La impotència contra la crisi per les infraestructures tindrà demà la seva jornada d'expressió. Després de molts anys, CiU i ERC junts en un mateix lema. Sembla impossible. Aquesta coincidència és significativa i denota que el PSC ha de resistir el cop a l'estomac després d'una mala gestió, quan ningú pot posar en dubte la necessitat històrica d'aquesta infraestructura. Més de 150 entitats si han adherit i això ja denota que unificar la tan famosa i invocada societat civil ja té un mèrit. El concepte de societat civil en política em fa pensar en el famós entorn del Barça quan el pronunciava el mestre Johan Cruyff.

Ara arriba l'hora de la veritat i és divertit comprovar els reflexos del govern socialista, quan el perspicaç conseller Nadal (l'apagafocs) admet que ell seria a la manifestació si la ministra Álvarez fos del PP. Com s'han enganxat Nadal i Álvarez! Mentrestant, la Plataforma pel dret a decidir ja ha planificat estructurar la manifestació en tres blocs diferents, de manera que els polítics aniran a la cua de la concentració per deixar la capçalera a membres del món intel·lectual, social i cultural i els portaveus de les entitats socials i la segona franja als membres d'aquestes entitats i tots els ciutadans. Doncs per una vegada, està bé escenificar que la política vagi molt per darrere de la societat.


Música / Hoy puede ser un gran día # Joan Manuel Serrat

PD: El curt del geni Martin Scorsese sobre Freixenet Carta Nevada.

PD2: VII Jornades de l'Opinió Catalana. Avui i demà a Cerdanyola del Vallès.

PD3: My location de Google... per saber on som a cada moment.

PD4: Brillant anàlisi sobre el web 2.0 a El País.

PD5: M'agrada que Cesc Fàbregas es trobi entre els finalistes de la Pilota d'Or. Un mèrit com a esportista català.

PD6: Neix Accent Editorial, un nou repte del gironí Oriol Ponsatí-Murlà.


Si com a president de Catalunya està "emprenyat" (amb raó) i ho expressa en públic i mentrestant la ministra Magdalena Álvarez està contenta i xulesca és que alguna cosa està passant. La crisi de les infraestructures se superarà però suportar la prepotència d'aquesta ministra després dels últims quatre anys del PP ja és excessiu. El PSC mai hauria de ser la mateixa cosa que el PSOE perquè després és quan passen aquestes coses i hem de sucumbir una vegada més. Per molt que Zapatero vulgui transmetre talante ara vol ser genio y figura per defensar la seva ministra i no destituir-la. Aquest rol mal gestionat té un preu i tindrà un preu: el mateix que no fer els deures educatius i que Catalunya empitjori segons l'últim informe PISA 2006 (amb SlideShare). Un motiu més pel qual hauríem de protestar dissabte. Mal dia!

Música / Llueve sobre mojado # Joaquín Sabina & Fito Páez

Marcel Zamora

El triatleta Marcel Zamora, en el centre de la imatge, va ser ahir a Girona convidat pel Club Triatló Girona Costa Brava (bloc). Unes quaranta persones van assistir al Centre Cívic Pla de Palau per escoltar les vivències personals i professionals d'aquest atleta que té el mèrit d'haver guanyat les dues últimes edicions de l'Ironman de Niça.

Zamora es dedica a córrer de manera professional des de fa 12 anys i va detallar el gran esforç físic i el sacrifici personal que li suposa intentar guanyar-se la vida amb un esport minoritari com el triatló. Però és feliç perquè va complint els reptes que més feliç l'omplen des de fa temps. Lògicament, té un preu voler ser dels millors del món en un esport que no és assequible ni mediàtic però que admet "que t'enganxa". Personalment, m'agrada escoltar com destaca les tasques de la Federació Catalana de Triatló en un esport que al nord d'Europa està molt més ben valorat.

Aigua, fred, vent, calor, dolor, deshidratació, dieta, revisions, constància, cansament, sacrifici... un cúmul de factors diaris que competeixen contra un mateix. Però també existeix un altre tipus de mèrit: el de sentir un orgull contra les frustracions personals que un atleta ha de patir quan cada dia competeix contra un mateix i vol ser millor. No hi ha anuncis, ni fama, ni portades de diari i potser, amb sort, dos minuts a l'any en una televisió. Però rere la possible fama existeix un atleta en estat pur.


Música / Scattered Leaves # The Be Good Tanya

PD: Luis Enrique, com sempre, progressant com a maratonià després de ser professional com a futbolista.

PD2: Bojan Krkic té web personal i la sort de ser un esportista que està predestinat a triomfar perquè no és cap ovella negra.

PD3: Bruce Springsteen, com sempre, omplirà el Camp Nou, però abans posarà a prova el sistema de venda d'entrades i la revenda.

Estic segur que Manuel Cuyàs elaborarà una brillant trilogia de Jordi Pujol. Des de dijous, ja en tenim la primer part: del 1930 al 1980. Alguns, com Salvador Sostres, ja han criticat el primer volum, fins i tot, abans que es publiqués per dos petits errors que seran corregits en les properes edicions. Però és el país que tenim: si no les escric jo o els meus amics o el meu pool... doncs a criticar-ho. Però Cuyàs serà un brillant biògraf i ahir va ser el dia de la posada en escena.

Pujol, i ho dictarà la història, tindrà un paper rellevant al nostre país i serà valorat en la justa mesura. Però precisament, ara, que quan amb més llibertat pot parlar i aportar la seva experiència, és quan hauria de reconèixer que haver-se saltat una generació durant el seu llarg mandat presidencial és la creu que l'ha d'acompanyar. Perquè tants anys a la Generalitat, no només el va desgastar en ell sinó que va deixar el partit sense estar preparat per al futur. I no hi ha cap altra més evidència que el moment actual.

I aquestes memòries, quan arribi el cas, seran molt dures d'escriure. I no només per a Pujol sinó per a tots els polítics que han governat més de vint anys i que ara, igualment que l'expresident, es troben en la mateixa situació. De teixir lideratges a final del segle XX a governar en xarxa a inicis del segle XXI.


Música / No és nou # Gossos & Beth & Les Violines

PD: La ministra Álvarez té set vides. Ahir, salvada per la campana al Congrés. I és clar, Zapatero ara l'ha de defensar més que mai.

