Tot esperant una arma



Suposo que apostar pels nous mitjans de comunicació sempre ha estat un repte per als polítics. Primer, l'escriptura. Després, l'àudio. I per últim, la imatge. En cada moment de la història, el text, la ràdio i la televisió han tingut el seu rol i la seva importància. Ara és Internet qui mobilitza portals com Facebook que ja són una revolució per crear xarxes. Suposo que, com la majoria d'inscrits, cada dia rebo convocatòries per anar a dinar o sopars amb polítics, correus per registrar-me a campanyes sobre la llengua catalana, trobades de blocaires o conferències d'empresaris. I la referència ja és Obama.

De moment, la majoria de blocaires coincidim en que qui més aposta per aquest model és CiU (a l'oposició) i la pregunta és: per què el llegat de Pujol no va deixar cap mitjà controlable? Ni cap gran grup de comunicació? I, per cert, quina és la gran alternativa
100% catalana als grups mediàtics espanyolistes? De moment, ja ho va deixar entreveure l'ex-president Pujol en el dinar de dimarts en destacar que "els blocaires s'han convertit en una mena d'exèrcit del país". Si és així, ja em diran l'arma que he de dur perquè sempre creuré en Catalunya.

Música / Sweet Thing # Waterboys

PD: Interessant reflexió de Jesús Badenes sobre el periodisme ciutadà.

PD2: Llarga vida a Dolors Bassa en la seva etapa com a màxim responsable de la UGT a Girona.

PD3: No cal que defensi els amics del Club Saratoga, però tothom valora amb satisfacció la divertida enquesta que fan al candidats.

6 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Eduard,
l'arma de la que parlava el President Pujol al dinar era el bloc...i tu ho saps molt bé...la utilitzes cada dia, sàviament...i ell, com a murri que és, va saber dir-nos el que molts pensem.
Salut

Anònim ha dit...

Eduard de Saratoga? Posa't aquest nom si vols.

Anònim ha dit...

Tu sempre deixant bé a la UGT. I els de CCOO, que passa? Que no et paguen dinars i sopars com el teu amic Camil.

Anònim ha dit...

A CiU anaven amb el ciri a la mà, mai van gosar controlar els mitjans de comunicació. Innocents!

En canvi a can socialista és el primer que van fer a l'arribar al poder. Recordo alguna escena de Polonia on en Montilla amenaçava els periodistes que no treballarien mai més en cap mitjà de comunicació català.Ho feien en un programa d'humor, però tenia un fons ben real!

Anònim ha dit...

Eduard, crec que hi ha algú pel teu voltant que no et deu ser massa amic. "Trabajando con su enemigo", interessant títol per una bona pel.lícula.

Club saratoga ha dit...

En nom del Club us agraeixo la vostra recensió i des d'aquí agraïm també al Diari de Girona que ho esmentessin. No et pensis que ha estat fàcil.