t'acompanya al llarg de la vida.
Música / You are so beautiful # Joe Cocker

Dies de vacances al Baix Empordà. M'agraden els dies laborables que em fan sentir envoltat d'educats turistes europeus. Especialment, francesos i belgues. Cafè de mitja tarda mentre escolto la conversa entre dos treballadors de la construcció. El diàleg, en castellà, gira en relació la bombolla immobiliària. Tenen la pell bruna i delaten que és de l'esforç sota els raigs solars i tenen tot l'aspecte de no utilitzar les cremes protectores. La sensació d'un d'ells és que quan acabin la feina, passat l'estiu, vindran temps difícils. Si no hi ha feina, s'acaben els diners; per tant, no circulen els bitllets i es genera l'estat previst d'estancament.

Globalment, la previsió és que a la tardor el sector comencarà a baixar -ara ja s'observa- i s'intenti consolidar l'oferta actual. Però mentretant, individualment, treballadors com el del cafè trobaran a faltar el bon funcionament del fins ara paradís europeu del diner negre. En altres paraules, "Manué, esto se acaba y habrá que decírselo a la parienta".

El debat de política general al Congrés ha complert el guió previst per a la majoria d'analistes i polítics. Amb alguna zapaterada, com ara un ajut de 2.500 euros per cada nou fill i la transferència a la Generalitat les competències de rodalies de Renfe. L'objectiu dels assessors era rebaixar la tensió i esquivar el cos a cos que òbviament plantejaria Rajoy. Però, a més, el president espanyol va voler passar a l'atac i va buscar l'intercanvi de punys. En conjunt, un debat més marcat per la política endurida pel pes del passat i s'obre un escenari que pot fer decantar el futur president de l'Estat. El 2004, la massacre de l'11-M va passar factura als populars -amb mala gestió inclosa- i un atemptat de l'organització terrorista basca pot fer caure ara el govern socialista. I aquesta sensació domina l'ambient i qualsevol moviment polític important a Madrid. Així de crua és la realitat del país que condiciona Catalunya.

Música / Raise The Roof # Tracey Thorn
PD: Relat d'Àlex Sáez des de l'escó 1706. Referent necessari.
PD2: Gazira Babeli és la primera artista que exposa pel·lícules i fotografies a Second Life. Tot un submón cada vegada més real.
PD3: Els 100 millors vídeojocs de la història a Edge.
PD4: Nou llibre de Joseph E. Stiglitz, amb Com podem fer funcionar la globalització. Recordo una entrevista amb la música de fons d'una pianista exòtica dins un escenari plàstic.
PD5: El millor festival d'estiu amb majúscules és Avinyó. Bienvenue!


Mas de Torrent. Visita obligada cada estiu i més si et toca fer d'amfitrió. És una de les excel·lències panoràmiques de la Costa Brava i un dels punts on et fan sentir en la divisòria dels dos Empordà. I a més, et conviden a evocar com seria la nostra terra si s'hagués pogut resistir a tanta invasió urbanística. Però és producte del temps. Tot i això, lluir l'Empordà i deixar bocabadats als visitants motiva a anar-ho repetint. I la llàstima és que després dels plaers, t'acaben passant factures les deficitàries infraestructures del nostre país. És el contrast d'un llast que patim que, amb convidats, et fa fins i tot avergonyir. I no per un dia sinó perquè tants anys després, el país continua en obres i retocant l'asfalt per continuar posant pedaços.
Música / Fly # Antony and the Jhonsons
PD: Cafè que repetirem amb Montse Palma. Congrés, Madrid, Universitats, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, la ministra Calvo, Esquerra... i un llibre que em recomana: La sociedad vulnerable.
PD2: Harry Potter ja està tornant. La cinquena entrega és Order of the Phoenix.


El Club Bàdminton Salt va celebrar dissabte amb un dinar l'experiència del darrer viatge a Alemanya per jugar un torneig amistós. Gràcies a Ryanair s'obren noves vies de socialització entre persones amb ganes de divertir-se fent esport. No és el primer viatge ni serà l'últim. L'intèrpret funciona i el traductor internauta, treu fum quan arriba l'ocasió. És un conjunt de sumes que acaben permeten que tot sigui més còmode i alhora divertit, en l'era del low cost, correus electrònics i gestions de la directiva perquè el bàdminton uneixi. I la manera més fàcil de reviure-ho va ser trobar-se amb l'excusa d'assaborir una paella de l'horta valenciana, feta per un valencià a Vilobí, per després recordar que experiències com les de Niederkassel són cada vegada més producte dels nous temps.

Música / Perfect Day # Various artists


PD: Cafè llarg amb l'Àlex i en Camil o en Camil i l'Àlex. Recomfortant una vegada més. Gràcies.
PD2: Bon post de la Dolors, en la seva línia habitual.
PD3: El Punt habitatge a la xarxa ja és una realitat. Un repte més.
PD4: Novel·la pendent per a dies de vacances: Salvador Casas i L'impostor accidental.

;;