PD2: El poder adquisitiu gairebé no ha variat en l'última dècada segons l'estudi de l'IESE i Adecco.

PD3: Citilab, el primer laboratori ciutadà d'Europa. Nous productes, serveis i tecnologies.

PD4: El 21,6% dels joves catalans d'entre 14 i 19 anys només llegeix diaris en castellà, davant del 3,8% que ho fa només en català, segons dades de l'estudi de la Fundacc i el Baròmetre de la comunicació i la cultura.

PD5: Bush, encara que amb molt retard, intenta el gran repte del seu segon mandat a la Conferència d'Annapolis per posar pau a l'Orient Mitjà.

Videobloc d'Artur Mas



Noblezza obliga i calia respecte (l'històric off the record) abans de la creació del post al videobloc. En el fons vam interactuar i vam posar cares als blocs. Molt interessant el resum de la trobada de dues hores amb Artur Mas i brillants intervencions dels meus companys en les imatges. I el compromís final de repetir-ho. El mateix Mas, Francesc Homs, Oriol Llop i Roc Fernàndez tenen la paraula. Espero poder tenir la mateixa oportunitat amb altres polítics. Si vaig ser a Còrsega 333 va ser gràcies a l'elecció del mestre Partal. Per tant, gràcies Vicent!

Música / Middle of the Road # The Pretenders

* La finalitat no és només el coneixement sinó la mútua inspiració entre els uns i els altres *

Premis Protagonistas del Año a Barcelona convidat per Punto Radio Girona. Tot perfecte i controlat, com sol passar ja en aquest tipus d'esdeveniments, a banda de petites sopreses durant la vetllada. D'entrada sorprèn l'allau de premsa del cor, que col·lapse l'accés de l'entrada. Joves atrevides i joves sofisticats que van i venen i actuen sense mirament per caçar el famós de torn. Entra Francesc Sanuy i ni el coneixen. Comprovo que un dels millors tertulians del país continua atent com sempre. El mateix passa amb l'accés de Kim Faura, que llueix com sempre. Són els moments inicials d'una celebració que, en conjunt, va permetre a Luis del Olmo acabar amb un somriure a excepció de l'entrega del premi a Pascual Maragall, per la seva trajectòria política.

Maragall va recollir el guardó però el guió va voler que li fos entregat pel president Montilla. I la mala relació es va notar encara més en la distància curta. L'expresident ni va mirar el president i no li va voler donar la mà. Gairebé el va ignorar tant abans com després dels breus parlaments. El silenci de la vetllada es va produir quan va parlar Maragall que, com sempre, va evocar el federalisme. Però la tensió del moment va ser molt freda i marcada per l'excés d'efecte.

Al final, vaig comentar la jugada amb Rubalcaba, que va treure importància a la posada en escena. És murri i llest: com s'ha de ser per sobreviure tan temps en la primera línia política. "Ha estado bien no?". Són les característiques dels qui poden tenir un llarg recorregut; i a més ara ja gat vell. "Entre Zapatero o Rajoy..." Perquè compartir escenari amb Maragall van ser les ombres prèvies al discurs que hores després va fer el president en el seu balanç del primer any de Govern d'Entesa després del Tripartit.

Escolto com Montilla posa més blanc sobre negre i és evident que destaqui l'obra de govern i el convenciment en la coalicació. Mira el passat i el present pensant en les llums, però també hi ha ombres més enllà de la realitat. Com l'actual de Maragall, el caos per les infraestructures i la nova terminal del Prat. Com sempre Montilla en la seva línia, marcant guió i sense cap brindis al sol. De les llums m'agrada que s'atreveixi a dir que cal un altre finançament per a Catalunya i que caldrà negociar-lo el 2008. Són les grans llums i ombres d'un any de mandat.


Música / Ojos de gata # Los Secretos

PD: Llegeixo als diaris l'anunci dels incondicionals de Duran i Lleida a través dels seus de Sentit Comú per a Catalunya.

PD2: L'aeronau ML866 és la joguina del futur d'Aeroscraft per a la conquesta de l'espai.

PD3: Dotze milions d'euros ha costat la restauració de la Galeria dels Miralls del Palau del Rei Sol.


PD4: Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000, més que una exposició a la Virreina.

El PSC ha celebrat el 6è Congrés Nacional a Girona. Ho ha fet en una època favorable i tan sols amb l’inconvenient de la crisi per les infraestructures. Veure’m què costarà la factura en la manifestació de l’1 de desembre i a l’hora de la veritat: les generals del març.

En aquesta fase de victòries i de dualitats internes per quin ha de ser el rol del PSC al Congrés, Chacón i Hereu han aprofitat la convocatòria per exposar el seu lideratge. Chacón en l’obertura i Hereu, en la clausura. Perquè com bé va definir un futur pes pesant del partit, el PSC no fa aquests tipus de moviments de cara a la galeria.

És de lògica que és molt més fácil assimilar aquestes transicions de futur en temps de victòries i, a més encara, mentre els adversaris han de fer la travessa del desert. Montilla i Zapatero governen amb un temps que sembla jugar al seu favor. Perquè mentre Mas s’ha de reinventar i lluitar per no quedar devorat per les circumstàncies, Rajoy prepara la campanya utilitzant sense èxit les associacions de víctimes del terrorisme. És quan dos naveguen amb el vent a favor i quan dos ho fan a contra vent.


Música / Radio Nowhere # Bruce Springsteen

PD: Bruce Springsteen anit a Madrid, amb el famós "Por qué no te callas?" del públic dedicat als prínceps, i per sort dijous ja es posen a la venda les entrades per al concert del Camp Nou del 19 de juliol.

PD2: El Premis Protagonistas del Año de Luis del Olmo, avui a Barcelona, amb el famós Botillo del Bierzo.

PD3: La tecnologia WiMax, coneguda com 4G, ja estarà a punt l'any vinent.

PD4: Mentre Jeff Bezos (Amazon) reinventa el llibre electrònic amb Kindle, Mariolina Venezia guanya el premi Llibreter 2007.

PD5: L'AWA promou la internet rural per donar accés a la xarxa a pobles sense infraestructures de xarxa ADSL.

