Segon debat televisiu entre McCain i Obama -catalogat d'avorrit i tens- i una vegada més la sensació dels analistes i opinadors és que Obama és qui ha sortit més victoriós. Obama s'ha convertit en una figura mundial i l'aurèola que l'envolta ja sembla que li doni la pròxima presidència dels Estats Units. I amb el valor afegit que el país necessita un canvi, que sempre és un plus per als estrategues electorals. A més, el candidat demòcrata té molt més encant mediàtic que l'aspirant republicà i això també es nota a internet. El màrqueting polític cada vegada es basa més en utilitzar tots els canals possibles per fer arribar el missatge: un sol emissor per a milions de receptors. Comunicació en estat pur. I al mateix temps, adaptar-lo a cada concepte d'emissor: per exemple, a internet a un públic més juvenil; a través de la televisió, a una persona més adulta; i als diaris pensant en un lector més reflexiu.

El penúltim cara a cara entre Obama i McCain ha demostrat una vegada més la sensació que hi haurà un canvi de cicle a la Casa Blanca després del madant de George W. Bush. Però no sempre aquesta visió que s'analitza des d'Europa s'acaba produint. I l'exemple el tenim presisament les dues victòries de Bush. És per això que té la seva gràcia que Obama seria el candidat d'Europa però potser no ho serà per al granger de Texas, que li agradarà les directrius militars de McCain. Ara, però, a diferència de les dues últimes eleccions, la potència mundial està saccejada per la convulsió econòmica.


Música / If Could Turn Back Time # Cher

PD: Reconeixement merescut per a Joan Margarit amb el Premio Nacional de Cultura.

PD2: Zapatero presenta el seu pla econòmic que em dóna la sensació que, aquesta vegada sí, s'ha deixat assessorar pels grans taurons financers.


PD3: El mèrit d'Irlanda de saber jugar fort i creure en les TIC. Ara, hi tindrà una nova seu europea: la de Facebook.

0 comentaris: