El record de Paco Candel

El trobarem a faltar. Paco Candel ha estat un dels referents de la immigració a Catalunya en els últims 40 anys pel seu compromís amb la nostra societat. Ens ha ajudat a teixir-nos més enllà de la literatura i tenir models integradors no és fàcil. Ara que Catalunya s'està construint més enllà dels 6 milions i avançant cap els 8 milions, Candel va tenir el mèrit de creure en aquesta nostra terra. Acollidora, integradora i que necessita mantenir la identitat per no desarrelar-se. Fins i tot, en l'era de la globalització. Vam pair la primera onada dels immigrants espanyols i ara estem en plena fase de ciutadans del nord e l'Àfrica, l'Europa de l'Est i Llatinoamèrica. I el destí ha volgut que l'obra de referència de Candel, com és Els altres catalans, editat el 1964, continuï vigent quatre dècades després.

Música / Barca, Cielo y Ola # Lucrecia

PD: Agraeixo el detall de l'amic Camil Ros amb la idea dels blocs solidaris.

PD2: Restaurant Madrid-Barcelona: el record de l'estació del Passeig de Gràcia-Aragó.

PD3: Tour virtual a la nova seu del diari The New York Times, a la 8a Avinguda.

PD4: Anglaterra plora el desastre de l'eliminació per a l'Eurocopa 2008 i busca recanvi per a Steve McClaren.

PD5: Si el termòmetre de Catalunya, com és el Centre d'Estudis d'Opinió, dóna males vibracions és que alguna cosa greu falla.

4 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Escrius: "Vam pair la primera onada dels immigrants espanyols." Lamento discrepar. No, encara no ho hem paït, per això tenim ara la societat que tenim... Una colonització d'aquesta magnitud no és païble perquè ha suposat la progressiva i imparable descatalanització de Catalunya, és a dir, un desastre. ¿O creus que la imensa majoria d'immigrants espanyols van segui l'exemple de Candel? Tant de bo hagués estat així.

Eduard Batlle ha dit...

Comparteixo amb tu aquesta visió, però prefereixo tenir la sensació de tenir una Catalunya integradora i que s'està construint. Cert, no sempre hem sumat. Podem veure la botella mig plena o mig buïda però Catalunya, en conjunt, ha assimilat una integració que podia haver estat molt més tensa, com passa en altres indrets d'Europa. En la nostra història, aquestes cicles només són moments i gràcies a Candel i molta altra gent ara podem tenir una Catalunya més rica, plural i convençuda en les seves possibilitats. I d'acord, sempre hi haurà excepcions.
Gràcies una vegada més Toni.

Eric Luna Martín ha dit...

Parlant de la immigració provinent de la resta de l'Estat Espanyol, estic totalment d'acord amb la manca d'integració de la dels anys 60 i tot el que això comportà.

Però en canvi, la immigració de murcians dels anys 20 no van tenir cap mena de problema d'adaptació (en comparació; també hem de comptar amb el rol de l'època, la burgesia catalana i els obrers murcians, catalans..., la burgesia també es tancava molt més en relacions amb els nouvinguts, més que res per ser obrers, no per ser de fora).

La manca d'integració de la immigració dels anys 60 ve recolzada pel feixisme franquista de l'època, on l'ideari nacional espanyol no acceptava cap més sentiment patriòtic que el "Viva España" ni cap idioma que no fos el castellà.

Si els nouvinguts dels anys 60 fossin com en Paco Candel, ara viuríem un altre realitat.

Eric Luna

PS Us convido a visitar el meu bloc, WWW.ELNOUGALILEU.BLOGSPOT.COM

Gràcies

Anònim ha dit...

Tot això és molt idílic però el català està en decadència i això ja no ho remunta ningú. N'hi ha prou en sortir al carrer i veure com està la nostra llengua, amb tants bocamolls que només parlen i parlen d'integració a canvi d'una mà d'obra que només volem per assegurar-nos la jubilació.