Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges

O Rajoy o la FAES



María San Gil ha deixat en evidència Rajoy i el seu posicionament se situa, una vegada més, amb l'ala dura del partit, entre els quals hi ha dos màrtirs com són Zaplana i Acebes, i altres caiguts com Mayor Oreja. Però el gest públic de San Gil no ha fet res més que demostrar que els lideratges forts dels populars no volen el gir centrista i moderat que està intentant imposar Rajoy, després de dues derrotes electorals contra Zapatero. És lògic que després de la derrota del 9-M, el dirigent gallec intentés fer un partit més a la seva mida, però l'oposició desgasta i per això els qui tenen més possibilitats de tornar a l'empresa per la porta gran se'n van. O d'altres com San Gil, que es van posicionant per a una possible revolta interna, que ja fa temps que proposa Esperanza Aguirre.

I en aquest dilema conviu actualment el PP en aquest inici de legislatura: entre les noves tesis que intenta promoure Rajoy i el PP basat en la
biblia imperalista que proposa la Fundación FAES, que va ser l'invent ideològic de l'expresident Aznar. Línia dura i proespanyolista oberta al món. Amb aquest debat tan saccejador, sembla que tot es va preparat perquè el candidat del 2012 sigui el mateix Aznar.

Música / Menino Açai # Aline de Lima

PD: Un altre dilema és el que ha de viure l'Akasvayu de Girona en aquest final de lliga i abans del play-off amb la Penya. De tenir un club amb aspiracions, amb un meritori MVP per a Marc Gasol, a afrontar la travessa del desert per a la temporada vinent. La crisi financera que afecta la construcció i, de retruc, l'esport però que condiciona un dels grans referents de la ciutat.

PD2: Una temptació per diumenge: la Fira del Rellotge de Catalunya de diumenge, a Sant Feliu de Codines.

PD3: Vi de gel Riesling Muscat. Una temptació.

PD4: Nou projecte de Microsoft. TV MSN.

Una amiga em posa sobre la pista de la Montserrat Nebrera i em consulta si estic al cas del seu possible lideratge al PP de Catalunya, després de la retirada del projecte de Josep Piqué. Sorprenent d'entrada. Però en la política actual, ja sembla que tot sigui possible. Estic segur que ella es veuria preparada per afrontar un projecte d'aquestes dimensions i acceptaria fer la travessa del desert, però per contra, té un perfil que s'ha significat tant amb Piqué -«un enamorament polític»- que ara quedaria com la segona Judes després de l'operació de Daniel Sirera. En aquest gir al Vidal-Quadrisme -gairebé obligat per Ciutadans-, Nebrera ja ha demostrat que té carisma amb l'exhibició a l'acte clandestí a l'Hotel Majestic, però una vegada ho va trencar tot en aquell discurs, ara és difícil que pugui reconstruir les destrosses. Però el PP va tant necessitat després de Ciutadans que... fins i tot la més rebel pot ser la gran esperança blanca.

Música / Te lo pido por favor # Jaguares

*Darrere de cada gran home hi ha una gran dona. Darrere d'ella, hi ha la seva esposa *

PD: Un amic que va anar a l'acte de la Diputació de Girona feia broma sobre Enric Vilert, dient que s'ha convertit en el nou protagonista de l'anunci de la Loteria de Nadal. Per què serà?

PD2: L'Àngel, com sempre atent, em posa sobre la pista d'aquest nou confidencial Girona-Madrid.

PD3: Tinc pendent La feria del crimen. Són divuit relats de novel·la negra editats per Lengua de Trapo.

PD4: Eivissa Confidencial ha dit prou, però s’està preparant la posada en marxa d’un diari electrònic d’àmbit eivissenc. Amb l'Antich, per sort, són unes altres illes.


Ho ha intentat però els dos grans reptes dels mandat de Zapatero, com són el procés de pau al País Basc i l'estat federal de les autonomies, ja no donen marge de maniobra al seu govern. La fractura és massa importat i més a les portes de les eleccions generals que arrencaran a la tardor: s'avancin o no a final d'any. La data màxima del març del 2008 és massa a prop i els moviments polítics a Madrid ja van en aquesta direcció. Si han fracassat les negociacions s'arriba a un camí sense sortida on la solució tornen a ser les armes. Però si el govern socialista ha comès errors i li toca pagar-los, és evident que el nou escenari dóna més esperances a les ànsies de govern del PP.