El trobarem a faltar. Paco Candel ha estat un dels referents de la immigració a Catalunya en els últims 40 anys pel seu compromís amb la nostra societat. Ens ha ajudat a teixir-nos més enllà de la literatura i tenir models integradors no és fàcil. Ara que Catalunya s'està construint més enllà dels 6 milions i avançant cap els 8 milions, Candel va tenir el mèrit de creure en aquesta nostra terra. Acollidora, integradora i que necessita mantenir la identitat per no desarrelar-se. Fins i tot, en l'era de la globalització. Vam pair la primera onada dels immigrants espanyols i ara estem en plena fase de ciutadans del nord e l'Àfrica, l'Europa de l'Est i Llatinoamèrica. I el destí ha volgut que l'obra de referència de Candel, com és Els altres catalans, editat el 1964, continuï vigent quatre dècades després.

Música / Barca, Cielo y Ola # Lucrecia

PD: Agraeixo el detall de l'amic Camil Ros amb la idea dels blocs solidaris.

PD2: Restaurant Madrid-Barcelona: el record de l'estació del Passeig de Gràcia-Aragó.

PD3: Tour virtual a la nova seu del diari The New York Times, a la 8a Avinguda.

PD4: Anglaterra plora el desastre de l'eliminació per a l'Eurocopa 2008 i busca recanvi per a Steve McClaren.

PD5: Si el termòmetre de Catalunya, com és el Centre d'Estudis d'Opinió, dóna males vibracions és que alguna cosa greu falla.

Videobloc d'Artur Mas

Som a Còrsega 333 d'una tarda grisa d'hivern, amb un Passeig de Gràcia que ja respira Nadal i convida a oblidar la crisi que es pronostica. S'ha convertit en un gran aparador de franquícies mundials, que contrasten amb els pobres asseguts al terra que demanen caritat.

En han escollit (Vicent Partal, Marcús, Xavier Mir, Toni Ibáñez, Marc Arza, Núria Masdéu, Marc Vidal, Jordi Cabré) com a representants de la xarxa de blocs catalana i és la primera vegada que un polític fa aquest pas com molt bé va definir el pioner Partal. Professional preparats, atrevits i que són editors de pantalles blanques i planes i que els uneix un mateix nexe. Però falta Saül Gordillo, que és a Girona presentant Nació.cat. Són ja altres temps entre la interactució de polítics i periodistes, periodistes i polítics, i la prova és precisament el conjunt de persones que s'han reunit a la setena planta de la seu de CiU.

Perquè les TIC ens estan superant a tots; no només al polítics i als partits polítics. Tots ens hem de reinventar i pensar que des de l'esperança i la il·lusió Catalunya es construirà més lliure i independent. El mateix crec que diríem a Montilla, Carod i Saura si es presentés l'ocasió. I tan de bo les noves generacions, vinguin d'on vinguin, ens demostrin que no estàvem prou preparats però que vam intentar complir amb el nostre destí en la societat del coneixement. Creure en la Catalunya del segle XXI.

Música / What if God was one of us # Joan Osborne

PD: Paco Candel, una mort sentida per la seva importància al nostre país.

PD2: Marc Vidal ja dóna més detalls sobre les jornades sobre blocs a Granollers.

PD3: La Plaça, un bon lloc per evadir-se a Madremanya.

PD4: Nespresso és la nova temptació del Passeig de Gràcia i que s'inaugurà el proper dia 29.

PD5: Renfe és puntual. A l'anada, escolto com dues metgeses destrossen amb tot tipus d'arguments la recepta electrònica. Crítica global al sistema amb una conclusió final: "Si la consellera Marina Geli ens sentís..."



Parlàvem ahir a la tertúlia de Punto Ràdio sobre la competivitat del Catalunya en la nova cultura digital i en la societat de la informació. És tot just el naixement de les TIC que marcaran en la història mundial la Tercera Revolució Digital, després de l'agrícola i la industrial. És moment de progrés constant, de la informació a l'instant i de generar dinàmiques interactives a la xarxa. Fa ja uns quants anys que els canvis són imparables i no tenim temps d'assimilar-los. Però tot l'atreviment de molts conceptes com els blocs, els diaris digitals, el comerç electrònic, la firma electrònica... encara hi ha pauses. Perquè també deien que la ràdio desapareixeria amb la televisió, com molt bé va recordar l'amic Eduard Cid, periodista radiofònic i assessor del Club Saratoga.

I en la reflexió prèvia i la suma de les pauses esmentades cal incloure, per exemple, llibres com el que ahir es va presentar a Girona. El saltenc Guillem Terribas, el Terrible per ser més que un activista i llibreter, va exposar part de la seva vida a la Planeta amb Demà serà un altre dia
. I avui serà el torn a l'Òmnium de Saül Gordillo, que presentarà Nació.cat, un brillant treball sobre l'evolució del nostre registre com a país. Llàstima que no pugui ser-hi! I al vespre, a Barcelona, serà el torn de Manuel Cuyàs, que segur que haurà fet un treball digne d'admirar amb una part de les memòries de l'expresident Pujol. Avui mateix ja a la venda: Memòries 1930-1980. Són llibres en paper que mereixen un reconeixement pausat davant de tant soroll mediàtic escrit, auditiu, visual i digital.

Música / Aguas de Março # Tom Jobim & Elis Regina

PD: Sabia que Marc Vidal en preparava alguna: m'avisa que el 25, 26 i 27 de gener organitzarà les primeres jornades catosfèriques al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers. Sort!

PD2: Detall de l'staff d'Artur Mas d'acreditar per al dimarts 20-N, per primera vegada, als blocaires com a membres de premsa.

PD3: Finalment, Neil Diamond ha explicat la identitat de la musa de la famosa cançó Sweet Caroline.

PD4: La tercera edició del Saló del Llibre de Barcelona ja està en marxa.

PD5: El PSC ja té enllestida la VI Conferència Nacional a Girona per al cap de setmana. L'amic Àlex Sáez dixit.

Suspesos

Catalunya se situa a la cua de les comunitats autònomes i països europeus pel que fa a la despesa pública en educació. Aquesta és la gran conclusió de l'informe sobre l'Estat de l'educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la Fundació Jaume Bofill. Preocupant. Però encara hi ha més dades desanimadores.

La despesa pública que Catalunya destina a l'educació no universitària és de les més baixes de l'Estat espanyol (3,28%) i d'Europa (3,98%), amb un 2,2% del Producte Interior Brut (PIB), és a dir, poc més de 3.500 euros per estudiant. Tan sols té per sota Madrid, amb un 1,8%. Alarmant.

