Sóc massa parcial i per això no és fàcil escriure sobre l'etapa de Camil Ros com a secretari general de la UGT a Girona. Va ser un altre amic Àlex Sáez qui ens va presentar i la nostra amistat ha anat guanyant amb el temps, a mida que ell ha anat potenciant el seu bloc i la seva dèria internauta per la gastronomia. Sempre hem anat enfortint el nostre vincle, la nostre convicció de país, mentre he comprovat la seva il·lusió per consolidar la UGT a les comarques gironines.
Els resultats ho demostren i ara que fa el salt a Barcelona deixa el sindicat en un bon moment. És hora de nous reptes i continuar la feina feta al costat de Josep Maria Álvarez, un perfil al qual l'amic Camil sempre ha tingut una admiració especial. Per això m'hen alegro per ell, com a persona i amic. I el mateix desitjo a la Dolors Bassa, que té un perfil diferent al d'en Camil Ros però que estic convençut que farà progressar la UGT a les nostres comarques. Qui ho havia de dir! Avui és el dia que just fa deu anys que Camil Ros va aterrar a Girona (el dia que comença l'Any Jaume I): crec que ara ja li podem donar el carnet de gironí, com ell comenta, tot i que això d'estar entre setmana a Barcelona potser el canviarà més del compte quan vagi creuant el Tordera. Sort i país amic gironí!
Música / Dreams # The Cranberries
Etiquetes de comentaris: UGT
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada