Bloc de l'Eduard Batlle

Sens dubte. Ara sí. Ha arribat el moment de valorar més les idees, els emprenedors, la recerca, la innovació i el coneixement del nostre país. Aquesta desacceleració econòmica dels països capdavanters en aquest inici de segle tornarà a posar les coses al seu lloc i provocarà que l'intel·lecte torni al pedestal social i professional que es mereix. Ja tocava!

Després de l'època del boom de la construcció i de la conseqüència del diner fàcil, una resultant que als nostres governants ja els ha anat bé, arriba l'estadi de tornar a fomentar l'esforç, el sacrifici, la il·lusió i l'esperança. Una base que sempre havíem tingut clares a causa de l'empenta dels nostres pares i que, potser, havíem oblidat fins i tot massa ràpid. Ara, en aquest moment de shock, admiro encara més les persones que dins la gran bossa de la classe mitjana van treballar dia a dia, durant la dictadura franquista, per arribar fins aquí. No eren temps fàcils. I ho sabem: només cal mirar els nostres pares.

Però arriba el moment de la nostra generació, la dels qui no podem caure en el conformisme i estem obligats a agafar el testimoni per superar aquesta davallada cíclica imparable. Tant benestar ens ha sedat i la prova és el nostre tipus de consumisme, especialment el televisiu. I potser caldria recordar que hauríem de lluitar com van fer ells i evitar lamentacions. Són temps complicats i és l'hora de reinventar-se en plena era digital i un moment històric de la nostra societat: el segle XXI marca la Revolució Digital. I Catalunya, a la xarxa, pot ser el que vulgui, sense excuses.

Música / Landslide # Fleetwood Mac

El preu de l'habitatge en el Regne Unit ha patit el juliol la caiguda més gran dels últims 25 anys (d'ençà el 1983) en reduir-se la demanda com a conseqüència d'un enduriment de l'accés als préstecs hipotecaris, segons acaba d'anunciar Halifax, la major entitat hipotecària del país. L'habitatge va baixar en els tres mesos fins a juliol un 8,8 per cent respecte al mateix període de 2007 i suposa la quarta caiguda interanual consecutiva, després de cinc anys de continus ascensos.

Una prova més que el càncer de la construcció és global i no és només dels Estats Units o l'Estat espanyol. Aquesta davallada és un altre símptoma d'una especulació urbanística que, en el fons, ha acabat posant en qüestió el propi sistema i ha provocat que la classe mitjana encara sigui més pobre. Una elit s'ha enriquit i especulat, mentre la gran majoria n'ha patit les conseqüències. I mentrestant, el diner negre mimat com en el seu moment ho van ser les armes i la beguda a Chicago als anys 20.

Música / Get Down On It # Kool & The Gang

És ja fins i tot curiós com els mecanismes del poder toregen l'embranzida de Catalunya en moments cíclis de la nostra història. Ens governi, qui governi. Cada vegada que hi ha un nou executiu a Madrid és el moment de recordar allò de "qué hay de lo mío". Una reivindicació heretada. O ara sembla que tornarem al "café para todos" si acabem fent de màquina de tren. I en aquest procediment de concessions, estem encallats els catalans, que sempre estem disposats a recuperar bona part del que donem. Ara resulta que s'ha detallat que és d'un 100 a 68. O sigui, ens deixen de retornar el 32%. I això fa mal.

Entenc que el govern espanyol pugui interioritzar el concepte de la solidaritat i, fins i tot, que els catalans l'entenem d'aquesta manera, tal com passa amb altres països i les seves regions riques i pobres, però a Catalunya ja no és un dèficil fiscal sinó un dèficit històric. I la gravetat ja no és només en l'àmbit econòmic sinó que aquesta mancança repercuteix en tots els altres aspectes. És un deute moral el que sentim els catalans quan veiem que el conjunt de l'Estat progressa i nosaltres estem en aquesta espiral interessada que sempre ens acaba devorant. I cansant. I com que no tenim lobby de pressió, així anem: derrotats pels sistemes de poder i l'establishment més espanyolista.