Un dels índex fa referència a l'abandonament prematur dels estudis de la població d'entre 18 i 24 anys, que és del 34,1% (un de cada tres estudiants), fet que suposa el triple de l'objectiu europeu per a l'any 2010, fixat en el 10%, i està cinc punts per damunt de la taxa de l'any 2000. Decebedor, tal com molt bé resumeix Trini Milán.

I l'avís l'ha donat el president de la Fundació, Jordi Sánchez, que considera que és el moment d'exigir "immediatesa" perquè les conseqüències de les polítiques en matèria educativa no tindran resultats fins d'aquí uns anys. Fent càlculs si la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) s'aprova el 2008 aquesta entrarà en vigor el 2009-2010, i per tant, els resultats no es veuran fins el cap de dos o tres anys més. Poques esperances.

I la resultant d'aquest informe té una lògica. No costa d'imaginar. Hem apostat per una societat integradora però això ens ha provocat aquest evident desgat i que disminueixi el nostre nivell global educatiu. Perquè, en el fons, Catalunya ha entrat en l'era de la globalització a través de la mà d'obra barata i sense tenir els mateixos objectius competitius que països com Irlanda. Ara, en paguem les conseqüències. I serà per temps. Lamentable. Se salvaran les èlits però ho continuaran pagant els nouvinguts i els més febles. Entristidor.


Música / Live # Lightning Crashes

PD: Patètic que un amic que viu a Madrid m'enviï un sms sobre el programa de Miguel Ángel Rodríguez, el famós MAR, a Popular TV (la COPE a televisió), que situa Salt com un dels focus de terrorisme islàmic a l'Estat, en el seu anàlisi sobre els finançament d'aquests grups terroristes.

Artur Mas a la tercera

Artur Mas ho torna a intentar: com si tingués una cita amb la història, després de guanyar dues eleccions però no governar el país. Ara, a la tercera, la convocatòria és amb el catalanisme. Un gir complicat però que necessita desmarcar-se del llarg llegat negociador de Pujol i el repartiment de carnets de català, un clàssic a CiU. Però hi ha peatges: encara ara és massa llarga l'ombra de l'expresident, com també ho és el pes de Duran i la sensació de què no haver trencat definitivament amb Unió, i el el pes de la nova Esquerra del tàndem Carod-Puigcercós. El mateix Duran, per exemple, va ser el primer escèptic amb aquesta posada en escena. I ERC, en el seu cas, si Mas es projecte sempre serà en contra dels seus interessos. El PSC i el PP quedarien com les figures de pedra i el més evident és que no se sumin al projecte.

S'ha parlat més de les aspiracions de Catalunya que de CiU, de deixar de pensar en Madrid i "regenerem-nos com a país". Intentar aglutinar el catalanisme a la casa gran és un gran repte i alhora meritori per l'esperança "del dret a decidir de la nació catalana". M'agrada el nou lema, com també la definició de és "català qui viu a Catalunya i ho vol ser". Però arriben amb retard i amb la pressió de les derrotes. Perquè Mas està sol contra la fusió de les esquerres, que aglutinen catalanisme, socialisme i ecologisme. I, a vegades, sol contra el perill i ni amb el suport del seus que, lògicament a l'oposició, molts han fugit del vaixell. D'aquí vé la solidadesa i el coratge de Mas i, per fi, l'atreviment de desprendre's de David Madí. El temps dictarà justícia amb el solitari Mas contra les forces aliades de l'esquerra i un país sense gaire alè.


Música / Sweet Emotion # Aerosmith

* El llibre electrònic serà una meravella *

PD: Contrologia, el nou repte empresarial de la Nina.

PD2: M'ha agradat que Xevi Planas sigui un dels 22 escollits per a la presentació d'aquesta nit del llibre del saltenc Guillem Terribas, amb bloc sobre el títol Demà serà un altre dia.

PD3: Ja era hora que els amics dels Club Saratoga sortissin de l'armari, encara que només ens ensenyen la poteta.

PD4: Bobo Stenson Trio, un referent del jazz, aquesta nit a Luz de Gas. Enveja.

PD5: El govern balear adoptarà el domini .cat a les seves webs. Progressem junts.



No calia que avui l'staff de Montilla hagués de contraprogramar la conferència d'Artur Mas d'aquest vespre titulada El catalanisme, energia i esperança per a un país millor. És tan gran el soroll mediàtic que pateix el nostre país per via escrita, radiofònica, televisiva i ara internauta procedent de l'establishment espanyol que ens domina amb contundència. És evident que qui governa tingui més control sobre els mitjans públics periodístics i tingui més possibilitats de condicionar els mass media privats. És llei de vida.

El tens duel entre el PSOE i el PP té cada vegada més influència en la guerra de mitjans catalana i espanyola. I per això CiU queda fora de l'escenari. Aquí és on radica la causa de perquè no calia programar amb TVE. Fins i tot, algun tertulià i algun articulista ja han criticat la conferència de Mas abans de pronunciar-la. I una vegada més, hi perd Mas, Convergència, el catalanisme i el nostre país. Ens volen dèbils i dividits, en un 20-N gris,... i ja són 32 anys després.


Música / Plateau # Nirvana

PD: Trobada amb Jordi Bosch, que comprovo que està en forma i lluent com sempre: bufanda Giorgio Armani.

PD2: Rafa Garrido està molt satisfet amb l'arrencada de la versió electrònica del
Diari de Girona. Ha triplicat les visites i ara prepara noves seccions per a l'edició.

PD3: Arriba la
30a edició de la Marató de Donostia i m'agrada comprovar com "la Caixa" n'és un dels patrocinadors.

PD4:
Carles Ferrer, sempre a l'última, em presenta Xing, que promou el networking.

PD5:
La visió de David Sifry, el creador de Technorati.

PD6: El Boss, diumenge a Madrid. Els concerts de
Bruce Springsteen són el referent del rock al planeta.

L'altre periodisme



Ja hi ha penjat a You Tube el vídeo de l'enfrontament verbal entre Xavier Rius (amb comentari inclòs) i Màrius Carol, al programa 59 segons de TVE a Sant Cugat. Una discussió similar a les que ja ens tenen acostumats els periodistes de Madrid però que a Catalunya ens hauria de sobrar el format de l'egolatria. Per les formes i els continguts. Els periodistes estem abocats a la crítica i molt poc a l'autocrítica i a més, en aquest cas, per un excés de protagonisme de dos periodistes de l'oasi mediàtic, que també és comparable al de la política.

