El "talante" en hores baixes



No sé si els indecisos o votants podran decidir però el debat va ser com una partida de billar, amb caramboles inesperades de Rajoy que van superar el talante d'una obra de govern inacabada. L'únic que va jugar amb avantatge va ser el presentador, Manuel Campo Vidal, que semblava que dirigia El Show de Truman i jugava amb dos protagonistes que els superava la ficció en els seus papers. Durant la partida, el ball de xifres anava amunt i avall: per ZP tot va bé, mentre que per Rajoy cada dia pitjor. I els ciutadans, no sabem on som, ja que només entenem que als preus pugen cada dia, els sous no augmenten i la butxaca es buida ràpid.

En matèria econòmica, l'àrea més important amb les infraestructures en aquesta legislatura, els imputs dels líders són promeses i rebaixes, dos conceptes contraris. Com Solbes i Pizarro, dos economistes per dues realitats diferents. Es regalen percentatges en augmentar les pensions, promeses de creació de llocs de treball... quan l'Espanya que tots coneixem encara recorda l'era González.

Respecte la polítíca exterior, és evident que les Açores no és la foto preferida de Rajoy però tampoc ho deu ser la imatge de Chaves insultant al Rei i el talante defensant a Aznar. Ni el millor guió de Groucho Marx podria acabar tan clarament com les Açores i el Tigre de Veneçuela, però amb camisa vermella. I al tercer bloc ha entrat Catalunya, on ZP ha decebut perquè no ha sabut ni defensar el perquè del si a l’Estatut. Segons el líder popular, el Pacte del Tinell era el tret d' intolerància més gran de la història democràtica d' España. Rajoy li ha sabut donar la volta al domini governamental, però de totes maneres, l' enginy melodiós del to verbal de ZP sempre entra bé.

I dilluns vinent, dia 3, el talante tindrà una nova oportunitat en la segona partida. S'esperen més caramboles i suposo que un favorit menys refiat i més solvent en el cara a cara. Però com diria Rajoy, "de haberlas, haylas": si anit el va poder dur al seu terreny... Serà la segona part del xou, amb dos candidats que estan desbordats pels nous impactes mediàtics i tenen els espectadors saturats i desmotivats. I Ed Harris serà una dona: Olga Viza.

Música / Y nos dieron las diez # Joaquín Sabina

PD: Blogosfera Progresista, la xarxa del blocs del PSOE. L'àgora socialista a la xarxa.

PD2: Dinar transversal de Jordi Pujol, avui a Girona, organitzat per Carles Puigdemont.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres!! quin escrit més divertit. Molt bo

Caterina Cortès ha dit...

Eduard!
He canviat de blog. La nova adreça és:
http://caterinacortes.wordpress.com
Seguiré llegint els teus articles i ressenyes! ;)

David ha dit...

Eduard,

Només una matisació: en Pizarro no és economista, sinó advocat. De fet, els seus coneixements de macroeconomia no són precisament massa amplis...

Anònim ha dit...

Com és nota que t'has passat a Esquerra perquè a cada escrit se't veu més el llautó.

Dessmond ha dit...

Crec que la clau de tot és això que tan encertadament dius: "dos protagonistes que els superava la ficció en els seus papers". És pura ficció.

Anònim,
I si s'ha passat a Esquerra, què?. Quin mal hi ha en tenir ideologia?. Què no pot dir o pensar el que vulgui en el seu propi blog?. Ets conscient precisament on deixes anar aquesta queixa?.