Música / The Road to Hell # Chris Rea

Segurament el govern espanyol del mandat de Zapatero ha comès molts errors en política internacional i és evident que no ha gestionat prou bé la relació diplomàtica amb els Estats Units. I és cert que Moratinos no és un ministre de perfil alt i és evident que Aznar va deixar el llistó molt alt per la relació directa amb Bush. I a més, va marcar una política econòmica que ara s'enyora en aquest cicle de desacceleració. Però també és lloable que Zapatero volgués passar pàgina a la guerra contra l'Iraq i a les imatges de les Açores.

I ara, en aquesta fase tan incòmoda per als empresaris, és fàcil culpar-ne el govern. Però en aquest feix de lamentacions i crítiques també estaria bé que es digués que el preu del barril de cru ha passat a valdre de 10 dòlars a més de 100 en només 10 anys. I amb això, no només en paguen les conseqüències Alemanya i França sinó tota Europa.

Música / Closer # Travis

PD: No sóc ningú per defensar Xavier Vendrell, ja que ser a la sala de màquines de qualsevol partit té un preu. Però tampoc mereixia aquesta sortida d'Esquerra.

Camioners, pescadors, taxistes, eros... La situació es va complicant a causa dels efectes de l'elevat preu del petroli, amb el benefici que això comporta per a les grans multinacionals. Amb l'evidència del mal moment econòmic dels Estats Units i les conseqüències que ha provocat a Europa, això fa que es tracti d'una crisi mundial del sistema que provoca aquesta desacceleració en cadena. I com més avanci aquesta situació, més en qüestió es posarà aquest govern i l'especulació interessada prèvia a les eleccions del 9 de març.

Ja no és només un mal moment derivat de la davallada de la construcció, sinó l'inici del cicle global. I aquest panorama, no convé a cap governant: ja no pel present, sinó per l'escenari de futur que es divisa. Per això, Rubalcaba i Solbes sols, per no cremar la imatge del president, ho tenen complicadíssim a nivell mediàtic. I si continua augmentant la incertesa (a l'Argentina ho tornen a passar malament), cada vegada tindrà més efectes de pressió contra el propi executiu socialista que, per sort seva, l'oposició ja té prou problemes interns com per pensar en fer d'oposició.

Música / I Feel It On # Feist

PD: Montserrat Nebrera torna a l'atac i avui estrena bloc. El mantindrà?

PD2: El 15è Congrés de Convergència convida els blocaires. Una experiència pionera a Catalunya i que Artur Mas ja va utilitzar en la presentació de la Casa Gran del Catalanisme.

PD3: L'hora del Marca Ciutat a Figueres, un mèrit de Pau Canaleta. Repensar les ciutats a través del marquèting 2.0.

PD4: Acord entre Yahoo! i Google sobre la publicitat en línia. La pugna pel money.

PD5: Tavèrnoles acull aquesta nit la primera trobada blocaire de l'Osonosfera. Miquel Serrabassa, actiu com sempre.

PD6: Els Celtics avancen a una victòria de la final de l'NBA. Ara, 3 a 1.

Bush no s'ha atrevit a moure fitxa: mentre el dòlar cau i la borsa de Nova York pateix, el president dels Estats Units ha apel·lat a l'orgull de la Reserva Federal i ha declarat que les institucions financeres són sòlides i que el mercat de capitals és eficient i eficaç. Però la FED ja ha actuat de manera urgent i ha rebaixat els tipus d'interès als bancs comercials fins a deixar-los en el 3,25%, amb la intenció de promoure la liquiditat en el mercat creditici.

I mentre l'euro ja és a prop d'1,6 dòlars, la crisi financera dels Estats Units ja té les seves onades expensives a Europa i al món. Alan Greenspan ha parlat de la crisi més greu d'ençà la II Guerra Mundial i el Fons Monetari Internacional ja alerta que "la situació empitjora, és més seriosa i global del que s'esperava".