Per sort, gràcies a internet, es pot anar molt més enllà d'escoltar Màrius Carol i Xavier Rius, de bon matí, a l'hora del cafè i a mitjanit. En el fons, durant la tensió, transpua una vegada més el ressentiment de Xavier Rius envers La Vanguardia i la prepotència de qui es creu l'opinió de Catalunya. I sinó, que li preguntin a Gemma Calvet, quan li toca compartir micròfon a RAC1.


Música / Going Down Slow # Muddy Waters & Johnny Winter

PD: Berlusconi mata Forza Italia i crea Il partito del popolo (Corriere della Sera) amb l'objectiu de captar el nínxol electoral de la centredreta a Itàlia. Al mateix temps, el malèvol Le Pen és reelegit president del Font National a França.

PD2: Molts dimecres he escoltat a RAC1 Cuinetes amb Fermí Puig mentre conduïa. Això és feeling gastronòmic més enllà de l'espectacle dels preus.

PD3: Trobarem a faltar el compromís de Gregorio López Raimundo. Una pèrdua sentida per al nostre petit país.

PD4: Trailer de Death of a President, de Gabriel Range reconeguda internacionalment i ara pel Fecinema de Manresa.

PD5: Cafè al nou Saratoga de Girona en un sacrilegi dedicat als amics del Club Saratoga, que han fet un bon post de les manifestacions a Barcelona.

PD6: Per fi s'acabaran les desfilades franquistes al Valle de los Caídos gràcies a la Llei de Memòria Històrica. Impensable amb el PP a La Moncloa.

ADNStream



Gràcies a Jesús Badenes recordo el projecte ADNStream, el repte d'una televisió mutant a Internet que impressiona. I a més, ara, ens avança que ja permet que els seus espectaculars treballs, classificats per seccions, es puguin pejar als blocs. Aquí la prova. El concepte Internet 3.0 és cada vegada més a tocar. Badenes, a la mateixa La duda digital, també ens presenta 20palabras. Un altre repte pioner i pensat per al 3.0.

Música / Alleluja # Cecilia Bartoli

PD: El VOiP, d'Skype, ja permet fer trucades des del mòbil a través d'Internet.

PD2: Mas Mengol, al triàngle entre Viladrau, Arbúcies i Hostalric. Un bon indret per perdre's.

PD3: Castella i Lleó ja té un nou museu científic a Valladolid.

PD4: The Cancer Genome Atlas, el gran projecte científic d'àmbit mundial.

Poca o molta gràcia



Amb els assessors que tenen tan un com l'altre i acaben fent una trobada divertida però pensada per al conjunt de l'Estat i no per als milers i milers d'afectats del sud de Barcelona. Amb la factura que pot passar al PSOE, perquè els dels Llobregat són els seus votants per a les properes generals (tan important pot ser Catalunya?), que els guionistes intenten fer
moure els actors a base de la gracieta fàcil. Amb el famós talante es pot anar a tot arreu però els xous televisius nocturns millor que quedin per als artistes i actors, fins i tot, encara que sigui la cadena amiga: La Sexta de Jaume Roures, que ja té Público i ja té ganes de ser el biògraf audiovisual de ZP: en la línia del desaparegut Polanco de Felipe González i Pedro J. d'Aznar.

La Convenció del Futur va fent la seva posada en escena arreu del país. És una trobada atrevida dins d'una màquina de governar com és el socialisme actual. Ha estat la plataforma Nou Cicle qui l'ha ideat en un moment en el qual el catalanisme dins del PSC té un buït de poder i lideratge. Primera lectura: la figura de Maragall ja no és presencial i encara que sigui testimonial, els pesos pessants actuals descarten plantejar-se aquesta aspiració. O sigui que el famós Bajo domina el socialisme català. I el famós Bajo està més absorvit per les infraestructures que no per la cursa del tan fracturat espai catalanista.

És lògic que la Convenció tingui una dimensió perquè s'intenta classificar entre el governar i l'executar dels poders i la crítica i les divisions de l'oposició. Estic d'acord en aquest sentit amb Pia Bosch, quan defensa el reedisseny davant la maquinària irreflexiva. Segona lectura: cal defugir del dia a dia i plantejar-se la gestió política a anys vista. Intentar anar més enllà també té un preu perquè aturar-se per reflexionar i debatre al governant no li convenç. Però té mèrit voler projectar idees per al país davant la crisi política actual perquè el més fàcil seria pugnar per tenir més i més poder dins del govern.


Música / The Cold Acre # Augie March

PD: Els premis tecnològics de The Tech Awards.

PD2: La Penyora, envoltat d'amics, bona conversa i seductors aromes orientals.

PD3: Diane Reeves és jazzzzz... A Madrid ho saben.

Va ser com un shock ser al Fòrum E-tech 2007. L'anàlisi dels experts sobre la III Revolució Digital al nostre país no va ser optimista. Però es va compensar amb l'esperança de fer evolucionar Catalunya al món a l'alçada dels països capdavanters. Sacseja haver d'escoltar la diagnosi de les mancances però motiven reptes com els proposats per l'AENTEG mitjançant un fòrum que ens obliga a repensar el nostre futur al segle XXI.

Les notes a peu de pàgina van ser moltes però breus. Conceptes com el comerç electrònic, la banda ampla, la TDT, l'hipermapa, la firma electrònica avançada, les factures digitals, el teletreball, la combinació del talent i la conciliació familiar, els entorns digitalitzats, la societat de la informació i el coneixement, l'OTIC, les ciutats digitals, la interacció dels blocs, el web 2.0 i el web 3.0 marquen el nostre tren de la modernitat.

És una nova societat de la comunicació i la informació que ens obliga a motivar-nos si no volem que en la III Revolució de la humanitat, Catalunya quedi oblidada. Els indicadors no són estimulants però el nostre país, històricament, sempre ha destacat per ser un referent al sud d'Europa i una terra capdavantera a la Mediterrània.

