La Convenció del Futur va fent la seva posada en escena arreu del país. És una trobada atrevida dins d'una màquina de governar com és el socialisme actual. Ha estat la plataforma Nou Cicle qui l'ha ideat en un moment en el qual el catalanisme dins del PSC té un buït de poder i lideratge. Primera lectura: la figura de Maragall ja no és presencial i encara que sigui testimonial, els pesos pessants actuals descarten plantejar-se aquesta aspiració. O sigui que el famós Bajo domina el socialisme català. I el famós Bajo està més absorvit per les infraestructures que no per la cursa del tan fracturat espai catalanista.
És lògic que la Convenció tingui una dimensió perquè s'intenta classificar entre el governar i l'executar dels poders i la crítica i les divisions de l'oposició. Estic d'acord en aquest sentit amb Pia Bosch, quan defensa el reedisseny davant la maquinària irreflexiva. Segona lectura: cal defugir del dia a dia i plantejar-se la gestió política a anys vista. Intentar anar més enllà també té un preu perquè aturar-se per reflexionar i debatre al governant no li convenç. Però té mèrit voler projectar idees per al país davant la crisi política actual perquè el més fàcil seria pugnar per tenir més i més poder dins del govern.
Música / The Cold Acre # Augie March
PD: Els premis tecnològics de The Tech Awards.
PD2: La Penyora, envoltat d'amics, bona conversa i seductors aromes orientals.
PD3: Diane Reeves és jazzzzz... A Madrid ho saben.
Etiquetes de comentaris: Política
4 comentaris:
Ben bé ben bé que no et mulles mai. Està bé això de volen ser tan invisible.
Aquesta gent ja saben on van tal com les gasta Montilla, Zaragoza, Bolaño and company
Jo em pensava Eduard que estaves casat, ho dic perquè sempre parles de restaurants (cars) i mai dius que hi vas amb la dona, sinó amb amics.
Eduard
Gràcies pel teu comentari. La trobada a Girona va anar molt bé: més de 200 persones hi varen passar al llarg de la tarda, i moltes varen donar la seva opinió sobre els temes de debat. Ho tenim tot gravat i crec que hi ha material per algun tipus de publicació : virtual o en paper, ja ho veurem. Malgrat el que deia el Punt, varen sorgir moltes idees i molta energia positiva de molta gent, que , venint de lluny (LLeida, Tarraggona, Barcelona) o de prop, va voler participar. Els altres mitjans (Catalunya ràdio, El Pais, El Periódico, Diari de Girona, ...) ho varen saber veure. Com més a prop, pitjor?. En tot cas, el que importa és el que va passar allà, no el que diguin després, i el que va passar va esser positiu 100%.
Gràcies per parlar-ne.
Pia Bosch
Publica un comentari a l'entrada