Música / Lily Was Here # Candy Dulfer

Comença la 38a edició del Fòrum Econòmic Mundial de Davos i ho fa en plena crisi als Estats Units, que genera una trascendència global. La recessió actual és molt seriosa i alguns experts com George Soros ja han assegurat que "la situació és molt més seria que qualsevol altra viscuda des de la Segona Guerra Mundial". El tema principal de la convocatòria és El poder de la innovació col·laborativa, però a última hora i a causa de la diplomàcia, Davos farà un canvi de full de ruta i analitzarà les tensions globals, principalment en el terreny econòmic però també en el polític.

O sigui, que en plena jornada negra a les borses de tot el món, prop de 2.500 líders polítics i de corporacions de gairebé un centenar de països seran als Alps Suïssos per reflexionar sobre els mals que han fet en el nostre planeta per només retroalimentar-se i fer progressar la gran economia. Per tant, és hora de modernitzar-se, obrir-se a You Tube, i autoqüestionar-se. Nova mentalitat, noves idees, per a una economia global en crisi i que potser ni té temps de parar-se a pensar sinó actuar i devorar països tercermundistes per continuar alimentant les multinacionals mundials.

Música / Here Comes The Flood # Peter Gabriel

PD: Joan Bagué, Xavier Soy i Gabriel Casas no paren: dilluns dinaven a Can Marquès i, ahir, fent partit a Can Marc, amb un fitxatge més, Jaume Torramadé.

PD2: Em va agradar acompanyar ahir, inesperadament, a Jordi Martinoy en la visita a la Llibreria de la Generalitat de Girona. El trasllat a la futura seu de la Generalitat es fa imprescindible. Una dada: el català-rus és dels diccionaris més venuts.

PD3: El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) no para: proposa que els referèndums siguin vinculants.

Dinar amb un empresari de la construcció del Baix Empordà. Per situar-nos, de nivell mitjà, conegut i resident a la zona centre. Ha anat edificant en els darrers anys i ho continua fent, però el problema és el futur. I no perquè ell no vulgui construir i no tingui alguns compradors emparaulats sinó perquè són les entitats d'estalvi les que poden o no permetre-li. I d'aquí ve la seva impotència. A petita escala, allunyats de les grans xifres, que també cal tenir com a referència, no és que aquest petit constructor no pugui sinó que està condicionat per la mentalitat dels financers, que ara ja no tenen en compte que siguis una persona solvent i hagis complert sempre amb aquella entitat. Una demostració més que l'època de les vaques flaques va més enllà dels constructors, que afecta els petits i mitjans, mentre que els grans fa temps que s'han atrevit anar al centre i est d'Europa.

Per tant, la crisi immobiliària és la més evident però la suma implica (i molt!) les entitats d'estalvi i l'augment de la pujada de preus (a causa del petroli): divendres al matí, un empresari de la restauració m'explicava que en la cèntrica cafeteria que té al centre de Girona registra aquest any una baixada de quaranta persones menys cada dia en la franja matinal. I tot aquesta recessió arriba a les portes d'unes eleccions generals (9-M) i un interessant combat entre Solbes i Pizarro, que tindran més protagonisme de l'esperat. Que comenci l'espectacle!

Música / Nikki's Groove # Marcus Miller

PD: Hillary Clinton guanya a Nevada. Les previsions es van complint. El resum de la victòria. Atenció a McCain.

PD2: Rebo invitacions per apuntar-me al Twitter, on fa temps que hi estic registrat. Veure'm si compleixo com Carles Puigdemont, Marc Vidal, Jordi Xuclà, Jesús Badenes... Nous temps d'interacció.

PD3: Marta Puig, com sempre quan ens veiem, em reconeix que té pendent el bloc. Però va fent com una formigueta.

PD4: Trobada amb el Club Saratoga. Superades les vacances, veig que no estan gaire en forma.