Música / My father's eyes # Eric Clapton

* Les noves tecnologies milloren la competivitat de les empreses i provoquen riquesa en un país *

PD: El futur del Planeta. II Jornada de Política Internacional a Can Quintana. El dia 27 a Torroella.

PD2: Mentre Lluís Corominas, a qui dec sempre el meu respecte juvenil a
Esquerra, treu cada vegada més pit, Jordi Martinoy progressa a velocitat de creuer pels camins de ferro de la vida i la política.

PD3:
Parla.cat, un nou i potent curs en línia per aprendre català a tots els nivells.

PD4:
Sies.tv, Televisió catalana cultural per internet, el projecte més guardonat a l'E-tech 2007.

Ha estat molt gratificant coordinar un taller de blocs per a què serveixi com a recurs educatiu per a les escoles. Ha estat la primera experiència, dins d'un cicle de cinc sessions, de les dues previstes. I aquest és un dels exemples: Classes P 3. En ocasions escoltes, sovint sense cap argumentació, el rebuig per les TIC d'un ampli sector de la societat. En altres moments, elogis desmesurats i un ús inapropiat. Però sempre hi ha un terme mig i una resposta de la societat als canvis per progressar, com ho van ser la primera revolució (agrícola), la segona revolució (industrial) i ara la tercera (les TIC).

Amb mentalitat de canvi i les ganes d'adaptar-se al nivell dels alumnes, és més fàcil que els/les mestres superin els entrebancs informàtics que massa dies pateixen les aules informàtiques. Amb el temps, acabaran sent les classes de les escoles i és gratificant conèixer i trobar-te persones que tenen il·lusió i ganes d'aprendre, ja que són ells i elles les qui només en poques hores després han de traslladar aquests mateixos reptes a les futures generacions, a les persones que faran que el nostre petit país progressi i demostri el seu potencial en la nova societat del coneixement.

Música / Más que nada # Black Eyed Peas ft Sergio Mendes

PD: Rebo els inputs de la sessió al Parlament sobre la crisi de les infraestructures al nostre país i la resultant és comprovar com la política és cada vegada menys humana i més allunyada de la societat. Que evoquem allò del 3%...

PD2: M'ha agradat el detall d'Artur Mas de convidar-me a l'esperada conferència del 20-N. El catalanisme necessita il·lusions, sens dubte, i el país més fe i esperança.

PD3: Escolto en la distància el Ferrari de Michael Schummacher i és una temptació. Com també ho és descobrir la Casa Fonda Europa.

PD4: Ha estat emocionant trobar-me les velles glòries del futbol a Girona i veure com recuperen la il·lusió amb la contraportada d'El Punt d'ahir.

PD5: És també un repte personal ser avui al Fòrum Aenteg de Girona i escoltar projectes tan interessants com l'OTIC.

Resulta que la monarquia espayola no volia notícies perquè ja els ha anat prou bé durant els 30 anys posteriors a la post-dictadura. Però en tres dies ha saltat la banca, en la tònica de les darreres setmanes i mesos. Primer: l'expressió lapidària del "Por qué no te callas!" a Hugo Chávez durant la cimera iberoamericana, amb les posteriors reaccions que ha generat i la crisi diplomàtica conseqüent. Segon: la multa ridícula de 3.000 euros pels dibuixans d'El Jueves a causa de la portada sobre el Príncep hereu. I tercer i últim, la separació de la infanta Elena, que feia temps que per los madriles era qüestió d'esperar la crònica de la mort aunciada. Complint suposo amb el topic de noblezza obliga, mentre la Campos encara deu riure.

I rere el fracàs a la cimera de Santiago, una portada "injuriosa" però que no ho és i la separació dels Ducs de Lugo, la monarquia espanyola va sobrevivint i alhora formant un imperi. Perquè els Borbons no són res més, de moment, que els protagonistes d'una multinacional com és la Casa Real. Guanyen milions a l'any, però en molt poc temps els comencen a fallar els actor amb el descontrol mes enllà de la premsa del cor: morts, malalties, casaments de sang vermella, divorcis, fotos cremades, crisis polítiques, sentències judicials ridícules... És el símptoma de la decadència.


Música / One Crowded Hour # Augie March

PD: Miquel Duran, sempre a l'última en recerca i innovació, en una jornada demà a la Politècnica.

PD2: M'ha agradat llegir el reconeixement de Raül Romeva a Narcís Genís.

PD3: Vilanova i la Geltrú ja té a punt la IV Setmana Internacional dels Mitjans Digitals.

PD4: Cafè imprevist amb Salvador Sunyer. El felicito perquè em va agradar la seva intervenció recent a L'oracle. No té temps per fer de tertulià, però voldria escoltar-lo com a Manuel Cuyàs, Vicenç Villatoro i Josep M. Àlvarez.

PD5: La UGT, amb l'amic Camil Ros com a amfitrió, celebra aquest cap de setmana a Salt el III Congrés de la Immigració.

No és el millor moment perquè el Cercle d'Economia dicti sentència sobre l'evolució de l'empresariat català. Està bé que per començar es faci autocrítica, però el missatge és més subliminal del que pugui semblar. Hi ha mitges veritats interessades. Per una banda, es transmet la sensació d'autoflagel·lació i la contradicció és que per l'altra banda, es demana més ambició i risc, i menys excuses i individualisme. Sempre és jugar amb avantatge interpretar el nostre país des de les millors butaques, just quan hi ha una calma tensa i es desinfla la bombolla immobiliària amb les pèrdues que això generarà.

A l'inici del segle XXI són altres temps (no és excusa) i Catalunya ja no és la màquina capdavantera del tren espanyol. En gran part, perquè les aliances estratègiques també s'han generat perquè així sigui i la Unió Europea també ha tingut un paper determinant per decantar la balança. I mentre ens han anat cobrant la factura amb la connexió Brussel·les-Madrid (exemple Rossell), a Catalunya han anat resistint les pimes, que observaven com les grans multinacionals es quedaven a la capital espanyola. I amb aquesta estratègia, a algú els ha anat tan bé i a uns altres tan regular. Eren i són les dinàmiques financeres. Segur que si ens donen la vareta màgica, amb el beneplàcit de l'stablishment europeu, serem molt i molt millors. Perquè som fenicis.

Música / One blood # Terence Jay

PD: Taking chances suposa el retorn de Celine Dion, just quan es compleixen deu anys de l'èxit mundial del Titanic. I un mateix dimarts 13, la novaiorquesa Alicia Keys presenta el darrer treball As I am.

