Bloc de l'Eduard Batlle

No sé si els indecisos o votants podran decidir però el debat va ser com una partida de billar, amb caramboles inesperades de Rajoy que van superar el talante d'una obra de govern inacabada. L'únic que va jugar amb avantatge va ser el presentador, Manuel Campo Vidal, que semblava que dirigia El Show de Truman i jugava amb dos protagonistes que els superava la ficció en els seus papers. Durant la partida, el ball de xifres anava amunt i avall: per ZP tot va bé, mentre que per Rajoy cada dia pitjor. I els ciutadans, no sabem on som, ja que només entenem que als preus pugen cada dia, els sous no augmenten i la butxaca es buida ràpid.

En matèria econòmica, l'àrea més important amb les infraestructures en aquesta legislatura, els imputs dels líders són promeses i rebaixes, dos conceptes contraris. Com Solbes i Pizarro, dos economistes per dues realitats diferents. Es regalen percentatges en augmentar les pensions, promeses de creació de llocs de treball... quan l'Espanya que tots coneixem encara recorda l'era González.

Respecte la polítíca exterior, és evident que les Açores no és la foto preferida de Rajoy però tampoc ho deu ser la imatge de Chaves insultant al Rei i el talante defensant a Aznar. Ni el millor guió de Groucho Marx podria acabar tan clarament com les Açores i el Tigre de Veneçuela, però amb camisa vermella. I al tercer bloc ha entrat Catalunya, on ZP ha decebut perquè no ha sabut ni defensar el perquè del si a l’Estatut. Segons el líder popular, el Pacte del Tinell era el tret d' intolerància més gran de la història democràtica d' España. Rajoy li ha sabut donar la volta al domini governamental, però de totes maneres, l' enginy melodiós del to verbal de ZP sempre entra bé.

I dilluns vinent, dia 3, el talante tindrà una nova oportunitat en la segona partida. S'esperen més caramboles i suposo que un favorit menys refiat i més solvent en el cara a cara. Però com diria Rajoy, "de haberlas, haylas": si anit el va poder dur al seu terreny... Serà la segona part del xou, amb dos candidats que estan desbordats pels nous impactes mediàtics i tenen els espectadors saturats i desmotivats. I Ed Harris serà una dona: Olga Viza.

Música / Y nos dieron las diez # Joaquín Sabina

PD: Blogosfera Progresista, la xarxa del blocs del PSOE. L'àgora socialista a la xarxa.

PD2: Dinar transversal de Jordi Pujol, avui a Girona, organitzat per Carles Puigdemont.

Ho ha intentat però els dos grans reptes dels mandat de Zapatero, com són el procés de pau al País Basc i l'estat federal de les autonomies, ja no donen marge de maniobra al seu govern. La fractura és massa importat i més a les portes de les eleccions generals que arrencaran a la tardor: s'avancin o no a final d'any. La data màxima del març del 2008 és massa a prop i els moviments polítics a Madrid ja van en aquesta direcció. Si han fracassat les negociacions s'arriba a un camí sense sortida on la solució tornen a ser les armes. Però si el govern socialista ha comès errors i li toca pagar-los, és evident que el nou escenari dóna més esperances a les ànsies de govern del PP.

Si els mentideros especulaven amb si Gallardón seria el dos de Rajoy en un possible gir al centrisme del PP és lògic que amb fi de la treva torni la guàrdia pretoriana: Acebes, Zaplana, la San Gil i l'ultradretà Mayor Oreja. Si un acord de pau al País Basc és inevitable que necessiti l'acord de les dues grans formacions espanyoles, és impensable que el PSOE ho pugui aconseguir amb aquests perfils polítics. És frustrant pensar-ho... Per això no s'avança. En el fons, de què serveix discutir si no es pot dialogar?

Música / There is a Light That Never Goes Out # Morrissey

* Dos monòlegs no constitueixen un diàleg *

PD: La Vanguardia Digital es modernitza. Són els nous temps.

PD2: Mapes digitals, gairebé reals... QDQ és Barcelona a un click.

PD3: La nova Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia. Tensió mundial.

PD4: World Circuit. Més que un circuit mundial.

PD5: Parlar del projecte Dono és fer-ho del soft gratuït.