PD5: Article per a Tribuna.cat, que projecte que sempre ajuda a construir país.

Pràcticament tot s'ha apujat amb l'entrada del 2008: electricitat, gas, butà, telèfon, peatges, tren, metro, autobús, correus, taxes dels aeroports... O sigui, que any nou... preus més alts i pràcticament els mateixos sous. Quan viatges a d'altres països europeus que tenen la mateixa moneda t'adones que els preus cada cop són més similars però quan ho compares amb els sous, l'Estat espanyol no té una economia de "Champions League", tal com va anunciar Zapatero.

Aquest serà un peatge que passarà factura al govern socialista a tres mesos vista de les generals (El Mundo publica una enquesta amb empat tècnic entre el PSOE i el PP), amb l'afegit de les declaracions de tot un ministre que criticava que els ciutadans no han interioritzar l'euro amb l'exemple de les propines als restaurants. Diria que Solbes el que no ha interioritzat són els sous i si vol, i posats a fer comparacions, que analitzi què cobra un ciutadà de classe mitjana a Alemanya, Bèlgica, França i Holanda. Resultat: la mateixa moneda per a tots, gairebé els mateix preus i els sous incomparables.

Música / I Will Survive # Chantay Savage

PD: Woody Allen amb la New Orleans Jazz Band al Liceu. ADN i La Vanguardia.

PD2: No tenim el Nou Estatut aprovat, però avui inaugurem l'Agència Catalana Tributària.

PD3: Una temptació més que juvenil abans de Reis: la botiga Zeppelin.

PD4: Una petició als tres reis: Una novela de barrio portada de la llibreria Negra y Criminal.

Les compres de Nadal seran un bon exemple per comprovar si la davallada econòmica que s'ha previst en aquest canvi d'any tindrà més repercussió de l'esperada. De moment, caldrà estar atents al conjunt d'indicadors per treure'n conclusions. Hi ha veus alarmistes i d'altres de més optimistes. En tot cas, el sector català relacionat amb els TIC ha acusat el moment actual i alguns empresaris ja comparen la davallada del 2007 amb la postolímpica del 1993. Catorze anys després pot retornar el cicle i, com sempre, la classe baixa és qui més ho patirà. La desinflada de la gran bombolla de la construcció produeix els primers efectes en forma de danys econòmics col·laterals. Però no és sorprenent, els cicles econòmics són una realitat al llarg de la història i, de fet, els exemples més recents són els d'Alemanya, França i els Estats Units. Si som cartesians, ja abans de les grans dades, les sensacions no es fan esperar.

Música / Telegraph Road # Dire Straits

PD: Pixmania, una temptació fiable a la xarxa.

PD2: El ral·li Lisboa-Dakar 2008 ja escalfa motors.

PD3: Ja són 25 anys del primer gran videoclip mundial: Thriller, de Michael Jackson.

La Fundació Irla, d'Esquerra, presenta avui el seu estudi sobre les balances fiscals d'una dècada (1995-2005) i una vegada més comproves que, independentment de qui governi a l'Estat, Catalunya pateix del mateix mal de sempre: el que els catalans aportem al govern espanyol, no retorna mai de manera equilibrada. L'informe que presentarà avui el conseller Puigcercós serà crític i anunciarà un saldo negatiu total de 18.595 milions d’euros el 2005, l’equivalent al 10,2% del PIB. És quan tens la sensació que el poder es té i no es transforma, i sents la impotència de què després de tants anys d'etapes polítiques i de malbaratar recursos, Catalunya continua com sempre sent utilitzada. I sobreviure a aquesta realitat només pot fer que deixar-nos en evidència una vegada més.