PD2: Josep Piqué passa de pilotar un descontrol a un altre: del PP a Vueling.

PD3: My Space ja és la tercera pàgina més vista dels EUA i la sisena del món.

PD4: Blu:Sens crea un GPS en tres dimensions amb imatges reals. Un mèrit més d'aquesta companyia de Santiago.

PD5: Les empreses espanyoles obtenen 1,22 € per cada euro invertit en I+D+i. Informe Fedit dixit.

PD6: El president Maragall estrena web i un Bloc de notes. Ànims i sort!



Xoc a la 17a Cumbre Iberoamericana entre els populismes i la monarquia borbònica. Imatges que han donat la volta al món i que evidencien que la col·lonització espanyola encara té una ferida oberta a Sud-amèrica. Depèn de cada punt de vista és molt fàcil criticar tant la monarquia com els presidents antidemocràtis i com que no hi ha termes mitjos, el més lògic és criminalitzar Hugo Chávez. I amb raó. Però vist el paper de la monarquia borbònica a la història i tal com han actuat els països explotadors a Llatinomèrica, tampoc el rei Joan Carles mereix quedar com a víctima. Els resultats de l'explotació a Sud-amèrica parlen per si sols i la culpa no sempre és dels americans.

En el fons, qui ha sortit guanyant és Zapatero, que en un moment molt oportú per a la seva imatge ha exportat el famós talante més enllà de l'Estat espanyol.

Música / Have a heart # Bonnie Raitt

PD: Minube, nova web de viatges en 2.0.

PD2: Filmotech és sinònim de decàrregues segures a internet.

PD3: Cobertura deficient del mòbil al nostre país: un 20% de terra out.

PD4: Graines de Bitume és una ONG de Madagascar que cal valorar.

PD5: Suport a l'holandès tranquil, ànims a Frank Rijkaard.



La interpretació del "Por qué no te callas!" és ben lliure, amb el pas d'un temps que posara a cadascú a seu lloc, i una frase lapidària d'un monarca que és un símbol, rebutjat ara per la dreta més espanyola i cada vegada més ignorat per les noves generacions, especialment a Catalunya. La dreta del PP va arraconar la monarquia borbònica i ara el PSOE la utilitza mentre tot és a canvi d'una finalitat.

Música / This Is The Last Time # Keane

PD: M'agrada que Roger Viusà, del Restaurant Moo, hagi estat escollit el millor somelier espanyol de l'any 2007.

PD2: Comprovo que Miquel Duran, a banda de la recerca, sempre està atén a les evolucions dels futurs valors del Club Bàsquet Girona.

PD3: Pep Prieto presenta dijous el seu llibre Mala premsa a La 22.

PD4: Vicenç Villatoro sempre precís, ara amb Un país desfibrats. I a més, un dels millors tertulians d'aquest país.

PD: Josep Bernabeu salta a la xarxa amb un bloc. Un referent més a qui agraeixo l'enllaç.

Finalment, ha de ser la Plataforma pel Dret a Decidir qui convoqui la sempre invocada societat civil perquè es manifesti contra el caos ferroviari. L'1 de desembre ja és massa tard, amb un temps amb massa silencis governamentals a la Generalitat, però continua siguent un dret reclamar per passar comptes. Els errors acumulats en la projecció de l'obra han acabat per tenir un preu i veure'm si es compleixen els pronòstics de convocar una manifestació massiva. Serà el termòmetre per valorar la impotència del malalt. En tot cas, que es prepari Magdalena Álvarez!

La mala planificació té i tindrà un desgast però mai podem oblidar els reptes dels qui l'han gestionat. Perquè quedarà l'obra de govern per tapar un dèficit històric. Tampoc l'afluència de gent determinarà cap decisió política, tot i que el govern català (PSC) i espanyol (PZOE, tal com li diuen ara) és qui en sortiran més mal parats. Comprensible. Finalment, les urnes decidiran i Catalunya ja hauria de saber quan i com es juguen els quartos després de tantes escaldades i derrotes. El març vinent començarà la partida de cartes.

Música / Bluebeard # Cocteau Twins

PD: Raimon Obiols a Girona, amb la gestió de la Pia Bosch. La Convenció pel Futur escalfa motors per al dia 16.
PD3: Especulacions sobre la crisi de les constructores, amb el balanç de la patacada del Meeting Point, amb un rumor d'aliança cada vegada més comentat de Caixa Girona i Caixa Catalunya. Què passarà?
PD4: Suport a Càritas per a la II Jornada Diocesana del Voluntariat.
PD6: Degustació del cava Celler Trobat amb bons amics. Queda pendent anar a Garriguella.

Em va agradar retrobar-me amb Carles Campuzano durant la primera jornada d'Intermón Oxfam a Girona per debatre sobre La responsabilitat social a l'empresa. Em recomana que divulgui un estudi que aquesta ONG va presentar fa pocs dies Puertas al mar. Por qué deberíamos estar interesados en una política migratoria más justa e inteligente. En Carles és d'aquells polítics de Convergència que té un perfil de futur, més adaptat als nous temps i del qui molts es pregunten què fa en un partit com el seu, amb les seves conviccions obertes i plurals.

El motiu de la trobada són unes jornades estructurades amb bons experts per intentar valorar els pros i els contres de la RSE. En globlal, no ni ha un concepte únic sobre quin marc cal definir, però l'ètica en els negocis també hauria d'integrar el concepte de la RSE dins la cultura empresarial. La globalització dels mercats, el món i els seus desequilibris, crec que demanen un comerç just, una ètica en els negocis, una inversió socialment responsable i una innovació socialment responsable. Crear, enriquir-se i tenir la consciència d'ajudar humanament, socialment i mediambientalment.

Música / The Closest Thing To Crazy # Katie Melua (Dedicada als 100 posts de la Dolors i la caiguda d'en Saül)

PD: Arriba la V edició dels premis del Fòrum E-tech 2007. Girona també necessita enfortir la seva xarxa.

PD2: Prefereixo que el president Pujol ens faci venir Luc Ferry que no divagui sobre els taxistes de Madrid.

PD3: Dinar ajornat amb el Club Saratoga, un club cada vegada més efervescent. Els recomanaria una jornada a Can Bonastre Wine Resort.

