Sarkozy ha tret rendiment d'una crisi diplomàtica al Txad per demostrar el seu lideratge. Arribar a Madrid com a salvador (a la pràctica d'un error propi) i que un govern socialista li hagi d'agrair el gest, ha descol·locat a un executiu que ha demostrat que la política internacional encara li queda gran. Una evidència més que Sarkozy s'ha convertit, tot i les crítiques, en el nou líder espiritual d'un país que estava molt debilitat en el darrer mandat de Chirac. Amb una autoritat populista, s'ha aprofitat de la davallada de Ségolène Royal i els constants debats interns dels socialistes francesos per demostrar que després d'ell ja no hi ha ningú més. I això només en sis mesos, unes vacances de luxe als Estats Units, socialistes al seu govern i un divorci. I políticament, té ara el millor dels escenaris sense grans estratègies: ha enfortit el seu lideratge alhora que l'enemic s'ha debilitat per si sol.
Si la dreta espanyola del PP necessita un miral per trobar un nou perfil, ara ja el té. I segur que més d'un haurà pensat aquest cap de setmana en què Sarkozy és el retrat robot ideal. I més encara, si s'ha plantejat comparar Rajoy amb el president de la república francesa.
Música / Boa Sorte, Good Luck # Vanessa da Mata & Ben Harper
PD: Un bon balanç de l'e-Findex 2007 de Càceres, que ahir va acabar.
PD2: Paula Radcliffe, una lliçó mediàtica més a NYC de com córrer sense estil, però acabar guanyant. Una descoberta sobre la maratho: Entrinandu.
PD3: El viatge a l'amor, el nou llibre d'Eduard Punset, a qui no caldria qüestionar mai el seu programa Redes en una televisió pública.
PD4: Una casa a la Toscana i les ganes de viure.
Etiquetes de comentaris: Política
3 comentaris:
Efectivament Eduard. Però discrepo en que no té gaire estratègia. Té una estratègia brillant que fa anys que dura i que ha donat com a resultat: convertir l'UMP en un partit fort, liquidar Chirac i Villepin, ser president, destruïr el PSF i en Bayrou, tornar la grandeur a França, humiliar al veí del sud que volia competir amb França, fer el mini-tractat europeu, etc.... De debó creus que no cal estratègia per aconseguir tot això?
Que segueixes les recomanacions del suplement El Viajero del dissabte d'El Pais? proposta molt interessant la d'una estada a la Toscana.
Moltes gràcies per la teva visió Pau. Quan parlava de sense grans estratègies era referit a l'acual escenari, ja que la crisi dels socialistes l'afavoreix. S'ha consolidat molt ràpid, amb lideratge inclòs, i ara no li calen exhibicions de força. Perquè... on és Ségolène?
Publica un comentari a l'entrada