Si els mentideros especulaven amb si Gallardón seria el dos de Rajoy en un possible gir al centrisme del PP és lògic que amb fi de la treva torni la guàrdia pretoriana: Acebes, Zaplana, la San Gil i l'ultradretà Mayor Oreja. Si un acord de pau al País Basc és inevitable que necessiti l'acord de les dues grans formacions espanyoles, és impensable que el PSOE ho pugui aconseguir amb aquests perfils polítics. És frustrant pensar-ho... Per això no s'avança. En el fons, de què serveix discutir si no es pot dialogar?


Música / There is a Light That Never Goes Out # Morrissey

* Dos monòlegs no constitueixen un diàleg *

PD: La Vanguardia Digital es modernitza. Són els nous temps.

PD2: Mapes digitals, gairebé reals... QDQ és
Barcelona a un click.

PD3: La nova Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia.
Tensió mundial.

PD4:
World Circuit. Més que un circuit mundial.

PD5: Parlar del projecte Dono és fer-ho del
soft gratuït.

M'explica un conegut poc abans del clàssic Barça-Madrid que uns amics seus de Bonmatí i Anglès han viatjat a Madrid per ser a la manifestació convocada pel PP contra el PSOE pel cas de Juana Chaos. No entenc com hi han pogut anar però respecto la decisió, encara que em sorprèn que es deixin manipular per una partit que intenta viure d'aquestes manifestacions "pancarteres" per tenir presència mediàtica i per recuperar el crèdit i l'orgull perdut. I resulta que hi han anat perquè el viatge amb avió des de l'aeroport de Girona a Madrid els ha costat només 23 euros l'anada i la tornada i la nit d'hotel a 30 euros. O sigui, regalat.

Però tot i això, si no és per l'únic pretext de convertir-se en un voyeur ja em direu quin sentit té que uns catalans vagin a Madrid per participar en un acte tan partidista i ultraespanyolista com aquest. El PP encara té clavada l'espina de les manifestacions contra la guerra a l'Iraq i per moltes banderes espanyoles que treguin a la Castellana, només faran que quedar en evidència. Són ja els bisos de la cançoneta de cada dissabte a la tarda perquè les excuses tenen data de caducitat.

De fet, els seus votants són els mateixos tot i les manifestacions i salvant les diferències ja tenim un bon exemple a Catalunya: els votants de CiU van ser els de sempre independentment del dvd Confidencialcat. Digui el que digui David Madí. I a Madrid, diguin el que diguin ara Rajoy, Acebes, Zaplana, Aguirre, Aznar... Losantos, Antena 3 TV, El Mundo, la Cope, l'ABC, La Razón... i companyia.

Música / You've Really Got A Hold On Me # Meshell Ndegeocello & The Funk Brothers

De Juana Chaos és l'excusa del PP aquesta tarda per humiliar el model federal que proposa Rodríguez Zapatero i per carregar contra el Procés de Pau al País Basc. És indignant que s'invoquin els vells tics franquistes per intentar que la dreta més rància recuperi el poder a qualsevol preu. Avui tindran èxit a Madrid i jugaran amb les xifres d'una manera falaç. Però ens queda l'orgull: les urnes són l'esperança dels qui encara confiem en la veritable democràcia. El PSOE està patint els desperfectes d'una justícia "injusta" però tot i això, l'11-M del 2004 va ser molt pitjor: 192 morts i 1.400 ferits i les mentides d'un govern sencer amb el suport de la gran part dels mitjans de comunicació.

Música / Something Changed # Pulp

El llop ens atacarà a tots
No m'ha agradat que Montserrat Nebrera reiteri quina és l'esperança de vida del català. Com si es tracés de l'experta en llengües del PP, ens ha tornat a pronosticar que el final de llengua catalana arribarà "per l'anglès" i no pel castellà "si no es posa fil a l'agulla". Aquest final, amb el "si no es posa fil a l'agulla", té tanta sorna que vinguent dels quadres del PP ja no s'ho pot creure ningú. Entenc que els diputats de la ultradreta del PP siguin tan intel·ligents que sàpiguen quan desapareixerà el català, fins i tot que presumeixin que la nostra llengua és minoritària dins el context mundial, però d'aquí a causar un alarmisme a l'estil Ku Klux Klan i quedar-se tan amples ja és frustrant.

A casa nostra ja sembla que ningú els pugui dir res perquè són víctimes d'una persecució. I no és cert. I persones com la diputada Nebrera que presumeixen d'independents no ens poden vendre el discurs de l'ala radical del PP i tractar-nos com a xaiets que no sabem quan vindrà el llop. Reitero una vegada més i amb l'esperança que quan la diputada Nebrera sigui convidada per la brunete mediática recordi que potser si, que com a vident declari que al català li queden deu telenotícies, però que sigui valenta i atrevida i digui que al castellà li queden cent telediarios.

Música / No tornaran # Whiskyn's

;;