PD4: La Mar va a imputs, però els seus posts denúncia són necessaris. D'acord! La feina mal feta no té futur.

Segueixo per ETB Sat l'esperada intervenció d'Ibarretxe a la Fundació Sabino Arana sota el títol Euskadi Munduan. El lehendakari va exposar amb fermesa el Full de Ruta que ha elaborat per a Euskadi. És una intervenció en un auditori reduït, però Ibarretxe aprofita un power point per explicar el projecte polític per als propers 40 anys. «Això és seriós i té un pòsit», raona. Elabora cinc tesis per acabar plantejant que «a la societat se li ha de dir per on vols caminar». O sigui, defensa que el seu programa no és un projecte sinó una metodologia per intentar canviar la història «perquè en el 2007 no admetrem cops de porta com els que patim des del 1839». I comença per recordar l'abolició dels Furs, tot passant pel Pacte d'Ajuria Enea de 1988, per acabar en el present. Dates: consulta per al 25 d'octubre de 2008, Procés de negociació 2008-2010 ... i el referèndum final «perquè el futur és a les mans de la societat basca».

El power point és senzill, entenedor i precís. Sento enveja. Esmenta Koffi Annan, Nelson Mandela, Víctor Hugo i Karl Popper per reforçar els seus ideals sobre pau i democràcia. M'agrada. Parla de principis democràtics i invoca el diàleg per acabar amb ETA «perquè sobra i destorba». Brillant. Conclou dient que no té por respecte de com s'expressi la societat basca i digui el que pensi. Se sent valent i creu en Euskadi i en la defensa de la identitat del poble basc en el segle XXI. I se sent orgullós i emocionat. Per això m'agrada i me'l crec. És el paradigma de la convicció identitària.

Música / Lau Teilatu # Mikel Erentxun & Amaia Montero

* Hi ha algun problema amb compartir sobirania amb Catalunya i Euskadi? *

PD: Intermón Oxfam organitza avui a Girona una jornada sobre La responsabilitat social de l'empresa. Clar que és una responsabilitat! Bona iniciativa.

PD2: Google també aposta per estalviar consum i ofereix la mateixa presentació del cercador però més ecològic. És Blackle, però amb fons negre.

PD3: Salamanca organitzarà del 5 al 8 de març de 2008 el I Congrés Internacional d'Emprenedors.

PD4: Després de tota la crisi, Montilla passa a l'atac. Ja tocava!

PD5: M'agradaria que l'exposició itinerant d'homenatge a Ernest Lluch també es pogués veure a Girona.

Resulta que una vegada més Catalunya serà determinant en la Guerra Freda entre el PSOE i el PP per a les eleccions generals del març. Segons els estadistes i les primeres enquestes, els ciutadans catalans tornarem a ser necessaris per configurar govern a la Moncloa. Però si posem la vista enrere en relació els darrers mandats, especialment a partir del 1992, tampoc podem dir que el nostre protagonisme electoral a l'Estat s'hagi traduït en vitalitat terrenal. Per exemple, ja m'agradaria que ens sentíssim tan ben tractats com el País València, que tenia la benedicció del nucli dur del PP per convertir-se en la segona ciutat de l'Estat després de Madrid.

I amb el PSOE, a nivell social hem avançat tant com la resta d'autonomies, perquè les polítiques han estat globals, però a nivell financer i empresarial tampoc n'hem tret tan bon resultat. Hem fallat nosaltres, només faltaria, i l'exemple és el Fòrum de les Cultures. Perquè mentre patim, com ara amb les infraestructures, València recupera el mar gràcies a l'èxit de la Copa Amèrica de Vela i Saragossa espera l'expo del 2008.

Música / Baby, Can I Hold You Tonight # Tracy Chapman & Luciano Pavarotti

PD: Dinar a tocar Vallromanes. Masia típica Can Palau.

PD2: Bon discurs del gurú d'
El País sobre els blocs a la Real Academia.

PD3: Llibre rebut:
Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills, d'Antoni Vives.

PD4: Resulta que
Aznar i Madí escriuen llibres perquè els lectors llegeixin la seva veritat.

Ve i vindrà el llop

Ve el llop i ja ha posat les coses més difícils als ciutadans i, especialment, als joves que es volen comprar el primer habitatge perquè la solució mai haurien de ser el minipisos. I vindrà el llop i per això algunes grans immobiliàries del país ja s'estant preparant, encara que la valenciana Llanera ja ha caigut. I circulen uns rumors....

Ahir mateix , la ministra Chacón va ser a Girona perquè la campanya per a les generals ja està en marxa i va anunciar ajuts per intentar incentivar els joves que, segons va recordar, són a la cua del rànquing europeu en voler marxar de casa. Quin ministeri més calent per al debut de la ministra catalana! El govern socialista és qui ara paga els mals resultats d'una especulació sense límits que va permetre que força constructors guanyessin molts diners i ràpidament. I el PSOE ja no hi és a temps per al segon combat electoral ZP-Rajoy.

Però si ve el llop i la bombolla es desinfla d'acord que hi perdran molts, però també alguns dels qui s'han dedicat a jugar amb el totxo amb la complicitat dels governs locals, petits i grans. Perquè la màquina dels diners donava per a tant que a tothom ja li anava bé aquesta font d'ingressos i per descomptat als ajuntaments i les entitats d'estalvis. I fet el cim ara comença la davallada i està per veure els resultats: entre els qui creuen que serà una estabilització passatgera i els qui pensen que el llop podrà, fins i tot, amb la casa de rajols dels porquets fins fa poc milionaris. No queda gaire per veure com acaba el conte.

Música / Tomorrow # Avril Lavigne

PD: Google presenta Android, les seves credencials per als mercat dels mòbils.

PD2: Després de la crisi al PP de Girona, comença a ser vox populi a Convergència. Si es va apostar per Puigdemont.. Una vegada més, alea iacta est. I van...

PD3: L'XTEC ja anuncia un servei més al món educatiu: XTECBlocs.

PD4: Vic organitza aquesta setmana l'e-week, set dies d'un mèrit que cal lloar.

PD5: M'agrada que Francina Boris rebi avui una menció d'honor als Premis Nacionals de Radiodifusió.

PD: Cafè amb Salvador Maneu. Una vegada més comprovo que Càritas a Girona està en bones mans.

;;