Suspesos

Catalunya se situa a la cua de les comunitats autònomes i països europeus pel que fa a la despesa pública en educació. Aquesta és la gran conclusió de l'informe sobre l'Estat de l'educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la Fundació Jaume Bofill. Preocupant. Però encara hi ha més dades desanimadores.

La despesa pública que Catalunya destina a l'educació no universitària és de les més baixes de l'Estat espanyol (3,28%) i d'Europa (3,98%), amb un 2,2% del Producte Interior Brut (PIB), és a dir, poc més de 3.500 euros per estudiant. Tan sols té per sota Madrid, amb un 1,8%. Alarmant.

Un dels índex fa referència a l'abandonament prematur dels estudis de la població d'entre 18 i 24 anys, que és del 34,1% (un de cada tres estudiants), fet que suposa el triple de l'objectiu europeu per a l'any 2010, fixat en el 10%, i està cinc punts per damunt de la taxa de l'any 2000. Decebedor, tal com molt bé resumeix Trini Milán.

I l'avís l'ha donat el president de la Fundació, Jordi Sánchez, que considera que és el moment d'exigir "immediatesa" perquè les conseqüències de les polítiques en matèria educativa no tindran resultats fins d'aquí uns anys. Fent càlculs si la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) s'aprova el 2008 aquesta entrarà en vigor el 2009-2010, i per tant, els resultats no es veuran fins el cap de dos o tres anys més. Poques esperances.

I la resultant d'aquest informe té una lògica. No costa d'imaginar. Hem apostat per una societat integradora però això ens ha provocat aquest evident desgat i que disminueixi el nostre nivell global educatiu. Perquè, en el fons, Catalunya ha entrat en l'era de la globalització a través de la mà d'obra barata i sense tenir els mateixos objectius competitius que països com Irlanda. Ara, en paguem les conseqüències. I serà per temps. Lamentable. Se salvaran les èlits però ho continuaran pagant els nouvinguts i els més febles. Entristidor.


Música / Live # Lightning Crashes

PD: Patètic que un amic que viu a Madrid m'enviï un sms sobre el programa de Miguel Ángel Rodríguez, el famós MAR, a Popular TV (la COPE a televisió), que situa Salt com un dels focus de terrorisme islàmic a l'Estat, en el seu anàlisi sobre els finançament d'aquests grups terroristes.

2 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Eduard,

Tenim un problema, un problema greu, però és més de model que no pas de finançament. Abocar recursos a un sistema viciat només n'augmenta els vicis.

M'agrada que facis referència al model econòmic com a causa (i efecte en part) del desastre educatiu. Per a fer de cambrer i posar totxos no cal massa més. Si el mercat de treball no exigeix el jovent no estudia, si l'empresari no exigeix el sistema no canvia.

Finalment et diria que ni tan sols les elits no se'n salven. Pot satisfer pensar que ens enfonsem tots junts però és preocupant. No hi ha un sistema educatiu com cal, però tampoc hi ha un sistema d'excel.lència. No hi base, no hi ha elits, no hi ha res.

Nano, quanta feina.

Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Trina Milan ha dit...

Eduard,

gràcies per citar el meu post.
Dés del sistema, els que hi treballem, fa temps que venim dient que això no s'aguanta; i especialment davant determinades polítiques i els seus resultats. Perquè el que està en joc és tot el sistema, per tant tot el país, i sembla que els responsables polítics que s'omplen la boca de "país"..tots ells..sense exclusió, no estan a l'alçada del repte. Caldrà que la societat civil s'hi posi? mala peça al teler, perquè vol dir que no és el sistema educatiu l'únic que està en qüestió; és també el polític el que fa aigües per tot arreu. Només li veig una part positiva a la situació que viu Catalunya en aquest moment difícil i és que el revulsiu ens ha de servir per prendre decisions i renovar lideratges..el repte és de tots.
Una abraçada