Música / Back for good # Take That

* De la mateixa manera que la riquesa és poder, tot poder atreu infal·liblement cap a si la riquesa per un o altre mitjà *

Solbes dixit: "Els espanyols no han interioritzat què val un euro". Tal com estan les coses, com apunten les previsions, i el desinflament de la bombolla immobiliària, tot un ministre d'Economia ens culpa de no tenir prou coneixement del canvi de moneda. Brillant, molt brillant. Clar que si un cafè val 80 cèntims com deia Zapatero i no un 1 euro amb 10 o 20 cèntims, quan fins fa pocs anys valia cent pessetes... I s'apujaran tantes coses a partir de l'any vinent que aquest govern, tot i ser d'esquerres, no pot ni contenir els preus de les necessitats bàsiques. I si a més ens fan sentir culpables... I de fons, a més, subliminalment ens vénen que comprem el seu marquèting: " La mirada positiva" i "Mil ideas +".

Música / If You Were A Sailboat # Katie Melua

No és el millor moment perquè el Cercle d'Economia dicti sentència sobre l'evolució de l'empresariat català. Està bé que per començar es faci autocrítica, però el missatge és més subliminal del que pugui semblar. Hi ha mitges veritats interessades. Per una banda, es transmet la sensació d'autoflagel·lació i la contradicció és que per l'altra banda, es demana més ambició i risc, i menys excuses i individualisme. Sempre és jugar amb avantatge interpretar el nostre país des de les millors butaques, just quan hi ha una calma tensa i es desinfla la bombolla immobiliària amb les pèrdues que això generarà.

A l'inici del segle XXI són altres temps (no és excusa) i Catalunya ja no és la màquina capdavantera del tren espanyol. En gran part, perquè les aliances estratègiques també s'han generat perquè així sigui i la Unió Europea també ha tingut un paper determinant per decantar la balança. I mentre ens han anat cobrant la factura amb la connexió Brussel·les-Madrid (exemple Rossell), a Catalunya han anat resistint les pimes, que observaven com les grans multinacionals es quedaven a la capital espanyola. I amb aquesta estratègia, a algú els ha anat tan bé i a uns altres tan regular. Eren i són les dinàmiques financeres. Segur que si ens donen la vareta màgica, amb el beneplàcit de l'stablishment europeu, serem molt i molt millors. Perquè som fenicis.

Música / One blood # Terence Jay

PD: Taking chances suposa el retorn de Celine Dion, just quan es compleixen deu anys de l'èxit mundial del Titanic. I un mateix dimarts 13, la novaiorquesa Alicia Keys presenta el darrer treball As I am.

PD2: Josep Piqué passa de pilotar un descontrol a un altre: del PP a Vueling.

PD3: My Space ja és la tercera pàgina més vista dels EUA i la sisena del món.

PD4: Blu:Sens crea un GPS en tres dimensions amb imatges reals. Un mèrit més d'aquesta companyia de Santiago.

PD5: Les empreses espanyoles obtenen 1,22 € per cada euro invertit en I+D+i. Informe Fedit dixit.

PD6: El president Maragall estrena web i un Bloc de notes. Ànims i sort!

L'any passat van ser els prínceps i aquest any ha estat el Rei i, precisament, va venir dos dies després de celebrar la Diada. Però l'any vinent serà la reina Sofia perquè la FOEG ja l'ha té confirmada per a la Nit de l'Empresari de Girona. Al final, amb l'objectiu de voler ser tant mediàtics, els nostres empresaris demostraran -una vegada més- que el món financer no té sentiments. De fet, com els diners. Però mantenir aquest criteri a canvi d'un impacte mediàtic no significa extrapolar l'esperit de la nostra terra a l'exterior. És vendre's a canvi de no demostrar ser un territori emprenedor i capaç d'innovar, investigar, crear, desenvolupar... i que just acaba d'inaugurar un parc científic i tecnològic per evidenciar que té un valor afegit i vol apostar per la recerca. Els empresaris gironins no poden quedar representats cada any amb els valors de la monarquia perquè abans hauria de prevaldre la nostra identitat i esperit emprenedor. I si no ho fan ells, ja ho farem nosaltres. I amb sentiments.